Dettifoss, un enclau espectacular

Sabem que en temps de crisis cal una mica d’imaginació. I és que tot i que hem de reduir les despeses també tenim dret a passar uns dies de vacances. Segur que molts de vosaltres us trobeu en aquesta delicada situació i no sabeu massa bé què fer. Doncs bé, per tal d’ajudar-vos hem pensat que anar a Islàndia us pot semblar força interessant. I si aquest viatge és fa en autocaravana, pot ser encara us agrada més. Així doncs, esteu atents que comença la vostra ruta!

Teniu dues opcions per anar fins a Islàndia. La primera és que si vosaltres teniu una autocaravana no ho penseu dos cops i planifiqueu el viatge. La segona, i crec que més probable, és que no tingueu autocaravana. Per tant el meu consell és que agafeu un vol econòmic fins a Islàndia i un cop allà llogueu una autocaravana. Això us permetrà estalviar en hotels o hostals, en menjar, ja que podeu cuinar a la mateixa autocaravana i comprar els aliments al supermercat, fer les parades que més us interessin i gaudir del temps com vosaltres vulgueu.

Així, i tenint en compte que sortiu amb l’autocaravana des d’Islàndia, us hem preparat una ruta. Imagineu que sortiu amb la vostra autocaravana des de, podeu fer les visites que més us interessin a la ciutat i quan us sembli, perquè això ho podeu triar vosaltres, dirigir-vos cap a Snaefellness. Aquí podeu visitar el famós volcà amb una glacera i veure els grans penya-segats que conformen un paisatge espectacular. També podreu gaudir de la naturalesa i dels animals de la zona. I un cop decidiu que és l’hora d’emprendre de nou el viatge podeu dirigir-vos cap al Vall dels Cavalls. Podreu visitar el monuments històrics més importants del país com el Museu de Granges Glaumbaer o l’església de Viòimyri. Aquesta parada s’anomena la Vall dels Cavalls perquè després podeu visitar la zona de Skagafijorour, famosa pels seus cavalls islandesos.
Continuar llegint »

Santiago, el nostre destí final

Tot i que actualment ja no té la connotació religiosa que tenia anys enrere, he d’admetre que fer el Camino de Santiago s’ha convertit en una autèntica obsessió. Jo no sóc religiosa, més aviat el contrari, però crec que fer el Camino ha de ser una experiència vital molt important. No només per la importància de l’esforç físic que farem a l’hora de seguir etapa rere etapa, també perquè és un viatge que convida a la reflexió personal i espiritual. Tot i que no vull ficar-me en temes metafísics, perquè no és el meu fort, crec que el Camino de Sanitago és una peregrinació cap al nostre interior, un viatge que ens marcarà vitalment i que ens permetrà profunditzar personalment.

Al principi creia que bé, segurament per falta d’informació, només hi havia una manera possible de fer el Camino de Santiago. Doncs bé, m’equivocava ja que em va sorprendre gratament conèixer totes les rutes possibles. Tenint en compte que fa moltíssims anys era un pelegrinatge “obligat” és normal que hi hagi moltes maneres d’arribar-hi, ja que els peregrins venien de diferents parts del món. Així podem trobar diferents inicis del Camino, alguns exemples en són el Camí de l’Ebre, el de Sant Jaume, el de Madrid, el Francès o el Camí de la Ruta de la Llana. N’hi ha molts, tot depèn d’on parteixin els peregrins.

En quant sabeu d’on sortiu el més important és planificar una ruta a la mida. No heu de ser exigents, ja que heu de caminar durant tot el camí, per tant el més important és ser realista. Si sabeu que no podeu fer una ruta massa llarga, el millor és desplaçar-se a un lloc més proper i començar la ruta en aquell punt. Així no us frustrareu i seguireu amb il·lusió el vostre camí. Val a dir que molta gent opta per fer el Camino amb bicicleta, fet força interessant a tenir en compte. Tot i que personalment sóc més de fer-lo caminant.
Continuar llegint »

Thelma i Louis, un exemple de road movie

Fa un temps vaig llegir un article molt interessant sobre un gènere cinematogràfic conegut com road movies, la seva traducció seria una cosa semblant a “pel·lícules de ruta”. L’argument central de la pel·lícula té lloc durant un viatge i a partir d’aquí els diferents personatges prenen una determinació sobre la seva vida. I diguem que és fa una mena de comparació entre el viatge físic, és a dir, el que el porta d’un lloc a un altre i el viatge psicològic que es relaciona amb les diferents vivències del personatge.

Avui doncs, us parlaré del pel·lícules on el tema central és un viatge. Per tal de ser fidel a la temàtica he fet una recerca d’aquest gènere cinematogràfic, però també m’he pres la llicencia d’incorporar dues pel.lícules que pel meu gust formen part del gènere road movies.

En primer lloc i segurament que molts de vosaltres ja heu pensat en aquesta pel·lícula us parlaré de l’entranyable Thelma i Louise, un movie road femení. El director, Ridley Scott construeix aquesta història a partir de la relació d’amistat que tenen Thelma i Louise, dues amigues que un dia decideixen emprendre un viatge amb cotxe per oblidar-se dels problemes del dia a dia. Tot és perfecte fins que un dia una d’elles assassina a un home, ja que aquest tenia la intenció de violar a la seva amiga. Així anem descobrint els diferents itineraris de les dues amigues, fins que arriba el final. No us faré un spoiler, però només us parlaré de la llibertat. És l’única via que coneixen per trobar-la, ja que un en aquest viatge la coneixen per primer cop.
Continuar llegint »

Iniciem la nostra ruta a Cervera

Us puc assegurar que si tingués cotxe, tot i que primer em faria falta tenir carnet, però bé aquest es un cas a part… El que deia, si tingues un cotxe, cada cap de setmana aprofitaria per fer turisme cassolà. Res d’agències de viatges, la millor planificació és aquella que un mateix pot fer tenint en compte els calers que tenim a la butxaca per anar omplint el dipòsit.

Així que avui, imaginant-me que tinc carnet i un cotxe us planificaré el que per a mi seria una escapada ideal. D’hora, cap a les 9 del matí (així ens estalviem el trànsit) agafaria el meu cotxe (com que avui tiraré d’imaginació, el cotxe serà un New Beattle vermell, que per imaginar no sigui) i amb la guia Repsol a la mà, triaria un dels molts indrets de Catalunya per a visitar.

Suposem que surto de Cervera, al vell mig de la nostra Catalunya, i l’atzar i un bon dia que fa goig em condueix a fer una ruta pels castells de la Segarra. Doncs bé, planificant una mica el dia la primera parada seria el Castell de Florejacs. Un castell que es troba en un molt bon estat de conservació i al que podeu accedir-hi i visitar-lo per dins, ja que és un autèntic museu. Hi podreu veure les quadres, el celler, el calabós i una col·lecció d’armes entre d’altes moltes coses.
Continuar llegint »

Portada del llibre que ens endinsa en la vida del jugador

Queden només dos dies perquè els carrers de les localitats catalanes s’omplin de parades de llibres i roses, deixant una flaire tan característica en l’ambient que ens permetria reconèixer aquesta festa només ensumant-la. Efectivament, es tracta de Sant Jordi, una de les celebracions més emblemàtiques del nostre país que, a més, se celebra arreu de l’Estat com a Dia Internacional del Llibre. És per això que, com ja hem fet un parell de cops durant els darrers dies, avui us tornem a aconsellar un llibre per tal que entre tots ens endisem en una altra mena de turisme: el literari. Però no aquell que té a veure amb rutes per indrets mítics reflectits en grans obres, sino aquell que té a veure amb el viatge que ens permet la nostra pròpia imaginació. Avui, de fet, una ruta per la vida d’algú, per les seves vivències i per les seves aventures.

La nostra proposta és ideal per als amants de la lectura, però també per a tots aquells que potser no són són molt aficionats als llibres però si que ho són a l’esport. Ens dirigim, doncs, a tots ells i els hi diem un nom: Rudy Fernández. No calen més paraules, tothom l’ha reconegut. Però, pels que no, ampliarem la informació. Aquest mallorquí, encara avui tan jovenet que només suma 25 anys, va passar en molt poc temps de ser un debutant a ser el jugador estrella del DKV Joventut de Badalona. I d’allà a ser un dels pocs afortunats espanyols que arriba a l’NBA. A principis de mil·leni fitxava per l’equip badaloní i a dia d’avui ja és un dels més grans. Un procés d’allò més interessant.
Continuar llegint »

Fes la volta al món

Si us heu decidit per fer la volta al món, abans de res us caldrà molt temps, i també tenir uns estalvis considerables. Som molts els que des de ben petits hem tingut el desig de conèixer món i poder gaudir de la gran diversitat de cultures i paisatges, però per córrer aquesta aventura ens hem de preparar. Crec que és necessari sortir amb un pla perfectament elaborat on no hi hagi cap detall deixat a la improvisació, ja que ens podem quedar sense fons a mig viatge i tornar sense haver fet realitat el nostre somni.

Per tant, us aconsello que abans planifiqueu el viatge i sabeu exactament quines parts del món us interessen més. A mi personalment em crida l’atenció passar una mica més de temps a Àsia però cadascú té les seves predileccions. Podeu trobar molta informació sobre aquesta qüestió per Internet i fer-vos una idea del temps que és necessari per a poder fer la volta al món. Hi ha pàgines que tenen com a temàtica principal l’experiència d’altres persones que han fet el viatge i d’aquesta manera podem aprendre dels errros que han comès els altres.

En quant a la manera de viatjar d’uns llocs als altres, naturalment serà necessari prendre l’avió per passar d’un continent a l’altre, però crec que aquest tipus de viatge s’ha de fer sense exquisideses ni res que s’assembli. A la fi i al cap és tracta d’una aventura i el tracte directe amb la gent de la zona és obligatòria. Saber fins a quin punt les persones són amables i conèixer els trets característics de cada cultura, són part d’aquest viatge. Així que us aconsello que si podeu per auto-stop, millor que millor. Això sí, tot dependrà de la vostra capacitat per deixar-vos portar.

Tot i així, tal i com deia al principi, crec que és vital tenir clar com s’estructurarà el viatge i sempre tenir el diner disponible, ja que mai sabem si tot sortirà com s’havia planejat en un principi. Tots els que tinguin la oportunitat d’emprendre un viatge d’aquestes característiques han de tenir clar que l’aventura és la primera de les característiques i per tant, han de destinar una mica més de temps del que en un principi es considera necessari. Jo encara estic estalviant… i buscant un buit de 5 mesos per dedicar-me a conèixer món. Si vosaltres ja teniu aquests dos punts, animeu-vos perquè segur que val la pena.

Foto: Món per xJaxonRogersx a Flickr

Vista de Santorini

No sabia quin tipus de viatge escollir. I sense saber com vam acabar en un creuer, que ens portaria a descobrir les meravelloses illes gregues. Tot i que la majoria de persones no pensen en un creuer com a una opció econòmica, us puc assegurar que ho és. El tracte és idíl·lic i despertar-se sabent que et trobes flotant sobre el mar és una de les millors sensacions. A més dedicar-se a visitar el millor de cada illa és una bona oportunitat per fer turisme condensat en una setmana.

La idea era planejar un viatge amb les amigues, i com que cadascuna té una opinió al final vam acabar optant pel més senzill: tot inclòs en el preu final. Així que només havíem de decidir si tot plegat seria al mateix lloc o bé seria un viatge per fases. Així va ser com vam acabar triant un creuer. Per què les illes gregues? Perquè són molts pocs els que s’atreveixen a enfonsar-se en un món completament nou, on els colors són una autèntica meravella i les gents de la zona amables i properes.

En quant a fer vida al creuer… ha estat una de les millors experiències. Podeu gaudir de festes dins del creuer, piscina, sales de joc i fins i tot anar a la perruqueria o comprar regals en qualsevol botiga que hi trobeu. Però sense cap mena de dubte, el que més s’ha de destacar és el menjar que ofereixen. Marisc i més marisc, cuinat de tantes maneres que era impossible processar-ho mentalment. Buffet lliure per a poder atipar-te fins dir prou i tots els plats amb una qualitat excel·lent. L’únic inconvenient -però és un fet molt habitual- és que hi ha uns horaris establerts. En cas de no arribar a l’hora sempre es pot demanar que preparin alguna cosa, però no té la mateixa qualitat que la resta del menjar disponible al restaurant del creuer.
Continuar llegint »

Un mosaic del seu pas pel Vietnam

Fa uns mesos vam conèixer l’Encar i el Xavi, dos viatgers catalans que estan fent la volta al món des de fa cinc mesos. Des de Xina ens envien les respotes a la nostra entrevista i ens escriuen una introducció que val la pena que llegiu. Com veieu, tot és possible si ens ho proposem…

Ei, som Encar i Xavi i estem duent a terme un somni, i és viure per viatjar, si més no durant uns 12 mesos, desprès ja veurem. El camí a fer és: Índia, Singapur, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam, Xina, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Xile, Bolívia i Perú. Aquest ordre ve donat pel bitllet de “volta al món” que hem comprat a una agència de Londres a la meitat de preu que al nostre país (ja coneixem la cultura viatgera dels espanyols).Tenim 32 i 33 anys respectivament i no, no estem fastiguejats de la vida a casa, només volem conèixer que és allò que ens envolta, que hi ha més enllà dels documentals. Hem deixat feines estables en temps de crisis, i com tothom, tenim una hipoteca que pagar al senyor del banc. Ja tenim una mica d’experiència viatgera i ara toca fer el gran viatge. Simplement, hem decidit fer-ho. Que d’on hem tret els calers per viatjar sense treballar durant un any? Doncs tant senzill com canviant les prioritats a casa, i això vol dir no tenir la necessitat de cotxe nou, tele nova, sopars fora cada dia, en fi! Ah!, i estalviar dur, molt dur durant molts mesos. Us quedaríeu gelats de com pot ser de tirat viatjar pel món, de fet, ens gastarem menys voltant per països durant un any que a casa amb les despeses que tots tenim, i que a molts ofeguen. I no és conya!!. Doncs, a què espereu?

Com us aventureu a iniciar el viatge?
Doncs ara que ho recordem, la decisió sembla que va venir rodada. De fet, tot va començar amb un: “Ostia!, que bé seria passar un temps de la teva vida viatjant i coneixent món. Res més”, i seguit d’un: “i perquè no ho fem?”. Arrel d’aquí, tot va ser recopilar informació, tantejar les possibilitats i prendre la decisió. Ni més ni menys. També, es clar, estalviar dur durant mesos, però, qui alguna cosa vol, alguna cosa l’hi costa, no?

Quins països heu recorregut ja?
Doncs ara portem 5 mesos i hem passat per l’Índia, Singapure, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam i la Xina. En uns dies volarem a Singapur per tornar a Indonèsia a descansar de viatjar, i en uns dies continuarem cap a Austràlia i Nova Zelanda. Més tard, cap a finals de Gener, enfilarem via cap a Argentina, per conèixer-la per terra, junt amb Xile, Bolívia i Perú, on acaba l’aventura.
Continuar llegint »

Es diu Marc Serena, és periodista, de Manresa, té 25 anys i fa uns mesos es va proposar fer la volta al món i fer 25 entrevistes a 25 joves de 25 anys. A dos mesos de finalitzar el seu viatge, Viatjar.cat ha volgut entrevistar aquest jove periodista tot coneixent les seves vivències per societats i cultures de tot tipus. Recull el seu dia a dia en el blog La Volta dels 25, aquest és el seu testimoni:

-Com sorgeix la idea de donar la volta al món?
- Viatjar sempre ha estat una passió, però mai havia marxat per tant de temps. Els meus pares em van encomanar les ganes de viatjar des de ben petit. També em va marcar molt el treballar en un programa de televisió de viatges. Em va fer adonar que sabia molt poques coses del món. Un dia vaig decidir ajuntar els estalvis, traçar una ruta, fer la maleta, i marxar.

-Fer 25 anys va ser especial o va comportar un canvi important per a tu?
-Sempre és mal moment per a marxar. O sembla que no es tenen diners, o no s’està bé de salut, es té por de perdre la feina, cal cuidar a algun familiar… Vaig pensar que cada vegada em seria més difícil i que els 25 era una bona edat!

-Què creus que ens poden aportar els joves a la societat?
-Tot està canviant a una velocitat esbalaïdora. La nostra generació és molt diferent de la dels nostres pares. Em sembla clau saber com som els joves per a tenir pistes del futur. I molts dels joves amb els que jo vaig parlant mai ningú no els havia demanat l’opinió.
Continuar llegint »

“Una capa fina de núvols que es perden a l’horitzó, un mantell blanc que cobreix la terra i l’espai per on transcórrer el dia a dia de les persones i un color taronja que fa presagiar la fi propera d’un dia més. Sobrevolem Europa, ja estem de tornada…”

Houses of Parliament a la riba del Thames

Surto del tube ( paraula que usen els londinencs per a referir-se al metro ) a la parada de Westminster i mentalment començo a viatjar a través del temps, recorrent totes aquelles pel•lícules, llibres i fets històrics que han agafat tot el que ara em rodeja com a escenari. En primer pla em trobo amb el majestuós Big Ben i el cèlebre parlament britànic ( el segon del món desprès del català ) i quan giro el cap, la abadia de Westminster s’aixeca sobre els carrers del centre de la capital anglesa que juntament amb el brillar de les aigües del Thames tocades per la llum del sol, eleven a més categoria tot aquest quadre del vell i reial Londres.
Continuar llegint »