Posts from setembre de 2010

Ciutats, viatges

Praga, una ciutat que viu entre dos temps

El Mur de John Lenon creat en la dècada de 1980 pels estudiants com un símbol de la resistència contra el govern comunista caigut
By , on 29 de setembre de 2010

El mur de John Lennon és una mostra de la lluita dels ciutadans de Praga contra el comunisme

Praga gairebé no va patir desperfectes durant la II Guerra Mundial, i va romandre intacta els quaranta anys de règim comunista, per la qual cosa continua sent una ciutat bonica i pintoresca. Alguna cosa així com el que va succeir a Espanya amb algunes ciutats que es van quedar estancades en els anys seixanta amb l’arribada de la dictadura franquista. Però en el cas d’aquesta ciutat centreuropea aquesta circumstància li ha permès romandre en un temps intermedi entre la moderna Europa i la de mitjan el segle passat. En certa manera, encara es respira aquesta imatge de ciutat de conte de fades amb els seus carrerons adoquinadas, encantadores places i peculiar arquitectura bohèmia. Travessada pel riu Vltava, la capital es divideix en diversos barris, cada un amb el seu peculiar caràcter, i als que es pot arribar amb l’eficaç servei de transport públic. Des de l’arribada de les línies aèries de baix cost, aconseguir algun dels molts vols a Praga és una mica bo, bonic i barat.

Els principals llocs d’interès que té Praga són l’impressionant castell amb el seu palau, la basílica i els salons adjacents, que acullen incomptables tresors del passat de la ciutat. Si ja has conegut aquesta Praga de catàleg, potser et vingui de gust conèixer la part menys coneguda però igual d’atractiva. Són alguns dels tresors encantats que tota ciutat històrica amaga per a aquells que saben buscar.

Per començar, us proposo una visita al Zoo. I és que el de Praga està considerat el setè més ben valorat del món. El millor és que no te’l perdis perquè no et penediràs. Al costat del zoològic està situat un dels dos jardins botànics de la ciutat, on es podrà gaudir de normes hivernacles de papallones, senders naturals i exhibicions a l’aire lliure.
Continue reading »

Comments (1)
Ciutats, Consells per a viatjar

Un traçat alternatiu per fer el Camí de Santiago: la senda primitiva

Va ser el camí escollit per Alfons II el Cast per visitar la tomba de l'Apòstol
By , on 27 de setembre de 2010

El Camí de Santiago està senyalitzat per guiar als pelegrins

L’apòstol Santiago morí decapitat a Jerusalem per defensar la religió cristiana, els poderosos del territori no deixaren que el seu cos sortís de la regió per això un grup de cristians agafà el cos i el portà d’amagat fins a Galícia, on descansen les seves restes. Al segle IX es descobrí el sepulcre i començà la llegenda. La peregrinació que el cos de l’apòstol havia fet va ser imitada i persones de tots els racons caminaven per veure el sant. Així, les terres del nord d’Espanya veieren l’esplendor i s’ompliren de visitants i cultura. Al segle XVI però, la guerra va fer oblidar la peregrinació i els horrors i la decadència prengueren partit; no va ser fins fa relativament poc, a començaments del segle XX que la tradició es reprengué. No hi va haver un fet desencadenant sinó la suma d’admiradors del camí els que el feren renéixer.

Tot i que el nom que rep aquesta peregrinació és en singular no només hi ha un camí per arribar a Santiago, de fet n’hi ha tants com persones decideixen arribar-hi. Però és veritat que n’hi ha de més famosos que d’altres; el més conegut és sens dubte el que s’anomena Camí Francès que per els gals comença a Saint Jean Pied de Port i pels espanyols a Roncesvalles. Aquest traçat es fa en unes 31 etapes, consta de 775 quilòmetres i recorre tot el nord peninsular: passa per emplaçaments com Pamplona, el Pont de la Reina, Logroño, Santo Domingo de la Calzada, Burgos, Boadilla del Camino, León, Astorga, Ponferrada, Portomartín o Palas de Rei, per arribar finalment a Santiago de Compostel•la.
Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!, Festivals de música, Illes i costa, Museus

Palafrugell: sorra, cultura i havaneres

El municipi està format per Calella, Llafranc i Tamariu
By , on 23 de setembre de 2010

Calella de Palafrugell

Situat al bell mig de la Costa Brava, Palafrugell és un municipi privilegiat. Territori d’interior i costa conté algunes de les platges més boniques de Catalunya i d’Espanya, moltes d’elles reconegudes amb la bandera blava. A només 125 quilòmetres de Barcelona, 45 de Girona i 75 de la frontera amb França, Palafrugell hipnotitza. El municipi està compost per diferents zones; la principal i interior és Palafrugell, a més de Calella, Llafranc i Tamariu, les tres últimes de costa.

Per això, és evident que és un territori d’estiu, quan la població passa de 20.000 habitants a 60.000 (és la segona residència de molts catalans) i com a conseqüència la majoria dels seus actes i esdeveniments es duen a terme a l’època estiuenca. L’acte més conegut és la Cantada d’Havaneres; les més importants i les primeres són les de Calella, el primer dissabte de juliol a la platja de Port Bo; les segones les de Llafranc, el primer dissabte d’Agost i les terceres a Tamariu, el primer dissabte de setembre.
Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!, viatges

La Masella, una bona opció per anar a esquiar

S’apropa la temporada d’esquí i només els més previsors trobaran l’allotjament desitjat!
By , on 21 de setembre de 2010

La Masella et permet gaudir de la natura en estat pur!

Ja és oficial, l’estiu s’acaba i amb ell les llargues jornades de platja i descans. Comencen les classes i la feina, de la mateixa forma que els plans viatgers d’hivern. I és que ja és hora de decidir quin serà el nostre pròxim viatge i començar el compte enrere, així la feina és fa molt més suportable. Un dels plans que més agrada als catalans és l’esquí; gràcies a la proximitat dels Pirineus fer una escapadeta el cap de setmana o un viatge més llarg és més fàcil. Només has d’agafar el cotxe, els esquís i marxar!

A Catalunya hi ha moltes estacions entre les que escollir, tot i que per mi la més recomanable si tenim en compte la proximitat, la qualitat i el preu és La Masella. Amb una altitud mínima de 1600 metres i màxima de 2535 és una de les estacions d’esquí més ben conservades i cuidades del panorama català. A més, la gran quantitat de canons per fer neu artificial que té (uns 450) fa que puguis esquiar tot i que no hagi nevat suficient; una garantia si has de reservar l’estança amb anterioritat.

La Masella està formada per nou pistes verdes, 23 blaves, 22 vermelles i 8 negres, a més de comptar amb un Snow Park. Aquesta amplia diversitat fa que qualsevol esquiador, amb el nivell que tingui, es senti còmode a l’estació i pugui gaudir del seu esquí al màxim. Per les famílies amb nens hi ha diferents opcions; pels més petits (de 18 mesos a 3 anys) hi ha una guarderia, els nens de 3 a 6 anys podran quedar-se al jardí de neu on, a més de divertir-se, donaran les primeres passes per aprendre a esquiar. A partir dels 6 anys i també per els adults hi ha l’escola d’esquí, on començar a esquiar serà molt senzill.
Continue reading »

Comments (0)
curiositats, viatges

Parc Warner de Madrid, adrenalina i cinema

El parc s’inspira en les pel·lícules de Warner Bros
By , on 19 de setembre de 2010

"La Venganza del Enigma" és una de les atraccions més famoses

La setmana que ve em mudo a Madrid. Després de quatre anys a Barcelona em toca fer les maletes i marxar cap a la capital; vull seguir estudiant (increïble, pensareu) i allà és on es troba el que vull fer. M’ha costat molt decidir-me i és que Barcelona, en aquest quatre anys, ha aconseguit enamorar-me; però vaig prendre la decisió i d’aquí uns dies faré les maletes, agafaré l’avió i trepitjaré la meva nova casa.

Una de les coses que més il·lusió em fa veure de Madrid és el Parc Warner. M’encanten els parc d’atraccions i m’han parlat molt bé d’aquest en concret, tot i que haig de reconèixer que sóc una mica escèptica, i és que fins ara em tirava molt més Port Aventura, parc que he visitat moltes vegades.

Segons m’he pogut informar, el Parc Warner, de la mateixa forma que Port Aventura, està dividit en zones temàtiques; amb la diferència però que en la versió madrilenya estan relacionades amb el món del cinema en concret i en els germans Warner en particular. Les diferents zones són:
– Hollywood Boulevard
– Warner Bros Studios
– Superheroes World
– Old West Territory
– Cartoon Village
Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!, Illes i costa

L’alguer, on el català també se sent

Hi va haver una època en la història en la que va ser ocupada per colons catalans
By , on 17 de setembre de 2010

Imatge de l'Alguer

Un dels principals problemes quan viatgem a un altre país és l’idioma. Clar que si dominem l’anglès ens fa les coses més fàcils! però de totes formes ens perdem gran part del que passa en aquell país, així com un trosset de la seva cultura.

Aquest problema però, és inexistent si el nostre destí és l’Alguer. Aquesta ciutat, a l’illa de Sardenya (Itàlia) encara conserva vestigis de la cultura i la llengua catalana, ja que va ser habitada per colons catalans durant molts anys.

Després que, a meitats del s. XIV, la població sarda de la ciutat fos expulsada per revoltar-se contra Pere IV el Cerimoniós, aquesta va ser repoblada per ciutadans catalans, sobretot de Barcelona, que integraren la seva llengua i cultura a la ja existent.
És per això que a dia d’avui, encara que menys, encara es pot sentir a gent parlar en català a l’Alguer, on moltes institucions defensen la llengua. Algunes d’aquestes són Òmnium Cultural, Centre María Montessiori i l’Obra Cultural de l’Alguer.
Continue reading »

Comments (0)
Museus, viatges

Madrid és el paradís dels amants de l’art i la cultura

El Museo del Prado està considerat com el millor museu de pintura antiga del món
By , on 16 de setembre de 2010

la façana frontal del Museo del Prat és per si mateixa una obra mestra

Una de les raons universalmente reconegudes per visitar un lloc concret és la seva cultural. Persones de tot el món són atretes pels tresors artístics i culturals d’una ciutat, convertint-se en el reclam més important d’aques lloc en concret. És per això que no s’ha de ser un detectiu expert per adonar-se que val la pena reservar un dels molts vols a Madrid, a més de molts altres atractius, és una de les visites obligades per a aquest tipus de turista. Només has de pensar en les desenes de museus, sales d’exposicions i galeries d’art que fan les delícies dels tastadors de cultura, però seria inútil negar que destaca per sobre de tots, el seu famós trio de museus: El Museo Nacional del Prado, El Museo Thyssen-Bornemisza, i el Museo Nacional da Arte Reina Sofia. Molts crítics i especialistes en art coincideixen a assenyalar que els tres museus es complementen perfectament. El Museu del Prat és el millor museu de pintura antiga del món i el Museu Reina Sofia s’especialitza en art modern.

El primer d’ells és sense cap dubte la joia de la capital de l’Estat. És de visita obligada per a totes les persones interessades en la pintura antiga, l’art en general i la història artística, política i social d’Espanya. Els crítics d’art ho consideren el millor museu de pintura antiga del món, seguit pel Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia. En l’actualitat el Museu acull aproximadament 8.500 quadres. Tres mil procedeixen de Las Colecciones Reales, dos mil del Museu de la Trinidad i d’altres tres mil cinc-cents que s’han anat comprant o han arribat al Museu a través de donacions o llegats. És obligada una visita a les col·leccions mestres, que són sense cap dubte, les de Goya, Diego Velázquez, El Greco, Murillo, El Bosco i la pintura Flamenca i italiana

El Museu Reina Sofia està ubicat al carrer Santa Isabel, al barri d’Atocha, i va ser inaugurat el 1992. El museu inclou el període que va des del segle XIX a l’actualitat; majoritàriament allotja obres de pintors espanyols. És tal la seva magnitud que el millor és posar algunes dades que ens ajudarà a fer-nos una idea: 16.000 obres, una biblioteca de 100.000 llibres, 3.500 enregistraments sonors i 1.000 vídeos. La gran estrella del museu és el Guernica (1937), de Pablo Picasso; a més, hi ha obres de Salvador Dalí i de Joan Miró, entre molts d’altres.

Continue reading »

Comments (0)
Illes i costa, Museus, Turisme i art, viatges

Acabarà la crisi amb l’especulació hotelera?

Les Illes Balears han patit durant anys l’explotació desmesurada de les seves costes. És hora de dir prou
By , on 15 de setembre de 2010

La Seu de Palma és una de les joies culturals de la ciutat

La majoria de les illes del món, i les Illes Balears en concret, solen ser més conegudes per les seves platges que per la cultura que en el seu interior s’amaga. Els visitants trepitgen les nostres terres buscant sol, sorra blanca i fina i aigües transparents; molts d’ells però, venen amb l’únic propòsit d’acabar amb tot l’alcohol que se’ls hi posi al davant i de tornar a casa sense recordar res del que han viscut els últims dies. És el conegut turisme de sol i platja, més innocent el primer, més comú el segon.

Davant aquest fet, he de reconèixer, els que vivim a les illes no hem sabut reaccionar. Hem vist com els diners gràcies a aquest turisme ens arribaven a les mans sense haver de esforçar-nos i ens hem conformat. Durant molts anys hem explotat les terres per fer més i més hotels i poder acollir a més turistes. Ningú ha dit prou. Mentida, algú si: la crisi. Només quan els hotelers, els empresaris i personatges de categoria similar s’han vist abocats a la ruïna o si més no a la baixada dels ingressos, han parat.

Així que, tot i que la crisi ha estat i és molt i molt negativa, guarda una part millor i és que ha parat el que la moral no ha estat capaç d’aconseguir frenar: l’especulació hotelera de les Illes. Ara, almenys, es plantegen nous models a seguir per tal de tenir una economia més sostenible; un exemple és la remodelació de la Platja de Palma que, tot i les nombroses queixes que està patint, és un bon començament per acabar amb el turisme d’alcohol i garrafó i busca la qualitat, adjectiu que fa molt que no se sentia.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Museus

Una Màlaga lluny dels tòpics

L’Alcazaba i el Castell de Gibralfaro són dos dels monuments d'obligada visita
By , on 14 de setembre de 2010

La torre de la Fundació Pablo Ruiz Picasso on es pot gaudir de més de 3.500 obres d'art

De la ciutat de Màlaga es parla de la seva costa i platges, del pescaito i del sol etern. Pero n’hi ha tesors culturals que li donen un valor molt més complet a l’hora de reservar vols a Màlaga. Dos dels llocs imprescindibles a visitar estan a més situats un al costat de l’altre. Estem parlant l’Alcazaba i el Castell de Gibralfaro. Per una banda, el primer es podria definir com el màxim exponent del passat musulmà de la ciutat. La seva situació privilegiada permet apreciar com es mereix les seves muralles des de diferents punts de vista. El rei taifa de Granada, Badís Ben Habús, va ser qui va ordenar la seva construcció i les seves parts més antigues són del segle XI. És a dir, que són més antigues que una de les millors obres islàmiques del país, l’Alhambra.

Com moltes vegades ha passat a casa nostre, només va ser a les primeres dècades del segle passat que es va tornar a valorar artísticament aquesta meravella. Fins llavors, va ser abandonada i saquejada durant segles. Per sort, gràcies a les obres de rehabilitació i reconstrucció ha renascut. Avui dia el palau i els seus jardins, tot pujant entre les seves muralles, són una visita obligada de Màlaga.

Pel que fa al castell de Gibralfaro s’ha de remuntar fins al segles XIV per trobar la seva construcció, que es va fer per albergar a les tropes i protegir justament a l’Alcazaba. Totes dues edificacions estan unides gràcies a un passadís entre muralles que puja la muntanya. Desprès de la reconquista, va ser utilitzat per retenir als vençuts i també va acomplir la funció de residència de Ferran el Catòlic. Va ser arrasat per les tropes napoleòniques quan ja abandonaven la ciutat al 1812. Aquesta és la raó per la qual avui dia només queden les ruïnes que es pot visitar i que ens permet fer una idea de les seves dimensions. A més, des de aquí es pot veure una de les millors vistes de la ciutat malaguenya.

Continue reading »

Comments (0)
Ciutats

Antoni Gaudí i la seva Barcelona

Els carrers de la ciutat comtal estan impregnats de l’aire modernista de l’artista
By , on 13 de setembre de 2010

Casa Batlló de Barcelona

Caminar per Barcelona es fer-ho per la modernitat de Gaudí. L’arquitecte és un dels símbols més internacionals de la ciutat comtal, potser només eclipsat pel Barça. Els colors cridaners, les formes curvilínies o la originalitat de les façanes fan que l’obra de Gaudí sigui fàcilment identificable. Només cal donar un cop d’ull a un edifici, segur que si aquest es seu, en menys de deu segons l’has relacionat amb Gaudí.

Però aquest no només era arquitecte, també era dissenyador, i un dels bons: tanques, reixes de ferro forjat, vidrieres, mobles, ceràmica… tot era possible per aquest geni, no hi havia límit. I tot estava en sintonia amb la natura, que era una de les seves muses, la seva inspiració. A Barcelona hi ha un gran nombre d’obres seves, algunes molt conegudes, d’altres més amagades, però totes amb el segell del geni.

La Sagrada Família és l’obra més famosa de Gaudí a més de ser l’edifici més visitat de Barcelona. A finals del segle XIX l’artista va agafar el relleu d’un projecte de plantejament neogòtic ja començat. El va canviar de cap a peus i el va transformar en el que avui coneixem, un temple ple d’ornaments, simbolismes, compromís religiós, misticisme i natura. A dia d’avui, encara està en construcció. La casa Milà i la casa Batllò, ambdues al Passeig de Gràcia són dos bons exemples de l’arquitectura de Gaudí adaptada a les cases.
Continue reading »

Comments (0)
Pàgina 1 de 212

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio