Puerto de Vega

Són poques les vegades que, anys després de fer un viatge, recordes perfectament els detalls del mateix. Quines esglésies vas visitar, el color de les parets de l’hotel en el que et vas allotjar o el que vas dinar el segon dia d’aventura. Aquests tipus de detalls els borra el pas del temps.

Hi ha vegades però, que un viatge o alguna part d’ell ens xoca, ens sorprèn tant que ens queda marcat a la retina per sempre. Fins fa uns anys solia fer un viatge amb els meus pares cada estiu; aprofitàvem les vacances per conèixer tots els racons d’Espanya, d’est a oest. Amb el temps són molts els poblets i ciutats que he visitat i molts els hotels en els que m’he allotjat. Hi va haver un lloc però, que sempre recordaré: a Puerto de Vega (Astúries) hi ha un hotel a pocs metres de la costa, rodejat de prats verds i natura. L’hotel Pleamar és, sens dubte, el meu record més perenne de tots els viatges que he fet. Recordo cada porta, cada finestra, el bany de la meva habitació, de quin color eren les mantes del llit.

Tot, ho recordo tot, sobretot el meravellós esmorzar casolà que la propietària de l’hotel ens preparà. Tartes, iogurts, natilles…no una gran quantitat, però si de qualitat, tot fet a casa. L’hotel té nou habitacions, a diferència dels altres allotjaments però, aquestes no estan numerades sinó que cada una té nom de peix: des de La Golondra fins La Dorada, passant per La Cabrilla, totes decorades de forma diferent però guardant en comú l’aire mariner. I és precisament aquest aire el que impregna tot l’hotel, des que entres per la porta i et donen les claus a la recepció, fins que et despertes pel matí, després d’haver passat una plàcida nit a l’espaiós llit i obres la finestra, descobrint el millor paisatge de mar que et puguis imaginar.
Continuar llegint »

A la Costa Daurada a més de platja es pot visitar també monuments

Catalunya té a la Costa Daurada una d’aquestes zones que semblen atrapar-te de mica en mica, i gairebé sense adonar-te vas tornant any rere anys a les seves platges, als seus restaurants, als seus carrers i a la seva gent. Les poblacions costaneres més importants d’aquesta zona del litoral català són Salou i Cambrils, tant per la seva història com pels seus múltiples atractius. En totes dues poblacions el modernisme català es barreja amb monuments més antics, en uns pobles de pescadors i mariners per excel·lència. El Passeig Miramar comunica el municipi de Salou amb el de Cambrils, per la qual cosa serà un dels llocs que més transitarem.

Cambrils té aquest encant especial producte de la seva barreja de platja i història, És impossible resistir-se a una cita amb ella durant aquets dies de festa o vacances. De manera que aquells que vulguin conèixer-la i intimar amb la ciutat no han de perdre temps, doncs els seus hotels es copen de turistes amb el mateix objectiu de desconnectar amb la vida rutinària. El seu centre històric o alguns monuments com l’ermita de la Mare de Dèu del Camí i el Museu Molí de les Tres Eres ja s’estan empolainant per rebre els flaixos dels estressats turistes.

A la zona urbana de la ciutat de Salou, destaquen bells exemples d’arquitectura modernista, com la torre de Cal Bonet, així com el monument erigit en record del rei Jaume I, que va elegir les costes de Salou per emprendre la conquesta de Mallorca en l’Edat Mitja. Al recorregut per la ciutat no es pot evadir el passeig per la Torre Vella, que és una edificació del segle XVI i es troba actualment habilitada com a seu d’exposicions i actes culturals.
Continuar llegint »

Muntanya i platja a la Costa Brava

Gairebé no hi n’han llocs que puguin donar tant en tan poc espai com la Costa Brava. Aquesta zona ofereix al visitant paisatges cisellats per la fúria de la tramuntana, pedres que ens parlen des del passat, capvespres de colors vibrants. La millor forma d’entendre aquesta zona és visitar les seves petites poblacions costaneres. Per això, et recomano que escullis un punt de referència al lloc que escullis on dormir i que et dediquis a recórrer el seu territori per descobrir en cada un d’ells un atractiu únic.

Et proposo alguns paratges naturals que són imprescindibles, els que no pots deixar escapar per tenir la seguretat de descobrir en tota la seva plenitud la Costa Brava. Comencem pel Parc Natural de Cap de Creus i el Parc Natural d’Aiguamolls de l’Empordà. Mentre que el primer és el primer parc natural marítim terrestre de Catalunya. El Cap de Creus està subjecte a l’acció de l’onatge, provocat fonamentalment per la tramuntana i podem observar l’àguila perdicera , el falcó peregrí o el mussol real. El fons marí és molt ric, gràcies a la poca contaminació de les aigües. La presència de corall vermella és remarcable i li dona un aspecte brillant.

El segon, per la seva part, és una zona humida formada per llacunes litorals salabroses, estanys d’aigua dolça, dunes costaneres, prats inundables, boscos de ribera i arrossars. Entre la fauna d’Aiguamolls de l’Empordà destaca una població de sangonera, bones poblacions de carpa i anguila. Els mamífers estan representats al Parc per la llúdria i el gamo. A més de 323 espècies d’aus.
Continuar llegint »

L'Escala, lloc privilegiat a l'estiu i tot l'any

Catalunya és molt rica en viles i poblets de costa que fan que estiuejar sigui tota una aventura. Hem parlat de l’Estartit, de Torroella de Montgrí o de Tossa de Mar; anem ara a conèixer una veïna de les dues primeres: l’Escala. Situada a 30 quilòmetres de l’Estartit i a 50 de Girona, aquesta vila de pescadors té un ampli ventall d’ofertes per donar als seus visitants. Les seves meravelloses platges i la cultura són els eixos principals que els turistes busquen a l’Escala, però no són les úniques i és que passejar pels seus carrers és molt recomanable.

Durant tota la seva història i fins el segle XIX, aquest municipi de costa veia els seus principals recursos econòmics en la vinya i la pesca, però un nou fenomen sacsejà pràcticament tot el món a partir del s.XX, el turisme. Un factor que no passà desapercebut per l’Escala, que a dia d’avui recull els seus ingressos econòmics d’aquest sector.
Per això i per tal de cuidar els seus visitants, són moltes les activitats que es poden fer a l’Escala. Les platges són el principal atractiu turístic, algunes de les més conegudes són Cala Montgó, la platja de Riells, la cala de la Creu o la platja Portitxol.

A nivell cultural veiem que el Museu d’Arqueologia de Catalunya, situat a Empúries, és un dels jaciments arqueològics més importats. Antic port, conserva moltes de les restes de les cultures grega i romana que van veure en aquesta regió la porta d’entrada a la península ibèrica.
Continuar llegint »

Ecosistema perfecte per al submarinisme

Benvinguts a l’últim paradís del Mediterrani. Benvinguts a Formentera. Benvinguts a l’oasi del submarinisme. Si l’altre dia parlàvem de la meravella que és bussejar per les Illes Medes no podem deixat de banda Formentera, un paradís ben aprofitat pels bussejadors.

L’illa és el bressol del moviment hippie espanyol, un títol que no rep per casualitat i és que la tranquil·litat i aïllament que es respira a Formentera no és comparable amb cap altre lloc, m’atreviria a dir, del món. És com viatjar en ferry des d’Eivissa al paradís, on el temps es para i els problemes desapareixen. Només nosaltres i la natura. Aquest meravellós context forma part de la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, l’únic espai del Mediterrani que trobem a la llista de Bens Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, per alguna cosa serà.

La protecció que aquest títol li atorga ha permès mantenir les seves aigües i terres lluny de la devastadora acció humana i que una gran quantitat d’espècies animals i vegetals trobessin en Formentera el seu refugi. Practicar el submarinisme a l’illa té moltes avantatges. La primera és la diversitat de profunditats, que al igual que a les Illes Medes, permet que des dels principiants fins als més experts gaudeixin de l’experiència al màxim. La zona nord, sobretot, té una gran quantitat de nivells i per això és la zona elegida per les escoles i centres de submarinisme per dur a terme les immersions.
Continuar llegint »

Un lloc perfecte per al submarinisme

Fa poc us vaig parlar de la quantitat d’activitats que es podien fer a Torroella de Montgrí i a l’Estartit, però em vaig reservar un esport per tractar-lo en solitari, us asseguro que l’honor és ben merescut. Estic parlant de fer submarinisme a les Illes Medes.

Aquestes illes són el parc natural marí més gran de Catalunya i un dels més importants de tot el Mediterrani des de 1990, quan la Generalitat se n’adonà de la riquesa de la zona i decidí protegir-la. La protecció ha provocat que a les illes s’hi hagin establert una gran quantitat d’espècies, tant a l’exterior com al fons submarí, que viuen alienes al món i sense patir les accions humanes.

És precisament per aquesta naturalesa quasi verge que bussejar per les seves aigües és impressionant. A més, el fons marí de les illes Medes té diferents profunditats, essent algunes inferiors als 10 metres i d’altres coves submarines per sota dels 20. Això permet que submarinistes de tots els nivells trobin a les illes el seu refugi, el millor espai per practicar l’esport i aprendre encara més. A les zones poc profundes podrem trobar una densa capa d’algues ben il·luminades i centenars d’espècies diferents d’organismes; els peixos, acostumats a viure tranquils i a prop dels bussejadors no tindran por d’acostar-se. Saben que estan segurs.
Continuar llegint »

300 dies de sol a Rodes

La millor forma d’estudiar història sense haver d’anar a cap biblioteca ni empassar-se cap dels interessantíssims llibres de text que donen a les escoles és viatjar. Quan viatgem ens endinsem sense adonar-nos en la cultura, tradicions i llegendes del nostre destí; passem fulls i fulls d’història cada cop que fem un pas o visitem un museu. A més, viatjar no només inclou el viatge de cinc dies a la ciutat o poble que visitem, hi ha tot un treball anterior i posterior de preparació de l’aventura que pot resultar, fins i tot, més apassionant que el viatge en si.

És precisament en aquest punt, el de la preparació, en el que em trobo ara. El meu destí: l’illa grega de Rodes. Sempre havia volgut visitar Grècia, però se que en un sol viatge no seré capaç de veure tot el que aquest país posseeix; per això he decidit anar passa per passa i en lloc de plantejar-me un viatge de 10 dies en els que ho voldria incloure tot i al final no veuria bé res, ho faré per zones.

Investigant sobre Rodes he descobert que és un dels llocs del món que té més dies de sol a l’any, quasi 300. Un punt molt a favor ja que la probabilitat que una tempesta et compliqui les vacances és menor. A més, i parlant d’història, l’illa és molt rica en llegendes i mites. Un dels que més m’ha agradat és el que li dóna nom a l’illa.
Continuar llegint »

Tossa de Mar

T’imagines poder prendre el sol a una platja als peus d’una murada medieval? Només conec un lloc on fer-ho és possible: Tossa de Mar. A 98 quilòmetres de Barcelona i a 40 de Girona trobem una petita vil·la de costa. La Costa Brava és el seu refugi i Catalunya la seva mare. Tossa de Mar és sinònim de tranquil•litat, d’història i romanticisme. Per això, si vols passar un cap de setmana romàntic amb la teva parella i no saps on anar, aquest poblet pot ser el teu destí ideal.

Són poques les localitzacions que conservin en bon estat vestigis d’èpoques passades. Si que en trobem moltes que conserven alguna resta d’una època concreta, però no que ens mostrin els ventall de cultures que han passat per les seves terres. Aquí trobem primer els vestigis prehistòrics, que donen pas a la Turissa romana, a la Tursa medieval per arribar a la Tossa actual. De totes aquestes èpoques trobem restes i totes ens mostren la història personal de la vil·la.

Així que ja ho sabeu amants de la història! Si voleu descobrir el passat i veure’l des de primera fila, Tossa és el lloc. Porto ja uns quants posts suggerint-vos la necessitat de desconnectar de les rutines de feina i endinsar-vos en la tranquil·litat, encara que només sigui un cap de setmana. Si encara esteu dubtant i no heu escollit el vostre destí, que em dieu de Tossa de Mar? Segur que més d’un ja ha començat a preparar les bosses! I és que enamora. Pel que fa a l’allotjament, no hi ha cap problema. Són molts els hotels situats a pocs metres del mar que us acolliran encantats. La majoria són petits i de caràcter familiar, el que dóna encara més encant al poble. Però podeu escollir des d’hotels de quatre estrelles, com L’Oasis Tossa fins a càmpings barats, tot depèn de la teva butxaca!
Continuar llegint »

Ajuntament d'Alella

Les dites populars ens ensenyen que com a casa no s’està a cap altra banda. Que és molt difícil sentir-se tan còmode i a gust a un lloc aliè com a la casa on et vas criar i de fet, els primers mesos de la meva estada a Barcelona vaig sentir com aquest refrany era cert. El que les dites populars no conten però, és que amb el temps l’ésser humà és capaç d’adaptar-se a qualsevol cosa, ja sigui viure a l’Amazònia com al centre de Nova York, dues jungles ben diferents. Per això, el que no sabia quan vaig fer les maletes i vaig agafar l’avió Palma de Mallorca – Barcelona és que m’arribaria a sentir molt a gust a la ciutat comtal, tant com si fos casa meva.

L’únic problema sorgí quan quatre anys després de viure dins l’atrafegament de la ciutat, al bell centre del barri de Les Corts, vaig començar a sentir-me ofegada. La gent, el soroll i sobretot la rapidesa a la que gira el món dins una ciutat tan cosmopolita com Barcelona m’aclaparaven. Necessitava una mica de tranquil·litat!

Per això vaig començar a buscar possibles alternatives d’habitatge fora de la multitud però alhora connectada amb la ciutat. Una de les millors opcions que vaig trobar va ser Alella. Aquest municipi d’uns 9’5 quilòmetres quadrats em va semblar una bona opció per poder gaudir dels avantatges de la ciutat i els beneficis del poble, allunyats de l’estrès. Ben comunicada amb Barcelona, des d’Alella pots agafar l’autopista C-32 però també la Renfe, que recorre bona part del litoral català. I aquest era un punt molt important per mi: el transport públic, ja que quan arribes en cotxe a Barcelona o te’l menges o el fas desaparèixer si no vols pagar un pàrquing.
Continuar llegint »

És el paradís?

És veritat que com les platges de casa nostra no n’hi ha d’altres en tot el món, sobretot per la comoditat que ens suposa agafar el cotxe i conduir fins la Costa Brava o comprar uns bitllets de vaixell i navegar fins alguna de les Illes Balears. Però a vegades, i sense que serveixi de precedent, ens fa il·lusió fer alguna cosa diferent i estrambòtica. Conèixer diferents cultures i relaxar-nos a l’altre costat del món.

Si aquesta és la vostra intenció existeixen unes illes a l’Oceà Índic, situades al sud-oest d’Sri Lanka i la Índia, que us trauran la respiració: Les Illes Maldives. Investigant una miqueta sobre elles he trobat fotos fantàstiques on els oceans turqueses, les platges blanques i les hamaques penjades de les palmeres són una constant.
Aquestes país insular està compost per 1196 illes, de les que només 203 estan habitades. La seva capital i ciutat més poblada és Malé amb uns 100.000 habitants. I és precisament allà on hi ha l’aeroport ja que per accedir a tot el conjunt d’illetes ho hauràs de fer per mar.

Una de les característiques principals de les Illes Maldives és el que estan rodejades per uns anells blancs. Aquests són anells coral·lins oceànics que es van fent grans així com les illes volcàniques es van submergint cada cop més dins l’oceà. Aquest contorn dóna un aspecte encara més impressionants al conjunt.
Continuar llegint »