Posts from gener de 2011

Ciutats

Una Roma de cinema

Federico Fellini i la seva La Dolce Vita on la sensual Anita Ekberg es pren un bany a la Fontana di Trevi
By , on 31 de gener de 2011

La Fontana di Trevi gràcies a Fellini és ja una icone no de Roma, sinó de tota Itàlia

Estem planificant una aventura cinèfila entre uns amics. Consisteix a reservar els viatges a Roma per visitar la ciutat a través de les imatges que el cinema ens ha regalat al llarg de la història. La capital d’Itàlia ha estat escenari de moltes pel·lícules que han volgut usar els seus macos carrers, places i monuments com a part fonamental de la seva producció. Al nostre país es va fer una pel·lícula en la qual la seva funció de video de turisme va ser una mica més que evident, diria que descarat. Estic parlant de Vicky Cristina Barcelona amb la ciutat comtal.

Us sona l’excel·lent Vacances a Roma amb dos grans del cinema, Gregory Peck i Audrey Hepburn, recorrent els seus carrers? Si hi ha algun lloc pel qual es relaciona el cinema i Roma aquesta és la Fontana de Trevi, la font més gran i detallista del barroc de la ciutat i un de les seves icones més famoses. En part, gràcies a Federico Fellini i la seva magnífica La Dolce Vita en què la sensual Anita Ekberg es pren un suggeridor bany dins del monument.

Sense voler entrar en la valoració cinèfila, no podeu negar que les imatges del Vaticà i la Plaça de Sant Pere al film Àngels i Dimonis són un gran reclam perquè qualsevol que encara no hagi tingut l’oportunitat de visitar Roma, tingui una altra raó més. Estem parlant d’un conjunt arquitectònic realitzat per grans mestres històrics de l’art (Bernini, Miguel Ángel) de tota la història i que encara es conserva de forma excel·lent.

Una altra de les places més famoses d’Itàlia és la Plaça d’Espanya de Roma, on ha estat escenari privilegiat de diverses pel·lícules com Roma, ciutat oberta. En el seu moment va ser un regal de Ferran el Catòlic i la seva imatge està en l’imaginari comú gràcies a les seves famoses escalinates que arriba fins a l’església Trinità dei Monti. Els seus graons solen estar repletes de turistes a la recerca d’un merescut descans.

Però hi ha molts més llocs en els quals molts directors italians i de tot el món s’han enamorat. Com per exemple la riba del Tíber sota l’atenta mirada del Castell de Sant’Angelo, al que se li coneix també com a Mausoleu d’Adriano, la construcció del qual data de l’any 139 i és un dels edificis romans més espectaculars. Però un altre d’aquests elements cent per cent romà i que s’identifica amb la capital d’Itàlia és la Bocca della Verità situada en la paret del pronaus de l’església de Santa Maria di Cosmedin.

Fotografia: álvaro jaramillo

Comments (0)
Escapa't!, Imatges del món, Volar

Vol a vela a La Cerdanya i a Igualada – Òdena

Descobreix el misteri del vol sense motor
By , on 31 de gener de 2011

La forma d'aquests avions és molt característica

Què pensaries si t’oferissin volar amb un avió sense motor? Una bogeria? Un suïcidi? Doncs no! Simplement t’estarien oferint fer un vol a vela, també anomenat vol sense motor. Es tracta d’un tipus d’avions, normalment monoplaça i biplaça, que s’enlairen arrossegats per un avió remolcador, i una vegada arriben a certa alçada, uns 500 metres, es desenganxen i aprofiten els corrents d’aire calent en ascens per mantenir-se en vol. A partir d’aquell moment l’avió vola sense motor i és feina del pilot fer-lo pujar, baixar o aterrar.

Hi ha tres formes possibles de guanyar altura:
Vol de vessant: Aquest vol consisteix en aprofitar els corrents ascendents d’aire que es generen quan el vent copeja la vessant d’una muntanya. Per poder dur a terme aquest tipus de vol és imprescindible que hi hagi vent i que estigui encarat a la vessant de la muntanya.
Vol d’ona: És un vol típic de l’hivern, quan s’aprofita el rebot del vent a les muntanyes. És en aquest tipus de vol on s’aconsegueixen les altures més elevades.
Vol de tèrmica: S’aprofiten els correns d’aire generats pel calor del sòl a causa del sol. És un vol típic de la primavera i l’estiu.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Imatges del món, Museus, Turisme i art

El Museu del Prado, punt essencial de la teva visita a Madrid

Al seu interior descansen obres de Goya, Rubens o Velázquez
By , on 28 de gener de 2011

La pintura de Renoir és fàcilment identificable pels seus traços i colors

Visitar Madrid és visitar un dels principals nuclis culturals de l’Estat Espanyol. A la capital podem gaudir de l’herència que els anys i el pas del temps han anat deixant al nostre voltant. Caminant pel centre de la ciutat trobarem tres dels principals museus espanyols, uns museus que guarden en el seu interior els motius pels que Espanya és reconeguda a nivell mundial: les obres dels seus millors autors i d’alguns forans. El Museu del Prado, el Thyssen i el Reina Sofia concentren aquestes col•leccions i són una de les grans excuses per visitar Madrid.

El Museu del Prado, així com el coneixem avui dia, va obrir per primera vegada les seves portes el novembre de 1810, va néixer amb un doble propòsit: per un costat mostrar les obres propietat de la corona; i per l’altra, ensenyar a Europa l’existència d’una escola espanyola tan digna de mèrit com qualsevol altra escola nacional. El primer catàleg es va realitzar el 1819 i estava dedicat única i exclusivament a la pintura espanyola; tot i que constava de 311 pintures en el Museu ja n’hi havia més de 1500 als seus magatzems. Gràcies a l’esforç i l’interès que els successius monarques dedicaren a la institució, aquesta es convertí en un dels punts neuràlgics de la cultura espanyola. Quadres com “El jardí de les delícies” de El Bosco, “El cavaller amb la mà al pit” de El Greco, “El lavatori” de Tintoretto, “Las tres gràcies” de Rubens, “La família de Carlos IV” de Goya o “Les Menines” de Diego Velázquez passaren en aquesta època a formar part de la gran família que és avui el Museu del Prado, alguns dels quals s’han convertit en la joia de la corona de l’institució, com les tres últimes.
Continue reading »

Comments (0)
viatges

Snow a Grand Valira

La setena edició de l'Atomic Night Fever garanteix espectacle i diversió
By , on 25 de gener de 2011

Tinc un grup d’amics que no poden resistir-se als cants de sirena de la taula i la neu. Si no van durant tres setmanes comencen a sumir-se en un estat de depressió i tristesa que ningú aconsegueix apaivagar-ho. Ho criden de broma el snowmonkey. D’acord, no és un dels millors exemples d’originalitat però en certa forma demostra que per als afeccionats al surf de neu és gairebé irresistible escapar-se gairebé cada cap de setmana a la neu. A més, volen aprofitar les ofertes d’esquí a Andorra per anar a veure un esdeveniment que porten esperant mesos.

Una de les millors estacions per fer snowboard és Grand Valira


Aquesta cita és l’Atomic Night Fever que es celebra a Grand Valira el 22 de gener al seu parc de snowboard, el Tarter. Ja és la setene edició d’aquest espectacle pels amants dels salts. Es tracta d’una competició nocturna que porta anys sent una referència del freeski al sud d’Europa.

La principal novetat aquest any és que la modalitat única de competició será l’esquí, millor dit, el freeski. Grand Valira és el domini esquiable més gran dels Pirineus i té en aquesta competició un dels seus atractius més interessants. L’Atomic Nigth Fever tindrà dos escenaris, tant pel dia com per la nit. El snowpark El Tarter serà el lloc con es competirà pels matins amb la modalitat de big air, i ja per la nit al aparcament també de El Tarter serà el moment de la modalitat de baranes o jibbing.

Només els 20 millors riders de la primera cita matinal podran competir en la prova nocturna a partir de les 21:30 hores. Com no pot ser d’una altra manera n’hi haurà premi, tot i que és la diversió el principal èxit d’aquesta jornada. El guanyador aconseguirà un premi en metàl·lic de 1200 €, el segon amb 700 € i el tercer 400 €. Com cada anys el bon ambient regnarà tota la jornada i s’ha de tenir en compte que la inscripció és gratuïta.

I si no penses competir pots gaudir d’un gran espectacle com a espectador. I si després et veus amb força pots intentar imitar aquests grans esportistes, tot  i que no hauries d’oblidar quin és el teu nivell real d’habilitat sobre una taula o uns esquís. Si tens canalla al teu viatge no oblidis que a El Tarter també tens un Circuit Infantil Mickey Snow Club per a nens des dels 5 als 12 anys. En definitiva, podràs passar un dia d’allò més divertit.

Fotografia: total13

Comments (0)
viatges

La neu empenta Sierra Nevada

A la seva web n'hi ha moltes ofertes especials amb preus molt interessants
By , on 21 de gener de 2011

Les bondats climàtiques d’aquesta temporada estan fent feliç a tots els esquiadors i aficionats de la neu. Per exemple, l’estació d’esquí de Sierra Nevada ja va aconseguir recentment la màxima superfície esquiable, ja que només va quedar una pista per obrir amb mig quilòmetre per fer-ho de forma completa. Això evidentment repercuteix en l’arribada de visitants.

La estació de Sierra Nevada ha aconseguit uns grans nivells d'ocupació

Segons les dades facilitades pels responsables de l’estació de Sierra Nevada, ja són diversos caps de setmana que les places hoteleres han estat ocupades en un 60%. I recordem que el temible mes de gener sempre es preveu com una dificultat gairebé insuperable. Però aquesta dada demostra un parell de coses. Primer, que la cultura de la neu al nostre país està cada vegada més estesa. I segona, que Sierra Nevada és la gran destinació de tots els esquiadors andalusos i d’altres esquiadors de tota la península que veuen en l’estació granadina la possibilitat de gaudir d’unes instal·lacions modernes i l’encant d’una ciutat tocada per la vareta màgica del follet.

Si fas una ullada a la seva pàgina web podràs descobrir una gran quantitat d’ofertes especials que mereixen molt la pena. Per exemple, comparteixen amb els cinemes la pensada de aquest dia especial, els dimecres, en què anar al cinema surt a compte. I ara esquiar en Sierra Nevada, és més econòmic també. Se li diu el dia de l’esquiador i el forfait tan sols costa 31`50 €. Això sí, aquest preu només és vàlid per als socis de les targetes del Club.

És molt destacable també un pack de diversos serveis que s’ofereix a preu conjunt més que interessant. Per exemple, què tal fer un passeig a cavall i després una mica d’esquí? Doncs ambdues activitats es poden realitzar gràcies als paquets forfaits més pàrquing. També està l’opció de poder fer aquest tipus de pagament conjunt pels més petits, amb interessants descomptes.
Continue reading »

Comments (0)
Illes i costa, Imatges del món, Països

Filipines, barreja de cultures i civilitzacions

Diversos colonitzadors han passat per les seves terres, configurant la idiosincràsia de la zona
By , on 19 de gener de 2011

Al bell mig del sud-est asiàtic, entre diferents mars, es troba la República de Filipines

Fa uns mesos, mentre sopava amb els amics, entre espaguetis i macarrons un d’ells va deixar caure una bomba: marxava a treballar sis mesos a Filipines. A Filipines? Què faràs allà? Què hi trobaràs? Milers de preguntes van bombardejar les ments dels allà presents, sobretot perquè fins llavors no teníem notícies que el nostre amic buscava feina més enllà de les nostres fronteres. Estàs segur del que fas? Va ser la pregunta general. Però ell estava ben convençut de la decisió i davant això no hi ha res a dir; un cop una decisió està presa i represa, només queda tirar endavant i afrontar els aspectes positius i negatius que comporti.

Va ser precisament aquest el detonant que va provocar que el meu interès per Filipines despertés. Tots sabem que existien un país asiàtic anomenat Filipines, però més enllà de que va ser una regió sotmesa durant molts anys al domini espanyol, poca cosa més podem dir. Doncs resulta que es tracta d’un país lluitador, d’unes terres que han hagut de fer front a invasors de tot tipus, inclosos nosaltres, i que han configurat la seva societat i cultura gràcies a la mescla d’influències estrangeres i autòctones.
Continue reading »

Comments (0)
viatges

Conduir una autocaravana, diferències amb els cotxes

Aparcar o girar poden convertir-se en accions perilloses si no es fan amb precaució
By , on 11 de gener de 2011

Existeixen autocaravanes per tots els gustos

T’acabes de comprar una autocaravana i encara no saps com utilitzar-la? Vols fer un viatge en autocaravana però no saps quins són els conceptes bàsics? Seguir una sèrie de consells i aconseguir tota la informació necessària en quan a forma de conduir-la i legislació per la que es regeix és bàsic i essencial per ser un bon conductor d’autocaravanes. Tot i així, com sempre, amb la pràctica s’aconsegueix la perfecció.

Es tracta, en resum, d’una nova forma de conduir ja que el volant, els pedals, l’altura… i mil coses més canvien d’un cotxe normal a un vehicle de tal envergadura. Per això, el primer que has de fer es comprovar quines són les mides que la teva autocaravana té; d’aquesta forma evitaràs emportar-te el sostre del primer pàrquing al que vulguis entrar. Familiaritzat amb els retrovisors, la longitud de l’autocaravana i aspectes similars; quan estiguis a la carretera te n’adonaràs que queden alguns punts cecs per això en alguna ocasió seran necessàries les indicacions del teu acompanyant per circular amb normalitat.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats

Llívia, una ciutat espanyola entre terres franceses

Amb el Tractat dels Pirineus totes les terres del seu voltant passaren a mans franceses
By , on 7 de gener de 2011

Un municipi separat de la resta...

Rodejat per terres franceses i unit a Espanya per una única carretera es troba el municipi de Llívia, un territori espanyol enclavat a França. Va ser arrel del Tractat dels Pirineus que el municipi quedà aïllat, a través d’aquest document Espanya cedia a país veí els trenta tres pobles de les comarques catalanes Vallespir, Capcir, Conflent, Rosselló i l’Alta Cerdanya, territoris que avui dia juntament amb Fenolleda formen els Pirineus Orientals. En el tractat es parlava de pobles i Llívia era una vil•la, per tant, quedà fora del pacte i continuà essent part del territori espanyol, tot i que físicament estigués a França.

Com a dada curiosa, durant la Guerra Civil espanyola el municipi de Llívia va posar-se del costat dels republicans i en perdre aquests la batalla va ser un dels últims territoris en caure en mans franquistes. Perquè? Per què per arribar-hi s’havia de demanar permís a França, ja que s’havia de trepitjar el seu territori i això no és mai feina fàcil. Quan aconseguirem el permís i entraren al municipi no trobaren cap resistència ja que tot Catalunya havia caigut i era inútil resistir-se. Actualment una carretera neutral de 5 quilòmetres uneix Llívia amb Puigcerdà.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio