Viatjar amb nens pot ser una experiència molt divertida

Viatjar amb la família és una de les millors formes d’establir uns lligams familiars forts i aconseguir que la relació entre pares i fills sigui del tot fluida. Sortir de la monotonia de la rutina, de la feina, de l’escola, dels deures… i poder passar uns dies d’oci amb els nens sense haver de preocupar-se dels problemes diaris és balsàmic per la família. D’aquesta forma, la mare o el pare que està menys a casa perquè treballa fins tard o fins i tot el tiet que només veus els caps de setmana (si és que viatges amb ells) poden passar més temps amb els nens i dedicar tota la atenció que en situacions normals no poden.

Tot i així, viatjar amb els més petits de la família no és feina fàcil, i es complica més com menys anys tinguin els nens. Per això, necessitem prendre mesures i precaucions addicionals que potser no prendríem en un viatge normal. I és que no es pot deixar res a l’atzar, tot necessita estar més o menys organitzat.

Si viatges amb cotxe, el primer que has de fer és revisar-lo bé perquè no és produeixi cap incident durant el viatge, pensa que aquestes situacions ja són prou problemàtiques sense nens, així que amb ells el problema es multiplica. Si el viatge ha de ser llarg pren la precaució d’agafar aigua i menjar, si els entra la gana o la set no pararan fins que ho aconsegueixin. En aquests tipus de viatge la música és essencial; no te’n refiïs de la ràdio i prepara CD’s o material musical per escoltar i cantar al cotxe; les cançons que podeu cantar tots són molt eficaces per entretenir als nens i convertir a la família en una petita orquestra.
Continuar llegint »

Si vols qualitat busca el distintiu de "Paradors"

Quan viatgem busquem la comoditat i la tranquil•litat a l’hotel. Ens passem el dia caminant, anant d’aquí cap allà, gaudint de les noves experiències, emocions i ciutats; fets que fan que quan arribem a l’hotel el que més ens vingui de gust fer és treure’ns la roba, ficar-nos a la dutxa i passar-nos-hi hores. Després, una miqueta de relaxació a l’habitació, baixar a l’spa si l’hotel en té i sopar tan bé com puguem. És evident però, que no tots el hotels ens poden oferir aquestes possibilitats en les mateixes condicions i de fet, quan reservem un hotel en el que no hem estat mai ens exposem a que les nostres expectatives no es vegin complides.

No saber què ens trobarem quan arribem al nostre destí pot donar una emoció afegida al viatge i fer que aquest sigui encara més divertit; però si el que busques és seguretat i no jugar-te-la amb l’elecció de l’hotel, decantat pels Paradors Nacionals de Turisme, un conjunt d’hotels d’alta categoria repartits per tot Espanya que depenen d’una empresa estatal, creada el 1928.

Va ser precisament aquest any quan es va inaugurar el primer de la llarga llista de Paradors que avui trobem, era el Parador de Gredos a Àvila. Des de llavors s’han construït, restaurat i adaptat desenes de cases senyorials i castells per aconseguir que aquests hotels tinguessin una situació i unes condicions privilegiades. A dia d’avui, 93 Paradors s’estenen per Espanya, oferint un servei hoteler de qualitat.
Continuar llegint »

Delta de l'Ebre, un paisatge idílic

Si hagués de ressaltar un aspecte positiu de Catalunya, sens dubte, seria la seva varietat. Pots passar de la platja a la muntanya, de la cultura a l’oci i de la tradició a la modernitat en menys de mitja hora. Només has d’agafar el cotxe i moure’t! De la mateixa forma, pots passar de la ciutat més transitada a un espai natural de somni en uns instants, només has de posar rumb al sud i visitar el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la zona humida més amplia de les terres catalanes.

Una de les característiques que més destaques d’aquesta zona és l’harmonia que ha aconseguit entre natura i explotació humana, dos aspectes que moltes vegades veiem antagònics però que, en aquest cas, estan totalment units. Per tal de defensar aquest equilibri, la Generalitat de Catalunya va crear el Parc Natural del Delta de l’Ebre, un espai reconegut pels màxims organismes internacionals. El parc té una superfície de quasi 8000 ha, de les que corresponen més o menys una meitat a la comarca del Montsià i l’altra a la del Baix Ebre.

El paisatge d’aquesta zona és fàcilment identificable gràcies a les extenses planúries i als arrossars. És precisament pel cultiu d’aquests últims que depenent de l’estació en la que visitis la zona et trobaràs un panorama o un altre. A l’hivern, el color terra ho impregna tot; a la primavera, els arrossars estan inundats i la denominació de zona humida arriba a la seva màxima expressió; a l’estiu el paisatge canvia de color i culmina amb un verd apoteòsic, digne de les millors fotografies.
Continuar llegint »

Cuba és un país parat en el temps

Viatjar a Cuba és una tasca bastant complicada des del punt de vista burocràtic. Visats, permisos i documents s’apilen a les bosses dels viatgers que volen visitar l’illa; per això, és convenient que abans de fer les maletes i marxar entris al web o truquis al Consolat de Cuba per demanar quina és tota la documentació que necessites i evitar-te possibles ensurts quan estiguis en trànsit. Un dels darrers tràmits que s’han establert com a obligatori és l’assegurança mèdica.

Tant si el teu viatge a Cuba dura uns dies com si demanes un permís de residencia temporal necessitaràs una assegurança; tot i així, els tipus de document serà diferent. Per un costat, si el teu viatge dura només uns dies necessitaràs una Pòlissa d’assegurança de viatges; per l’altra banda, si el que vols és residir durant una temporada a l’illa necessitaràs una Pòlissa d’assegurança de despeses mèdiques. Has de tenir en compte però, a quin centre la sol•licites ja que no tots tenen convenis amb Cuba.

A l’illa, l’empresa d’assegurances que ha posat en marxa el sistema és Asistur; per això, has de consultar el seu web per corroborar quines són les empreses espanyoles amb conveni. Algunes d’aquestes són: Axa, Europe Assistance, Mapfre, Racc o Race.
Continuar llegint »

Pàgines en blanc que recolliran els relats i dibuixos dels teus viatges

Quan viatgem descobrim desenes i desenes de nous emplaçaments, construccions, carrers, olors, sabors, persones… són tantes les coses que hem d’assimilar quan ens traslladem que a vegades sembla que el nostre cervell no serà capaç de retenir tanta informació. I és veritat. Passats uns anys ens costa molt recordar els detalls i les vivències concretes dels nostres viatges; passa a vegades que un viatge en especial ens marca i el recordem perfectament, però és poc freqüent i amb el temps tendim a difuminar els fets. A mi em passa a vegades que no tinc clar a quin dels viatges he vist una cosa concreta o he experimentat un sabor determinat; recordo perfectament el lloc on ho vaig sentir, però no sóc capaç de situar aquest lloc en el mapa. No us ha passat mai?

La forma d’evitar aquestes pèrdues de memòria és anotar els fets que et succeeixin. Així, passats els anys, sempre podràs consultar aquella llibreta en la que fa molt de temps vas relatar el teu viatge. És evident que aquesta llibreta pot ser de qualsevol tipus: de quadres, en blanc, de línies… pots haver-la comprat a la papereria, a un centre comercial o a l’estant; però serà simplement això, una llibreta. Si pel contrari, vols que fins i tot la teva llibreta tingui història i que a més t’aporti informació útil pel teu viatge ja no vols una simple llibreta, vols una Moleskine. No saps què és?
Continuar llegint »

Una cova que uneix màgia, bruixeria i història

Situeu-vos en una època en la que la llibertat no era una opció. Una època en la que curar una malaltia gràcies a herbes medicinals era considerat bruixeria. Una època en la que sortir-te del camí preestablert podia significar la mort. És només situant-nos en el context i en la pell dels seus protagonistes que podem fer-nos una idea del que, fa 400 anys, succeïa a la Cova de Zugarrumurdi, també conegudes com les Coves de les Bruixes.

A la província de Navarra, superant la vall de Baztan i quasi tocant França trobem un petit poblet amb una gran història al seu darrera; es tracta de Zugarrumurdi, una regió que en el cens de l’INE del 2009 només comptava amb 218 habitants, però que amaga tota una sèrie d’esdeveniments i misteris entre les seves fronteres. És allà mateix on trobem la Cova de Zugarrumurdi, una zona de 400 metres on fa centenars d’anys es reunien els veïns de la zona per realitzar aquelarres i reunions paganes. De fet, és allà mateix on la Santa Inquisició començà la seva crema. Segons explica el mite, María Ximilegui era una dona que, tot i que al principi participà dels aquellarres, es va penedir de les seves accions i va delatar a les autoritats del que cada nit succeïa a la Cova. Segons la llegenda va ser a partir d’aquesta confessió quan començà la major caça de bruixes d’Espanya. El 1610 es va dur a terme a Logroño un Acte de fe en el que només del poble de Zugarrumurdi es va acusar a 40 dones de bruixeria. La Inquisició va condemnar finalment a dotze d’elles a morir a la foguera.
Continuar llegint »

El Parc del Laberint d'Horta segur que et farà passar una bona estona

Des de fa molts anys Barcelona és una de les ciutats amb major creixement pel que fa a la arribada de turistes. Raons per visitar-la n’hi han moltes amb tota la obra d’Antoni Gaudí com a gran al·licient cultural: Sagrada Família, La Pedrera o el Parc Güell, entre d’altres. Ja sabem que el modernisme té a la ciutat comtal el seu principal escenari. Degut a aquesta necessitat d’allotjaments per a totes les butxaques és relativament fàcil trobar hotels barats a Barcelona.

Moltes vegades la elecció de la teva habitació d’hotel et condiciona una mica la teva visita al lloc de destí. Però no en sentit negatiu sinó que et dóna la possibilitat de conèixer llocs interessants però que estan allunyats de les rutes més turístiques. Una visita que segur és un èxit és el Parc del Laberint d’Horta, que són uns jardins històrics de la ciutat, més concretament són les més antics que es conserven, ja que hi conté per una banda un jardí neoclàssic del segle XVIII i un altre jardí romàntic del XIX. Amb més de 9 hectàrees de jardins, és una sortida més que memorable que et farà gaudir d’una part tranquil·la i relaxada de Barcelona, allunyada de grans acumulacions de turistes.

Un altre lloc amb molta història i que és una d’aquelles zones que conformen el caràcter autèntic d’una ciutat. Es tracta de la Plaça del Diamant al barri de Gràcia. La escriptora catalana va fer que aquesta plaça sigui un lloc de referència a la ciutat, no tant per la seva espectacularitat sinó que li va donar aquest nom a la seva novel·la més famosa. Avui en dia com un homenatge n’hi ha una escultura amb el nom de La Colometa, protagonista del llibre, i que està realitzat per Xavier Medina-Campeny. A més, ja que estem al barri de Gràcia aprofita-ho per conèixer aquesta zona barcelonina tan especial i que segur descobriràs per tu mateix nous petits tresors.
Continuar llegint »

El transsiberià et permet viatjar a les profunditats de Rússia

Què et sembla un viatge per la Rússia més salvatge i profunda? Segur que heu sentit parlar més d’una vegada del Transsiberià, el mític ferrocarril que aconseguí creuar Rússia i unir Moscou amb el Mar del Japó. Aquest tren llegendari, la ruta del qual va ser inaugurada a principis del s.XX, després d’anys i anys de treball, ja no existeix com a tal sinó que ha estat reemplaçat per un tren anomenat Rossya (Rússia en rus). Tot i així, la ruta es conserva intacta i fins i tot s’han construir itineraris alternatius a ella, d’aquesta forma els viatgers poden gaudir de la història, la cultura i la tradició més gelada del planeta agafant un simple tren. Un tren que els portarà a conèixer i viure històries increïbles i a endinsar-se en diferents cultures a mesura que passen els dies i es travessen els fusos horaris.

La ruta originària és la que conserva el nom de Transsiberià, aquesta uneix Moscou amb Vladivostok, dues ciutats separades per quasi 10000 quilòmetres. Les principals parades que el tren fa són:

•Moscou: Punt de partida o final del trajecte i capital de Rússia.
•Nizhny Nóvgorod: Primera parada a 442 quilòmetres de Moscou.
•Perm: regió localitzada sobre el riu Kama.
Continuar llegint »

Les preguntes que ens fem tots quan esperem les maletes: Haurà arribat? Estarà viva?

Estic cansada de veure a les cintes transportadores de l’aeroport maletes trencades, amb esgarrapades i inservibles. Maletes que després de no se quants viatges han acabat la seva vida, a les que només els hi queda morir en alguna escombraria. Són maletes de totes les marques i colors, des de les més estridents (amb colors florescents o estampats impossibles) a les més clàssiques; des de les primeres marques a les comprades als supermercats. Totes, al final, cauen víctimes del maltractament que sofreixen als aeroports. Què podem fer? La resposta és, igual de senzilla que de tràgica: no podem fer res. Si volem viatjar i portar amb nosaltres els nostres efectes personals no tenim més remei que sacrificar la vida d’alguna pobre maleteta.

Tragèdia i exageració apart, tot i que narrat d’una forma bastant melodramàtica, la veritat és que és aquesta la vida útil d’una maleta. El maltractament que se’ls hi dóna als aeroports fa que haguem de canviar d’equipatge més freqüentment del que ens agradaria i desperta a la vegada algunes preguntes. Quines maletes són més resistents? Compensa comprar maletes de primeres marques? No hi ha una resposta universal, ja que depèn en bona mesura de les preferències i gustos del consumidor, però si és veritat que hi ha una opinió més o menys generalitzada.

Trobem tres tipus de maletes, les rígides, les semirígides i es blanes. Començarem pels extrems. La maleta rígida és més robusta i per tant més resistent a cops i maltractaments, el fet que no es deformin les fan ideals per transportar objectes delicats. El problema que tenen és que una vegada es comencen a trencar moren de seguida, el seu caràcter compacte fa que no pugui durar massa, després d’haver-se començat a esgarrapar.

Continuar llegint »

Espectacular escenari del Teatre de la Banda Primitiva de Llíria

Aprofitar els vols barats a València per conèixer la capital de la comunitat valenciana si encara no l’has visitat és una gran oportunitat. El propi ajuntament anima i ajuda al visitant a fer-lo de forma fàcil i còmoda. Es tracta de les rutes a través del metro de la ciutat. Depén de quin sigui el teu interès trobaràs una al teu gust.

N’hi ha segons la web de la xarxa de Metrovalència un total de vuits possibilitats per descobrir la ciutat a través del metro i el tramvia. Són la ciutat medieval, la ciutat modernista, la ciutat de museus, la ciutat dels jardins, la ciutat del Mediterrani, un passeig per l’Horta Sud, un passeig per l’Horta Nord i Llíria, ciutat de la música.

Complicat escollir només una ruta de les que ens ofereix aquesta web, però per desconeixement propi vull visitar Llíria. Aquesta població valenciana està identificada per sempre amb la música, fins arribar al punt de ser coneguda com la ciutat de la música. Aquesta relació tan intensa s’explica per la existència de dues entitats musicals que mitjançant les seves respectives bandes han aconseguit nombrosos premis arreu del món.
Continuar llegint »