Vista del poble del Mallol, Garrotxa.

La proposta d’avui, és el que es podria anomenar com a turisme actiu. Aquell que et porta a descobrir nous llocs i nous paisatges però d’una forma diferent, més compromesa amb l’entorn i vivint al màxim cada un dels moments del viatge. Per tant, agafem la bicicleta, desplacem-nos fins a la comarca gironina de la Garrotxa i comencem a pedalar amb destí Girona. Acabem d’entrar en el carrilet d’Olot!

L’origen del traçat d’aquest recorregut es remunta a finals del s.XIX, quan varen començar unes obres que havien de unir Girona i Olot mitjançant un ferrocarril. L’any 1969 aquest mateix camí ferroviari va deixar de funcionar i va deixar abandonat tot el traçat que antigament havia estat utilitzant. Anys més tard però, es va voler donar una funció a tot aquest espai i es va crear el que avui ja coneixem com la via verda del carrilet d’Olot.

El recorregut compte amb un total de 54 quilòmetres entre Olot i Girona i un desnivell suau de 1’5% de pendent. Així doncs, ens situem a Olot, paral·lels al riu Fluvià, i ja ens podem disposar a agafar la bicicleta, començar a pedalar i fer camí cap a Girona creuant valls, planes, colls, pobles i comarques.
Continuar llegint »

Imatge de la Plaça Joanic

Les ciutats canvien. Creixen, s’eixamplen, acullen a nous ciutadans… Barcelona no és una excepció i al llarg de molts i molts anys ha anat canviant la seva fisonomia, la seva manera de mostrar-se i d’organitzar-se. A partir de principis del segle passat i de forma gradual, Barcelona es va anar estenent del mar cap a la muntanya i de mica en mica, tots els altres municipis que l’envoltaven van anar quedant envoltats per la ciutat comtal fins que varen perdre el seu estatus de municipi independent i van quedar integrats en el terme municipal de Barcelona.

Aquest pobles són el que avui en dia anomenem barris o districtes: Sants, Horta, Sarrià, Gràcia… La singularitat però, d’això que estem explicant és que aquest model de creixement ha dotat a Barcelona de no només un centre històric o casc antic per a la ciutat, sinó que molts dels barris que fa temps varen ser municipi independent tenen també avui dia el seu petit nucli antic i els seus carrerons més semblants als d’un poble que no pas als d’una gran metròpoli.

Surt un matí de diumenge a passejar per Barcelona i dedica’t a descobrir barris que no coneixies, a endinsar-te per carrerons desconeguts i a seure en un banc de qualsevol plaça en la que no hi havies estat. Intenta captar la petita i pròpia essència de cada barri, de la gent que hi viu, hi treballa…
Continuar llegint »

Imatge de la Ruta del Flysch

Els viatgers com vosaltres segur que esteu pensant en properes rutes a fer. Mai heu escoltat parlar de la Ruta del Flysch al País Basc? És una experiència fantàstica per a traduir-la de la millor manera hem de fer una mena de viatge en el temps utilitzant com a mitjà la natura.

Però entrem en detall. La Ruta del Flysch es situa a la costa occidental de Guipúscua, més concretament a les localitats de Deba, Mutriku i Zumaia, la zona més turística de la província.

La particularitat de la ruta de Flysch és la peculiar formació rocosa del lloc després de milions d’anys de cops de mar que ha deixat al descobert diferents mostres de la capa terrestre que ens permeten observar detingudament què ha succeït a la Terra durant milions d’anys. Aquest estudi de geologia apte per a tot el món és ideal per a comprendre una mica més el passat del nostre planeta i els diferents cataclismes que ha patit.
Continuar llegint »

Imatge del misteriós Llac Ness

Una de les llegendes més populars a Escòcia és la història del monstre del llac Ness, el conegut Nessie, que avui s’ha convertit en una injecció econòmica per a la regió gràcies a la venda de samarretes, tasses, llibretes, postals i altres souvenirs amb la imatge del monstre. Per a aquells que ja estiguin convençuts que aquest animal es només part de l’imaginari escocés i prefereixin no passar-se hores i hores enfront de l’aigua per si apareix, poden aprofitar per a descobrir els pobles que envolten el llac Ness.

Invergarry és un d’aquests lloc que val la pena visitar. És un poble tranquil i amb història. Des de l’hotel principal del municipi es poden veure les runes d’un castell que es va construir a principis del segle XVII, per encàrrec dels MacDonells. Les forces de Cromwellian el van cremar al poc temps després van haver de fortificar-lo de nou. Per a aquell qui vulgui dormir a la zona, Ardgarry Farm és un ben and breakfast molt recomenable pel seu preu i qualitat. A més, es troba a només deu minuts d’un frondós bosc pel qual passejar.

Fort Augustus conecta el Llac Ness amb el canal de Caledonian, el nom d’Escòcia en gaèlic (la llengua escocesa pròpia de les terres altes). El més interessant per a veure aquest petit poble són, per una banda, les escluses per a superar el desnivell entre els dos llacs i, per l’altra, el Caledonian Canal Heritage Centre, que ens descobreix la història del canal.
Continuar llegint »

Lavabo japonés amb escalfador de la placa

Parlar de lavabos en un blog sobre viatges no acostuma a ser quelcom molt atractiu, però si parlem del Japó, bressol de la tecnologia sofisticada, el tema es converteix en fascinant. Tant que hem arribat a escoltar viatgers confessar que han anat al lavabo exclusivament per a fer-hi fotografies. No ens extranya a jutjar per les sorprenents característiques que incorporen. El Japó és probablement el país que compta amb els banys més curiosos del món.

No hi ha molts països on poguem trobar lavabos amb una tecnologia tan avançada. Tradicionalment els japonesos han utilitzat un tipus de laavbo molt diferent al nostre consistent en les anomenades plaques turques: una espècie de letrines a nivell del terra en les quals en cop de seure els usuaris han d’ajupir-se.

Però en els darrers anys els japonesos han desenvolupat i incorporat als seus WC coses dignes d’una pel·lícula de ficció. Si viatges al Japó fins i tot el moment d’anar a fer les teves necessitats es convertirà en tota una experiència. Trobaràs des de lavabos amb bidé inclòs fins a altres que tenen fil musical, sensors que l’obre automàticament o escalfen la zona quan seus. Gran part d’ells estan dotats de comandaments més o menys sofisticats. Alguns fins i tot et permetran escollir la quantitat, temperatura i pressió de l’aigua, increíble oi?
Continuar llegint »