La cooperativa dóna feina a gran part de la població

A la província de Lleida, a la comarca de la Segarra, existeix un municipi en el que, si passeges pels seus carrers quasi trobaràs a més gent de fora del país que de la localitat. És un lloc en el que la diversitat cultural es troba a cada racó i en el que la convivència i el treball estan molt unides. Sabeu ja de quin municipi català us parlo?
Exacte, ho heu esbrinat. Parlem de Guissona, el municipi més poblat de la comarca de la Segarra. I perquè quasi el 50% dels seus habitants són autòctons d’altres països? Per el grup alimentari Guissona, una empresa amb una gran demanda de treball.

I és que aquest grup, a través de les diferents empreses que el formen, desenvolupa totes les activitats ramaderes, industrials i comercials necessàries per arribar al consumidor sense intermediaris. El que es tradueix en un gran nombre de llocs de treball, un aspecte que no passa desapercebut fora de les nostres fronteres i que provoca que molta gent es traslladi al municipi en la recerca de feina.

El grup alimentari Guissona està format principalment per dues empreses: la Cooperativa Agropecuaria de Guissona, que realitza la cria i l’engreix de les aus i del bestiar i la Corporació Alimentària de Guissona, que desenvolupa totes les activitats industrials: la fabricació dels pinsos, el sacrifici, la transformació i l’elaboració dels productes carnis i també les activitats comercials. Aquestes últimes les du a terme a través d’unes tendes molt conegudes a tot Catalunya, les tendes bonÀrea. Segurament ja n’havíeu sentit a parlar, però ara sabeu exactament d’on venen els productes que compreu allà; un origen de qualitat.
Continuar llegint »

Unes vistes impressionants... potser massa i tot.

Només alguns valents gosen pujar a les atraccions de caiguda lliure que omplen els parcs temàtics i fires de tot el país. Però només uns pocs d’aquests valents gosarien pujar a la bèstia que avui us presentem. Es diu X-Scream i és la demostració definitiva que els nord-americans no coneixen límits pel que fa les emocions fortes.

L’X-Scream és, si ens referim només al mecanisme, una atracció modesta. Consta d’un sol rail, d’uns 10 metres de llarg, que gaudeix d’autonomia de moviment. Sobre d’ell se situa una petita vagoneta amb capacitat per vuit persones. A partir d’aquí, el funcionament és molt senzill: el rail es mou com una balança i, per inèrcia, la vagoneta va cap endavant o cap enrera. Quan va cap endavant, queda suspesa a l’aire a més de 260 metres d’alçada.

I és que L’X-Scream se situa just a sobre de l’Stratosphere, la torre de l’hotel- casino homònim. És l’estructura més alta de l’estat de Nevada i la segona més alta a l’oest del Mississipi de tots els Estats Units. En total suma 350 metres d’alçada. Dit tot això, podem concloure quina és la gràcia fonamental de l’atracció: la sensació d’enorme vertigen que se sent en veure’t suspès en una vagoneta a 260 metres d’alçada i en un rail que et porta de dret direcció al terra.

Continuar llegint »

Cimitero Acattolico de Roma

Escriure sobre grans capitals europees em resulta complicat, doncs tinc certa sensació que ja està tot dit. Però en el cas de Roma això es multiplica per mil, doncs aquesta sensació se suma a la d’una massificació turística que m’aclapara només de pensar-hi. I és que la capital italiana és tan i tan maca, tan plena d’història i tan marcada pel catolicisme que atrau a turisme de tota mena. Sobretot mediterrani, per l’obvia proximitat lingüística, i no hi ha res més avorrit que viatjar a un altre lloc i no sentir res més que el teu idioma. Bé, al menys sota el meu punt de vista. La diversitat és el més enriquidor d’un viatge.

Per això he volgut buscar alternatives al turisme tradicional, tal i com ja vaig fer no fa gaire proposant-vos veure la ciutat tot fent fúting. És possible fer dels vostres viatges a Roma quelcom diferent, i avui us ho volem demostrar. Per gentilesa de la pàgina web Summer in Italy, avui us presentem una altra cara de Roma. Racons desconeguts que val la pena descobrir i que, com a punt afegit, amaguen un cert punt tètric i fantasmagòric que farà les delícies dels més agosarats.

El primer és l’església de Santa Maria della Concezione, situada ala Via Veneto (parada de metro de Barberini). Construïda durant el segle XVII i d’estil barroc, està gairebé íntegrament decorada amb ossos de monjos caputxins. Qüestió de creences i tradicions. De fet, una de les tombes conserva una optimista inscripció: “El que nosaltres algun cop vam ser, tu ho ets ara. El que nosaltres som ara, tu ho seràs”. Gosaríeu entrar en un temple així?

Continuar llegint »

Tots els secrets de la capital francesa al teu abast

Viatjar a una gran capital europea és, avui en dia, una idea que passa pel cap a milers de persones. Això vol dir que, un cop arribem a la ciutat en qüestió, hem de compartir visita amb un munt de gent i amb un guia que explica dia si, dia també, les mateixes anècdotes i tòpics. I, malgrat ser una aposta interessant per tots aquells que no han estat mai abans en aquell indret, sovint acaba sent una mica feixuga. Per sort, moltes grans ciutats han inventat alternatives (dins el que es coneix com a turisme alternatiu) per permetre als visitants viure l’experiència des d’una perspectiva diferent i única.

Fa uns dies us explicàvem que és possible conèixer Roma tot fent fúting. Avui viatjarem a una altra de les grans, Paris, de la mà d’un expert en la ciutat. Però no un expert qualsevol. Res de guies titulats que coneixen la història de la Torre Eiffel i del Louvre com si fossin llibres amb potes. Parlem de parisencs, persones que coneixen la ciutat i que ens poden ensenyar els racons desconeguts i les anècdotes més curioses. Gent del carrer que es presenta voluntària per ensenyar la ciutat amb entusiasme. Per fer dels teus viatges a Paris una experiència ben enriquidora.

La iniciativa té pagina web i nom: Parisien d’un Jour. Es tracta d’un organisme sense ànim de lucre que es finança amb donatius i que, si hi contactem mínim un parell de setmanes abans del nostre viatge, ens prepararà la ruta que nosaltres desitgem i per on desitgem. Evidentment, no és quelcom que permeti conèixer tota la ciutat. Però pot resultar més que interessant per descobrir barris secundaris plens d’encant i allunyats del bullici turístic. De fet, els mateixos impulsors de la iniciativa recomanen no contractar el guia per passejar pels Camps Elisis. La gràcia és aprofitar la seva presència per conèixer l’altra Paris.

Continuar llegint »

Folklore de colors vius

Nosaltres no ens podem pas queixar, doncs Port Aventura converteix en estereotips habitants dels cinc continents. Sigui com sigui, no deixa de ser curiós que els japonesos hagin estat capaços de portar la seva fascinació  per Espanya fins el punt de fer-ne un parc temàtic. El resultat és un poti poti d’elements culturals i de símbols barrejats que, per nosaltres, és més aviat estrambòtic. A les cavalcades nocturnes d’estil Disney les carrosses tenen forma de folklòriques, la Cibeles és una colorida princesa o i el Quixot i Dulcinea són entranyables ninots tan carismàtics com la Minnie i el Mickey Mouse.

“A Espanya la gent es saluda l’una a l’altra amb somriures, balla junta per qualsevol motiu, celebra les festes amb entusiasme i gaudeix fins que oblida les penes”, diuen a la versió en anglès de la pàgina web del parc. “I després estan com estan”, hi afegiria jo, però de moment la muntanya russa estrella del parc segueix anomenant-se Pirineus i no Crisi. Tot arribarà, potser. De totes maneres, que ens imaginin cantant i ballant tot el dia com si això fos el país dels Teletubbies no deixa de tenir certa gràcia.

¿Què hi podem trobar al Parc Espanya? Doncs muntanyes russes d’aigua com l’Splash Montserrat, atraccions familiars com el Vol Màgic del Quixot, carrousels amb nom d’arquitecte modernista (Gaudí) i, al bell mig de tot plegat, Alícia en el País de les Meravelles. Que, com tots sabem, era una noia molt espanyola y alumne d’un tal Luís Carrol. Si tenim gana, podem gaudir d’uns polvorons a la tenda homònima o berenar pastissets més japonesos que espanyols a l’establiment Merienda. I si volem descansar, podem deixar-nos caure pel Museu Castillo de Xavier i contemplar una rèplica de les pintures de la Cova d’Altamira. Per cert, i per descomptat, també hi ha una muntanya russa inspirada en les ‘corridas de toros’, al més pur estil Space Mountain de Disneyland Paris. No apta per a detractors i defensors dels drets dels animals.

Continuar llegint »

Pots veure les teves reaccions gràcies a un càmera que t'acompanya durant el salt

S’acosta l’estiu i el bon temps, i es conten per desenes els cops que us hem recomanat el litoral català per passar una jornada o unes vacances inoblidables. Ja sigui a pobles concrets, vorejant tota una costa o gaudint de certs atractius i festes. Hem visitat cada indret per terra i mar, però ens queda un element inèdit que ens donarà una perspectiva totalment diferent: l’aire.

Si, sé el que esteu pensant. Tots hem volat en avió i, en un dia prou clar, disposem de temps de sobres per albirar el litoral mediterrani abans no toquem terra. Però, ¿realment una finestreta, amb les turbines a mil per hora fent d’ambientació, és suficient? Quan diem aire, nosaltres ens referim a l’aire de veritat. A sentir-lo colpejant la nostra pell mentre contemplem el paisatge a vista d’ocell. A volar per nosaltres mateixos. En definitiva, a fer un salt amb paracaigudes.

L’empresa Skydrive Empuriabrava és la única de Catalunya i de les poques d’Espanya que ofereix aquest servei. Amb experts altament qualificats, entre els clients que firmen el llibre de visites hi trobem famosos com la presentadora Eva Hache, el periodista Jordi Évole, l’actriu Teté Delgado o els tres actors del Teatre de Guerrilla. Tots ells han gosat saltar i recomanen l’experiència. No són pas esportistes d’elit, ni gaudeixen d’un gran físic ni preparació. Això demostra que tothom pot fer-ho i que tothom pot sortir-hi satisfet.

Continuar llegint »

Un dic connecta l'illot de Marken amb terreny continental

Sovint hem fet esment en aquest bloc dels desavantatges del turisme de masses, cada cop més present a Europa i també a casa nostra. De totes les maneres que se’ns poden acudir per fugir-ne, no hi ha dubte que optar per destinacions minoritàries és la millor. No obstant això, no sempre ve de gust volar amb una companyia low cost, sobretot pels riscos que comporta i per la incomoditat que suposa facturar-hi equipatge. La solució, doncs, és prendre la destinació principal com a punt de partida i campament base per a una ruta pels voltants. Desplaçaments curts i visites d’un dia, dos a molt estirar, pels voltants d’una gran capital europea. Es el que podem fer, per exemple, quan planifiquem viatges a Amsterdam.

Si busquem informació sobre les rodalies de la capital holandesa, ens n’adonem de seguida que dos noms hi destaquen: Marken i Volendam. Són, potser, els dos imperdibles. Marken, a 20 km d’Amsterdam i accessible en autobús, és un poble de pescadors situat en un curiós illot connectat per un dic amb terreny continental. Els habitants de la zona tenen la seva pròpia identitat, conseqüència d’anys d’aïllament, i també la seva pròpia variant dialectal: el “markens”. El més interessant d’aquesta localitat és la capacitat que té de transportar-nos al passat, havent-se mantingut gairebé intacte al pas del temps.

Per altra banda, a Volendam també s’hi pot arribar en uns 20 minuts d’autobús. A més, des d’allà es pot agafar un vaixell que porta a Marken. Els atractius més importants d’aquest poble són el port i el que es coneix com el laberint (doolhof), una zona plena de carrerons i petits ponts plena d’encant. Molt a prop hi trobarem la vila d’Edam, famosa pels formatges i també pel mercat d’aquest producte, una barreja de tradició i folklore. Més enllà de la bellesa de l’indret, només pensar-hi se’m desperta la gana.

Continuar llegint »

Quan era petita de vegades anava amb la meva àvia a veure caramelles, però la veritat és que no sabia massa bé què era. M’agradava perquè veia a un grup de gent cantar apassionadament sobre uns temes que no entenia gaire, però em semblava una activitat d’allò més divertida. No sé si és perquè m’acompanyava l’àvia o bé perquè m’agradaven les caramelles, però recordo aquells moments com un dels més entranyables de la meva infància.

Però bé, records a part, segons vaig anar creixent les caramelles ja no formaven part de la meva vida i al final vaig descobrir què eren, coses de fer-se gran. Les caramelles són unes cançons i balls populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. La temàtica central és la religiosa, ja que les cançons acostumen a celebrar la resurrecció de Crist. Tot i així en els últims temps han incorporat altres temes com les cançons de to festiu i les d’aire satíric sobre temes locals.

La qüestió és que el grup de cantaires canta al bell mig d’una plaça o bé sota del balcó d’algun amic o de gent del poble. Acostumen anar acompanyats d’instruments musicals com els bastonets, el cèrcol, el violí de pastor… i això encara fa més interessant l’actuació dels cantaires de caramelles.
Continuar llegint »

El sol i la platja són l’opció més popular entre aquells que han de triar un itinerari per les seves vacances. Abans però, heu de saber que no tot és prendre el sol. Podeu fer turisme de platja, però intentar descobrir una mica més del lloc on aneu. Des d’aquí no us estic animant a que us passeu les vacances de museu en museu, però sí que alterneu el descans amb visites culturals. La proposta que us faig és Alacant, i és que aquest municipi us pot sorprendre molt. Sabeu que la diversió i el descans a la platja estan assegurats, oi? Doncs ara només cal que us animeu a anar una mica més enllà i acabeu descobrint la història d’aquest indret, entre moltes altres coses.

Alacant és una ciutat amb més de tres mil anys d’història. I com ho sabem? Doncs perquè les restes arqueològiques trobades a la Cova del Fum de Fontcalent, daten del segle III a.C. Els primers nuclis habitats es situen a Benacantil, on es creu que va habitar un poblat iber. Tot i així el primer nucli urbà es remunta al segle IV a.

Vistes d'Alacant al vespre

C., on trobem la colònia iber-romana de Lecentum.

Però és al segle XIX quan el progrés arriba a la ciutat. L’arribada del ferrocarril Alacant-Madrid, la inauguració de l’enllumenat i la nova ordenació urbana que elimina les muralles i crea nous barris. Al segle XX té lloc el naixement de les Fogueres de Sant Joan (festa que es considera d’Interès Turístic Internacional), la inauguració de la Universitat i la designació de la ciutat d’Alacant a l’any 1993 com a seu de l’Oficina Europea d’Harmonització del mercat Interior (OAMI).

I sabent això, només us heu d’animar i veure com la història ha deixat marca a Alacant. En primer lloc podeu fer la Ruta del Mar, que no és més que un passeig pel port marítim. També podeu conèixer el casc antic, ja que Alacant sempre ha estat una ciutat emmurallada. Aquestes muralles es van construir a l’època medieval per por a que els musulmans entressin a la ciutat. Pels que siguin amants de la cultura, poden aprofitar l’estada a la ciutat i fer una visita al castell de Santa Bárbara i als museus que complementen l’oferta cultural de la ciutat.

Així doncs ja sabeu que si voleu donar un cop d’efecte a les vostres vacances podeu anar a Alacant. Segurament us sorprendran les possibilitats d’aquesta ciutat en quant al turisme cultural i és que el tòpic de sol i platja cada dia és més llunyà.

Font: Alicanteturismo

Rellotge astronòmic amb vistes a l'Esglèsia de Nostra Senyora de Týn

Praga, una d’aquelles destinacions amb les que sempre he somiat. Capital de la República Txeca, llar de 1.200.000 habitants. Prou gent com per conformar una gran ciutat i prou petita com per no atabalar i ser capaç de conservar intactes els seus encants. Uns encants pròpiament medievals i cuidats fins el més mínim detall per no esdevenir enclavaments turístics de suvenir i prou. Ara, a més, és molt econòmic fer un dels teus viatges a Praga, i tant de bo sigui quelcom que pugui fer aviat. I és que la mateixa Czech Airlines ofereix vols a molt bon preu. Cal aprofitar-ho, doncs. Només dues hores sobre els núvols ens separen de la capital txeca.

¿Què podem fer, un cop allà? Jo ho tinc molt clar. Anar de cap i sense rumiar-m’ho cap a la Plaça Staromestske (Plaça de la Ciutat Vella). Els edificis de diferents alçades que dibuixen el perímetre conformen un conjunt pintoresc en el que hi destaquen dos edificis. El primer, la Església de Nostra Senyora de Týn, un temple gòtic les torres del qual arriben als 80 metres d’alçada. I el segon, el meu favorit. L’Staroměstský orloj, el preciós rellotge astronòmic que és i serà sempre un dels principals atractius de la ciutat.

Aquest rellotge data del 1410, tot i que posteriorment se li han anat afegint elements, i amb el pas del temps ha passat per mans dels millors rellotgers de Txèquia. Inclou tres components principals. Per una banda, el quadrant astronòmic, que, a més de marcar les hores, representa les posicions del sol i la lluna al cel, a més d’altres detalls astronòmics. Per l’altra, les figures animades, que inclouen El passeig dels Apòstols, un mecanisme que els mostra a tots dotze quan el rellotge marca l’hora en punt. Finalment, un calendari circular amb medallons que representa els mesos de l’any. A més, el rellotge inclou detalls com tres tipus d’hores diferents (en números romans i àrabs, per exemple), els signes zodiacals o les activitats agrícoles per mesos.

Continuar llegint »