Fes la volta al món

Si us heu decidit per fer la volta al món, abans de res us caldrà molt temps, i també tenir uns estalvis considerables. Som molts els que des de ben petits hem tingut el desig de conèixer món i poder gaudir de la gran diversitat de cultures i paisatges, però per córrer aquesta aventura ens hem de preparar. Crec que és necessari sortir amb un pla perfectament elaborat on no hi hagi cap detall deixat a la improvisació, ja que ens podem quedar sense fons a mig viatge i tornar sense haver fet realitat el nostre somni.

Per tant, us aconsello que abans planifiqueu el viatge i sabeu exactament quines parts del món us interessen més. A mi personalment em crida l’atenció passar una mica més de temps a Àsia però cadascú té les seves predileccions. Podeu trobar molta informació sobre aquesta qüestió per Internet i fer-vos una idea del temps que és necessari per a poder fer la volta al món. Hi ha pàgines que tenen com a temàtica principal l’experiència d’altres persones que han fet el viatge i d’aquesta manera podem aprendre dels errros que han comès els altres.

En quant a la manera de viatjar d’uns llocs als altres, naturalment serà necessari prendre l’avió per passar d’un continent a l’altre, però crec que aquest tipus de viatge s’ha de fer sense exquisideses ni res que s’assembli. A la fi i al cap és tracta d’una aventura i el tracte directe amb la gent de la zona és obligatòria. Saber fins a quin punt les persones són amables i conèixer els trets característics de cada cultura, són part d’aquest viatge. Així que us aconsello que si podeu per auto-stop, millor que millor. Això sí, tot dependrà de la vostra capacitat per deixar-vos portar.

Tot i així, tal i com deia al principi, crec que és vital tenir clar com s’estructurarà el viatge i sempre tenir el diner disponible, ja que mai sabem si tot sortirà com s’havia planejat en un principi. Tots els que tinguin la oportunitat d’emprendre un viatge d’aquestes característiques han de tenir clar que l’aventura és la primera de les característiques i per tant, han de destinar una mica més de temps del que en un principi es considera necessari. Jo encara estic estalviant… i buscant un buit de 5 mesos per dedicar-me a conèixer món. Si vosaltres ja teniu aquests dos punts, animeu-vos perquè segur que val la pena.

Foto: Món per xJaxonRogersx a Flickr

Vista de Santorini

No sabia quin tipus de viatge escollir. I sense saber com vam acabar en un creuer, que ens portaria a descobrir les meravelloses illes gregues. Tot i que la majoria de persones no pensen en un creuer com a una opció econòmica, us puc assegurar que ho és. El tracte és idíl·lic i despertar-se sabent que et trobes flotant sobre el mar és una de les millors sensacions. A més dedicar-se a visitar el millor de cada illa és una bona oportunitat per fer turisme condensat en una setmana.

La idea era planejar un viatge amb les amigues, i com que cadascuna té una opinió al final vam acabar optant pel més senzill: tot inclòs en el preu final. Així que només havíem de decidir si tot plegat seria al mateix lloc o bé seria un viatge per fases. Així va ser com vam acabar triant un creuer. Per què les illes gregues? Perquè són molts pocs els que s’atreveixen a enfonsar-se en un món completament nou, on els colors són una autèntica meravella i les gents de la zona amables i properes.

En quant a fer vida al creuer… ha estat una de les millors experiències. Podeu gaudir de festes dins del creuer, piscina, sales de joc i fins i tot anar a la perruqueria o comprar regals en qualsevol botiga que hi trobeu. Però sense cap mena de dubte, el que més s’ha de destacar és el menjar que ofereixen. Marisc i més marisc, cuinat de tantes maneres que era impossible processar-ho mentalment. Buffet lliure per a poder atipar-te fins dir prou i tots els plats amb una qualitat excel·lent. L’únic inconvenient -però és un fet molt habitual- és que hi ha uns horaris establerts. En cas de no arribar a l’hora sempre es pot demanar que preparin alguna cosa, però no té la mateixa qualitat que la resta del menjar disponible al restaurant del creuer.
Continuar llegint »

Un mosaic del seu pas pel Vietnam

Fa uns mesos vam conèixer l’Encar i el Xavi, dos viatgers catalans que estan fent la volta al món des de fa cinc mesos. Des de Xina ens envien les respotes a la nostra entrevista i ens escriuen una introducció que val la pena que llegiu. Com veieu, tot és possible si ens ho proposem…

Ei, som Encar i Xavi i estem duent a terme un somni, i és viure per viatjar, si més no durant uns 12 mesos, desprès ja veurem. El camí a fer és: Índia, Singapur, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam, Xina, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Xile, Bolívia i Perú. Aquest ordre ve donat pel bitllet de “volta al món” que hem comprat a una agència de Londres a la meitat de preu que al nostre país (ja coneixem la cultura viatgera dels espanyols).Tenim 32 i 33 anys respectivament i no, no estem fastiguejats de la vida a casa, només volem conèixer que és allò que ens envolta, que hi ha més enllà dels documentals. Hem deixat feines estables en temps de crisis, i com tothom, tenim una hipoteca que pagar al senyor del banc. Ja tenim una mica d’experiència viatgera i ara toca fer el gran viatge. Simplement, hem decidit fer-ho. Que d’on hem tret els calers per viatjar sense treballar durant un any? Doncs tant senzill com canviant les prioritats a casa, i això vol dir no tenir la necessitat de cotxe nou, tele nova, sopars fora cada dia, en fi! Ah!, i estalviar dur, molt dur durant molts mesos. Us quedaríeu gelats de com pot ser de tirat viatjar pel món, de fet, ens gastarem menys voltant per països durant un any que a casa amb les despeses que tots tenim, i que a molts ofeguen. I no és conya!!. Doncs, a què espereu?

Com us aventureu a iniciar el viatge?
Doncs ara que ho recordem, la decisió sembla que va venir rodada. De fet, tot va començar amb un: “Ostia!, que bé seria passar un temps de la teva vida viatjant i coneixent món. Res més”, i seguit d’un: “i perquè no ho fem?”. Arrel d’aquí, tot va ser recopilar informació, tantejar les possibilitats i prendre la decisió. Ni més ni menys. També, es clar, estalviar dur durant mesos, però, qui alguna cosa vol, alguna cosa l’hi costa, no?

Quins països heu recorregut ja?
Doncs ara portem 5 mesos i hem passat per l’Índia, Singapure, Indonèsia, Tailàndia, Laos, Cambotja, Vietnam i la Xina. En uns dies volarem a Singapur per tornar a Indonèsia a descansar de viatjar, i en uns dies continuarem cap a Austràlia i Nova Zelanda. Més tard, cap a finals de Gener, enfilarem via cap a Argentina, per conèixer-la per terra, junt amb Xile, Bolívia i Perú, on acaba l’aventura.
Continuar llegint »

Es diu Marc Serena, és periodista, de Manresa, té 25 anys i fa uns mesos es va proposar fer la volta al món i fer 25 entrevistes a 25 joves de 25 anys. A dos mesos de finalitzar el seu viatge, Viatjar.cat ha volgut entrevistar aquest jove periodista tot coneixent les seves vivències per societats i cultures de tot tipus. Recull el seu dia a dia en el blog La Volta dels 25, aquest és el seu testimoni:

-Com sorgeix la idea de donar la volta al món?
- Viatjar sempre ha estat una passió, però mai havia marxat per tant de temps. Els meus pares em van encomanar les ganes de viatjar des de ben petit. També em va marcar molt el treballar en un programa de televisió de viatges. Em va fer adonar que sabia molt poques coses del món. Un dia vaig decidir ajuntar els estalvis, traçar una ruta, fer la maleta, i marxar.

-Fer 25 anys va ser especial o va comportar un canvi important per a tu?
-Sempre és mal moment per a marxar. O sembla que no es tenen diners, o no s’està bé de salut, es té por de perdre la feina, cal cuidar a algun familiar… Vaig pensar que cada vegada em seria més difícil i que els 25 era una bona edat!

-Què creus que ens poden aportar els joves a la societat?
-Tot està canviant a una velocitat esbalaïdora. La nostra generació és molt diferent de la dels nostres pares. Em sembla clau saber com som els joves per a tenir pistes del futur. I molts dels joves amb els que jo vaig parlant mai ningú no els havia demanat l’opinió.
Continuar llegint »

“Una capa fina de núvols que es perden a l’horitzó, un mantell blanc que cobreix la terra i l’espai per on transcórrer el dia a dia de les persones i un color taronja que fa presagiar la fi propera d’un dia més. Sobrevolem Europa, ja estem de tornada…”

Houses of Parliament a la riba del Thames

Surto del tube ( paraula que usen els londinencs per a referir-se al metro ) a la parada de Westminster i mentalment començo a viatjar a través del temps, recorrent totes aquelles pel•lícules, llibres i fets històrics que han agafat tot el que ara em rodeja com a escenari. En primer pla em trobo amb el majestuós Big Ben i el cèlebre parlament britànic ( el segon del món desprès del català ) i quan giro el cap, la abadia de Westminster s’aixeca sobre els carrers del centre de la capital anglesa que juntament amb el brillar de les aigües del Thames tocades per la llum del sol, eleven a més categoria tot aquest quadre del vell i reial Londres.
Continuar llegint »

[...] Em passat 4 hores a Nugget Point esperant veure els pingüins,  i un cop assolit el nostre objectiu ens encaminem cap a Cannibal i Surat Bay.

Aquestes dos petites badies serien el paradís per a un escriptor de novel·les. M’imagino una petita caseta de fusta amb un porxo atrotinat arran de platja on un home ja gran de cabells foscos i algun de blanc passaria hores amb la seva maquina d’escriure inventant països, continents, idees i persones, donant forma i fent créixer alguna idea estranya que li hagués vingut al cap… Tot acompanyat per al repòs de la sorra humida i verge, pel so relaxant d’una onada i per la sensació de sentir-se únic al mon, despreocupat de pors i terriblement feliç.

Continuar llegint »

La immensitat dels mars i dels oceans fan pensar en viatges llunyans plens d’aventures, en travessies que et porten a creuar l’horitzó. La idea d’un espai immens creuat per vents i tempestes mareja la imaginació i fa sentir-te petit, molt petit… El Pacífic sud guarda totes aquestes emocions i les mostra en desertes i salvatges platges, en escarpades costes. És un somiar constant, no serveix de res pessigar-te, no en podràs escapar… Si hi pots viatjar aprofitant algun dels vols econòmics a llocs tan exòtics no ho deixis perdre, valdrà la pena.
 
Nova Zelanda és el país, que proporcionalment amb les seves dimensions, alberga més parcs nacionals i reserves nacionals del món. Alguns d’aquests paratges reben visites diàries i no poden escapar de la mirada curiosa del turista, però altres quan el dia s’escurça i el fred arriba resten pràcticament solitaris, continuant amb el seu ritme vital de natura i fauna salvatge.
Continuar llegint »

Una vegada em van explicar una història de dos nois polacs que vingueren des de Varsòvia fins a Alcanar sense agafar l’avió, sense pujar a un autobús, sense haver d’esperar cap tren… Simplement varen creuar tota l’Europa occidental fent “dit”, o altrament anomenat, autoestop. Aquella història em va fascinar i sorprendre. Qui era capaç de plantejar-se recórrer grans distàncies començant el viatge al voral d’una carretera? Doncs si, l’autoestop, encara és una opció.

En el plantejament que tota persona fa d’un viatge, mentre el prepara, l’organitza, s’informa… Sempre hi d’haver un espai pensat per definir de quina manera es vol viatjar i amb quins mitjants; quina serà doncs, la filosofia del viatge.  En un temps on la paraula viatjar s’ha posat de moda és fàcil caure en l’error de creure que el sol fet d’embarcar-se en un avió i aterrar en un país completament diferent al teu et fa tornar un gran aventurer o un agoserat explorador. Certament, en l’actualitat podem trobar infinitat d’ofertes de vols molt barats que cal aprofitar però, no ens enganyem, el destí en sí, no és el viatge.
Continuar llegint »

De retorn a Krakòvia amb un tren que recorda sense gaire melancolia els anys d’una Polònia soviètica, trobo el temps per recuperar els recents records de la meva estada en aquests país recentment incorporat a la Unió Europea, i del meu pas a una de les pàgines més fosques de l’Europa contemporània i possiblement també de tot el món. Parlo dels camps d’extermini nazis, d’Auschwitz.

Seguint les vies de tren; un tren molt diferent del que ara viatjo , atravessant els camps de les províncies més pobres i rurals d’aquesta Polònia que ara tot just començo a descobrir, arribem de sobte a la parada, una parada on la opció única i obligada és baixar. Ens trobem a les portes d’Auschwitz – Birkenau…

A partir del 1940 l’Alemanya nazi va construir varis camps de concentració i un camp d’extermini a Auschwitz, que al igual que la resta dels camps de concentració, eren gestionats per les Schutzstaffel (SS) dirigida per Heinrich Himmler. El camp d’Auschwitz, gran exemple d’aquesta macabre idea, a uns 60 quilòmetres de la ciutat polaca de Krakòvia, va ser fundat l’any 1941 amb una primera intenció de rebre presoners polítics polacs.
Continuar llegint »

[...] Les hores van anar passant i el refugi va anar acollint més caminaires exhausts i bruts de fang. Els més dignes de recordar, dos italians de la Vall d’Aosta que havien perdut el compte del temps que portaven caminant, eren prims i els dos amb els cabells despentinats i ulleres torcades i de vidres esquerdats. Dos neohippies enfadats amb el mon globalitzat que volien recuperar l’essència de l’home; dormir, caminar i menjar, tot acompanyat sempre d’una tassa de cafè amarg i sense sucre. Jordano i Alfredo, perduts eternament al paradís!

El sopar va ser a base de musclos acabats de recollir a la platja del costat del refugi, i fou un èxit rotund, de no haver estat perduts enmig de la illa de ben segur que haguéssim pogut treure diners venent-los a algun turista afamat. O potser era que simplement que allò que culls tu mateix sempre te més bon gust. A les 10 del vespre tothom restava estirat a la seva llitera llegint, escrivint o somiant amb el dia viscut. Bé, els dos italians estaven asseguts al terra continuant una partida d’escacs que portaven jugant des de feia 5 dies, no vaig veure el final, em vaig adormir amb el bolígraf a la ma poc desprès de començar a escriure alguna cosa per recorda la meva primera experiència a Rakiura, estava rendit.

Continuar llegint »