Foto: bachmont a Flickr

No és un mar però alguns experts diuen que es mor, que pot desaparèixer dins de 50 anys. Altres creuen que no s’extinguirà però que està en prova en una greu crisi ecològica. En realitat és un llac d’aigua salada, situat entre Jordània, Cisjordània i Israel, en el qual desemboca el riu Jordà, i es diu mort perquè en ell és impossible la vida d’éssers vius. És el punt més baix de la terra ja que està situat a uns 400 metres sota el nivell del mar.

La salinitat del Mar Mort és unes deu vegades superior a de la majoria de mars i oceans, a causa de que les altes temperatures del lloc fan que s’evaporin uns 20 mil·lilitres d’aigua al dia. Aquesta gran concentració de sal és el que impedeix que t’enfonsis o que puguis nedar i et permet fer el mort durant una llarga estona o fer-te’t una foto flotant i llegint el diari.

Si el visites des de Jordània, hauràs de pagar per entrar en algunes de les platges. Només hi ha una platja estatal que és més barata. Les altres estan gestionades per hotels privats. Si no estàs allotjat allà, l’entrada és més cara però ofereixen més comoditats (toballoles, piscines…). No és recomenable anar a altres zones ja que després de mullar-te és imprescindible banyar-se amb aigua i sabó perquè tindràs la sensació d’haver-te ficat en una llauna d’oli i, si a més et poses fang, sembla que ho hagis fet a un barril de petroli.
Continuar llegint »

Foto: cytikane a Flickr

T’hem preparat dos dies i una nit ben romàntics a una ciutat amb màgia, amb encant, com Tarragona. A la costa, en una ciutat amb molts records agradables de l’imperi romà, podràs gaudir amb la teva parella d’un cap de setmana inoblidable.

Un allotjament d’allò més especial a l’Hotel Urbis***, juntament amb una combinació d’activitats de relax i aventura, et permetrà desconnectar del teu día a día i recarregar piles abans de tornar a la rutina. Una vegada arribis a Tarragona, sobre el migdia de dissabte, podràs dirigirt-te a l’Hotel Urbis, en el centre de la ciutat i al costat de la rambla principal. Escollint el Pack Escapada Romàntica que ofereix l’hotel, quan arribis a l’habitació amb la teva parella tindràas un regal: bombons i cava ben fred per a començar bé la vetllada.

Després de dinar, un bon passeig t’aproparà a la costa, amb vistes al mar, i seguint cap a l’esquerra podràs observar les runes romanes per reviure una època que segueix viva a la ciutat. Després del passeig i alguna compra podràs relaxar-te abans d’anar a sopar, com? Apropa’t al gimnàs Orion, totalment gratuït si estàs allotjat a l’hotel Urbis. Allà podràs relaxar-te utilitzant la seva piscina climatitzada, jacuzzi impressionant, bany turc i sauna. Fantàsic… i quan surtis, ja serà de nit.
Continuar llegint »

Foto: mozzercork a Flickr.com

Si us agovia la calor de l’estiu, potser la següent imatge us suggereix unes vacances diferents en el nord d’Europa. Un viatge a Noruega. Malgrat el que mostra la imatge, el clima és fred i plujós fins i tot a l’estiu. Encara així, és l’estació més recomanable per a viatjar a Noruega.

També és en els mesos de juny i juliol quan es pot observar el Sol de Mitjanit, anomenat així perquè en aquesta època el sol no es posa. Un altre esdeveniment atractiu que es produeix en el nort de Noruega són les aurores boreals, amb la qual cosa ja us hem donat tres excuses perfectes per a viatjar al país nòrdic.

En Mi viaje a Noruega, un turista ocasional explica l’experiència del seu viatge. Està ple d’informació útil per aquells de vosaltres que us esteu plantejant desplaçar-vos allà.
Continuar llegint »

Foto: alvaro.flicker

És una de les darreres i més novedoses idees per a solters, vidues, divorciats o qui vulgui viatjar sol encara que tingui parella. Ja fa un temps que són coneguts els creuers per a singles, amb agències especialitzades en aquest tipus de viatges per a un públic molt determinat. Tots els viatgers han contractat el seu billet sense acompanyant, preparats per a conèixer a gent i descobrir nous llocs. El primer any de funcionament ha estat tot un èxit amb la qual cosa cal conèixer què ens ofereixen per poder tastar-ho.

Espanya compta amb més de 10 milions de persones que viuen soles, i moltes d’elles ja s’han decidit a embarcar-se en un viatge per mar. Els creuers pel Mediterrani han estat els més demanants des que es van iniciar els trajectes per a singles.
Continuar llegint »

De Morenetes n’hi ha més d’una. Potser la de Montserrat s’emporta el gran protagonisme però arreu de la geografia catalana en podem trobar altres casos. I en busca d’un d’aquest, marxem fins al Ripollès, passant de llarg per Ribes de Freser i Queralbs. Enfilant-nos fins a la Vall de Núria, fregant els dos mil metres d’alçada i recollits, abraçats i empresonats pel monumental Puigmal i els seus seguidors, que pel fil d’una carena envolten la vall i la mantenen accessible només per un ja mític tren cremallera o per un camí que exigeix una decent preparació física. De les multituds però ja no se’n deslliure tan fàcilment.

La llegenda explica que pels vols del segle VIII Sant Gil arribà a la vall i construí una petita capella on hi tallà, amb fusta, una imatge de la mare de Déu. Passats els anys, segle XVIII, un peregrí pujà a la vall en busca de la imatge. Quan trobà la capella es trobà també amb una verge de cara morena fruit dels fums de les espelmes que durant tants anys havien cremat al interior de la capella. Avui dia la capella rep el nom de Sant Gil, i la mare de Déu de Núria reposa plàcidament entre vitrines dins el santuari que es construí en el seu honor. Així doncs, Vall de Núria ha passat a ser amb el pas dels anys un dels principals destins de muntanya de Catalunya. Oferint religiositat, natura, muntanya i al hivern…Neu!

Continuar llegint »

Queda arraconat en una vall estreta, entre boscos de fulles cromades pels colors infinits de la tardor i només comunicada per una carretera estreta que el fa accesible i protegit alhora de les multituds. És un poble rural però obert de ple al segle XXI, que lluita per conservar una identitat pròpia i per no perdre la seva personalitat i conservar els seus orígens.

Hi va haver un temps a Catalunya, que els pobles perdien pes, un temps en que la gent marxava a les grans ciutats, als focus industrials del país. I els municipis de comarques, aquells on tothom es coneix, on el temps passa sense agulles esclaves, on l’entorn forma part indisociable de la vida dels seus habitants, quedaven buits; els joves emigraven i els vells veien com de mica en mica tot s’anava apagant… Una radiografia trista, però real.

Passats uns quants anys, la tendència s’inverteix. Els ritmes frenètics, constants i freds de les ciutats, l’arribada massiva de turistes que agafen ofertes de vols… deixen de ser vistos, per alguns, com a progrés en la qualitat de vida i es busquen nous camins per on transcòrrer una vida d’èxit en un marc de confort, repòs i benestar. I això ho aporta la vida rural, la vida en els pobles. Aquests però, també corren un risc; el de converti-se únicament en pobles dormitori, despresos de tradicions i lligams humans, allò pel que són o haurien de ser valorats.
Continuar llegint »

Pels habitants del barri barceloní de la Sagrada Família el Nadal no només el porten els anuncis de la televisió o les llums que il·luminen els carrers. El que senyala el començament d’aquesta època sempre tan especial, és l’obertura de la fira de Santa Llúcia al voltant de la plaça de la Sagrada Família.

Com la seva germana gran, a la plaça de la Catedral de Barcelona, a partir del primer de desembre, els arbres s’enllacen amb bombetes d’una llum cridanera i els fanals recolzen els altaveus que posen música a una passejada que fascina als més petits, diverteix aquells una mica més grans i rabosa de nostàlgia als que ja són més crescudets. Entremig, trobem les paradetes, les protagonistes d’aquesta fira convertida ja fa anys en tot un clàssic de les festes nadalenques.
Continuar llegint »

Catalunya és un país muntanyós; de est a oest i de nord a sud pràcticament totes les comarques estan abraçades o rodejades de cims escarpats, de turons ajaguts, de boscos de colors re inventats, de valls verges… Al nord però és on trobem els Pirineus, la més gran serralada catalana.

El Berguedà, comarca pirenaica per antonomàsia, amaga molts racons per les seves muntanyes, entre d’altres, la serra del Catllaràs, unes muntanyes poc freqüentades de boscos de pins negres i avets, amb prats i camins de llegenda. Un grapat d’emocions i sensacions per emborratxar els sentits una vegada més i per deixar-se seduir per l’encant d’allò bell i tranquil.
Continuar llegint »

Foto: LindaH a Flickr

La regió de Múrcia amaga entre les seves riqueses belleses de gran valor històric. Una de les opcions de visita més atractiva és fer una ruta pels seus castells i fortificacions. Una d’elles és especialment recomenable per a visitar. Es tracta de la Fortaleza del sol, un impressionant castell medieval situat a la ciutat de Lorca. Amb més de 30 metres d’alçada i una capacitat de més de 3000 persones, aquest singular edifici no només és ampli en quant a tamany, doncs la seva magnitud radica també a la seva bellesa i en la seva capacitat per a fer que els seus visitants es sentin part de la història. Estem en ple segle XIII. No posis límits a la teva imaginació i deixat seduir per cadascun dels seus racons.

La Fortaleza consta de diverses torres que la fan encara més atractiva. Les més importants i millors conservades són la torre del Espolón i la torre Alfonsina. Aquesta última rep el seu nom perquè va ser el rei Alfons X qui va ordenar la seva construcció. No sembla que escatimés en mitjans, doncs el resultat ha estat una espectacular torre de 30 metres d’alçada distribuïts al llarg de tres nivells units entre si per suggerents escales de pedres.
Continuar llegint »

“Quan vaig seure per primera vegada a la galeria, vaig sentir quelcom màgic en aquell lloc. Envoltat sota l’immens cel obert, em vaig sentir reviure i renovar amb ell sol el fet d’estar aquí”. En el cor de les Pampas argentines, a 280 km. de Buenos Aires, es troba un lloc màgic: la Estancia Margarita. Amb quasi dos segles d’existència, aquesta antiga finca porta més d’una dècada dedicada al turisme rural.

La seva història, com molts altres relats que tenen a veure amb els viatges, és una història màgica plagada d’anècdotes d’altres temps. Però la més recent de la seva llarga història parla del música David Cummings, que va anar fa tres anys i va quedar meravellat d’ella dedicant-li paraules tan especials com les que donaven inici a aquest post. La seva fascinació pel lloc va fer que acabés comprant-la després de 137 anys sent propietat de la mateixa familia. Qualsevol persona pot anar a aquest bell espai, representant únic d’un estil de vida en decadència.
Continuar llegint »