[...] Em passat 4 hores a Nugget Point esperant veure els pingüins,  i un cop assolit el nostre objectiu ens encaminem cap a Cannibal i Surat Bay.

Aquestes dos petites badies serien el paradís per a un escriptor de novel·les. M’imagino una petita caseta de fusta amb un porxo atrotinat arran de platja on un home ja gran de cabells foscos i algun de blanc passaria hores amb la seva maquina d’escriure inventant països, continents, idees i persones, donant forma i fent créixer alguna idea estranya que li hagués vingut al cap… Tot acompanyat per al repòs de la sorra humida i verge, pel so relaxant d’una onada i per la sensació de sentir-se únic al mon, despreocupat de pors i terriblement feliç.

Continuar llegint »

Queda arraconat en una vall estreta, entre boscos de fulles cromades pels colors infinits de la tardor i només comunicada per una carretera estreta que el fa accesible i protegit alhora de les multituds. És un poble rural però obert de ple al segle XXI, que lluita per conservar una identitat pròpia i per no perdre la seva personalitat i conservar els seus orígens.

Hi va haver un temps a Catalunya, que els pobles perdien pes, un temps en que la gent marxava a les grans ciutats, als focus industrials del país. I els municipis de comarques, aquells on tothom es coneix, on el temps passa sense agulles esclaves, on l’entorn forma part indisociable de la vida dels seus habitants, quedaven buits; els joves emigraven i els vells veien com de mica en mica tot s’anava apagant… Una radiografia trista, però real.

Passats uns quants anys, la tendència s’inverteix. Els ritmes frenètics, constants i freds de les ciutats, l’arribada massiva de turistes que agafen ofertes de vols… deixen de ser vistos, per alguns, com a progrés en la qualitat de vida i es busquen nous camins per on transcòrrer una vida d’èxit en un marc de confort, repòs i benestar. I això ho aporta la vida rural, la vida en els pobles. Aquests però, també corren un risc; el de converti-se únicament en pobles dormitori, despresos de tradicions i lligams humans, allò pel que són o haurien de ser valorats.
Continuar llegint »

Mig perdut, passejo indecís pels carrers del centre de la gran ciutat, Barcelona. Vila oberta al mar, còmplice del mediterrani, n’extreu les essències més pures i sàvies. I és de Barcelona del que us vull parlar, però d’una Barcelona diferent, poc coneguda, curiosa, plena d’encant i sorpresa. La  Barcelona d’ahir, d’avui i de sempre. Esteu on esteu, preneu un dels vols barats a Barcelona i acompanyeu-me…

Si desorientats de tanta fotografia, sorolls contaminants o simplement de caminar sempre per entre els mateixos carrers…

Molt a prop, a tocar de plaça Catalunya, i a quatre pases del Portal de l’Àngel, descobrim, a través d’un vell portal la parròquia de Santa Anna, bressol dels significats de pau i calma aquest indret ens transporta a la Barcelona medieval del segle XI. L’església, el claustre, la plaça, formen un conjunt indivisible només protegit per l’altura dels edificis moderns que l’envolten, com si en el transcurs dels anys haguessin pretès guardar i conservar  l’essència indòmita d’aquesta petita parròquia.
Continuar llegint »

La immensitat dels mars i dels oceans fan pensar en viatges llunyans plens d’aventures, en travessies que et porten a creuar l’horitzó. La idea d’un espai immens creuat per vents i tempestes mareja la imaginació i fa sentir-te petit, molt petit… El Pacífic sud guarda totes aquestes emocions i les mostra en desertes i salvatges platges, en escarpades costes. És un somiar constant, no serveix de res pessigar-te, no en podràs escapar… Si hi pots viatjar aprofitant algun dels vols econòmics a llocs tan exòtics no ho deixis perdre, valdrà la pena.
 
Nova Zelanda és el país, que proporcionalment amb les seves dimensions, alberga més parcs nacionals i reserves nacionals del món. Alguns d’aquests paratges reben visites diàries i no poden escapar de la mirada curiosa del turista, però altres quan el dia s’escurça i el fred arriba resten pràcticament solitaris, continuant amb el seu ritme vital de natura i fauna salvatge.
Continuar llegint »

Pels habitants del barri barceloní de la Sagrada Família el Nadal no només el porten els anuncis de la televisió o les llums que il·luminen els carrers. El que senyala el començament d’aquesta època sempre tan especial, és l’obertura de la fira de Santa Llúcia al voltant de la plaça de la Sagrada Família.

Com la seva germana gran, a la plaça de la Catedral de Barcelona, a partir del primer de desembre, els arbres s’enllacen amb bombetes d’una llum cridanera i els fanals recolzen els altaveus que posen música a una passejada que fascina als més petits, diverteix aquells una mica més grans i rabosa de nostàlgia als que ja són més crescudets. Entremig, trobem les paradetes, les protagonistes d’aquesta fira convertida ja fa anys en tot un clàssic de les festes nadalenques.
Continuar llegint »

Catalunya és un país muntanyós; de est a oest i de nord a sud pràcticament totes les comarques estan abraçades o rodejades de cims escarpats, de turons ajaguts, de boscos de colors re inventats, de valls verges… Al nord però és on trobem els Pirineus, la més gran serralada catalana.

El Berguedà, comarca pirenaica per antonomàsia, amaga molts racons per les seves muntanyes, entre d’altres, la serra del Catllaràs, unes muntanyes poc freqüentades de boscos de pins negres i avets, amb prats i camins de llegenda. Un grapat d’emocions i sensacions per emborratxar els sentits una vegada més i per deixar-se seduir per l’encant d’allò bell i tranquil.
Continuar llegint »