Vista de Loch Lomond

Intentant aportar alternatives atractives pels turistes, avui tractarem les possibilitats que té viatjar a Escòcia en quant a turisme d’aventura i de practicar senderisme. Per tots aquells que es volen allunyar dels viatges culturals i de visites a museus o esglésies i que prefereixen contemplar la pau que ofereixen amplis paissatges, Escòcia és una molt bona opció. Per tant avui us proposem unes quantes rutes a fer en aquest desconegut país.

Per practicar trekking i senderisme podem optar per Loch Lomond i els Trossachs. El parc nacional escocès ofereix les aigües de Loch Lomond i les meravelloses valls dels Trossachs, entre d’altres accidents geogràfics entre els que destaquen els boscos d’Argyll. Totes aquelles persones que gaudeixen de la natura poden descobrir els ecosistemes de la zona i disfrutar a l’aire lliure de les diferents activitats que s’hi poden fer. Podem optar pel senderisme o el muntanyisme per tal de passar uns dies apartats de la rutina.

També podem optar per una de les varies rutes que es poden fer a Escòcia, per exemple, la ruta de Rob Roy. Són els 127 kilòmetres que va fer Rob Roy McGregor al segle XVII i XVIII durant la seva vida com a fugitiu. Són uns 6 dies caminant -que s’abstinguin els principiants- on es pot admirar la bellesa dels paissatges de la zona. Si opteu per fer aquesta ruta amb un guia (força recomanable) podreu saber una mica més sobre el fugitiu més famós d’Escòcia ja que circulen centenars d’històries que han fet d’aquest individu un autèntic heroi.
Continuar llegint »

Prova els plats típics de la cuina xinesa

La cuina xinesa és coneguda per la seva varietat de productes i la qualitat dels seus plats. No val que digueu que no us agrada perquè fa poc vau dinar/sopar en un restaurant xinès de barri. Com sabeu aquests tipus de restaurants canvien els sabors i la majoria dels condiments per fer-los més semblants a la nostra cultura, per tant -i lamento ser jo qui ho digui- no heu probat veritablement la cuina xinesa. Així que us proposo que continueu llegint.

En primer lloc quan anem a un restaurant xinès demanem plats individuals, cosa que ells no fan perquè comparteixen el menjar amb els diferents comensals que formen la taula. Al mig de la taula doncs trobarem varis plats on cadascún agafarà el que li sembli i el que més li agradi. El que habitualment sí tenen com a plat individual és un bol d’arròs, un dels aliments bàsics de la Xina.

Feta aquesta breu introducció, alguns dels plats que podríam trobar al mig de la taula són calamars amb salsa agredolça, un plat molt normal pel que fa a la cuina xinesa. També hi podem trobar tortuga amb soja, un plat que pot semblar a primera vista una crueltat, però nosaltres menjem cargols, així que… També hi pot haver col amb gambes o truita de tè verd.
Continuar llegint »

Fez

Un dels destins menys coneguts a l’hora de planejar un viatge és el Marroc, però tot i no ser un país freqüentat pels turistes occidentals és molt recomanable fer una incrusió a les seves meravelloses terres i ciutats que sense cap dubte no us deixaran indiferents. El Marroc és un indret desconegut per a molts de nosaltres i per aquesta raó és una bona opció per conèixer les seves costums i creences i acostar-nos a la cultura marroquina.

A continuació us proposo una ruta, que naturalment podreu canviar segons les vostres necessitats o segons l’oferta de la vostra agència de viatges. Tot i així us deixo unes recomanacions i llocs per visitar, però penseu que el Marroc és un país molt gran i ric en art i cultura i segurament trobareu moltes alternatives al vostre viatge.

El primer lloc que us proposo és Tànger, on podreu visitar la mesquita de Mohamed V i la Catedral Espanyola. Segons l’itinerari previst la pròxima parada és Rabat on podreu gaudir del minaret conegut com Torre Hasan. També podeu visitar el mausoleu de Mohammed V i la famosa Tour Hassan, així com la Kasbah.
Continuar llegint »

Vista de l'Acròpolis

Què us sembla si us proposo un viatge? Avui podem visitar als nostres veïns grecs, que no són veïns per la proximitat, sinó més aviat per la semblança de cultures. Per si algú ja s’ha fet a l’idea d’anar reservant un vol a Atenes, aquí us recomano alguns llocs per visitar. Abans de continuar llegint, si us plau que s’abstinguin els que no els hi agradi “veure pedre’s”, no sé si m’enteneu…

Si decidiu visitar Grècia es obligatori que dediqueu unes hores al dia a visitar els grans monuments històrics i arquitectònics que fan gala de la cultura grega. En primer lloc és imprescindible fer una visita al Partenó, ja que s’ha convertit en una visita obligada per tot aquell turista que visiti Grècia per primer cop. Seguint la línia de grans edificis arquitectònics també es necessari visitar l’Erecteó d’Atenes, edifici on es mostren les aportacions artístiques fetes pels grecs, grans mestres de l’art. D’altra banda també és recomanable fer una visita al Museu Arqueològic de Delfos on trobareu una bona mostra d’art grec.

Cal tenir amb compte que les pintures conservades de l’antiga Grècia són limitades per la falta de protecció durant les guerres així com pels desastres naturals, un bon exemple n’és Pompeya. Tot i així sí que podem gaudir d’una àmplia mostra d’escultures ben conservades. Per últim, us recomano el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes on podreu visitar peces de ceràmica i exposicions de monedes. En quant a les visites es preferible que tingueu un guia perquè així us explicarà totes aquelles curiositats que fan de Grècia un país amb encant.
Continuar llegint »

Una feijoada preparada a Rio de Janeiro

Brasil és el país de la samba, de l’alegria i la disbauxa i també un país per llepar-se els dits, gastronòmicament parlant. És el més gran d’Amèrica Llatina i per tant, cada regió té unes particularitats que la diferenciaran de la resta. En general, però, la seva cuina és de les més riques i variades de tot el món. Cada moment de la seva història hi ha deixat una petjada: des de les tribus indígenes i africanes, fins al pas dels portuguesos mentre Brasil va ser-ne colònia.

Un exemple d’aquest mestissatge culinari és la feijoada, el plat nacional per excel·lència. Igual que aquí els dijous, els restaurants ofereixen paella, a molts restaurants del Brasil podreu menjar feijoada o bé dimecres o dissabte. El seu parentiu amb Portugal és evident, si tenim en compte que en algunes ciutats portugueses, també en pots trobar. La seva base són els frijoles (negres si el menges a Brasil i blancs o vermells si és a Portugal) amb carn de porc deshidratada en sal. Com a acompanyament no hi falta mai l’arròs i les taronges tallades.

La feijoada juntament amb la caipirinya, la samba i el Carnaval, segurament són els elements més internacionals del país. Tot i això no podem oblidar els plats de peix, com per exemple la Moqueca, un guisat que a més de peix, ceba, pebrot i tomàquet, conté coriandre, oli de palma i llet de coco. Per postres, no podem deixar de tastar el quindim, un dolç típic de la zona del nord-est, que ve a ser com una mena de flam. Es fa amb ou, sucre i coco ratllat i s’hi acostuma a afegir colorant perquè tingui un color groc intens.
Continuar llegint »

Un mosaic del seu pas pel Vietnam

Fa uns mesos vam conèixer l’Encar i el Xavi, dos viatgers catalans que estan fent la volta al món des de fa cinc mesos. Des de Xina ens envien les respotes a la nostra entrevista i ens escriuen una introducció que val la pena que llegiu. Com veieu, tot és possible si ens ho proposem…

Ei, som Encar i Xavi i estem duent a terme un somni, i és viure per viatjar, si més no durant uns 12 mesos, desprès ja veurem. El camí a fer és: Índia, Singapur, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam, Xina, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Xile, Bolívia i Perú. Aquest ordre ve donat pel bitllet de “volta al món” que hem comprat a una agència de Londres a la meitat de preu que al nostre país (ja coneixem la cultura viatgera dels espanyols).Tenim 32 i 33 anys respectivament i no, no estem fastiguejats de la vida a casa, només volem conèixer que és allò que ens envolta, que hi ha més enllà dels documentals. Hem deixat feines estables en temps de crisis, i com tothom, tenim una hipoteca que pagar al senyor del banc. Ja tenim una mica d’experiència viatgera i ara toca fer el gran viatge. Simplement, hem decidit fer-ho. Que d’on hem tret els calers per viatjar sense treballar durant un any? Doncs tant senzill com canviant les prioritats a casa, i això vol dir no tenir la necessitat de cotxe nou, tele nova, sopars fora cada dia, en fi! Ah!, i estalviar dur, molt dur durant molts mesos. Us quedaríeu gelats de com pot ser de tirat viatjar pel món, de fet, ens gastarem menys voltant per països durant un any que a casa amb les despeses que tots tenim, i que a molts ofeguen. I no és conya!!. Doncs, a què espereu?

Com us aventureu a iniciar el viatge?
Doncs ara que ho recordem, la decisió sembla que va venir rodada. De fet, tot va començar amb un: “Ostia!, que bé seria passar un temps de la teva vida viatjant i coneixent món. Res més”, i seguit d’un: “i perquè no ho fem?”. Arrel d’aquí, tot va ser recopilar informació, tantejar les possibilitats i prendre la decisió. Ni més ni menys. També, es clar, estalviar dur durant mesos, però, qui alguna cosa vol, alguna cosa l’hi costa, no?

Quins països heu recorregut ja?
Doncs ara portem 5 mesos i hem passat per l’Índia, Singapure, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam i la Xina. En uns dies volarem a Singapur per tornar a Indonèsia a descansar de viatjar, i en uns dies continuarem cap a Austràlia i Nova Zelanda. Més tard, cap a finals de Gener, enfilarem via cap a Argentina, per conèixer-la per terra, junt amb Xile, Bolívia i Perú, on acaba l’aventura.
Continuar llegint »

Berlín celebra aquests dies els 20 anys de la caiguda del mur

Recordeu on ereu el dia 9 de novembre de 1989? Evidentment no és un dia tant assenyalat en el calendari com l’11 de setembre de 2001, però qui més qui menys recorda què feia el dia que va caure el Mur de Berlín, un esdeveniment del qual aquests dies s’han celebrat els 20 anys. Va ser un d’aquells fets que entren per la porta gran als llibres d’història i que només es pot entendre la magnitud del que va significar viure en una ciutat dividida si et pot veure in situ. És per això us proposem passar el pont de desembre a Berlín.

Els vols a Berlín no acostumen a ser barats. No hi operen gaires línies de baix cost de manera que val la pena mirar els bitllets amb antel·lació. Per sort, la ciutat està plena de hostels i albergs que per 20€ et permetran passar la nit perfectament bé. L’Est Seven és una bona recomanació com també el Pfefferbett Hostel totes dues molt a prop de la parada de metro de Senefelderplatz.

L’ambient és de gent jove amb ganes de passar-ho bé en els molts bars i locals que hi ha per l’entorn. De tota manera, no cal patir, perquè a la nit, no se sent gens de soroll i es pot descansar. Si et decideixes a passar els teus dies a Berlín en aquest barri és imprescindible que visitis el White Trash Fast Food, un local freak per excel·lència on tan hi pots escoltar música en directe, veure-hi una performance, escoltar-hi dj’s punxant electrònica i alhora… menjar un hamburguesa amb patates boníssima. És un lloc desconcertant!
Continuar llegint »

Paisatges paradisíacs per tota la costa croata

Si el paradís existeix ha de ser alguna cosa molt semblant al lloc que coneixereu a continuació. Us ve de gust viatjar sense moure-us del seient? Si estimeu l’aventura i la natura, per sobre de tot, no perdeu el nostre tren virtual. Està a punt de partir cap a un dels llocs més bells del món. Llestos, passatgers? Comença l’aventura. Pròxima destinació: Croàcia, aquesta gran desconeguda.

Les seves més de 50.000 quilòmetres d’extensió donen per a molt més que un post. Així que, com si descobrim aquest país a través d’una de les seves illes? En un obrir i tancar d’ulls arribem A Krk, situada enfront de Rijeka, en el nord de l’Adriàtic. Fixeu-vos bé. No esteu en qualsevol lloc. Després d’aquest impronunciable nom s’amaga la illa més gran de Croàcia.

El poblat principal és un port medieval amb muralles, ple de monuments que conviden a viatjar a altres èpoques. Art en estat pur materialitzat en llocs com una catedral d’estil romanesc o un magnífic palau obispal. Val la pena visitar, almenys, algun dels seus 63 pobletsi barrejar-se amb la seva població, principalment marinera. Fem una aturada en el camí per a gaudir dels seus famosos vins vermells.
Continuar llegint »

Napapiiri, al cercle polar àrtic

En el moment d’escriure aquest article encara falten uns mesos per al Nadal, temps suficient per a organitzar una visita a la terra de Santa Claus (també conegut com Pare Noel, San Nicolás, Father Christmas o “aquest senyor de barba i vestit vermell”). Finlàndia ha sapigut conjugar llegenda, tradició i una excel·lent estratègia de màrqueting per a donar-li un marc real a la fantasia.

Se suposa que el veritable San Nicolás va anar un bisbe cristià que va viure en el segle IV en la regió de Myra (Turquia). D’alguna forma la creença popular ho va traslladar al Pol Nord, a bord d’un carruatge llençat per rens. Els científics, sempre disposats a derrocar la bella imaginació amb la crua realitat, van recordar que en el Pol Nord no hi ha rens. Es va postular llavors que el veritable origen d’aquell ancià de vestit vermell estava en el Cercle Polar Àrtic, més precisament en la Lapònia Finlandesa.
Continuar llegint »

Imatge nocturna de la localitat medieval

A la regió de Llenguadoc-Roussillon en el sud de França es troba la preciosa ciutat medieval fortificada de Carcasona (o Carcassonne en francès). La impressionant ciutadella, que es conserva en un magnífic estat ja que va ser restaurada en el segle XIX, compta amb 52 torres i 2 fortificacions concèntriques, amb un total de tres quilòmetres de muralles.

A la ciutadella, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, segueixen vivint encara uns 120 habitants i hi ha una gran varietat de botiguers i d’artesans, que venen tot tipus d’objectes artesanals i souvenirs. També hi ha nombrosos restaurants, per la qual cosa és una bona opció menjar dintre del recinte. L’accés a la ciutat amurallada i a la basílica de Saint Nazaire que es troba en el seu interior és de franc.

No obstant això, hi ha alguns llocs en els quals cal pagar entrada. Un d’ells és el castell construït en el segle XII que va anar la seu dels Trencavel, vescomtes de Carcassone. Encara que la ciutadella sigui famosa per la fortificació medieval, el cinturó exterior de la qual es va construir en el segle XIII, el lloc ha estat ocupat des del segle VI a. de C., primer va ser un enclavament gal, i més tard una ciutat romana.
Continuar llegint »