El gran parc zoològic de Temaikèn

Si t’agrada viatjar a la vegada que vius una experiència ecològica, en contacte amb la natura, a l’Argentina trobaràs un irresistible lloc que combina diversió, aventura i educació amb el contacte ilimitat amb la natura. L’objectiu? Que puguis passar un dia a l’aire lliure envoltat de vegetació i animals de diferents espècies.

Si la proposta t’agrada, l’únic que hauràs de fer és traslladar-te fins a Temaikèn, un gran parc zoològic ubicat a Belén de Escobar, a 50 kilòmetres de Buenos Aires. L’atractiu més sorprenent? L’absència de gàbies que separin el públic dels animals. En aquesta ‘terra de vida’, frase que es desprén del nom d’aquest lloc i que prové del tehuelche ‘tem’ (terra) i ‘aikèn’ (vida), tot està pensat per a aconseguir una respectuosa interacció entre la flora, la fauna i, per suposat, l’ésser humà.

A Temaikèn podràs veure de prop mamífers com l’ardilla de Prevost, el guanaco, l’hipopòtam, la suricata, el tapir, el tigre de bengala, la vizcacha, la mara patagònica i el colobo blanc i negre, entre moltes altres espècies. També et sorprendràs amb peixos d’aigua dolça i salada. Prefereixes les aus? Doncs recorre també Temaikèn per a trobar el choique, un flamenc caribeny, el nyandú, un pelícan africà, o el saddlebilled. Per suposat, tampoc manquen en el parc els rèptils com el cocodril, la tortuga o els yacarés.
Continuar llegint »

Imatge de la Rúa do Vilar, Santiago.

El cel ja feia presagiar que la pluja seria la nostra fidel companya de viatge, i els prats d’aquell color verd tant intens denotaven que la cortina d’aigua que s’acostava no era cap novetat per una regió que havia fet del ruixat constant una tradició més de la seva cultura. Galícia ens donava la benvinguda doncs, amb una pluja de la que ja no podríem escapar.

Comencem el viatge allà on el pelegrí l’acaba, a Santiago de Compostela, una ciutat monumental que amaga, entre els seus carrers més vells, aires d’una cultura celta ressuscitada amb el pas del temps i dels anys.

Amb carrers empedrats i cases baixes de finestres d’estil entre medieval i nord europeu Santiago sorprèn al visitant amb molts carrerons, places i placetes que es formen entre els edificis històrics que s’encaixen arreu de la capital celta. Tot i que plou, la passejada per la plaça de l’Obradoiro i tots els carrers que d’ella en surten conté un agradable encant, aquell que sempre es manifesta quan les passes del viatjant trepitgen història i llocs plens d’antigues llegendes. Però el nostre itinerari només ha fet que començar i ens acomiadem de la ciutat del pelegrinatge per endinsar-nos a la Galícia de prats verds i turons de boscos humits.

Continuar llegint »

Les parets d'escalada de la Fuixarda

Catalunya és un país de muntanyes. Arreu de la geografia catalana trobem relleus accidentats, valls profundes, boscos espessos i parets de roca que s’aixequen imponentment… Tot això, per dir que aquest és un país on la muntanya s’ha convertit per a molts com element clau per a practicar el seu esport: Senderisme, btt, alpinisme, escalada… Però si ens traslladem a la capital, Barcelona, no trobarem gaires parets, ni grans boscos, ni profundes valls… Però si el teu esport és l’escalada, aquí tens la opció per a venir a visitar la ciutat amb les cordes d’escalar a la motxilla. La ciutat amaga un racó que si ets amant del món vertical, no et pots deixar perdre!

La muntanya de Montjuïc, famosa pel seu castell i per tot el complex olímpic que fou en el seu dia en motiu dels Jocs Olímpics del 1992, amaga molts racons i espais entre els seus parcs i carrers. Un d’ells és la zona d’escalada de La Fuixarda, just davant del camp de rugby que rep el mateix nom, seu de l’equip dels Gòtics.

La zona d’escalada de la Fuixarda, l’espai d’escalada urbana més gran del món, ocupa tot un tram de paret vertical que es troba entre el camp de rugby a la base de la paret i l’edifici de INEFC, 20 metres per sobre. L’espai, compte amb unes 150 vies d’una dificultat variable, des de vies de iniciació fins a altres de grau molt més elevat.
Continuar llegint »

Vista de la costa de Formentera

Gairebé totes les illes tenen el seu encant. La suma d’ingredients com la platja, el bon temps i la permanent sensació estiuenca fa que tota illa tingui un gran atractiu per als turistes. En aquesta ocasió us apropem una de les més turístiques illes de la Península Ibèrica, Formentera.

L’illa més petita de les Balears compta amb totes les comoditats que necessita un turista per a gaudir plenament de les seves vanances. La seva forma allargada fa que la illa compti ni més ni menys que amb 82 km. de costa, no cal dir que amb una temperatura d’aigua ideal per a banyar-se i amb platges de bona qualitat.

El turisme a Formentera és una de les seves principals activitats, a la qual cada any acudeixen visitants dels llocs més propers com Catalunya, les pròpies illes Balears, la Comunitat Valenciana i tota la Península Ibèrica, com d’altres països Europeus on el bon temps i les platges no són precisament part del seu dia a dia.

Continuar llegint »

Vistes des del Turó de la Rovira

El Tibidabo, Montjuïc, el Parc Güell… Barcelona, degut a la seva orografia, disposa de innombrables llocs des d’ on gràcies a la seva alçada, es pot contemplar tota la ciutat; des de la línea de costa fins al gran mur geogràfic que suposa la serra de Collserola. De miradors n’hi ha molts, i cada un d’ells té el seu encant i la seva pròpia perspectiva de la ciutat. Però no tots són coneguts per a la gran majoria de barcelonins i barcelonines.

El Turó de la Rovira, elevat entre els barris del Guinardó i el Carmel, ofereix des del seu cim una panoràmica de 360 graus de tota la ciutat, combinant-ho també amb un conjunt d’antics edificis i instal•lacions de la guerra civil espanyola que fan remuntar a tot aquell qui s’asseu entre els murs que encara queden, a un passat bèl•lic, obscur i de lluita per a la llibertat i la democràcia.

El 1937, quan la guerra civil ja havia començat a Espanya i també a Catalunya, Barcelona fou la primera ciutat de l’estat en ser bombardejada des del aire. Amb l’ajuda aèria militar d’altres règims totalitaris com varen ser el de Hitler a Alemanya i el de Mussolini a Itàlia, Barcelona, com a ciutat clarament fidel a la república, va ser durament assetjada i bombardejada. Doncs bé, les defenses republicanes de la ciutat per a combatre el foc que des de l’aire anava erosionant la ciutat, instal•laren una important bateria antiaèria al cim del Turó de la Rovira.

Continuar llegint »

Els ponts recorren tota la ciutat

Les ciutats portugueses de Lisboa i Oporto han mantingut la seva rivalitat al llarg de dècades. Els lusos que viuen a la capital en destaquen que la seu del país concentri totes les institucions governamentals i la converteixen en una ciutat de pes. En canvi, per a la majoria, Oporto és la ciutat en la qual el cosmopolitisme conviu amb la història, submergida en una atmòsfera d’alegria. Sense grans monuments a visitar, Oporto té una personalitat pròpia que atrau i atrapa, barreja allò colonial amb allò autòcton.

És coneguda per molts com la ciutat dels ponts. Un dels més sorprenents és el pont de Don Luís, pensat per un enginyer que va ser deixeble d’Eiffel. Aquesta obra d’enginyeria connecta en dos nivells el nucli història d’Oporto amb Vilanova de Gaia. Val la pena passejar per Vilanova i visitar les muralles romàniques o la Torre dels Clergues.

Un altre dels ponts emblemàtics és el de Maria Pía, construït el 1877 i que serviria de suport de les vies del tren. Va ser el propi Gustave Eiffel el que es va encarregar de construir aquest pont de ferro, que després de 114 anys seria suplantat pel nou pont de Sant Joan. Per sobre del Duero també passa el pont penjant o el pont en suspensió.
Continuar llegint »

La característica imatge de les guies Trotamundos

Per a aconseguir que un viatge sigui un èxit és essencial escollir bé la guia de viatge. És una eina útil per a que ens doni consells i ens indiqui el que podem fer i veure a un país o una ciutat. Una de les més clàssiques i conegudes és la col·lecció Trotamundos (editada per Salvat), una traducció de la francesa Guide du Routard (editada per Hachette), coneguda per la seva imatge d’un jove amb una motxilla en forma de globus del món.

El nom de la guia no pot ser més evocatiu. Un trotamón és una persona afiicionada a viatjar i recórrer països. Moltes vegades es relaciona amb els motxilers, però la guia es dirigeix a un públic més ampli al qual li agrada conéixer nous llocs i cultures. Per això, a més de recomanacions molt dirigides a un públic jove i que viatja de forma econòmica, també afegeix informació per a gent amb més recursos però amb esperit aventurer.

En escollir una guia, sempre cal tenir en compte diversos factors. En el cas de Trotamundos, una de les seves característiques que la diferencia de la resta és que no hi ha ni una imatge. Això la fa menys atractiva a la vista però també és més econòmica que altres guies visuals. Cal dir que a les darreres edicions ja incorporen mapes a color.
Continuar llegint »

Port i Passeig Marítim de Ciutadella

Ciutadella és la segona ciutat més important de Menorca, tot i que en va ser la capital de l’illa fins a l’ocupació anglesa de principis del segle XVIII. La ciutat respira vestigis de diferents cultures. Ciutadella ha estat un preuat punt estratègic, tant militar com comercial, per a moltes antigues civilitzacions mediterrànies.

El casc antic és el narrador més fidel de la història de Ciutadella. Aquest ha estat declarat Monument Històric-Artístic Nacional per la gran bellesa i valor dels seus monuments, edificis i carrers.

El port de Ciutadella tot i ser de petites dimensions té molta activitat tant pesquera, esportiva, comercial i de passatgers, ja que hi surten embarcacions cap a Mallorca i Barcelona. El seu passeig Marítim està banyat de terrasses de restaurants i bars, i clubs nàutics.
Continuar llegint »

Gaudeix del deliciós asado argentí

La cuina tradicional argentina uneix dos importants trets europeus: els secrets del menjar italià i espanyol, complementats amb herències gastronòmiques de diferents ètnies aborígens de procedència andina i amazònica.

Tu, que estàs preparant un futur viatge a Argentina, no pots marxar sense tastar els tradicionals sabors que inclouen el blat de moto, el paroto, la carn, la llet o la soja.

L’ofera culinària típica del país inclou el rostit, el dolç de llet, la milanesa a la napolitana, les pizzes de múltiples combinacions i la fainá, entre altres. La polenta, els sorrentinos, el puchero, el locro, les tortes fregides i l’arròs amb llet són altres de les opcions de la regió.
Continuar llegint »

Imatge de la platja de Sundy Bay

Per cultura, filosofia personal i simplement per gust, hi ha moltes persones en el món que escullen una vida ‘naturista’ o ‘nudista’. Si bé amb el pas del temps hi ha cada cop més llocs reservats per aquest tipus de persones que es senten lliures amb els seus cossos, aquesta vegada farem referència a un exòtic destí que fins fa poc no incloïa aquest tipus d’estil: les platges nudistes de Sudàfrica.

Malgrat que els habitants d’aquest racó del planeta encara són molt conservadors i les seves lleis prohibeixen anar despullat en públic, ja ningú s’escandalitza en veure gent passejant-se en topless a la costa.

Si practiqueu el nudisme i desitjeu anar a un lloc original, a Sudàfrica trobareu quatre platges oficials on no és necessari anar amb roba: Sandy Bay (Cape Town), Umhlanga (Durban), Secrets (Port Elizabeth) i la de Port Alfred, que es va inaugurar temps enrere. A més, a la zona també podràs gaudir de vuit clubs: SunEden, Harmony Nature Farm, KiepersolKloof Village, Virginia Waters, Haakbos, Lazy Haven/Buff Lodge, Voelkop y Kudumanzi, on la proposta escapa d’allò imaginable: en aquest lloc tindràs la possibilitat d’anar nuu enmig d’un terreny natural poblat amb diferents animals africans salvatges. Arriscat oi?
Continuar llegint »