Si hem demaneu un motiu, únic motiu, per fer les maletes, agafar un avió i plantar-te a Basilea te’l donaré: el seu ampli ventall de museus. Basilea és la ciutat suïssa situada a la frontera amb França i Alemanya, és la tercera ciutat més poblada del país i la segona àrea urbana més gran de Suïssa.

A més dels museus l'Ajuntament de Basilea, Rathaus, és molt recomanable

Tot i que el punt fort dels museus de Basilea són les arts plàstiques, a la ciutat podem trobar un ventall amplíssim d’exposicions, tant temporals com permanents. Moltes d’elles tenen obre d’importància internacional, pel que cada any reben més d’un milió de visites. A Basilea podem trobar tant col•leccions privades com públiques, doncs des de molts anys enrere existeix la tradició de potenciar ambos àmbits de foment de la cultura. Entre els museus més destacats de la ciutat, tot i que ni de prop els únics, trobem els següents.

Augusta Raurica és el jaciment arqueològic a l’aire lliure més important de Suïssa, un emplaçament en el que encara avui els seus visitants poden gaudir de les petjades del passat que conserven la història de la cultura romana. En contraposició a aquest art antic tenim la ‘Kunsthalle’, una sala d’exposicions inaugurada el 1872 que es dedica des de la seva creació a la promoció de l’art contemporani. L’edifici en l’alberga va ser restaurat l’any 2004 sota la supervisió dels arquitectes Miller & Maranta i des d’aquesta data també acull el Museu Suís d’Arquitectura.

Continuar llegint »

Amagat al carrer Moncada, entre els números 15 i 23 es troba un tresor de la ciutat de Barcelona. Un punt d’encontre en el que intel•lectuals, turistes, joves, vells, homes i dones es passegen fascinats per les meravelles que pengen de les seves parets. Obert al públic des del 1963, al costat de la Via Laietana, trobem el Museu Picasso, el centre de referència per conèixer els anys de formació del geni.

El Museu es troba situat a un lloc d'ensomni

Amb una col•lecció permanent de quasi 4.000 obres i una variada programació per les exposicions temporals el museu de Pablo Ruiz Picasso ens mostra el vincle del seu protagonista amb l’altra protagonista, la ciutat de Barcelona. De fet, la mostra més significativa d’aquesta unió és el propi museu, que va ser construït per voluntat expressa del mateix artista. Això si, el projecte mai hagués arribat a bon port sense l’ajuda de l’amic de Picasso, Jaume Sabartés.

Continuar llegint »

Ja fa anys que la polèmica i la crítica balla sobre el Museu Britànic (British Museum) com si d’un ballarí de hip hop es tractés; sorollós, elàstic i intimidant. El perquè el trobem en el fet que molts dels objectes que omplen les sales del museu i que li atorguen prestigi i reconeixement internacional han estat presos d’altres països sense permís, d’amagatotis, d’una forma àgil, sinuosa i sigil•losa, com si d’una ballarina de ballet clàssic es tractés, seguint el símil anterior. Així, el fet de que el Museu Britànic de Londres sigui el més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura no és, sota cap concepte, mèrit seu, sinó de les desenes de països que han deixat que la seva cultura s’esfumés davant els seus ulls. Els Marbres Elgin, els Bronzes de Benín i la Pedra Rosetta es troben entre els objectes més disputats de les seves col•leccions i és que Grècia, Nigeria i Egipte, així com moltes associacions, exigeixen el retorn de les restes als seus orígens. El alguna ocasió aquestes crítiques han trobat resposta i han provocat que el museu hagi hagut de retornar les relíquies; és el cas, per exemple, de les Cendres de Tàsmania, que van tornar a Austràlia després d’una cruenta batalla legal de 20 anys.

Imatge de la façana principal del British Museum

Sigui com sigui, el que no es pot dir és que no val la pena visitar el Museu Britànic, perquè, agradi més o menys a uns i altres, la veritat és que algunes de les millors meravelles de la humanitat descansen entre les seves parets. El museu es va fundar el 1753 i al principi estava basat en les col•leccions del físic i científic Hans Sloane. Actualment està format per diferents departaments, depenen de l’origen de les peces, entre els que trobem:

Continuar llegint »

La pintura de Renoir és fàcilment identificable pels seus traços i colors

Visitar Madrid és visitar un dels principals nuclis culturals de l’Estat Espanyol. A la capital podem gaudir de l’herència que els anys i el pas del temps han anat deixant al nostre voltant. Caminant pel centre de la ciutat trobarem tres dels principals museus espanyols, uns museus que guarden en el seu interior els motius pels que Espanya és reconeguda a nivell mundial: les obres dels seus millors autors i d’alguns forans. El Museu del Prado, el Thyssen i el Reina Sofia concentren aquestes col•leccions i són una de les grans excuses per visitar Madrid.

El Museu del Prado, així com el coneixem avui dia, va obrir per primera vegada les seves portes el novembre de 1810, va néixer amb un doble propòsit: per un costat mostrar les obres propietat de la corona; i per l’altra, ensenyar a Europa l’existència d’una escola espanyola tan digna de mèrit com qualsevol altra escola nacional. El primer catàleg es va realitzar el 1819 i estava dedicat única i exclusivament a la pintura espanyola; tot i que constava de 311 pintures en el Museu ja n’hi havia més de 1500 als seus magatzems. Gràcies a l’esforç i l’interès que els successius monarques dedicaren a la institució, aquesta es convertí en un dels punts neuràlgics de la cultura espanyola. Quadres com “El jardí de les delícies” de El Bosco, “El cavaller amb la mà al pit” de El Greco, “El lavatori” de Tintoretto, “Las tres gràcies” de Rubens, “La família de Carlos IV” de Goya o “Les Menines” de Diego Velázquez passaren en aquesta època a formar part de la gran família que és avui el Museu del Prado, alguns dels quals s’han convertit en la joia de la corona de l’institució, com les tres últimes.
Continuar llegint »

Una cova que uneix màgia, bruixeria i història

Situeu-vos en una època en la que la llibertat no era una opció. Una època en la que curar una malaltia gràcies a herbes medicinals era considerat bruixeria. Una època en la que sortir-te del camí preestablert podia significar la mort. És només situant-nos en el context i en la pell dels seus protagonistes que podem fer-nos una idea del que, fa 400 anys, succeïa a la Cova de Zugarrumurdi, també conegudes com les Coves de les Bruixes.

A la província de Navarra, superant la vall de Baztan i quasi tocant França trobem un petit poblet amb una gran història al seu darrera; es tracta de Zugarrumurdi, una regió que en el cens de l’INE del 2009 només comptava amb 218 habitants, però que amaga tota una sèrie d’esdeveniments i misteris entre les seves fronteres. És allà mateix on trobem la Cova de Zugarrumurdi, una zona de 400 metres on fa centenars d’anys es reunien els veïns de la zona per realitzar aquelarres i reunions paganes. De fet, és allà mateix on la Santa Inquisició començà la seva crema. Segons explica el mite, María Ximilegui era una dona que, tot i que al principi participà dels aquellarres, es va penedir de les seves accions i va delatar a les autoritats del que cada nit succeïa a la Cova. Segons la llegenda va ser a partir d’aquesta confessió quan començà la major caça de bruixes d’Espanya. El 1610 es va dur a terme a Logroño un Acte de fe en el que només del poble de Zugarrumurdi es va acusar a 40 dones de bruixeria. La Inquisició va condemnar finalment a dotze d’elles a morir a la foguera.
Continuar llegint »

Calella de Palafrugell

Situat al bell mig de la Costa Brava, Palafrugell és un municipi privilegiat. Territori d’interior i costa conté algunes de les platges més boniques de Catalunya i d’Espanya, moltes d’elles reconegudes amb la bandera blava. A només 125 quilòmetres de Barcelona, 45 de Girona i 75 de la frontera amb França, Palafrugell hipnotitza. El municipi està compost per diferents zones; la principal i interior és Palafrugell, a més de Calella, Llafranc i Tamariu, les tres últimes de costa.

Per això, és evident que és un territori d’estiu, quan la població passa de 20.000 habitants a 60.000 (és la segona residència de molts catalans) i com a conseqüència la majoria dels seus actes i esdeveniments es duen a terme a l’època estiuenca. L’acte més conegut és la Cantada d’Havaneres; les més importants i les primeres són les de Calella, el primer dissabte de juliol a la platja de Port Bo; les segones les de Llafranc, el primer dissabte d’Agost i les terceres a Tamariu, el primer dissabte de setembre.
Continuar llegint »

la façana frontal del Museo del Prat és per si mateixa una obra mestra

Una de les raons universalmente reconegudes per visitar un lloc concret és la seva cultural. Persones de tot el món són atretes pels tresors artístics i culturals d’una ciutat, convertint-se en el reclam més important d’aques lloc en concret. És per això que no s’ha de ser un detectiu expert per adonar-se que val la pena reservar un dels molts vols a Madrid, a més de molts altres atractius, és una de les visites obligades per a aquest tipus de turista. Només has de pensar en les desenes de museus, sales d’exposicions i galeries d’art que fan les delícies dels tastadors de cultura, però seria inútil negar que destaca per sobre de tots, el seu famós trio de museus: El Museo Nacional del Prado, El Museo Thyssen-Bornemisza, i el Museo Nacional da Arte Reina Sofia. Molts crítics i especialistes en art coincideixen a assenyalar que els tres museus es complementen perfectament. El Museu del Prat és el millor museu de pintura antiga del món i el Museu Reina Sofia s’especialitza en art modern.

El primer d’ells és sense cap dubte la joia de la capital de l’Estat. És de visita obligada per a totes les persones interessades en la pintura antiga, l’art en general i la història artística, política i social d’Espanya. Els crítics d’art ho consideren el millor museu de pintura antiga del món, seguit pel Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia. En l’actualitat el Museu acull aproximadament 8.500 quadres. Tres mil procedeixen de Las Colecciones Reales, dos mil del Museu de la Trinidad i d’altres tres mil cinc-cents que s’han anat comprant o han arribat al Museu a través de donacions o llegats. És obligada una visita a les col·leccions mestres, que són sense cap dubte, les de Goya, Diego Velázquez, El Greco, Murillo, El Bosco i la pintura Flamenca i italiana

El Museu Reina Sofia està ubicat al carrer Santa Isabel, al barri d’Atocha, i va ser inaugurat el 1992. El museu inclou el període que va des del segle XIX a l’actualitat; majoritàriament allotja obres de pintors espanyols. És tal la seva magnitud que el millor és posar algunes dades que ens ajudarà a fer-nos una idea: 16.000 obres, una biblioteca de 100.000 llibres, 3.500 enregistraments sonors i 1.000 vídeos. La gran estrella del museu és el Guernica (1937), de Pablo Picasso; a més, hi ha obres de Salvador Dalí i de Joan Miró, entre molts d’altres.

Continuar llegint »

La Seu de Palma és una de les joies culturals de la ciutat

La majoria de les illes del món, i les Illes Balears en concret, solen ser més conegudes per les seves platges que per la cultura que en el seu interior s’amaga. Els visitants trepitgen les nostres terres buscant sol, sorra blanca i fina i aigües transparents; molts d’ells però, venen amb l’únic propòsit d’acabar amb tot l’alcohol que se’ls hi posi al davant i de tornar a casa sense recordar res del que han viscut els últims dies. És el conegut turisme de sol i platja, més innocent el primer, més comú el segon.

Davant aquest fet, he de reconèixer, els que vivim a les illes no hem sabut reaccionar. Hem vist com els diners gràcies a aquest turisme ens arribaven a les mans sense haver de esforçar-nos i ens hem conformat. Durant molts anys hem explotat les terres per fer més i més hotels i poder acollir a més turistes. Ningú ha dit prou. Mentida, algú si: la crisi. Només quan els hotelers, els empresaris i personatges de categoria similar s’han vist abocats a la ruïna o si més no a la baixada dels ingressos, han parat.

Així que, tot i que la crisi ha estat i és molt i molt negativa, guarda una part millor i és que ha parat el que la moral no ha estat capaç d’aconseguir frenar: l’especulació hotelera de les Illes. Ara, almenys, es plantegen nous models a seguir per tal de tenir una economia més sostenible; un exemple és la remodelació de la Platja de Palma que, tot i les nombroses queixes que està patint, és un bon començament per acabar amb el turisme d’alcohol i garrafó i busca la qualitat, adjectiu que fa molt que no se sentia.
Continuar llegint »

La torre de la Fundació Pablo Ruiz Picasso on es pot gaudir de més de 3.500 obres d'art

De la ciutat de Màlaga es parla de la seva costa i platges, del pescaito i del sol etern. Pero n’hi ha tesors culturals que li donen un valor molt més complet a l’hora de reservar vols a Màlaga. Dos dels llocs imprescindibles a visitar estan a més situats un al costat de l’altre. Estem parlant l’Alcazaba i el Castell de Gibralfaro. Per una banda, el primer es podria definir com el màxim exponent del passat musulmà de la ciutat. La seva situació privilegiada permet apreciar com es mereix les seves muralles des de diferents punts de vista. El rei taifa de Granada, Badís Ben Habús, va ser qui va ordenar la seva construcció i les seves parts més antigues són del segle XI. És a dir, que són més antigues que una de les millors obres islàmiques del país, l’Alhambra.

Com moltes vegades ha passat a casa nostre, només va ser a les primeres dècades del segle passat que es va tornar a valorar artísticament aquesta meravella. Fins llavors, va ser abandonada i saquejada durant segles. Per sort, gràcies a les obres de rehabilitació i reconstrucció ha renascut. Avui dia el palau i els seus jardins, tot pujant entre les seves muralles, són una visita obligada de Màlaga.

Pel que fa al castell de Gibralfaro s’ha de remuntar fins al segles XIV per trobar la seva construcció, que es va fer per albergar a les tropes i protegir justament a l’Alcazaba. Totes dues edificacions estan unides gràcies a un passadís entre muralles que puja la muntanya. Desprès de la reconquista, va ser utilitzat per retenir als vençuts i també va acomplir la funció de residència de Ferran el Catòlic. Va ser arrasat per les tropes napoleòniques quan ja abandonaven la ciutat al 1812. Aquesta és la raó per la qual avui dia només queden les ruïnes que es pot visitar i que ens permet fer una idea de les seves dimensions. A més, des de aquí es pot veure una de les millors vistes de la ciutat malaguenya.

Continuar llegint »

Pots visitar el museu de Heineken a Amsterdam

Durant els últims post hem vist que es pot viatjar per moltes raons. La gastronomia, l’obra d’un arquitecte, la música… Aquests poden ser alguns dels motius que ens poden obligar a agafar la maleta i veure món. Seguint aquesta trajectòria — la de buscar excuses per viatjar- he pensat que als qui els agrada la cervesa es poden dedicar a visitar fàbriques, tastar les diferents varietats i a més aprendre molt d’aquesta beguda tan comú a la nostra dieta.

La primera fàbrica de cervesa que podem visitar és la de Carlsberg. Primer hem de ser a Copenhague (Dinamarca) i un cop allà ens podem dirigir cap al museu-fàbrica de Carlsberg. La visita ens pot ocupar unes dues hores, i el que és més important: podem anar tastant. Així que si sou molt amants de la cervesa compteu amb què la visita se us allargarà una mica més. Diuen que es el lloc on es concentra la col·lecció més gran de cerveses del món, unes 12.000 ampolles. Així, que entre la degustació de la cervesa i la visita a les instal·lacions també podeu intentar a trobar la vostra cervesa preferida.

Una altra de les cerveses més populars es la Heineken i també podeu visitar el seu museu a Amsterdam. Així que dirigiu-vos cap al museu i amb l’entrada que us donen gaudiu de les instal·lacions d’aquesta cervesa. Aquesta entrada -segons les meves fonts- un cop acabada la visita es canvia per un regal, que com molts podeu imaginar, és un got de cervesa Heineken. Durant el trajecte també us podeu anar bevent una cervesa, ja que entra dins de l’entrada. Així que sigueu responsables amb el consum, que em sembla que d’aquestes visites algun en sortirà perjudicat!

I per no sortir a l’estranger heu de saber que també podeu visitar fàbriques de cerveses ben a prop de casa. El Grup Mahou-San Miguel ha creat un itinerari pels més curiosos. La visita comença amb una peça audiovisual que ens dóna la benvinguda i després continua amb un recorregut guiat per les instal·lacions passant per la bodega on es produeix la fermentació. I com no la visita acaba amb una degustació de cerveses. On podeu gaudir d’aquestes visites? Doncs podeu anar a Lleida, Burgos, Alovera (Guadalajara) i a Màlaga. Només cal que concerteu la cita i sigueu majors de 18 anys. Així que aneu prenent nota, la diversió esta assegurada. Això si, espero que en feu un consum responsable.

FONTS: Diariodelviajero, Deviajes i Distorsiones

Foto: vizzzual a Flickr