Panoràmica dels Pirineus

És l’única vall del Pirineu català orientada al Nord, l’única comarca amb un clima més atlàntic que Mediterrani, parlen la seva pròpia llengua i històricament han estat acostumats a viure aïllats per la neu. La Vall d’Aran sorprèn per la seva bellesa paisatgística, per la seva singularitat cultural i per la seva oferta turística, no sempre sostenible.

El viatger, que des de Catalunya, vol descobrir tot el que aquesta vall occitana pot oferir, té tres recorreguts diferents per endinsar-s’hi: la opció ràpida és pel túnel de Vielha, ràpid i còmode. La opció pels amants dels revolts es troba entrant pel port de la Bonaigua, una carretera de muntanya que ens enfilarà fins als 2000 metres. I la opció més romàntica i aventurera la trobareu si us hi endinseu per la pista forestal de Montgarri, un petit santuari del s. XII ficat enmig d’una vall llarga i estreta que ens portarà des del Pallars Sobirà fins a la ja esmentada Val d’Aran (nom occità).

Nosaltres però, ens centrarem en la última opció, la més impressionant en quant al paisatge i la que ens farà veure com n’ha estat de difícil la comunicació entre Catalunya i aquest petit territori pirinenc que reclama i reivindica uns trets culturals propis. Així doncs, ens plantem a Esterri d’Àneu i comencem el viatge!
Continuar llegint »

Imatge de Damasc

Diuen que el profeta Mahoma mai va arribar a entrar a Damasc ja que en observar la ciutat des del cim de Caiún va dir que “al paradís només d’accedeix en el moment de morir”. Potser avui seria una exageració, sobretot perquè el seu estat actual no té res a veure, però la vista des d’aquest lloc és magnífica i permet contemplar la immensitat de la capital de Síria.

El millor moment per a pujar (haureu d’agafar un taxi) és al vespre, en el moment en què tota la ciutat s’ilumina i molts dels seus habitants acudeixen a passejar o a seure en un dels bars i restaurants que poblen la muntanya.
Continuar llegint »

Foto: Bamshad a Flickr

Endinsar-se a la Toscana italiana implica deixar-se portar per la frondositat dels seus paisatges. A tocar del riu Arno es situa Pissa, una de les ciutats més conegudes i d’Itàlia per l’encent de la seva emblemàtica Torre inclinada o, el que és el mateix, el campanari de la catedral. Amb una població de prop de 100.000 habitants, Pissa compta a més amb un gran número d’universitaris.

A pocs kilòmetres d’arribar a aquesta ciutat mediterrània, fundada pels estruscos i posteriorment aliada de Roma, es divisa ja la silueta d’aquest monument arquitectònic que no deixa indiferent a ningú. Amb poc més de 55 metres d’alçada, quasi 15000 tones de pes i un total de 294 escales, la Torre de Pisa s’integra en el Camo dei Miracoli (Camp dels Miracles) juntament al Duomo (Catedral) i el Baptisteri. Una fusió d’elements artístics que cal contemplar, almenys, un cop a la vida.

Ja a la ciutat no és difícil trobar el Camp dei Miracoli donat que l’elevat número de turistes ens condueix directament fins el nostre destí. La majestuositat de la Torre, declarada el 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, no seria possible sense el recolzament visual i arquitectònic del Duomo i el Baptisteri, que concedeixen a aquest escenari una elegància abrumadora.
Continuar llegint »

Foto: Will Ellis a Flickr

Basada en una novel·la d’Alex Garland, el 2000 va donar el salt a les pantalles La Playa, protagonitzada per l’encara jove Leonardo di Caprio -ara ja es nota que els anys de joventut van passant-. El llargmetratge encarnava un noi que arribava a La Playa, un paradís de Tailàndia on s’havia crear una comunitat que, aparentment, vivia en el món perfecte.

En la realitat, el rodatge es va produir també a les platges tailandeses, mostrant aigues transparents i un paisatge extraordinàriament preciós. Sense cap dubte, Tailàndia amaga llocs preciosos com el de la pròpia platja que més apareix al film -podeu veure-la a la foto-. Precisament d’aquell lloc, emmarcar en el turístic arxipèlag de Phi Phi, volem parlar-vos per a apropar-vos la seva història abans i després del rodatge i tota la polèmica sorgida.

Les illes Phi Phi Lek, a la província de Krabi situades al surest tailandés, són considerades una de les meravelles del país. Només compta amb 17 habitants i el seu entorn ofereix múltiples possibilitats per a fer esports com l’escalada, el caiac, el submarinisme, com precisament practicaven a la pel·lícula per aconseguir menjar. Malgrat que amb els anys han près popularitat, ningú deixa de sorprendre’s quan observa l’ecosistema. És un dels destins de vacances més demanats, i formen part d’un parc natural nacional.
Continuar llegint »

Foto: bachmont a Flickr

No és un mar però alguns experts diuen que es mor, que pot desaparèixer dins de 50 anys. Altres creuen que no s’extinguirà però que està en prova en una greu crisi ecològica. En realitat és un llac d’aigua salada, situat entre Jordània, Cisjordània i Israel, en el qual desemboca el riu Jordà, i es diu mort perquè en ell és impossible la vida d’éssers vius. És el punt més baix de la terra ja que està situat a uns 400 metres sota el nivell del mar.

La salinitat del Mar Mort és unes deu vegades superior a de la majoria de mars i oceans, a causa de que les altes temperatures del lloc fan que s’evaporin uns 20 mil·lilitres d’aigua al dia. Aquesta gran concentració de sal és el que impedeix que t’enfonsis o que puguis nedar i et permet fer el mort durant una llarga estona o fer-te’t una foto flotant i llegint el diari.

Si el visites des de Jordània, hauràs de pagar per entrar en algunes de les platges. Només hi ha una platja estatal que és més barata. Les altres estan gestionades per hotels privats. Si no estàs allotjat allà, l’entrada és més cara però ofereixen més comoditats (toballoles, piscines…). No és recomenable anar a altres zones ja que després de mullar-te és imprescindible banyar-se amb aigua i sabó perquè tindràs la sensació d’haver-te ficat en una llauna d’oli i, si a més et poses fang, sembla que ho hagis fet a un barril de petroli.
Continuar llegint »

Si penses viatjar per Europa properament, et recomanem que abans de sortir demanis la teva targeta sanitària europea (TSE). Fins el juny de 2004 era necessari tramitar l’E-111 o l’E-128, dos documents que tenien sempre una durada molt més limitada. Ara, la TSE té una durada d’un any des del dia que te la fan.

La part positiva d’aquesta targeta és que en cas que necessitis assistència sanitària a qualsevol país de la Unió Europea, la rebràs en igualtat de condicions sense tenir a veure el país on et trobis i sense cap cost. Si no portes amb tu el document, és molt probable que si necessites anar al metge o a l’hospital hagis d’abonar el preu de la visita.

És vàlida a Alemanya, Àustria, Bèlgica, República Txeca, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia. Finlàndia, Grècia, Hungria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònie, França, Portugal, Regne Unit i Suècia i també en altre quatre països, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa.
Continuar llegint »

Foto: cytikane a Flickr

T’hem preparat dos dies i una nit ben romàntics a una ciutat amb màgia, amb encant, com Tarragona. A la costa, en una ciutat amb molts records agradables de l’imperi romà, podràs gaudir amb la teva parella d’un cap de setmana inoblidable.

Un allotjament d’allò més especial a l’Hotel Urbis***, juntament amb una combinació d’activitats de relax i aventura, et permetrà desconnectar del teu día a día i recarregar piles abans de tornar a la rutina. Una vegada arribis a Tarragona, sobre el migdia de dissabte, podràs dirigirt-te a l’Hotel Urbis, en el centre de la ciutat i al costat de la rambla principal. Escollint el Pack Escapada Romàntica que ofereix l’hotel, quan arribis a l’habitació amb la teva parella tindràas un regal: bombons i cava ben fred per a començar bé la vetllada.

Després de dinar, un bon passeig t’aproparà a la costa, amb vistes al mar, i seguint cap a l’esquerra podràs observar les runes romanes per reviure una època que segueix viva a la ciutat. Després del passeig i alguna compra podràs relaxar-te abans d’anar a sopar, com? Apropa’t al gimnàs Orion, totalment gratuït si estàs allotjat a l’hotel Urbis. Allà podràs relaxar-te utilitzant la seva piscina climatitzada, jacuzzi impressionant, bany turc i sauna. Fantàsic… i quan surtis, ja serà de nit.
Continuar llegint »

Foto: mozzercork a Flickr.com

Si us agovia la calor de l’estiu, potser la següent imatge us suggereix unes vacances diferents en el nord d’Europa. Un viatge a Noruega. Malgrat el que mostra la imatge, el clima és fred i plujós fins i tot a l’estiu. Encara així, és l’estació més recomanable per a viatjar a Noruega.

També és en els mesos de juny i juliol quan es pot observar el Sol de Mitjanit, anomenat així perquè en aquesta època el sol no es posa. Un altre esdeveniment atractiu que es produeix en el nort de Noruega són les aurores boreals, amb la qual cosa ja us hem donat tres excuses perfectes per a viatjar al país nòrdic.

En Mi viaje a Noruega, un turista ocasional explica l’experiència del seu viatge. Està ple d’informació útil per aquells de vosaltres que us esteu plantejant desplaçar-vos allà.
Continuar llegint »

Foto: alvaro.flicker

És una de les darreres i més novedoses idees per a solters, vidues, divorciats o qui vulgui viatjar sol encara que tingui parella. Ja fa un temps que són coneguts els creuers per a singles, amb agències especialitzades en aquest tipus de viatges per a un públic molt determinat. Tots els viatgers han contractat el seu billet sense acompanyant, preparats per a conèixer a gent i descobrir nous llocs. El primer any de funcionament ha estat tot un èxit amb la qual cosa cal conèixer què ens ofereixen per poder tastar-ho.

Espanya compta amb més de 10 milions de persones que viuen soles, i moltes d’elles ja s’han decidit a embarcar-se en un viatge per mar. Els creuers pel Mediterrani han estat els més demanants des que es van iniciar els trajectes per a singles.
Continuar llegint »

De Morenetes n’hi ha més d’una. Potser la de Montserrat s’emporta el gran protagonisme però arreu de la geografia catalana en podem trobar altres casos. I en busca d’un d’aquest, marxem fins al Ripollès, passant de llarg per Ribes de Freser i Queralbs. Enfilant-nos fins a la Vall de Núria, fregant els dos mil metres d’alçada i recollits, abraçats i empresonats pel monumental Puigmal i els seus seguidors, que pel fil d’una carena envolten la vall i la mantenen accessible només per un ja mític tren cremallera o per un camí que exigeix una decent preparació física. De les multituds però ja no se’n deslliure tan fàcilment.

La llegenda explica que pels vols del segle VIII Sant Gil arribà a la vall i construí una petita capella on hi tallà, amb fusta, una imatge de la mare de Déu. Passats els anys, segle XVIII, un peregrí pujà a la vall en busca de la imatge. Quan trobà la capella es trobà també amb una verge de cara morena fruit dels fums de les espelmes que durant tants anys havien cremat al interior de la capella. Avui dia la capella rep el nom de Sant Gil, i la mare de Déu de Núria reposa plàcidament entre vitrines dins el santuari que es construí en el seu honor. Així doncs, Vall de Núria ha passat a ser amb el pas dels anys un dels principals destins de muntanya de Catalunya. Oferint religiositat, natura, muntanya i al hivern…Neu!

Continuar llegint »