Montgarri: l’entrada alternativa

Panoràmica dels Pirineus

És l’única vall del Pirineu català orientada al Nord, l’única comarca amb un clima més atlàntic que Mediterrani, parlen la seva pròpia llengua i històricament han estat acostumats a viure aïllats per la neu. La Vall d’Aran sorprèn per la seva bellesa paisatgística, per la seva singularitat cultural i per la seva oferta turística, no sempre sostenible.

El viatger, que des de Catalunya, vol descobrir tot el que aquesta vall occitana pot oferir, té tres recorreguts diferents per endinsar-s’hi: la opció ràpida és pel túnel de Vielha, ràpid i còmode. La opció pels amants dels revolts es troba entrant pel port de la Bonaigua, una carretera de muntanya que ens enfilarà fins als 2000 metres. I la opció més romàntica i aventurera la trobareu si us hi endinseu per la pista forestal de Montgarri, un petit santuari del s. XII ficat enmig d’una vall llarga i estreta que ens portarà des del Pallars Sobirà fins a la ja esmentada Val d’Aran (nom occità).

Nosaltres però, ens centrarem en la última opció, la més impressionant en quant al paisatge i la que ens farà veure com n’ha estat de difícil la comunicació entre Catalunya i aquest petit territori pirinenc que reclama i reivindica uns trets culturals propis. Així doncs, ens plantem a Esterri d’Àneu i comencem el viatge!

Aquest poble del Pallars Sobirà, i capital de la vall d’Àneu, ens donarà el tret de sortida de la nostra excursió. Seguim la vall amunt i passem de llarg pels petits poblets de muntanya com: Isavarre, Borén, Isil i Alòs d’Isil. Aquest últim és el que ens donarà el tret de sortida per la pista forestal. Així que abandonem la confortable carretera d’asfalt i ens disposem a remuntar el Noguera Pallaresa, paral·lels a la pista que de mica en mica es va allunyant de les vistes que encara mostren pobles i civilització i es va amagant entre les altes parets que guarden aquesta vall, on per cert no hi surt ni en el Google maps (la pista utilitzada)!

El camí és preciós, la pista es dibuixa a la part més enfonsada de la vall, resseguint el riu que de vegades fuig i s’embolica entre prats i roques, formant petites basses i salts d’aigua. Pel llarg del recorregut, passarem per boscos d’avets, per prats de pastura sembrats de flors de muntanya, i just quan haurem fet mitja part del recorregut arribarem al santuari de Montgarri, on la parada i visita és obligada. Allà podrem contemplar el romànic d’aquest conjunt arquitectònic, menjar alguna cosa en una petita fonda o simplement estirar les cames pels voltants d’aquest lloc perdut i solitari. Al final del camí, un cop em deixat enrere Montgarri i la capçalera del riu Noguera Pallaresa, arribarem al pla de Beret, conegut per les seves pistes d’esquí, i de seguida, recuperarem l’asfalt i anirem fent baixada cap a la, pròpiament dita, Val d’Aran.

Foto: Malkav a Flickr