Foto (feijoada): leduardo a Flickr

Per a qualsevol viatjer és important saber quines opcions gastronòmiques ofereix el destí escollit. Per això, en aquesta ocasió contribuirem amb diverses dades culinàries de gran utilitat que, de vegades, fins i tot poden ser el motiu per a iniciar un viatge. Ho serà aquesta vegada? Vostès seran qui decideixin. Per començar, nosaltres no us farem esperar més i els apropem la major informació possible sobre els plats més típics del Brasil.
La gastronomia brasilera és una de les moltes del món que ha rebut influència d’altres cultures a causa de la immigració. Així, entre les especialitats de l’Amazones també es pot gaudir de magnífic menjar xinès o italià. A grans trets podem dir que la feijoada (menú basat en llegums i porc que acompanya a l’arròs blanc, verdures i talls de taronja) és la tentació nacional. En canvi, el sur del país és la zona ideal per als qui prefereixin xurrascos o carn a la parrilla.

El plat típic de Minas Gerais? El mineiro, una combinació de porc, llegums i vegetals, o el queijo de Minas, un formatge que acompanya els esmorzars amb confitura de guayaba.

Un exemple de fusió amb altres cuines és la regió de Bahía, on trobareu vàries opcions amb influències de l’Àfrica, a base de peixos i oli. Recomanació? No perdre’s l’oportunitat de probar les moquecas que, per als qui vulguin, es poden servir ben picants. Respecte a les anterioes especialitats mencionades, la cuina ingígena ens apropa plats exòtics basats en la carn de yacaré i tortuga, fruites com el mango, el piquiá pupunha y la coneguda guaraná, entre d’altres.

Continuar llegint »

Foto: loreney a Flickr

Andorra, terra de pau, lloc on les muntanyes travessen els núvols a la recerca de la neu que les cobreix. Passat i present reunits en verds paisatjes d’estiu i blancs d’hivern, on els records s’amunteguen en el seu art romànic i la força de les aigües i del riu semblen cridar demanant pas entre els cims.

Andorra està concebuda de diferents maneres:bé pels seus paisatjes idíl·lics, en el mateix cor dels Pirineus, o bé com a lloc de compres a baix preu. Potser aquesta darrera visió s’estigui perdent però, la primera, la de les valls, les muntanyes, els llacs i els rierols segueix intacta.

Andorra és el lloc ideal per a l’oci i el relaz, per a practicar senderisme i al mateix temps descansar de les llargues rutes. A més dels propis hotels andorrans, hi ha pocs llocs per a relaxarse com Caldea. Estem parlant del centre aquàtic termal més gran d’Europa, enmig de les muntanyes. Avui en dia, amb el balnearis com una de les principals propostes per a passar les vacances, Caldea continua sent un gran atractiu. És extrany que no es conegui el seu nom o que qualsevol turista no hi hagi anat en la seva visita a Andorra.

60.000 metres quadrats d’oci aquàtic per a viure sa, on poder relaxar el cos i la ment en els seus jacuzzis, piscines climatitzades, caigudes d’aigua i llits d’aigua… banys d’escuma, de fruita, banys turcos… tot és al teu abast.

Caldea sintonitza en un únic lloc el modernisme de les seves instal·lacions amb la natura que li envolta. És un edifici lluminós, de vidre, i permet veure des del seu interior un meravellós paisatge, donant als seus clients la sensació de benestar que tant necessiten. Dins ens sentirem identificats amb les muntanyes, i és un goig poder estar en banyador, a la piscina, mentre a l’exterior veiem la neu als cims.
Continuar llegint »

Un dels reptes socials més importants és aconseguir que l’acció humana no tingui tant impacte en el medi ambient. Això s’aconsegueix en el nostre dia a dia, agafant un transport públic en lloc del cotxe o instal·lant plaques d’energia solar als nostres edificis. Però també les vacances són un bon moment per aplicar els nostres principis i evitar que la nostre presència serveixi per a alterar un lloc o per degradar-lo.

L’ Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya té penjada al seu portal d’Internet la Guia de Turisme Sostenible: alternatives al turisme de masses. Aquest llibre s’ha elaborat de forma conjunta amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i conté consells pràctics i senzills per a disfrutar del turisme alternatiu.

Continuar llegint »

Per a molts és difícil concebre un viatje si en aquest no s’adquireixen souvenirs. Els comerciants ho saben i se n’aprofiten: normalment ubiquen les seves tendes a les zones més cèntriques, als cascs antics de les ciutats o a les platges, i cobren el que volen i més per un petit detall que el turista compra. Però el turista mai no compra una única unitat, sempre acaba agafant una per l’amic del col·legi, una altra per al company de feina, un altre per l’àvia…

Conta la llegenda que la història dels souvenirs es remonta al segle I d.C., quan un artesà va començar a vendre uns gots pornogràfics que a més de servir per beure eren un record que portava la firma de l’autor. Es diu que des de llavors s’han comprat souvenirs.

Continuar llegint »

És cert que no hi ha necessitat de viatjar per tenir la possibilitat de conèixer sabors típics d’una determinada regió del món: avui dia, s’han extés moltes propostes gastronòmiques al llarg del món, tot i que res no pot comparar-se amb un menjar o una beguda disfrutada al seu lloc d’origen. Per això, aquesta vegada us proposem fer un repàs per algunes begudes representatives de determinats païssos, perquè al beure’ls, sapigueu quina història s’amaga darrera de cadascuna d’elles.

Has sentit parlar d’Amarula, el licor dolç i cremós conegut com “l’esperit d’Àfrica”? El seu origen es remunta a 1989 i deu el seu nom a un arbre que creix a les sabanes africanes, del que cau el fruit utilitzat per aquest temptador producte alcohòlic… i afrodisíac.

Continuar llegint »

La marea de l’especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país.

A Collbató, als peus de la muntanya, l’Ajuntament ha aprovat la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats altament contaminants. Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc natural de Montserrat i la zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per satisfer la voracitat financera dels empresaris ‘amics del Partit’.
Continuar llegint »

A un nen li donaria ales, però deixaria que ell sol aprengués a volar. Si amb la proximitat de les vacances estivals estàs pensant si enviar al teu fill a un campament d’estiu o no potser aquesta frase de Gabriel Chavalier pot aclarir els teus dubtes.

Anar de campament és una de les activitats més sanes i enriquidores que pot dur a terme un nen. Cada any centenars d’associacions, col·legis i institucions organitzen a tot el món una varietat pràcticament il·limitada d’ells.

Continuar llegint »

El Parc Nacional de Kilimanjaro ofereix imatges úniques com la del volcà que porta el seu propi nom. Amb 5.895 metres d’altitut, el Kilimanjaro és la muntanya més alta d’Àfrica. Al seu cim existeix un glaciar que fa que, permanentment, hagi neu en els tres cràters amb els que conta el volcà. 20.000 excursionistes proven cada any de pujar al cim. S’animen?

Més informació sobre Kilimanjaro
Més informació sobre Tanzània

Fotografia: Oscar del Río

Encara no s’ha extés molt la seva pràctica, però cada cop més gent aposta per intercanviar el seu piso amb altra persona durant les seves vacances. La idea és ben simple. Vol viatjar a algun lloc del món però no té diners suficients o vol estalviar?
La solució perfecta és al seu abast. Una altra persona en la seva situació que vol viatjar a la seva ciutat li ofereix la posibilitat d’intercanviar el seu pis amb ella, i així s’estalviarà les despeses d’allotjament, que no és poc.

Malgrat que sembli molt recent, la realitat és que l’intercanvi de pisos es va iniciar fa 50 anys, tot i que no ha sigut fins l’actualitat, on el cost de vida ha augmentat considerablement des de l’arribada de l’euro, quan els viatjers s’han decidit a sumar-se a la iniciativa definitivament.

Continuar llegint »

Una parella que ho ha deixat tot i s’ha embarcat a recorrer el mon. Ja porten més de 400 dies. Podeu seguir les seves andances des d’aqui: Loliplanet