És el paradís?

És veritat que com les platges de casa nostra no n’hi ha d’altres en tot el món, sobretot per la comoditat que ens suposa agafar el cotxe i conduir fins la Costa Brava o comprar uns bitllets de vaixell i navegar fins alguna de les Illes Balears. Però a vegades, i sense que serveixi de precedent, ens fa il·lusió fer alguna cosa diferent i estrambòtica. Conèixer diferents cultures i relaxar-nos a l’altre costat del món.

Si aquesta és la vostra intenció existeixen unes illes a l’Oceà Índic, situades al sud-oest d’Sri Lanka i la Índia, que us trauran la respiració: Les Illes Maldives. Investigant una miqueta sobre elles he trobat fotos fantàstiques on els oceans turqueses, les platges blanques i les hamaques penjades de les palmeres són una constant.
Aquestes país insular està compost per 1196 illes, de les que només 203 estan habitades. La seva capital i ciutat més poblada és Malé amb uns 100.000 habitants. I és precisament allà on hi ha l’aeroport ja que per accedir a tot el conjunt d’illetes ho hauràs de fer per mar.

Una de les característiques principals de les Illes Maldives és el que estan rodejades per uns anells blancs. Aquests són anells coral·lins oceànics que es van fent grans així com les illes volcàniques es van submergint cada cop més dins l’oceà. Aquest contorn dóna un aspecte encara més impressionants al conjunt.
Continuar llegint »

Macarella t'enamorarà

Si haguéssiu de descriure el paradís, com ho faríeu? Jo m’imagino una platja de sorra blanca i fina acompanyada d’una aigua turquesa transparent, una aigua que deixés veure perfectament el fons, format per més sorra blanca. Una platja deliciosa pels peus, que els cuidés i mimés. M’estiraria a la sorra sense necessitat d’utilitzar tovallola, menys encara banyador, i contemplaria el meravellós paisatge que s’estendria al meu davant. En girar-me però, m’adonaria que el somni no s’acaba allà, sinó que un frondós bosc es manté ferm al meu darrera, respectant la platja i acompanyant-la. Un espai fantàstic que em serveix per si em canso del sol o vull estirar-me una estona a la fresqueta entre els pins.

Doncs bé, senyores i senyors, tinc el plaer de comunicar que per accedir a aquest somiat paradís no cal morir, ni tan sols tenir al·lucinacions. N’hi ha prou amb agafar un avió i posar rumb a l’aeroport de Maó, a l’illa de Menorca. D’allà llogar un cotxe i començar el viatge cap a Ciutadella. Agafant el camí de Sant Joan de Missa arribarem a la Cala de Macarella, propera a Cala Galdana. I aquí comença la nostra aventura.

Cala Macarella és una zona molt boscosa, on els arbres arriben pràcticament fins els penya-segats, d’aquesta forma només deixen visible la zona de sorra de la cala, un lloc privilegiat que fins i tot els arbres respecten. A la cala es pot arribar en cotxe, ja que hi ha un pàrquing molt pròxim a la sorra, el problema és que les places són limitades i la gent que vol gaudir-ne bastant nombrosa. Et recomanaria anar-hi a primera hora ja que Cala Macarella sol estar bastant plena. Per poder comprar algun refresc o picar hi ha un xiringuito a sobre la sorra.
Continuar llegint »

Folklore de colors vius

Nosaltres no ens podem pas queixar, doncs Port Aventura converteix en estereotips habitants dels cinc continents. Sigui com sigui, no deixa de ser curiós que els japonesos hagin estat capaços de portar la seva fascinació  per Espanya fins el punt de fer-ne un parc temàtic. El resultat és un poti poti d’elements culturals i de símbols barrejats que, per nosaltres, és més aviat estrambòtic. A les cavalcades nocturnes d’estil Disney les carrosses tenen forma de folklòriques, la Cibeles és una colorida princesa o i el Quixot i Dulcinea són entranyables ninots tan carismàtics com la Minnie i el Mickey Mouse.

“A Espanya la gent es saluda l’una a l’altra amb somriures, balla junta per qualsevol motiu, celebra les festes amb entusiasme i gaudeix fins que oblida les penes”, diuen a la versió en anglès de la pàgina web del parc. “I després estan com estan”, hi afegiria jo, però de moment la muntanya russa estrella del parc segueix anomenant-se Pirineus i no Crisi. Tot arribarà, potser. De totes maneres, que ens imaginin cantant i ballant tot el dia com si això fos el país dels Teletubbies no deixa de tenir certa gràcia.

¿Què hi podem trobar al Parc Espanya? Doncs muntanyes russes d’aigua com l’Splash Montserrat, atraccions familiars com el Vol Màgic del Quixot, carrousels amb nom d’arquitecte modernista (Gaudí) i, al bell mig de tot plegat, Alícia en el País de les Meravelles. Que, com tots sabem, era una noia molt espanyola y alumne d’un tal Luís Carrol. Si tenim gana, podem gaudir d’uns polvorons a la tenda homònima o berenar pastissets més japonesos que espanyols a l’establiment Merienda. I si volem descansar, podem deixar-nos caure pel Museu Castillo de Xavier i contemplar una rèplica de les pintures de la Cova d’Altamira. Per cert, i per descomptat, també hi ha una muntanya russa inspirada en les ‘corridas de toros’, al més pur estil Space Mountain de Disneyland Paris. No apta per a detractors i defensors dels drets dels animals.

Continuar llegint »

No, no hem trucat la fotografia

Fa un parell d’anys va aparèixer en diversos blocs americans (impossible saber quin va ser el primer) un article sobre els 50 edificis més peculiars del món. De fet, algunes ciutats espanyoles van tenir la sort de sortir en el ranking. Entre elles, Barcelona, tot i que amb el handicap que alguna ànima il·luminada va decidir batejar un dels edificis d’accés al Parc Güell com “Mind House”, la qual cosa ha fet proliferar articles a internet en castellà amb la bonica traducció “Casa Mente”. Escriviu-ho a Google i us sorprendreu.

Més enllà d’aquest detall, la recopilació està prou bé. Per això avui us en volem fer cinc cèntims, tot triant els edificis que més ens han cridat l’atenció. Hem volgut seleccionar els més divertits, aquells que més enllà de la seva originalitat desperten un somriure en qui els veu. I per això començarem el nostre viatge per Polonia, concretament per Sopot, una localitat costanera al nord del país. Allà trobem Krzywy Domek (The Crooked House), una construcció del 2003, deforme, raríssima, que produeix sensacions contradictòries al més pur estil d’una il·lusió òptica. I ara que coneixem el guanyador, continuarem el nostre ranking punt per punt.

Continuar llegint »

Imatge d'una de les habitacions de l'hotel

Viatjar és sempre una experiència única que ens acosta a cultures desconegudes. Sovint, són els propis allotjaments els que ens permeten descobrir quelcom diferent. És el cas de l’ Ice Hotel, en Jukkasjärvi (Suècia), 200 quilòmetres per sobre del Cercle Polar Àrtic, construït només amb gel.  L’Ice Hotel és una creació casual. En la seva pàgina web explica com en la dècada dels 90 els suecs van convidar a l’artista francès Jannot Derit a obrir una exposició en un iglú construït sobre el riu Torni, les aigües del qual estan totalment congelades a l’hivern. Aquesta galeria espectacular va rebre el nom de Artic Hall i van ser molts els curiosos que es van acostar a veure-la.

Però l’hotel va néixer pròpiament la nit que un grup de turistes, equipats amb sacs de dormir, va decidir aprofitar l’estructura del iglú per a passar la nit. Aquells que vulguin experimentar la sensació de dormir entre blocs de gel, disposen de múltiples opcions. La temperatura en l’interior de l’Ice Hotel està sempre entre els -5 i els -8ºC, per tant, fa més calor que en l’exterior. El viatger pot optar per passar la nit en les habitacions càlides o en les fredes, de preu variable. A més, per als turistes selectes, s’oferixen suites de luxe amb decoració en l’interior.

Es tracta d’escultures úniques realitzades en gel i amb un llit especial fet amb neu. L’Ice Hotel organitza activitats a la zona, com pesca, caça, safaris o excursions. I això no és tot: el restaurant té una carta amb delicatessen i plats típics de Suècia que se serveixen en una vaixella de gel, feta amb l’aigua del riu Torni. La cuina d’aquest restaurant li ha valgut una estatueta Werner Vögeli.

Foto: bjaglin a Flickr

 Irlanda és una illa ben coneguda pels seus paisatges verds i rurals, i per la seva pluja constant. Però hi ha alguns paratges naturals que trenquen amb aquests tòpics. Un d’ells és Cliffs of Moher, els penya-segats de la ruïna, que meravellen i impressionen a tots els seus visitants.

Els penya-segats de Moher es troben a l’oest de l’illa, al sud de la regió dels Burren, ben a prop de Doolin y del aeroport de Shannon. Aquest paratge natural s’estén al llarg de 8 kilòmetres i s’eleva a 120 metres sobre l’oceà Atlàntic, tot i que en alguns punts pot arribar als 214 metres d’altura.

Cliffs of Moher un dia ennuvolat

Continuar llegint »

Imatge de Philipsburg

Depèn a quina part de la illa arribis, la coneixeràs per diferents noms. Des del costat holandès, arribaràs a Saint Marteen, i des del costat francès, a Saint Martín. Però el meravellós paisatge d’aquest petit país tropical que només veuràs si vols viatjar al Carib, membre de les Antilles Holandeses, no canvia: tot en aquesta illa és paradisíaca. Saint Marteen, situada a 240 quilòmetres a l’est de la illa de Puerto Rico, és el lloc per excel·lència per als amants de la vela: les regates, especialment la tradicional Heineken Regatta, constituïxen el segell més típic.

D’altra banda, el submarinisme oferix una aventura imperdible: allà trobaràs una reserva marina protegida a la qual acudeixen balenes i dofins per a reproduir-se. La capital de la part holandesa d’aquesta bella illa compartida entre dues nacions és Philipsburg, una pintoresca ciutat de carrers estrets on abunden les construccions en fusta i de diferents colors. A més de gaudir de les belles platges o de les pràctiques de golf, el Fort Willem, l’antic Palau de Justícia, el Jardí Botànic, un zoològic, un museu, casinos i clubs nocturns són algunes de les opcions que oferix aquest petit lloc que pot recórrer-se a peu, a cavall o amb bicicleta de muntanya.

Del costat francès, la ciutat principal és Marigot. Saint Marteen Per a gaudir de la gastronomia de la regió, pots visitar les terrasses de Antoine Restaurant, on podràs degustar una gran varietat de plats francesos, incloses les llagostes fresques mentre contemples la immensitat del mar. Per a opcions internacionals i locals, el lloc recomanat és el Cafè Juliana, que duu el mateix nom que l’aeroport, situat en Badia Simpson. I si tens ganes de ballar i gaudir de bons glops, gens millor que arribar fins a Cupecoy, Philipsburg, i gaudir d’una divertida vetllada en el Atlantis Casino. Destinació d’adolescents o, simplement, de grups d’amics, Saint Marteen és una illa que fusiona diferents cultures i històries i ofereix al visitant nombrosos paisatges, atractius i opcions per a una estadía somiada.

Foto: MikeSchinkel a Flickr

Imatge del riu

El seu nom és d’origen indi. En aquest idioma, ‘ganga’ és el terme del com prové la coneguda denominació, que significa ‘riu’. Un encertat títol per ser, el Ganges, un gran riu que es troba al nord de la Índia. Sota el nom de Bhagirathi, neix en la glacera Gangotri (en el Himalaya) i, a l’unir-se amb el Alaknanda en les proximitats de Deoprayag, adquireix el nom amb el qual és conegut en el món sencer: Ganges. Després de traspassar les planes índies norteñas i d’haver-se dividit en molts rius menors, el Ganges desemboca en el Golf de Bengala. Però més enllà de les dades geogràfiques, el Ganges es destaca per la importància que té per a l’hinduisme.

Al llarg d’aquest corrent d’aigua, es poden trobar nombrosos llocs sagrats, incloent a les ciutats de Benarés i Haridwar. A més, per als hindús, el riu està personificado sota la forma de la deessa Maa Ganga (mare Ganga). Si ets d’aquests viatgers àvids per conèixer aspectes curiosos de cada cultura o religió, pots arribar fins al ric Ganges i submergir-te en les creences hindús per a les quals, cada immersió en aquestes aigües serveix per a purgar un pecat i purificar-se. Per altra banda, el riu és el lloc triat per multituds per a meditar, peregrinar i on, segons es diu, al dipositar les cendres d’un cadàver s’impedeix la reencarnació del difunt.
Continuar llegint »

Així et sentiràs sota una Aurora Boreal

Les aurores boreals són fenòmens meteorològics propis dels cels més propers als Pols. Per tant, la Lapònia noruega és un dels llocs més idonis del planeta per a gaudir d’aquest meravellós espectacle de la naturalesa. La millor època per a contemplar les aurores boreals a la Lapònia noruega és entre octubre i març i tant en nits clares com fosques.

Però què és una aurora boreal? Sempre hi ha hagut un aire místic entorn de les aurores boreals. Antigament, quan no se’ls podia donar una explicació científica, algunes persones pensaven que es tractava d’un auspici d’un càstig o un recordatori que calia complir la llei.

Per la seva banda, els samis, el poble tradicional de Lapònia noruega, pensaven que les aurores boreals eren ànimes que saludaven a la terra. Avui tenim una explicació científica per a aquest meravellós fenomen. A diferència del que s’hagi pogut pensar, l’aurora boreal no és el reflex de la llum solar en el fil dels Pols, sinó el xoc amb les capes superiors de l’atmosfera de grans partícules elèctriques que s’acosten a la terra a gran velocitat. És llavors quan els gasos s’il·luminen i els diferents colors reflecteixen els gasos de l’atmosfera. No obstant això, aquesta explicació científica no lleva a les aurores boreals el seu misticisme.
Continuar llegint »

L’ agència gironina d’esdeveniments i comunicació Nadark Esdeveniments prepara per al proper dia 30 de juny a les 21h. un nou sopar temàtic sobre Turisme, continuant el cicle de sopars temàtics del darrer dimarts de cada mes. En aquesta ocasió el destí escollit serà la Patagònia, un dels racons més atractius i turístics del món.

Llac Grey de la Patagònia

La Patagònia argentina compta amb alguns dels indrets més amagats i preciosos, sorprenents contrastos de paisatges i llocs tan remots com la Terra del Foc, amb paradisos com Ushuaia, on es diu que s’acaba el món.

Amb l’organització de Nadark amb l’agència de viatges Giramondo, el restaurant Al Da Vinci rebrà els assistents per a viure una nit al voltant dels viatges. Sota el títol “Argentina, el millor de la Patagònia”, Mar Furró i Josep M. Mestres, del portal Terres de Somriures, oferiran als assistens al sopar una xerrada al voltant de les meravelles de la Patagònia argentina.

El preu del sopar és de 20 euros i encara podeu fer la vostra reserva al 972218482

Foto: FlyNutAA a Flickr