La Guita Xica, una de les figures més emblemàtiques, és molt àgil a l'hora de recórrer la plaça i ruixar al públic

La Patum és potser una de les festes més conegudes de Catalunya. Pels habitants de Berga és més important que qualsevol religió. Des del seu naixement no s’ha interromput ni pel franquisme (n’hi va haver prou amb dedicar-li una al Caudillo perquè els deixés en pau)  i es viu amb una passió només entorpida per tots aquells forans que no saben gaudir-la amb civisme.  La Patum se celebra pel Corpus (normalment, cap al maig-juny) i es caracteritza pel protagonisme del foc. De fet, per això Berga es va convertir en seu de les reivindicacions a favor dels actes de foc que es van fer arrel de la normativa europea que volia prohibir-los. El 2005 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La Patum dura cinc dies, de dimecres a diumenge, i s’hi van intercalant els dies de passacarrers (dimecres i dissabte) amb els de Patum, ja sigui completa (al vespre), de lluïment (al migdia) o la infantil, que se celebra divendres. Pels que no en conegueu res, us explicarem en línies generals en què consisteix la festa.

Els passacarrers o passades són, com el seu nom indica, un recorregut pels carrers de la vila. El primer dia se’n fa un al migdia, només amb el Tabal y els Gegants. Al vespre hi participen també les Maces, les Guites i els Gegants Vells. Les passades no són simples comparses, en realitat són més aviat un acte honorífic. I és que, durant el seu recorregut, les figures s’aturen davant les seus o domicilis de les autoritats locals (dimecres) i dels Administradors de la Patum (dissabte) per dedicar-los un ball.

Continuar llegint »

Palacio Nuevo de Stuttgart

Fa uns dies sentíem a parlar a la televisió d’Stuttgart amb motiu del partit de Lliga de Campions que el Barça va jugar a la ciutat alemanya. Però, al marge de l’eliminatòria que els de Guardiola van deixar encaminat per a resoldre al Camp Nou, què més en sabem de la ciutat? Probablement res.

Com succeeix a altres països, les ciutats principals com Munich o Berlín fan que altres, també grans però menys populars, com és el cas d’Stuttgart, tinguin un cartell de ’segona’ que potser no es mereixen. La veritat és que si visiteu Stuttgart podreu comprovar com disposa de tot el que necessita una ciutat turística europea. Som-hi?

Hi ha llocs d’interès de tot tipus que us volem explicar. Per exemple, la Torre de Televisió o Fernsehturm, la primera d’aquest tipus que es va fer a tot el món, a meitats del segle XX, amb 217 metres d’alçada, quasi res… No cal dir que es pot veure des de molts punts de la ciutat i que, per si fos poc, podeu visitar-la i, a 150m. d’alçada, sortir a un mirador on veureu una perfecta vista de tota la ciutat.
Continuar llegint »

L'Alhambra, visita obligatòria a Granada

Avui aprofito un recent viatge a Andalusia per a donar-vos alguns consells si teniu l’oportunitat de viatjar a Granada, una ciutat espanyola amb molt encant. Les influències històriques, principalment de la cultura àrab en el segle XIII i XIV, ha deixat inesborrables petjades que val la pena visitar.

Primer de tot, això sí, us diré que si aneu aviat a Granada no és res aconsellable portar cotxe. En tot cas, si ho feu, deixeu-lo a un parking i desplaçeu-vos per al ciutat en transport públic. Hi ha una xarxa d’autobusos molt àmplia que us permetrà anar a tot arreu. Actualment, Granada té molts carrers en obres i, a més, molts llocs són només peatonals o no tenen aparcament al carrer, per la qual cosa anar en cotxe pot ser una autèntica bogeria.

Si hagués de recomanar llocs per a visitar a Granada em centraria en una petita sel·lecció. En primer lloc, com no podia ser d’una altra manera, hem de parlar de l’Alhambra. Una impressionant ciutat musulmana emmurallada i tot el repertori de l’art andalusí. Haureu de destinar tot un matí o tota una tarda a la visita, doncs ben bé necessitareu quatre hores per a veure-ho tot. Penseu que parlem d’una ciutat on no manca cap detall per al desenvolupament de la vida de Mohamed-Ben-Nazar i tota la comunitat musulmana que hi residia.
Continuar llegint »

La Plaça Major de Vic és escenari d'esdeveniments durant tot l'any

Segurament és un dels pobles catalans amb el nom més curt. Amb només 3 lletres es designa Vic,  la capital d’Osona, la ciutat de la boira i la població on s’hi poden menjar alguns dels millors embotits del país. Parlem d’un municipi conegut per la seva gran plaça major i pel famós  mercat medieval de Vic del que vam parlar fa uns dies, un dels més importants de la zona. Però hi ha molts més motius per descobrir la ciutat.

Pels que siguin amants de l’arquitectura el Casino o Casa Cornellà pot ser un bon lloc on aturar-se a fer un cafè. No té pèrdua. És l’edifici més senyorial que hi ha a la Plaça del Mercat. Amb molts detalls modernistes, data de mitjans del segle XIX. El seu bar és el lloc ideal per fer-hi petar la xerrada o escoltar els vells savis de la plana de Vic. També val la pena assistir a un dels concerts que fan a la Sala Modernista durant el Mercat de Música Viva de Vic que cada any, i a finals de setembre, se celebra a la capital d’Osona.

Vic, també és una ciutat per menjar-hi bé. Cuina tradicional i de tota la vida per aquells que els hi agradi el sabor de la nostra terra. En aquest cas, no us podeu perdre la visita al Merlot, un restaurant sui-generis on els hi hagi!!! S’entra al restaurant per una espècie de bodega plena de botes de vi que et condueixen fins al menjador, decorat amb objectes antics i curiosos com ràdios, ampolles, rellotges o porrons. La carta és a base de plats tradicionals que tots coneixem i sobretot de carn a la brasa, que couen a davant teu a un foc obert al mateix menjador! Però l’estrella del restaurant són les postres. No us en podem dir res perquè són una sorpresa que descobrireu si demaneu “les postres de la casa”. Un advertència: aguanteu el got amb força!
Continuar llegint »

Tintín y les seves aventures

Gairebé tothom en coneix la seva existència i astúcia. A alguns els agradarà més, a altres no tant… però és inegable que el personatge protagonista del Post d’avui és conegut arreu del món. Tintín ha trepitjat centenars països resolent històries fantàstiques i aventures increïbles. Ara teniu la possibilitat de descobrir-ne tots els seus secrets. Haureu d’anar fins a Lovaina-La Neuve, una ciutat situada a 30 kilòmetres de Brussel·les.

El juny de l’any passat es va inaugurar el primer museu dedicat exclusivament a l’il·lustrador George Remi, conegut mundialment com a Hergé, pare del reporter més famós de totes les vinyetes: en Tintín. El Museu Hergé és un modern edifici dissenyat per l’arquitecte Christian de Portzamparc. Exteriorment és de color blanc amb un dibuix immens protagonitzat, com no podia ser diferent, pel Tintín. Té unes grans finestres que vistes des de fora i a uns quants metres de distància, es converteixen en vinyetes que ens ensenyen l’interior del museu.

A dins s’hi amaguen 8 sales que permeten conèixer la trajectòria d’Hergé abans de Tintín i sobretot després que aquest personatge entrés a la seva vida. Hi ha més d’un centenar de pàgines originals, milers de fotografies, documents i objectes que Hergé va utilizar per fer més creïbles les aventures de Tintín. Referències que ens descobreixen d’on va treure la insipiració per crear els seus personatges. Per exemple, la fisonomia de Tintín era curiosament semblant al germà gran d’Hergè, Paul Remi; els Dupont i Dupont tenien una especial retirada al pare del dibuixant i al seu tiet… que casualment també eren bessons… i la Castafiore, tot i haver-se donat a conèixer com una diva qualsevol amb els anys va anar estilitzant la seva figura fins a recordar a la gran Maria Callas.
Continuar llegint »

M’havia quedat amb les ganes de veure l’anterior espectacle de Mayumana a Barcelona, però aquest cop vaig tenir la sort d’assistir-hi. Potser molts penseu que parlar d’aquesta companyia artística és només referir-nos a un espectacle de percussions, com pensava jo abans de començar Momentum, l’obra que ja roda per tot el món i que ara s’atura a Barcelona.

Res més lluny de la realitat. L’espectacle va començar amb l’element que ens fa recórrer tota l’obra, el so de les agulles dels rellotges. El temps, com sabeu, té una gran dosi de relativitat i, en funció de com l’utilitzem i què fem, passarà més o menys ràpid.

Així, Momentum surt a escena amb el que tots esperàvem, els calaixos gitanos i unes percussions perfectament coordinades entre la quinzena d’artistes sobre la tarima del teatre Coliseum. El temps començava a córrer… El so dels calaixos interactuava amb el moviment del cos dels artistes, que ens mostraven d’inici les seves capacitats físiques i de màxima concentració.
Continuar llegint »

Berlín celebra aquests dies els 20 anys de la caiguda del mur

Recordeu on ereu el dia 9 de novembre de 1989? Evidentment no és un dia tant assenyalat en el calendari com l’11 de setembre de 2001, però qui més qui menys recorda què feia el dia que va caure el Mur de Berlín, un esdeveniment del qual aquests dies s’han celebrat els 20 anys. Va ser un d’aquells fets que entren per la porta gran als llibres d’història i que només es pot entendre la magnitud del que va significar viure en una ciutat dividida si et pot veure in situ. És per això us proposem passar el pont de desembre a Berlín.

Els vols a Berlín no acostumen a ser barats. No hi operen gaires línies de baix cost de manera que val la pena mirar els bitllets amb antel·lació. Per sort, la ciutat està plena de hostels i albergs que per 20€ et permetran passar la nit perfectament bé. L’Est Seven és una bona recomanació com també el Pfefferbett Hostel totes dues molt a prop de la parada de metro de Senefelderplatz.

L’ambient és de gent jove amb ganes de passar-ho bé en els molts bars i locals que hi ha per l’entorn. De tota manera, no cal patir, perquè a la nit, no se sent gens de soroll i es pot descansar. Si et decideixes a passar els teus dies a Berlín en aquest barri és imprescindible que visitis el White Trash Fast Food, un local freak per excel·lència on tan hi pots escoltar música en directe, veure-hi una performance, escoltar-hi dj’s punxant electrònica i alhora… menjar un hamburguesa amb patates boníssima. És un lloc desconcertant!
Continuar llegint »

L'illa creix enmig d'un gran projecte urbanístic

Els diners no ho poden comprar tot. Per molts que en tinguin i per molts que se’n gastin, a Abu Dhabi mai podran comprar una porció d’història. La seva és una illa artificial que ha crescut gràcies als milions de dòlars extrets de sota terra, en forma de petroli. Actualment és una de les ciutats més riques i més cares del món i ni tant sols estalvien en fer-ne ostentació. El món n’ha estat testimoni en la última prova del mundial de Fòrmula1. El circuit de Yas Marina ha estat pura opulència amb unes instal·lacions d’última generació gairebé inimaginables.

Fa poc més de 50 anys que Abu Dhabi va passar de ser una petita població perduda enmig el Golf Pèrsic a el paradís del luxe que és avui. Les famílies de la zona van malviure del comerç de la perla fins el 1958 quan exploradors britànics van descobrir importants jaciments de petroli sota l’illa.

Des d’aleshores la transformació de la ciutat ha estat tant espectacular que fins i tot, la població sobrepassa els límits calculats quan va ser dissenyada, de manera que són continus els caos circulatoris.

La capital dels Emirats Àrabs Units té una dècima part dels jaciments de petroli de tot el planeta, un fet que li ha permès créixer d’una forma inimaginable amb projectes urbanístics propis de grans potències mundials. Com en la seva veïna Dubai, alguns dels arquitectes més reconeguts del món hi estan deixant petjada: Zaha Hadid, Frank Gehry o bé Jean Nouvel.
Continuar llegint »

Els creuers pel Mediterrani segueixen en alça

El Mar Mediterrani, un dels paradissos per a molts turistes per mil·lers de raons, entre les quals sempre en destaquen el bon clima, les platges de qualitat, el menjar o l’oferta d’activitats de dia i de nit. En posts anteriors de Viatjar.cat un hem parlat dels creuers per a singles o solters, una iniciativa que està tenint molt èxit també en creuers pel Mediterrani.

En aquest post, però, us volem proposar un dels recorreguts que actualment ofereixen les companyies de creuers tot partint d’una ciutat mediterrània catalana, Barcelona, i recorrent ciutats espanyoles, italianes, malteses, franceses fins a tornar a la Ciutat Comptal. Tot sempre banyat per les aigües del Mediterrani amb totes les comoditats que avui en dia ofereixen els vaixells de llarga distància.

Comencem el nostre viatge a Barcelona. En cas que sigueu barcelonins ja coneixereu prou la ciutat, però si no és el cas sempre podeu aprofitar abans de la sortida per a recórrer alguns dels llocs més emblemàtics. Podem fer un recorregut senzill des del barri de Gràcia de Barcelona, un dels més màgics de la ciutat, amb les seves places i terrasses. Des d’allà podem anar baixant fins a creuar la Diagonal, una de les vies principals, i baixar pel Passeig de Gràcia, un dels carrers amb més arts a les seves parets amb obres com La Pedrera, per exemple. Després, veurem la Plaça de Catalunya i baixarem per les Rambles fins arribar al Moll de la Fusta per anar a buscar el nostre vaixell.
Continuar llegint »

Imatge del Big Ben

Sens dubte, Londres és una de les ciutats més atractives del Vell Continent. Partint de l’originària ‘City of London’, la ciutat s’ha expandit amb el pas dels anys fins a convertir-se en una de les metròpolis més grans i poblades d’Europa al costat de Moscou, Istanbul i París.

Són molts els monuments, museus, galeries d’art, barris, grans magatzems o paratges que Londres oferix a la seva població i als turistes. Entre les principals atraccions de Londres destaquen la Torre de Londres, el London Eye, la galeria d’art modern, la impressionant Trafalgar Square, la imponent abadia de Westminster, el Parliament Bridge, Tower Bridge, els amplis espais verds d’Hyde Park, Kensington Gardens i Regents Park, The Mall, el palau de Buckingham, el gran mercat de Covent Garden, el British Museum o el famós Madame Tussaud’s.

Aquesta vibrant metròpolis compta amb una gran riquesa cultural entre la seva població, reflectida també en les seves botigues, música o varietat d’espectacles.
Continuar llegint »