Les inicials dels autors, al logo de la comunitat

Avui parlem amb Yolanda Vila i Toni Pozo, responsable de Viatgeaddictes.com, la més potent comunitat virtual de viatgers en català. Amb ells descobrim la clau d’aquest projecte i la seva evolució des del 2001, quan el concepte de web 2.0 encara era molt prematur per als usuaris convencionals. A més, el component de turisme alternatiu li dóna un valor afegit que els seus usuaris tenen molt present.

-Com neix Viatgeaddictes?
-Viatgeaddictes, com a projecte web, va néixer a principis del 2001 per donar resposta a la necessitat que teníem d’aplegar tota la informació i experiència que anàvem recollint en els viatges que fèiem pel món, en especial a destinacions poc comuns. En aquella època trobar informació d’aquestes destinacions era difícil, especialment en la nostra llengua, i era habitual recórrer a altres viatgers. El fet de crear Viatgeaddictes ens va permetre compartir fàcilment la nostra experiència amb el nostre cercle viatger més immediat que ens demanava informació sovint i de retruc posar-la a l’abast de tot el món mundial, tot i que llavors mai vam arribar a imaginar la repercussió que això tindria.

Us considereu pioners com a comunitat virtual de viatgers en català?
No ens atrevim a dir que som els pioners, perquè recordem que quan va néixer Viatgeaddictes ja existia, per exemple, el Tauler d’anuncis del web de la llibreria Altaïr que d’alguna forma ja “reunia “viatgers en un espai virtual. En qualsevol cas vam ser dels primers que oferíem un portal de viatges en català on es recollien pràcticament tots els aspectes del viatge, des de consells per a la preparació d’un viatge independent fins a recollir activitats relacionades amb el món viatger fetes a Catalunya.
Continuar llegint »

Salou amaga racons tan bonics com les seves platges

Com succeeix amb la majoria de municipis costaners catalans, quan pensem en Salou ens ve un sol terme al cap: “platja”. Amb una mica de sort, en aquest cas, se’ns acut un d’extra (o un parell, millor dit): “Port Aventura”. I és que sovint oblidem que gairebé totes aquestes localitats tenen una historia al darrera, marcada sobretot per la tradició pesquera i pel modernisme. En el cas de Salou, parlem d’una vila que, a més de tenir un port comercial molt potent durant segles, gaudeix d’una tradició turística que es remonta al segle XIX, amb la inauguració del tren Reus-Salou i l’arribada dels primers estiuejants. De fet, l’Estació del Carrilet encara segueix d’empeu, commemorant l’existència d’aquest primer ferrocarril.

Per això i per molt més, Salou és històrica i, per tant, té molts més atractius dels que solem atorgar-li. Així, per exemple, l’Església de Santa Maria del Mar data del 1766 i va ser construïda per als pescadors. No gaire gran i d’aspecte acollidor i mediterrani, en destaca la bellesa de les pintures murals, obra de Lluís Maria Güell. També val la pena acostar-se fins la Torre Vella, que va ordenar construir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona l’any 1530. Tot i que l’interior ha estat restaurat, se’n conserva l’estructura exterior original. Actualment l’edifici es destina a exposicions d’art, malgrat que el que més en destaca és el Museu de l’Esmalt Contemporani, amb esmalts d’arreu del món.
Continuar llegint »

No, no hem trucat la fotografia

Fa un parell d’anys va aparèixer en diversos blocs americans (impossible saber quin va ser el primer) un article sobre els 50 edificis més peculiars del món. De fet, algunes ciutats espanyoles van tenir la sort de sortir en el ranking. Entre elles, Barcelona, tot i que amb el handicap que alguna ànima il·luminada va decidir batejar un dels edificis d’accés al Parc Güell com “Mind House”, la qual cosa ha fet proliferar articles a internet en castellà amb la bonica traducció “Casa Mente”. Escriviu-ho a Google i us sorprendreu.

Més enllà d’aquest detall, la recopilació està prou bé. Per això avui us en volem fer cinc cèntims, tot triant els edificis que més ens han cridat l’atenció. Hem volgut seleccionar els més divertits, aquells que més enllà de la seva originalitat desperten un somriure en qui els veu. I per això començarem el nostre viatge per Polonia, concretament per Sopot, una localitat costanera al nord del país. Allà trobem Krzywy Domek (The Crooked House), una construcció del 2003, deforme, raríssima, que produeix sensacions contradictòries al més pur estil d’una il·lusió òptica. I ara que coneixem el guanyador, continuarem el nostre ranking punt per punt.

Continuar llegint »