Diuen que un dels millors llocs del món per esquiar són els Alps suïssos i que dins aquests Zermatt és una de les estacions més mítiques. Un petit poble de muntanya rodejat d’un paratge impressionant amb més de 30 pics que superen els 4000 metres d’altitud no és una cosa que es vegi tots els dies i si a més li sumem una estació d’esquí amb un gran domini i uns desnivells d’infart, el resultat és evident. Zermatt és el destí ideal pels amants de l’esquí.

Que et semblaria llevar-te al matí amb aquestes vistes?

L’estació està composada per tres dominis que si bé estan a una altitud semblant tenen punts d’accés diferent. El primer d’ells és Sunegga, al que es pot arribar a través d’un funicular subterrani situat al costat de l’estació de tren; a Sunegga hi trobarem pistes de tots els nivells. Des d’aquest domini podem accedir al segon per la zona de Gant o fer-ho des del poble de Zermatt gràcies a un tren cremallera. Quan arribem a Gornergrat, el segon domini, trobarem pistes de nivell mitjà i alt situades a uns 3000 metres d’altitud. El tercer i últim domini és el més complicat a nivell d’accés i d’esquí; per arribar-hi hem d’anar a un extrem del poble de Zermatt i agafar un telefèric que ens portarà a les pistes; amés, a la part superior del domini hi trobarem un glaciar en el que es pot esquiar tot l’any.

Continuar llegint »

Sabia que seria un moment especial; m’havien parlat del seu encant, de la seva bellesa i de la seva grandiositat però ni amb les bones referència que d’ella havia rebut podia fer-me una idea del que sentiria en creuar per primer cop les portes dels Jardins del Generalife i endinsar-me dins la ciutat vermella i és que la magnitud de la construcció em va estrènyer el cor quan vaig creuar el llindar de l’Alhambra de Granada.

El Pati de Comares és un dels emblemes de l'Alhambra

Sabut per tots és que l’aigua era i és l’element més important pels àrabs. La seva obsessió per la purificació i la netedat atorguen a les seves construccions una característica comuna i meravellosa, que omple de vida els seus palaus i de verdors els seus jardins i és que per totes les estances dels seus edificis corre l’aigua sense obstacles ni embassaments; translúcida i viva brolla de les fonts i forma rius entre els passadissos, els arbres i les flors.

El Generalife és una zona enjardinada separada del resta de construccions de l’Alhambra. La seva situació, la converteix en el lloc ideal pel descans i l’aïllament, per la lectura i l’escriptura. Rodejat de camps i horts, el Generalife destaca per ser el jardí més elevat de tots els que té la ciutat vermella i per tant el privilegiat en quan a vistes. La verdor inunda cada una de les zones d’aquesta hisenda, però són dues les zones d’ella que per mi guarden més història; la primera és el Jardí de la Síquia, una imatge que se us quedarà gravada a la retina en mil•lèsimes de segon i la segona el Patí del Xiprer de la Sultana, escenari d’imaginàries escenes amoroses relatades als escrits de Ginés Pérez de Hita.

Continuar llegint »

Si viatges a Andalusia hi ha un racó a la dreta del riu Guadalquivir que no et pots perdre. És un parc que comparteixen les províncies de Huelva, Sevilla i Cadis, és un parc natural de més de 50.000 hectàrees, és el Parc Nacional de Doñana. Des del 1994, Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) per la seva diversitat d’espècies i biòtops, una biodiversitat única a Europa. Per tant, és obligació d’aquesta humanitat a la que tants li agraden els patrimonis cuidar i estimar el parc.

Imatge dels maresmes de Doñana

Doñana es caracteritza per la seva diversitat d’ecosistemes i és que compta tant amb maresmes, molt importants per ser lloc de pas, cria i hivernació de moltes aus europees i africanes; com amb dunes mòbils, corrals – mosaics de vegetació i platges. Entre la seva fauna hi trobem espècies protegides com l’Àguila Imperial o el Linx Ibèric. De la mateixa forma, la flora del parc és molt diversa i espectacular i és que més de 900 espècies de plantes vasculars i falgueres viuen entre les seves fronteres. Al parc hi creixen espècies vegetals molt estranyes, així com espècies endèmiques, prova d’això són la Vulpia fontquerana i la escrofulariácea Linaria tursica, ambdues incloses al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Per tal d’evitar que espècies que podrien fer malbé les protegides es colin a Doñana es duen a terme labors periòdiques d’eliminació d’espècies exòtiques com són els eucaliptus, les mimoses o l’arbre de la seda.

Continuar llegint »

Si necessites un dies de descans i relaxació, si ja no pots més amb la rutina i la feina i estàs a punt de dir prou, el teu destí és l’illa més aïllada del món, el teu destí és Rapa Nui o el que és el mateix, l’illa de Pasqua. Es troba a la Polinèsia, a 3.525 quilòmetres de Xile per l’oest i 2.075 de l’illa de Pitcarni per l’est; aquesta última és precisament, el tros de terra poblat més pròxim a Rapa Nui.

Detall d'un moai amb "pukao"

Al llarg dels anys l’illa ha anat rebent diferents noms. Rapa Nui és el seu nom actual en polinesi, però també és coneguda com a “Te Pito o te Heuna”, que significa “el melic del món” i “mata ki te Rangi” que ve a dir “ulls que miren al cel”. El primer dels noms ens és una mostra del caràcter heliocèntric i aïllat que tenien els seus habitants, a causa de l’enorme distància que hi havia entre ells i la terra poblada més pròxima. De fet i a causa de la dificultat per trobar l’illa no va ser fins el 1722 que el neerlandès Jakob Roggeveen la va col·locar al mapa; altres abans hi havia estat, però cap va voler o ser capaç de situar-la.

Continuar llegint »

Són una de les visions més boniques de tot el món i per això, una cita obligada a fer almenys un cop a la vida. Les Cascades d’Iguazú fan de frontera natural entre dos països, Argentina i Brasil. Si volem anar a veure-les des d’Argentina haurem d’anar a la província de Misiones, al Parque Nacional de Iguazú; en canvi, si volem anar a veure-les des de Brasil haurem d’anar a l’estat de Paraná i entrar al Parque Nacional do Iguazú. De la mateixa forma, estan molt pròximes a la frontera entre Paraguai i Argentina.

La Gola del Diable és el salt més impresionant de tot Iguazú

Les cascades reben l’aigua del caudal del riu Iguazú i estan formades per 275 salts de fins a 80 metres d’altura. Les excursions que s’organitzen són tant per aigua com per terra i és que es pot navegar en llanxa per sota dels salts o fer excursions i caminades pels camins de la zona, on es podrà apreciar tot l’esplendor de la selva subtropical. Un dels salts de les cascades més turístics i impressionants és La Gola del Diable, el salt més alt de totes les cascades (80m) i de major caudal. A més, es pot gaudir d’aquesta meravella de la natura a només 50 metres de distància gràcies a tot el sistema de passarel•les instal•lat i el servei de trens ecològics. És precisament La Gola del Diable la que marca la frontera entre Argentina i Brasil. Altres salts que també es poden apreciar clarament són el d’Alvar Núñez, Dos hermanas, Bosetti, el de Chico Alférez (que trenca en dues parts) o San Martín; aquest últim té una caiguda de 70 metres que provoca un constant tro ensordidor. S’ha de dir que l’amplada total de les Cascades d’Iguazú es d’uns 4 quilòmetres, una xifra quatre vegades més elevada que la de les Cascades del Niàgara, als Estats Units.

Continuar llegint »

Imatges de postal a l'abast de les mans

Et ve de gust un viatge diferent i original? Vols fer un regal per no oblidar? T’agrada viure noves experiències? Doncs l’Antàrtida t’espera. Diverses empreses organitzen expedicions d’entre 5 i 20 dies per gaudir del cercle polar en la seva màxima expressió. A bord d’un vaixell i amb l’única companyia dels altres viatgers i els tripulants de l’embarcació podràs ensumar els icebergs i descobrir els secrets més amagats del continent de gel.

Una d’aquestes companyies organitzadores és Agama Taller de Viatges, amb Francesc Nolla al capdavant. Una agència de viatges amb la que podràs descobrir les destinacions més exòtiques de tot el món, entre les que es troba, evidentment, l’Antàrtida. Però abans d’embarcar-te en una aventura per no oblidar, has de conèixer les condicions especials per viatjar al pol sud: les activitats a l’Antàrtida es regeixen pel Tractat Antàrtic de 1959 i acords associats, coneguts de manera col•lectiva com el Sistema del Tractat Antàrtic. Aquest Tractat va establir que l’Antàrtida és una zona destinada a la pau i a la ciència. El 1991, les Parts Consultives del Tractat Antàrtic van adoptar el Protocol al Tractat Antàrtic sobre la Protecció del Medi Ambient, que transforma l’Antàrtida amb una reserva natural.
Continuar llegint »

Els cartells et guiaran per la ruta històrica

Què et semblaria travessar el llunyà oest sobre una Harley o conduint un Mustang? De pel•lícula, no? Doncs només necessites temps, organització i el dipòsit de benzina ple i és que la mítica ruta 66, o el que queda d’ella, et permet fer aquest mític viatge, travessar Estats Units d’est a Oest i visitar els estats pels que vas passant.

Què? Què no saps el que és la ruta 66? Doncs mira, la ruta 66 és una autopista que es va construir entre 1926 i 1938 per unir l’est i l’oest dels Estats Units i va passar a formar part de la Xarxa de Carreteres Federals dels Estats Units. Un trajecte fins aleshores molt llarg i complicat. La ruta, d’uns 4000 quilòmetres, comença a Illinois, passa per Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i acaba a Califòrnia. Un total de 8 estats als que la via va impulsar econòmicament gràcies a la quantitat de persones que agafaven aquesta ruta per traslladar-se i que per tant, havien de dormir i menjar als voltants.
Continuar llegint »

El millor del romànic català es troba a la Vall de Boí

És suficient ser català per conèixer Catalunya? Haver nascut o viscut a un territori no és prova inescrutable de conèixer-lo a fons. La majoria de nosaltres viu el dia a dia amb presses i a corre-cuita, sense parar-se a pensar quin és l’origen del terra que trepitgem o del paisatge que veiem. En aquest sentit, veiem com tot i viure a Catalunya és molt difícil conèixer tota la història que aquesta amaga al darrera, ja no per la seva extensió, que fa que les històries i experiències es contin per milers, sinó per la seva riquesa cultural.

Catalunya ha estat territori i llar de moltes cultures, unes cultures que han deixat tal quantitat de restes que és gairebé impossible conèixer-les totes. Per ajudar-nos en aquesta tasca de descobriment de la terra en la que vivim, hi ha moltes rutes i excursions, una d’elles és la Ruta del Pirineu Comtal, on se’ns explica la història del naixement de Catalunya, la història de “com una societat hereva del món romà i visigòtic, a les valls pirinenques catalanes entre els segles IX i XII, va adquirir una identitat diferenciada manifestada en una llengua pròpia, el català, i un nom de país, Catalunya”, explica la Generalitat de Catalunya, impulsora d’aquest itinerari.

Així, viatjarem des de l’Empordà fins a Ribagorça, i passarem pels antics comtats que van configurar, anys més tard, Catalunya. Existeixen diferents rutes, depenent dels dies dels que disposem per fer l’excursió, i dels nostres interessos i preferències personals. Depenent d’aquest itinerari passarem per uns comtats o per uns altres, aquests són tots els que les configuren:
Continuar llegint »

La forma d'aquests avions és molt característica

Què pensaries si t’oferissin volar amb un avió sense motor? Una bogeria? Un suïcidi? Doncs no! Simplement t’estarien oferint fer un vol a vela, també anomenat vol sense motor. Es tracta d’un tipus d’avions, normalment monoplaça i biplaça, que s’enlairen arrossegats per un avió remolcador, i una vegada arriben a certa alçada, uns 500 metres, es desenganxen i aprofiten els corrents d’aire calent en ascens per mantenir-se en vol. A partir d’aquell moment l’avió vola sense motor i és feina del pilot fer-lo pujar, baixar o aterrar.

Hi ha tres formes possibles de guanyar altura:
•Vol de vessant: Aquest vol consisteix en aprofitar els corrents ascendents d’aire que es generen quan el vent copeja la vessant d’una muntanya. Per poder dur a terme aquest tipus de vol és imprescindible que hi hagi vent i que estigui encarat a la vessant de la muntanya.
•Vol d’ona: És un vol típic de l’hivern, quan s’aprofita el rebot del vent a les muntanyes. És en aquest tipus de vol on s’aconsegueixen les altures més elevades.
•Vol de tèrmica: S’aprofiten els correns d’aire generats pel calor del sòl a causa del sol. És un vol típic de la primavera i l’estiu.
Continuar llegint »

La pintura de Renoir és fàcilment identificable pels seus traços i colors

Visitar Madrid és visitar un dels principals nuclis culturals de l’Estat Espanyol. A la capital podem gaudir de l’herència que els anys i el pas del temps han anat deixant al nostre voltant. Caminant pel centre de la ciutat trobarem tres dels principals museus espanyols, uns museus que guarden en el seu interior els motius pels que Espanya és reconeguda a nivell mundial: les obres dels seus millors autors i d’alguns forans. El Museu del Prado, el Thyssen i el Reina Sofia concentren aquestes col•leccions i són una de les grans excuses per visitar Madrid.

El Museu del Prado, així com el coneixem avui dia, va obrir per primera vegada les seves portes el novembre de 1810, va néixer amb un doble propòsit: per un costat mostrar les obres propietat de la corona; i per l’altra, ensenyar a Europa l’existència d’una escola espanyola tan digna de mèrit com qualsevol altra escola nacional. El primer catàleg es va realitzar el 1819 i estava dedicat única i exclusivament a la pintura espanyola; tot i que constava de 311 pintures en el Museu ja n’hi havia més de 1500 als seus magatzems. Gràcies a l’esforç i l’interès que els successius monarques dedicaren a la institució, aquesta es convertí en un dels punts neuràlgics de la cultura espanyola. Quadres com “El jardí de les delícies” de El Bosco, “El cavaller amb la mà al pit” de El Greco, “El lavatori” de Tintoretto, “Las tres gràcies” de Rubens, “La família de Carlos IV” de Goya o “Les Menines” de Diego Velázquez passaren en aquesta època a formar part de la gran família que és avui el Museu del Prado, alguns dels quals s’han convertit en la joia de la corona de l’institució, com les tres últimes.
Continuar llegint »