Avui, us vui relatar un relat de viatge, dels que no s’aconseguieixen realitzant vols realment barats com diu la publicitat, un turisme oposat al que han posat de moda avui dia les agències de viatges online. Sempre s’ha dit que el caràcter de la gent que viu en illes és peculiar, singular i un tant especial. Que són despreocupats i que es prenen la vida mes relaxadament, sense cap mena de pressa, sense cap tipus d’estrés. Com les onades d’un mar en calma però que en qualsevol moment pot enfollir, oblidar el repòs i canviar impetuosament d’actitud.

Arribava a Oban ( l’únic poble de la illa ) després d’un llarg matí d’espera als vorals de les carreteres practicant la vella tradició del viatjant, l’autoestop, i d’una travessia un tant atrafegada amb ferri per l’estret de Faveoux que em conduïa a port amb la intenció de conèixer la realitat de la gent que hi vivia i de descobrir uns paisatges que des de fa milers d’anys no han canviat en absolut. Com deia, arribava a Oban que ja s’havia fet de nit i el vent que entrava per halfmoon bay refredava l’ambient o sigui que la feina a seguir era trobar allotjament i menjar alguna cosa. No tenia cap reserva prèvia en cap dels contats allotjaments dels que disposa l’illa, però suposo que el fet de tenir una climatologia adversa havia tret del cap als turistes de visitar la illa i per sort un dels dos ” backpakers ” dels que disposava Oban tenia llits lliures. Un sopar a base de pasta deshidratada una peça de fruita i bona nit.

Continue reading »

Carreteres estretes entre camps de conreu que formen laberints, ermites amagades entre boscos, veïnats on els carrers són el pati de casa, i el Puigsacalm que s’aixeca des de la vall per fer de gran talaia. Hem entrat a La Vall d’en Bas.

 A la comarca gironina de la Garrotxa, fent frontera amb la veïna Osona trobem una de les valls més tranquil·les que hom pot somiar. Amb colors vius i frescos de primavera a estiu i de tons beixos i marrons quan marxa el bon temps, la Vall d’en Bas ofereix sempre al visitant tranquil, fantàstiques postals i precioses panoràmiques que recullen l’essència d’aquest indret a on el temps es pren un altre ritme.

 Són 7 els pobles que integren el terme municipal de La Vall d’en Bas estenent-se de nord a sud i guarnint la vall amb poblets tant entranyables com Hostalets d’en Bas, conegut pel seu forn de pa i les seves tradicionals coques, que es troba en un del carrers més bonics de tota la comarca, sempre amb els balcons i les voreres engalanades de flors.

Continue reading »

Hi ha viatges a cultures llunyanes on tradicions centenars encara perduren, a on vas a buscar l’essència d’un poble i de la seva gent. A on al llindar de la recerca antropològica, et deixes meravellar per allò que et sembla senzillament brutal i commovedor. Podria semblar que parlem d’algun poble o cultura extingida, en algun lloc terriblement exòtic, amb persones de pell enfosquida i amb un parlar mai sentit. Cal marxar lluny per sorprendre’ns? Si ja sabem que amb els vols barats que oferten les linies aèrees avui dia s’arriba a qualsevol lloc en questió de poques hores. Però em refereixo a una altra cosa, ja m’entens.

Catalunya
és un país petit. No té cap reina del pop, ni cap corredor de la Fórmula 1 campió del món, ni tan sols té alguna recepta de cuina universal… Però té una cultura centenària que encara és capaç de sorprendre i fins i tot d’emocionar, això sí; des de les altures!
Continue reading »