Dublin.

Dublín està íntimament lligada a la biografia d’un dels seus més il·lustres fills i un dels escriptors més reconeguts del món. Com sovint ocorre amb tot allò que té vocació veritablement global, no podem entendre l’obra de James Joyce sense Dublín, car està fortament arrelada als seus carrers, als seus escenaris, profundament inserida en la psique dels seus personatges i imbuida dels seu ambient. I en certa manera, tampoc no podem entrendre Dublín sense Joyce i la seua obra, especialment per a tots aquells que estiguen familiaritzats amb l’autor. De fet, alguns entesos opinen que el Dublín de Joyce no té res a envejar al Londres de Dickens o el París de Balzac. Així doncs, fer Viatges Dublín per recorrer aquesta meravellosa ruta literària pot ser tant o més bon motiu per visitar la capital irlandesa.

Continuar llegint »

l moll de Portocolom (Felanitx) a l'horabaixa.

El meu amor incondicional per les Illes Balears es remunta a quatre anys enrere, quan estàvem a Alacant pel concert del 25 d’abril i voltavem pel backstage a la cacera d’algun component d’Antònia Font, per fer-los una entrevista. En aquells moments tot just acabava de descobrir que Antònia Font no era una dona que cantava sinó un grup d’homes fets i drets als que, per aquesta mateixa raó, jo tenia certa mania. A penes si havia sentit Wa yeah així de passada i no m’havia acabat d’agradar. Però un gran amic d’aquell moment n’era un fan convençut i allà que anavem. No trobàrem Antònia però sí Aura, una mallorquina molt simpàtica que podria haver sigut hostessa en un estand de Viatges Illes.

Era jove, potser un parell d’anys més gran que nosaltres i duia al damunt una alegria pròpia de qui ha agafat el puntet d’alcohol just per garantir una nit del tot memorable. Parlava amb aquell aire de divertiment i aquella gràcia insular tan característica de la parla salada que vaig pensar que Mallorca havia de ser un lloc completament meravellós. Me’n vaig enamorar de l’accent i vaig pensar que tot just era la fusió perfecta.  Una combinació miraculosa entre els més bells trets del català oriental i tota la puresa dels dialectes del bloc occidental: les vocals neutres de Lleida i els mots més genuïns de la meua estimada terreta valenciana; tot adobat amb aquella tonada tan purament mediterrània, tan exòtica i un pèl arcaïca que sonava a les meues orelles com música celestial.

Continuar llegint »

Tenerife.

Les Canàries són unes illes meravelloses, tant per la varietat del seu paisatge volcànic com per la calidesa de la seua gent. A més, per la seua latitud, ben a prop de l’Equador, té un clima agradable tant d’estiu com d’hivern, i és per això que són un lloc ideal per visitar encara que a la Península faça fred -que enguany no és el cas, ja que vivim un dels hiverns més càlids dels últims anys-. Així i tot, ningú tret dels típics guiris de xancla amb calcetí, no gosaria posar un peu a la mar. Sobretot si ets fredolí. Però a Canàries és diferent i per això gener pot ser un moment tan bo com un altre per agafar les maletes i regalar-se un Viatges Tenerife.

I és que Tenerife potser siga la més preuada joia de les Canàries, ja que alberga una riquesa sense comparació que la converteix en la destinació turística predilecta de moltes persones cada any. A més d’això és segurament l’illa més important de l’arxipel·lag quant a població, ja que conté el primer municipi i el tercer més poblats de la comunitat, que són Santa Cruz de Tenerife i San Cristóbal de La Laguna respectivament. Aquesta darrera ciutat està declarada tota ella Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’única de tota Canàries que ostenta aquesta desitjada i sens dubte merescuda distinció. No en va, aquesta ciutat ha estat sempre considerada com a la capital intel·lectual i cultural de Canàries. Passejar pels seus carrers és un goig autèntic.

Continuar llegint »

Fuerteventura.

Potser Fuerteventura no té la varietat de paisatge que té Tenerife, tot i que és la segona illa de les Canàries per extensió. I potser no siga més que un erial, una planície àrida que tanmateix fou declarada per la UNESCO reserva de la biosfera en la seua totalitat a pesar d’això, o potser per això. I també és possible que aquesta illa que es ven com a ‘la playa de Canarias’, ans germana lletja i ara paradís d’estiuejants de diverses procedències, ens semble un paradís prefabricat a base de resort hostaler de luxe. Però qui haja vist el sol desdibuixar contorns rere les línies perfectes de Tindaya, potser apreciarà la màgia d’uns viatges Fuerteventura.

Continuar llegint »

Liverpool a la nit.

Continuar llegint »

Del grapat de ciutats que he visitat al llarg de la vida, poques m’han sorprés tan gratament com Viena. Va ser en aquesta mateixa època, ara fa tot just dos anys. Fèiem el nostre any Erasmus a Bolonya i varem agafar un vol Ryanair que sortia tirat de preu per tal de fer una escapada ràpida a Bratislava. Per tot allò d’aprofitar i veure món, ja se sap. Però aviat va córrer la veu entre la colla d’amics, encara nova de trinca, i l’un per l’altre i la bogeria pròpia de l’Erasmus, tot plegat es va conjuminar perquè allò acabara sent un Viatges Viena en tota regla.

La millor Viena és la de les sensacions, la de les petites coses.

Perquè Viena està a una passejada en bus de Bratislava; només 80 quilòmetres i 4 euros de tiquet després estàvem a l’antiga i esplendorosa capital del tan antic com desaparegut Imperi Austro-hongarès. Bé, en realitat passarem un dia a Bratislava abans d’això, però no ve al cas; farem una elipsi espaitemporal. Com anava dient, aquesta capital centroeuropea alberga un encant que t’envolta només arribar.
Continuar llegint »

Segurament tothom recorda un moment de la seua vida en què es va sentir tan feliç que feia l’efecte que poguera tocar aquella felicitat, ja sabeu, aquella sensació plenament lúcida d’eterna joventut, de gaudir de la vida al cent per cent, de sentir que ens mengem el món amb un sol mos. És una experiència que hom té poques vegades en la vida, i segurament per això ho recordem amb intensitat,  com si acabara de passar. Qui a dalt signa recorda així un moment estelar del seu viatges Dublín, ara farà cinc anys i escaig.

Temple Bar és un lloc mític, el pub irlandès per excel·lència.

Era a Temple Bar, al cor de la capital irlandesa. Un cor que -com no podia ser altrament- bategava cervesa en gerres de pinta, De totes les tonalitats imaginables entre el negre torrat de la Guinness y el taronja ambarí de la Bulmers, que no era cervesa, sinó sidra irlandesa, però entrava amb la mateixa facilitat i feia gust de manà en aquella mítica cerveseria. Estava allà amb Octavi, el conegut que havia fet possible la meua estada allà, m’havia aconsellat abans d’arribar.

Continuar llegint »

Uns dels motius de pes per agafar l’avió i anar de  vacances a Habana és, sens dubte, la seva gastronomia. A dia d’avui no és gens complicat trobar un bon restaurant cubà a les grans ciutats, però per molt que es vulguin calcar els plats típics de l’illa caribenya el gust no serà exactament igual ja que, per exemple, els ingredients que tenim al nostre país són molt diferents als de Cuba.

T'animes a provar els famosos 'frijoles'?

La gastronomia de L’Habana es caracteritza, sobretot, per la seva gran varietat. El color i la mescla de gustos és una màxima a la gastronomia cubana i l’influencia de diferents cuines, com l’espanyola, l’africana o l’asiàtica la converteixen en riquíssima. Els principals productes utilitzats són, com en totes les gastronomies del món, els que més es troben a la regió en concret a causa, principalment, d’una qüestió de facilitat i economia de recursos. Tot i així, la importació és un bon complement. D’aquesta forma, els ingredients més destacats són l’arròs, el blat de moro, la carn de porc i vedella, els ‘frijoles’ i la ‘yuca’, un tubercle que es tracta de la mateixa forma que la patata. El peix i el marisc estan molt presents a la dieta dels cubans i el fet el trobem, evidentment, en la seva condició illenca. Pel que fa a la fruita, plàtans i fruites tropicals, ingredients que atorguen encara més colorit als plats.

Continuar llegint »

La por a volar, una de les grans fòbies de moltes persones que no han estat capaces de pujar mai a un avió o, si ho han fet, no hi han tornat per la mala estona viscuda. Tot el contrari viuen aquells que estan acostumats a viatjar en avió quasi a diari i que ho veuen com és, un mitjà de transport segur i còmode.

Precisament aquesta sensació de plaer és la que ha volgut transmetre Air France a la seva darrera campanya que podeu veure en aquest vídeo. I és que la companyia francesa, una de les més conegudes a nivell internacional, vol apropar-nos el missatge de que volen fer del cel el millor lloc de la terra.

Amb un vídeo metafòric i amb tots els elements possibles per a donar-nos una sensació de màxima calma i serenor, la campanya ens aconsegueix fer arribar sensacions positives que també podem sentir a dins d’un avió. No sabem si amb això et podrem treure la fòbia a volar, però sense cap dubte algún dia ho hauries de probar.

Post patrocinat per Air France