La fosca i atractiva nit de Berlín

Qui hagi estat alguna vegada a Berlín, haurà notat que és una ciutat una miqueta salvatge. La seva arquitectura descontrolada, els seus barris desendreçats (encara que cada vegada menys) de l’antiga part oriental i les seves llargues nits donen fe d’això. Un toc underground, més o menys real o impostat, domina la vida social i cultural de la capital alemanya.

Els bars i clubs de Berlín tampoc escapen a aquest suposat descontrol, que moltes vegades fins i tot sembla creat a consciència per a atreure als turistes que arriben a la ciutat a la recerca del mite. Una volta per alguns llocs de la nit berlinesa mostren aquest esperit indomable. El Tacheles, antic edifici okupat, avui centre d’art per a creadors de tot el món i atracció per a turistes, compta amb diversos espais per a prendre una copa i xerrar. En la seva última planta, el centre d’art oferix una vista màgica del cèntric i valoritzat barri de Mitte: allí es pot gaudir d’un litre de cervesa per un mòdic preu amb una vista incomparable de la ciutat. A més, els artistes residents en el centre regalen de tant en tant als visitants projeccions sobre la immensa paret buida que queda davant l’edifici.

Un altre dels llocs dignes de destacar és el complex Cassiopeia: situat a l’est de la ciutat, entre Warschauerstrasse i l’emblemàtic barri de Friedrichshain, aquest recinte amb aires de fàbrica abandonada amaga entre les seves ruïnes diverses sales de ball que ofereixen sessions fins a ben entrat el dia. Des de hip-hop a música llatina, passant pels frenètics ritmes del drumm&bass: tot val per a tirar-se uns balls. Un bona opció per a qui no tingui ganes de dormir.
Continuar llegint »

Ja fa moltes emissions del programa de Cuatro, Cuarto Milenio, presentat per l’enigmàtic Iker Jiménez, els misteris que amaga després de si Google Earth. Diverses fotografies en diversos llocs del món mostren elements borrosos i figures que, observant el lloc concret, no apareixen en la realitat.

Cuarto Milenio va il·lustrar aquest fenomen deixant en l’aire un misteri sorprenent. Com exemples trobem aquest element borrós a Florida , un objecte no identificat prop de la Mansió PlayBoy o un avió bombarder de la Segona Guerra Mundial sobrevolant Lancaster (Anglaterra). Què està passant? Ningú ha resolt encara l’enigma, però la realitat és que poder viatjar com si estiguessis en un avió allà on vulguis amb Google Earth obri noves possibilitats i sorpreses. Pots comprovar-lo quan vulguis?

Per a aquells que no coneixeu al bo d’Iker Jiménez, compta amb una llarga trajectòria tot treballant en el món dels fenòmens paranormals, l’ufologia, els enigmes i altres misteris. Va començar a ser popular a través del programa Milenio 3, a la Cadena SER, on a vegades a hores intempestives aconseguia unes quotes d’audiència notables.
Continuar llegint »

Far de Formentera

Cada any una de les cançons que més sonen es converteix en el hit de l’estiu. Aquest 2009 Summercat dels Billie the Vision and The Dancers és sense dubte una de les cançons més destacades. La melodia i la lletra s’enganxen fàcilment, però no només per això s’ha fet famosa.

Summercat, Formentera i Estrella Damm han passat a ser sinònims. El passat mes de juny la marca de cervesa catalana va treure el seu anunci de televisió de l’estiu…una mena de videoclip de la cançó amb imatges típiques de l’illa de Formentera, a on una colla de gent jove passa les seves vacances acompanyats en tot moment, d’una Estrella. L’anunci durava prop de 4 minuts, més o menys el que dura la cançó.  Després del seu llançament, l’espot es va escurçar fins als 2 minuts.

En aquest anunci, la intenció de Estrella Damm no és només publicitar la seva marca, si no fer-ne un ressó més important i especial. Al final tenim un pack de tres. Un anunci de cervesa, que al mateix temps publicita Formentera com un destí turístic de moda, i que llença el hit de Summercat. Una gran estratègia per fer-se amb tot el públic espanyol, que fins i tot ja ha creat un grup al facebook de fans de l’anunci.

Continuar llegint »

Imatge de 2008

Han plogut ja més de 60 primaveres des dels horrors de la Segona Guerra Mundial, i l’Holocaust, al que va ser sotmès el poble jueu. Però per a aquells intrèpids viatgers que desitgin conèixer més a fons aquella realitat, que anhelin descobrir el rerefons d’aquell desventurat capítol de la nostra història, se’ls brinda l’oportunitat de conèixer de primera mà el camp de concentració de Auschwitz.

I és que, com resa un dels cartells del museu que ha estat reestructurat el camp: “De vegades la millor forma de conèixer la història és tornar a viure-la”. A primera vista, endinsar-se en Auschwitz pot veure’s com una miqueta trist per a la majoria de nosaltres, a causa de les sensacions que inevitablement ens suscitarà el fet d’haver de plantar-li cara als desafortunats successos que van transcórrer durant aquells fatídics anys, però gens més lluny de la realitat.

El caminar entre els barracots d’Auschwitz proporcionarà als visitants del museu una sensació de realisme inherent, però enriquidor, difícil d’equiparar al que ens pogués transmetre, per exemple, qualsevol altre museu convencional. Avui dia, és senzill tirar mà a algun llibre d’història i tractar d’acostar-se al context polític-social que imperava a Europa a principis de la dècada dels 40. Però si bé és sabut que una imatge val més que mil paraules, el situar-se en l’escenari més rellevant de la barbàrie que van protagonitzar les tropes de les SS donarà lloc a l’enteniment i la reflexió d’una forma més eloqüent.
Continuar llegint »

Panoràmica de la Costa Brava

Catalunya és una terra de postals contrastades. Des de la costa fins als Pirineus podem trobar racons realment espectaculars. Paisatges amb identitat pròpia i ben diferents uns dels altres ofereixen vàries possibilitats de turisme i oci.

Televisió de Catalunya ha volgut, un cop més, remarcar la bellesa d’aquesta terra nostra. Per això, busca ara el paisatge favorit de Catalunya. Així cada dimarts al vespre emet una sèrie documental que repassa els indrets més bonics del nostre país. Un programa presentat de la mà de Raquel Sanz, que  vola de paisatge a paisatge amb helicòpter.

Continuar llegint »

La nit de Sant Joan del 1955 va néixer la flama del Canigó. Des del cim de l’emblemàtica muntanya la flama recórrer totes les terres de parla catalana per donar llum a les fogueres.

Vista del Canigó

La flama del Canigó marca doncs una antiga tradició en la nostra història. Fins i tot, Òmnium Cultural ha fet arribar una moció als Ajuntaments per tal de declarar la Festa de Sant Joan com la festa Nacional dels Països Catalans.

El proper 23 de juny es celebraran revetlles a tots els pobles. Però no totes les revetlles de Sant Joan són iguals, cada una té una característica especial. Aquí us expliquem com celebren la nit del solstici d’estiu des de Les, Valls, Arenys fins a Xàtiva.

Continuar llegint »

Imatge de la final a Roma

La setmana passada es va viure un dels grans esdeveniments futbolístics de cada temporada a nivell mundial, la final de la Lliga de Campions. L’Estadi Olímpic de la ciutat de Roma, amb capacitat per a 60.000 espectadors, havia d’omplir-se el dimecres 27 de maig a les 20:45 hores de gom a gom entre aficionats del Barça, del Manchester United i aquells que en el seu moment van comprar les entrades de la UEFA, a més de directius, compromisos dels clubs, etc,.

Com fer que tanta gent arribi correctament a una capital europea? Doncs, lògicament, amb les infrastructures necessàries. Tanmateix, la UEFA va caure en el gran error d’escollir una ciutat que no estava preparada per a rebre prop de 40.000 persones en un sol dia, la gran majoria per avió.

L’Aeroport de Fiumicino, amb tres terminals, es va reservar una per als seguidors del Barça i una altra per als del Manchester, per a no fer-los coincidir. L’experiència viscuda a la terminal culé va confirmar que Roma no era la ciutat adequada per a confirmar la ciutat.
Continuar llegint »

Reus és una de les ciutats amb més visites turístiques culturals del Tarragonès. De fet, en els últims anys, Reus ha començat a fer ombra a la capital de la província.

Un dels noms propis que fan ressonar més la ciutat és el de l’arquitecte Antoni Gaudí que va néixer a Reus el 25 de juny de 1852. Aquest hi va viure durant la seva infància i joventut, i ha deixat la seva empremta en diversos indrets com; la seva casa natal al carrer sant Vicenç, l’església Prioral de Sant Pere, l’IES Salvador Vilaseca, o el Santuari de Misericòrdia. A més, a Reus hi ha el modern Gaudí Centre, un espai a on el públic de totes les edats pot conèixer de forma didàctica tots els secrets d’aquest geni català.

Casa Navás de Domènech i Montaner

Si el visitant es passeja pel centre de Reus podrà admirar 26 façanes d’edificis modernistes. En aquesta ruta modernista no hi ha cap obra d’Antoni Gaudí però si d’algun dels seus deixebles, així cal destacar especialment a Lluís Domènech i Montaner, i els edificis; Institut Pere Mata, Casa Navás, Casa Rull i Casa Gasull dels que n’és arquitecte. Entre altres arquitectes modernistes de Reus cal destacar a Pere Caselles, i Joan Rubió i Bellver. El patronat de turisme organitza aquesta ruta amb visites comentades, i cal reservar amb anterioritat.

Continuar llegint »

La mina de ferro més gran

Suècia és un país sorprenent per a molts viatgers que no el coneixen. Actualment, els vols barats que ofereixen moltes companyies ens permeten arribar de forma ràpida i a bon preu. A Suècia, 145 quilòmetres al nord del Cercle Polar Àrtic, es troba el segon major municipi del món en àrea d’extensió: Kiruna. Aquest paratge, no obstant això, no és especialment conegut per aquesta dada sorprenent, sinó per ser la seu de la mina de ferro més moderna i gran del planeta.

L’existència del mineral es va descobrir el 1647 i el jaciment va començar a explotar-se. No seria fins a l’any 1960 que passaria a ser subterrani. Des de llavors, la mina ha anat creixent en extensió, cobreix una superfície de quatre quilòmetres de longitud, i en profunditat, arriba a els 2.000 metres en vertical. Per això, cap turista hauria de renunciar a l’oportunitat d’entrar en el ventre del jaciment.

L’oficina de turisme de Kiruna ofereix visites guiades a la mina, a la qual el turista accedeix amb autobús i equipat amb un casc. A l’arribar al seu interior, sorprèn descobrir que està pràcticament deshabitat. Són molt pocs els miners que treballen en el subsòl: la perforació dels filons i l’extracció del mineral es controlen des de la superfície de forma remota. Així, diversos operaris miren com treballen les màquines des de les seves pantalles d’ordinador. No és ciència ficció, sinó tecnologia punta.
Continuar llegint »

Intercanviaries el teu pis a les vacances?

Encara no s’ha estès molt la seva pràctica però cada vegada és més gent la qual aposta per intercanviar el seu pis amb altra persona durant les seves vacances. La idea és ben senzilla. Vol viatjar a algun lloc del món però no té molts diners o vol estalviar? La solució perfecta està al seu abast. Altra persona en la seva situació que vulgui viatjar a la seva ciutat li oferix la possibilitat d’intercanviar el pis amb ella i, així, s’estalviarà les despeses d’allotjament, que no és poc.

Malgrat que sembli molt recent, la realitat és que l’intercanvi de pisos es va iniciar fa 50 anys, encara que no ha estat fins a l’actualitat, en la qual el cost de vida ha augmentat considerablement des de l’arribada de l’euro, quan els viatgers s’han decidit per sumar-se a la iniciativa definitivament. Un moment, no pensin que els intercanvis es realitzen de particular a particular. En efecte, si fora així més d’un es tiraria enrere per la desconfiança de prestar-li el seu habitatge a un desconegut.

Existeixen agències especialitzades en aquest tipus d’operacions, amb la qual cosa no caldrà patir per no-res. No només pot canviar el pis amb algú del seu propi país, hi ha agències amb cobertura per a tots els continents.
Continuar llegint »