El Palau de la Música és un dels temples musicals de Barcelona

Fa unes setmanes vaig rebre l’encàrrec, o més ben dit la petició d’un favor, per part d’uns amics de fer de guia durant els dies en què visitarien Barcelona. Em van dir que sí, que volien conèixer els grans encants de la nostra ciutat com la Sagrada Família, la Vila Olímpica i el litoral barceloní o la Fonts Màgica de la Plaça d’Espanya. Tot i així ells volien visitar uns llocs més concrets i que estaven relacionats amb la seva professió i la seva passió, la música. Potser la ciutat comtal no tingui el conjunt d’òperes tan característiques de l’Europa central, però sí té alguns edificis dignes d’admirar, i no només per als amants de la música sinó per a la resta dels mortals.

Així que mentre buscava hotel Barcelona vaig començar a rumiar sobre quines eren aquestes destinacions què havia de mostrar els meus amics. No hem d’oblidar que Barcelona ha vist les millors figures de la música oferint el seu talent. I ja se sap que per fer-ho, és necessari un gran escenari. Així que sense pensar massa ja vaig tenir dos llocs emblemàtics de la ciutat i paradís musical per a tots: el Teatre del Liceu i el Palau de la Música.

Una de les grans joies melòdiques de la ciutat comtal és el Teatre del Liceu. Situat a les emblemàtiques Rambles, és difícil no veure-ho quan camines entre les desenes d’actors caracteritzats dels personatges més variats, ja siguin reals o de ficció. Una parada de metro de la Línia 3, la verda, li atorga la importància que té aquest majestuós edifici.
Continuar llegint »

Es finança amb els donatius dels visitants

Al centre de Barcelona, al carrer Mallorca, s’alça majestuós un dels símbols identificatius de la ciutat comtal: La Sagrada Família. En la seva definició ens diu que és un temple expiatori, és a dir que està construït a partir dels donatius del poble. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: “El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s’hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble”.

Així, ens trobem davant un temple construït per el poble, el que li dóna encara més valor. La Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar, en el que s’establia que seria una construcció neogòtica. A finals del 1883 però, es va encarregar a Antoni Gaudí la continuació de les obres; l’artista tenia 31 anys i replantejà tot el projecte. El temple va ser la seva principal tasca a partir de llavors i en els darrers anys de la seva vida s’hi dedicà en exclusiva. Morí el 10 de juny de 1926, atropellat per un tramvia.

Si veiem de lluny el temple, el primer que ens cridarà l’atenció seran les seves torres. Quan la construcció estigui acabada en disposarà de 18, quatre a sobre de cada un dels tres portals; i 6 torres centrals (4 dedicades als evangelistes, una a la verge i una a Jesús, aquesta última de 170 metres d’altura). Quan Gaudí morí només una d’aquestes torres havia estat construïda.
Continuar llegint »

Grand Hotel Amrâth

I aquesta és la terrible veritat, l’estiu arriba a la fi. Finals d’Agost i molts acabem les vacances, hem de tornar a la feina i a les tasques diàries. Alguns tornen a les oficines, altres a les aules, una gran parts als dos; el que és segur però, és que tots tornem a la realitat.

Llevar-se d’hora cada matí, portar als nens a l’escola, tornar a veure al cap de torn i dormir d’hora. Però no tot ha de ser dolent! També s’ha de reconèixer que amb la tardor arribarà la fresqueta, el que ens alliberarà d’aquesta calor que fa que només estiguem bé a la platja o sota l’aire condicionat. A més, no només l’estiu és època de viatges i és que a partir del setembre podem començar a plantejar-nos sortides a ciutats que a l’estiu serien impensables, sobretot per la calor.

Entre juny i juliol pràcticament tots els viatges que se’ns ocorren tenen a veure amb la platja o la piscina, a partir d’ara però, podem ampliar el ventall i incloure en els nostres plans ciutats com Amsterdam. Aquesta ciutat és principalment coneguda pels seus canals i ponts, molts d’ells dels segles XVI i XVII. I és que passejar per Amsterdam és fer-ho entre edificis d’èpoques passades; ja que podem trobar construccions barroques i renaixentistes que transformen la ciutat en un símbol del romanticisme.
Continuar llegint »

A la Costa Daurada a més de platja es pot visitar també monuments

Catalunya té a la Costa Daurada una d’aquestes zones que semblen atrapar-te de mica en mica, i gairebé sense adonar-te vas tornant any rere anys a les seves platges, als seus restaurants, als seus carrers i a la seva gent. Les poblacions costaneres més importants d’aquesta zona del litoral català són Salou i Cambrils, tant per la seva història com pels seus múltiples atractius. En totes dues poblacions el modernisme català es barreja amb monuments més antics, en uns pobles de pescadors i mariners per excel·lència. El Passeig Miramar comunica el municipi de Salou amb el de Cambrils, per la qual cosa serà un dels llocs que més transitarem.

Cambrils té aquest encant especial producte de la seva barreja de platja i història, És impossible resistir-se a una cita amb ella durant aquets dies de festa o vacances. De manera que aquells que vulguin conèixer-la i intimar amb la ciutat no han de perdre temps, doncs els seus hotels es copen de turistes amb el mateix objectiu de desconnectar amb la vida rutinària. El seu centre històric o alguns monuments com l’ermita de la Mare de Dèu del Camí i el Museu Molí de les Tres Eres ja s’estan empolainant per rebre els flaixos dels estressats turistes.

A la zona urbana de la ciutat de Salou, destaquen bells exemples d’arquitectura modernista, com la torre de Cal Bonet, així com el monument erigit en record del rei Jaume I, que va elegir les costes de Salou per emprendre la conquesta de Mallorca en l’Edat Mitja. Al recorregut per la ciutat no es pot evadir el passeig per la Torre Vella, que és una edificació del segle XVI i es troba actualment habilitada com a seu d’exposicions i actes culturals.
Continuar llegint »

La cooperativa dóna feina a gran part de la població

A la província de Lleida, a la comarca de la Segarra, existeix un municipi en el que, si passeges pels seus carrers quasi trobaràs a més gent de fora del país que de la localitat. És un lloc en el que la diversitat cultural es troba a cada racó i en el que la convivència i el treball estan molt unides. Sabeu ja de quin municipi català us parlo?
Exacte, ho heu esbrinat. Parlem de Guissona, el municipi més poblat de la comarca de la Segarra. I perquè quasi el 50% dels seus habitants són autòctons d’altres països? Per el grup alimentari Guissona, una empresa amb una gran demanda de treball.

I és que aquest grup, a través de les diferents empreses que el formen, desenvolupa totes les activitats ramaderes, industrials i comercials necessàries per arribar al consumidor sense intermediaris. El que es tradueix en un gran nombre de llocs de treball, un aspecte que no passa desapercebut fora de les nostres fronteres i que provoca que molta gent es traslladi al municipi en la recerca de feina.

El grup alimentari Guissona està format principalment per dues empreses: la Cooperativa Agropecuaria de Guissona, que realitza la cria i l’engreix de les aus i del bestiar i la Corporació Alimentària de Guissona, que desenvolupa totes les activitats industrials: la fabricació dels pinsos, el sacrifici, la transformació i l’elaboració dels productes carnis i també les activitats comercials. Aquestes últimes les du a terme a través d’unes tendes molt conegudes a tot Catalunya, les tendes bonÀrea. Segurament ja n’havíeu sentit a parlar, però ara sabeu exactament d’on venen els productes que compreu allà; un origen de qualitat.
Continuar llegint »

La espectacular escultura de Jaume I és un dels atractius de Salou

Si es fes una enquesta pública sobre les principals destinacions turístiques de Catalunya, sense comptar amb la ciutat de Barcelona, la majoria de les persones respondrien en primera o segona posició Salou. I és que la capital de la Costa Daurada és en un lloc privilegiat en les eleccions per a unes vacances de platja en el sempre tranquil i càlid Mar Mediterrani. En tractar-se d’una població que des de mitjans del segle passat es va convertir en una destinació turística molt popular, gaudeix d’una infraestructura hotelera molt important, per la qual cosa tenir allotjaments a Salou és fàcil i es pot escollir entre una gran baralla de possibilitats.

Aquesta predilecció generalitzada té alguns motius evidents. Començant per les seves platges de sorra fina que s’acompanya amb un clima privilegiat. Per a aquells que desitgen gaudir d’un descans merescut a belles cales protegides per pinedes, Salou és el lloc ideal. De vegades no sabem mesurar la qualitat d’una platja com es mereix, però de ben segur que quan et submergeixis en les seves aigües tindràs en aquestes platges el punt de referència per comparar la resta de platges a les quals vagis posteriorment. Aigües cristal·lines en unes platges de sorra netes i amb serveis com dutxes i lavabos que sempre són necessaris.

Tanmateix escollir Salou et garanteix alguna cosa més que arena i platja, ja que ens permet gaudir d’un entorn privilegiat. El litoral que s’estén des de Tarragona al Delta de l’Ebre té tal quantitat d’al·licients que sorprèn trobar tanta varietat i qualitat en tan poc territori. A les portes de Salou: Tarragona i els seus monuments romans; Reus, edificis modernistes i capital comercial. Les platges i la gastronomia de La Pineda de Vila-seca, Cambrils, Altafulla, Torredembarra, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Amposta i Sant Carles de la Ràpita. La insòlita bellesa de l’extens Delta de l’Ebre.
Continuar llegint »

Claustre que dóna nom a l'hotel

Hi ha tants tipus de viatges com persones al món; a uns els hi agrada viatjar per practicar diferents esports, a altres gaudir del sol i la platja, alguns busquen la cultura allà on van i molts d’altres viatgen per sortir de la rutina i relaxar-se uns dies. Al marge del viatge que més us agradi fer hi ha l’allotjament. És veritat que si vas a una zona molt turística és difícil trobar un hotelet familiar i tranquil, però salvant les excepcions tot és possible.

Si heu pensat o ja esteu planejat el vostre pròxim viatge i la destinació escollida és Tarragona m’agradaria acostar-vos a una sèrie d’hotels amb un denominador comú: l’encant. I és que són allotjaments molt peculiars i originals, on cada habitació és diferent de l’anterior i et permeten gaudir de moltes activitats. A veure que us semblen!

L’Hotel Gran Claustre és un gran inici. Situat a la tranquil·la població d’Altafulla, a la Costa Daurada i a només 8 quilòmetres de Tarragona, us permetrà gaudir de les vostres vacances al màxim. L’hotel té 39 habitacions temàtiques, com la Blanc i Negre (Estandar) o la Carbó – Canela (Superior), que faran que el vostre descans sigui molt plàcid. A més, no només el vostre somni millorarà, també el vostre estómac gràcies al premiat restaurant gastronòmic Bruixes de Burriac, que posseeix l’hotel. L’spa us permetrà relaxar-vos després de tot el dia d’activitat.
Continuar llegint »

Aprofita per a visitar Santillana del Mar

Existeix un racó a Espanya on el temps no transcorre des de l’any 15.000 a.C. Un espai natural que conserva els vestigis d’una civilització molt més antiga que la nostra i que a més demostra els seus coneixements en la pintura. És la Cova d’Altamira, situada a Santillana del Mar, al litoral Cantàbric.

Aquest poblet de carrers de pedra i cases amb jardí em va impactar quan el vaig visitar fa ja molts anys. Suposo que és perquè era petita i mai havia vist extensions tan verdes ni tantes vaques juntes. Recordo una anècdota que em quedarà a la memòria per sempre. Estàvem passejant pel mig del poble, coneixent tots els racons i carrers quan vam veure que just darrera nostre s’extenia una gran fila de vaques. El pastor ens va demanar que ens féssim a un costat ja que estava portant el ramat a la zona de pastura. Així ho vam fer i vam poder gaudir en primera fila de l’espectacle: desenes i desenes de vaques, una rere l’altre passejant pels carrers de Santillana. Inoblidable.

Doncs en aquest meravellós poble trobem la Cova d’Altamira. Va ser Marcelino Sanz de Sautuola qui la va descobrir el 1879 i la seva filla María qui veié per primer cop les pintures de les parets. La perfecció de les pintures va fer dubtar en un primer moment als experts de la seva autenticitat, ja que tenien una gran qualitat. Tanmateix al final es corroborà que les pintures dataven de l’any 15.000 a.C, algunes fins i tot abans, i que van ser fetes pels homes del Paleolític Superior.
Continuar llegint »

Istanbul, meravella mediterrània

Qualsevol excusa és bona per viatjar i si en plena època de vacances es juga un campionat mundial de bàsquet a Turquia, el motiu és més que suficient. Si a més, la selecció espanyola és una ferma candidata a renovar el títol aconseguit al Japó fa quatre anys l’excusa ja no és excusa sinó una obligació.

Del 28 d’agost al 12 d’octubre tens una cita amb l’esport mundial, aprofita-ho i coneix la seva seu, Turquia, a més d’animar a la selecció fins a la final. I és que a més, els partits no es disputaran només a una ciutat, sinó que seran quatre les urbs escollides per acollir els encontres.

Entre el 28 d’agost i el tres de setembre es disputaran les rondes preliminars, que enfrontaran a 24 equips dividits en quatre grups. Cada un d’ells jugarà a una ciutat diferent: Kayseri, Estambul, Ankara i Izmir, essent l’ultima la que acollirà a la selecció espanyola. A Izmir, també anomenada Esmirna “la perla de l’Egeu”, veuràs enfrontar-se a Espanya contra França (28/08), Nova Zelanda (29/08), Lituània (31/08), Líban (01/09) i Canadà (02/09). El que et permetrà visitar la resta del temps la ciutat amb el segon port més gran de Turquia, per darrera d’Istanbul. La ciutat és considerada la més occidentalitzada del país.

Un cop passada la ronda prèvia, que segur que Espanya passarà, es disputaran tots els partits a Istambul, així que del tres de setembre al 12 podràs buscar-te un hotel a la ciutat més poblada de Turquia, tot i no ser la capital, i passejar pels seus carrers entre partit i partit.
Continuar llegint »

Ajuntament d'Alella

Les dites populars ens ensenyen que com a casa no s’està a cap altra banda. Que és molt difícil sentir-se tan còmode i a gust a un lloc aliè com a la casa on et vas criar i de fet, els primers mesos de la meva estada a Barcelona vaig sentir com aquest refrany era cert. El que les dites populars no conten però, és que amb el temps l’ésser humà és capaç d’adaptar-se a qualsevol cosa, ja sigui viure a l’Amazònia com al centre de Nova York, dues jungles ben diferents. Per això, el que no sabia quan vaig fer les maletes i vaig agafar l’avió Palma de Mallorca – Barcelona és que m’arribaria a sentir molt a gust a la ciutat comtal, tant com si fos casa meva.

L’únic problema sorgí quan quatre anys després de viure dins l’atrafegament de la ciutat, al bell centre del barri de Les Corts, vaig començar a sentir-me ofegada. La gent, el soroll i sobretot la rapidesa a la que gira el món dins una ciutat tan cosmopolita com Barcelona m’aclaparaven. Necessitava una mica de tranquil·litat!

Per això vaig començar a buscar possibles alternatives d’habitatge fora de la multitud però alhora connectada amb la ciutat. Una de les millors opcions que vaig trobar va ser Alella. Aquest municipi d’uns 9’5 quilòmetres quadrats em va semblar una bona opció per poder gaudir dels avantatges de la ciutat i els beneficis del poble, allunyats de l’estrès. Ben comunicada amb Barcelona, des d’Alella pots agafar l’autopista C-32 però també la Renfe, que recorre bona part del litoral català. I aquest era un punt molt important per mi: el transport públic, ja que quan arribes en cotxe a Barcelona o te’l menges o el fas desaparèixer si no vols pagar un pàrquing.
Continuar llegint »