Ja queda menys! Ja no queda res! Estem a unes poques setmanes de poder gaudir del Barcelona Visual Sound, el festival anual que es celebra cada hivern i que combina concursos en diferents àrees de creació artística amb activitats gratuïtes i divulgatives relacionades, evidentment, amb les àrees de les que es composa el festival.

Logotip del festival

L’hivern de cada any, i ja en portem nou, es porta a terme durant 10 dies el Barcelona Festival Sound, les dades solen ser sempre les mateixes, només amb petites variacions i aquest any s’ha decidit que el festival comenci un fantàstic dimarts 7 de febrer i acabi un divendres 17. Així, del 7 al 17 de febrer no et facis derogar, tens una cita amb els artistes!

Les seccions de les que està format el festival són animació, banda sonora original (BSO), disseny web, documental de contingut social, documental de muntanya-aventura-natura, ficció, tràilers falsos, videoclip, videocreació, vídeo publicitari i 2 minuts al dia. Precisament en aquesta última secció encara es pot participar (fins el 3 de febrer) doncs l’objectiu es crear un curtmetratge en un màxim de 24 hores i una duració de 2 minuts (des de la primera seqüència fins als crèdits). Per això, primer us heu de preinscriure al web del festival i esperar a rebre les pautes per fer el vídeo. Així, el divendres 10 de febrer rebreu un correu amb les directrius que hauran de seguir el curtmetratge i el dissabte 11 ja s’haurà d’haver registrat l’obra. Divertit,no? L’any passat, per exemple, les directrius van ser: el logotipo de VisualSound, una maleta i ‘córrer’.

Continuar llegint »

Viatjar a Copenhague és saber que tres són els punts d’interès que no et pots perdre: La Sirenita, el parc d’atraccions de Tívoli i la ciutat lliure de Christiania són cites obligades quan es viatja a la capital danesa, però aquesta ciutat amaga en realitat molts més tresors dels que es creu. Un d’ells, segur que no l’únic, és el Kastellet, una ciutadella fortificada situada a escassos metres de La Sireneta que encara avui és utilitzat pel Ministeri de Defensa danés, tot i que es pot visitar.

Plànol de la ciutadella

La construcció del Kastellet la va començar el 1626 el rei danès Christian IV, en un principi volia aprofitar els terrenys per fer un castell, però per falta de diners i per tal de millorar la seguretat de la murada de la ciutat de Copenhague es va decidir que fos una ciutadella. Frederick III, el successor de l’anterior monarca, va continuar la construcció del Kastellet, que es convertí en la primera línia de defensa contra els enemics que arribaven per mar. Finalment, va ser l’enginyer Henrik Ruse qui va ampliar i acabar la construcció l’any 1663, 37 anys després de l’inici de la construcció. En un principi la ciutadella es deia Citadellet Frederikshavn, però amb el passar dels anys el nom popular es va imposar al clàssic. Ara és coneguda per tots com Kastellet.

Continuar llegint »

La Seu Vella és una de les visitas obligades de la ciutat

En alguna ocasió ja hem parlat de les avantatges que té el Pirineu lleidatà, fantàstic per anar d’excursió i a esquiar. Les seves muntanyes són perfectes per fer esport, respirar aire pur i sortir de tan en tan de la monotonia de la rutina. Però tot i així, aquesta regió no només és muntanya; la importància i diversitat de la ciutat de Lleida ho demostren.

Lleida ciutat es troba a la comarca del Segrià, al sud de la província. És una ciutat desconeguda en molts aspectes, segurament a causa de la popularitat de les seves muntanyes en detriment de la ciutat. Tot i així, Lleida és una ciutat plena de cultura i misticisme, una ciutat que val la pena visitar i descobrir, així com tots els secrets que amaga. Casa de multitud de cultures i civilitzacions diferents, a la ciutat podem trobar restes des de l’època romana fins a l’actualitat i és que el ser una ciutat de pas cap al vell continent l’ha convertida en llar de molts visitants que han deixat la seva empremta. Alguna d’aquestes petjades s’han de visitar quasi de forma obligatòria, per la bellesa i història que amaguen.

La Seu Vella és un dels emblemes de la ciutat, construcció de la que els lleidatans se senten molt orgullosos. Construida a la zona més elevada d’un turó, des d’allà es pot contemplar tota la ciutat i la plana de la comarca del Segrià, unes vistes com podeu imaginar, privilegiades. La seva construcció va durar més de dos segles, des del 1203 fins el 1431, data en la que s’acabà el campanar. Les campanes més antigues que composen aquest darrer daten del segle XV.
Continuar llegint »

El millor del romànic català es troba a la Vall de Boí

És suficient ser català per conèixer Catalunya? Haver nascut o viscut a un territori no és prova inescrutable de conèixer-lo a fons. La majoria de nosaltres viu el dia a dia amb presses i a corre-cuita, sense parar-se a pensar quin és l’origen del terra que trepitgem o del paisatge que veiem. En aquest sentit, veiem com tot i viure a Catalunya és molt difícil conèixer tota la història que aquesta amaga al darrera, ja no per la seva extensió, que fa que les històries i experiències es contin per milers, sinó per la seva riquesa cultural.

Catalunya ha estat territori i llar de moltes cultures, unes cultures que han deixat tal quantitat de restes que és gairebé impossible conèixer-les totes. Per ajudar-nos en aquesta tasca de descobriment de la terra en la que vivim, hi ha moltes rutes i excursions, una d’elles és la Ruta del Pirineu Comtal, on se’ns explica la història del naixement de Catalunya, la història de “com una societat hereva del món romà i visigòtic, a les valls pirinenques catalanes entre els segles IX i XII, va adquirir una identitat diferenciada manifestada en una llengua pròpia, el català, i un nom de país, Catalunya”, explica la Generalitat de Catalunya, impulsora d’aquest itinerari.

Així, viatjarem des de l’Empordà fins a Ribagorça, i passarem pels antics comtats que van configurar, anys més tard, Catalunya. Existeixen diferents rutes, depenent dels dies dels que disposem per fer l’excursió, i dels nostres interessos i preferències personals. Depenent d’aquest itinerari passarem per uns comtats o per uns altres, aquests són tots els que les configuren:
Continuar llegint »

La pintura de Renoir és fàcilment identificable pels seus traços i colors

Visitar Madrid és visitar un dels principals nuclis culturals de l’Estat Espanyol. A la capital podem gaudir de l’herència que els anys i el pas del temps han anat deixant al nostre voltant. Caminant pel centre de la ciutat trobarem tres dels principals museus espanyols, uns museus que guarden en el seu interior els motius pels que Espanya és reconeguda a nivell mundial: les obres dels seus millors autors i d’alguns forans. El Museu del Prado, el Thyssen i el Reina Sofia concentren aquestes col•leccions i són una de les grans excuses per visitar Madrid.

El Museu del Prado, així com el coneixem avui dia, va obrir per primera vegada les seves portes el novembre de 1810, va néixer amb un doble propòsit: per un costat mostrar les obres propietat de la corona; i per l’altra, ensenyar a Europa l’existència d’una escola espanyola tan digna de mèrit com qualsevol altra escola nacional. El primer catàleg es va realitzar el 1819 i estava dedicat única i exclusivament a la pintura espanyola; tot i que constava de 311 pintures en el Museu ja n’hi havia més de 1500 als seus magatzems. Gràcies a l’esforç i l’interès que els successius monarques dedicaren a la institució, aquesta es convertí en un dels punts neuràlgics de la cultura espanyola. Quadres com “El jardí de les delícies” de El Bosco, “El cavaller amb la mà al pit” de El Greco, “El lavatori” de Tintoretto, “Las tres gràcies” de Rubens, “La família de Carlos IV” de Goya o “Les Menines” de Diego Velázquez passaren en aquesta època a formar part de la gran família que és avui el Museu del Prado, alguns dels quals s’han convertit en la joia de la corona de l’institució, com les tres últimes.
Continuar llegint »

Una de les faluques que navegen pel Nil

Relaxació i cultura, un dels tàndems més buscats a l’hora de viatjar. Un tàndem molt present en els creuers pel riu més famós d’Egipte: el Nil. I és que mentre gaudim de les comoditats d’un vaixell com els que realitzen aquest tipus de travessia (un vaixell molt semblant a un hotel flotant) podem gaudir d’un país amb una gran varietat cultural. Tot i així, existeixen diferents tipus de trajectes, depenent dels dies que tinguem per realitzar el creuer. Una pràctica habitual és realitzar un viatge de vuit o nou dies a Egipte, passant-ne tres o quatre a bord del vaixell. Aquests viatges més curts no són tan relaxats ja que en pocs dies ensenyen bona part de les construccions i fites culturals del país, però estan bé si no tenim tanta flexibilitat en els dies.

Les diferents rutes depenent dels dies disponibles són:

Circuit de tres nits: Són els “circuits llampec” que solen sortir de la ciutat d’Asuán per arribar a Luxor. Aquest tipus de circuit sol incorporar les següents visites:
•Asuán: la Presa Alta, l’obelisc inacabat y el temple de Filae
•Kom Ombo: Visita al temple de Kom Ombo
•Edfu: visita al temple de Edfu
•Esna: visita al temple de Esna
•Luxor: s’inclouen visites a la Vall dels Reis, la Vall de las Reines, el temple de Hatshepsut y el temple de Medina Abu.

El circuit de quatre nits, a més del que ja inclou el de tres nits, ofereix una visita en faluca (embarcació de vela) a l’illa botànica de Kitchener, a l’illa Elefantina i una excursió al poble nubi. La visita a les tombes dels nobles d’Asúan també sol venir inclosa. De fet, aquests punts són els que, més o menys, es veuen en els creuers de 7 dies, amb la diferència que en aquests la relaxació està molt present en el viatge. Es veuen les fites amb més deteniment i sense presses, aprofitant les hores del dia en que fa menys calor. Si tens la possibilitat, agafa’t aquest tipus de viatge, veuràs com descobriràs detalls i secrets increïbles.

Evidentment, apart del creuer pel Nil, si visites Egipte no pots deixar de visitar El Caire o les piràmides. Són tantes les coses que val la pena veure del país que és millor dividir la informació. Avui hem vist el creuer pel Nil, pròximament parlarem de la capital del país.

Has fet algun creuer pel Nil? Quin tipus d’itinerari recomanaries?

Foto: Gus Bor a PicassaWeb

Una ciutat fortificada al costat del mar

Un viatge bàsic per aquells als qui els hi agrada la cultura per sobre de qualsevol cosa és Malta. L’illa, situada al bell centre de les principals rutes comercials a passat de mans a mans durant tota la història, fet que ha provocat que allà es concentrin monuments i restes de moltes cultures. Viatjar a Malta és fer un repàs a la història, observar des de l’actualitat les diferents èpoques i civilitzacions que han existit.

El fet que sigui una illa bastant allunyada de qualsevol terra ha fet que passés llargs períodes aïllada. Els temples megalítics daten des de l’any 3800 a.C. i són les restes més antigues de l’arxipèlag (com veiem la història comença molts anys enrere). A partir de llavors, fenicis, romans… tots lluitaven per fer-se amb el control de Malta. Es diu que l’apòstol San Pau arribà sobre l’any 60 d.C després de sobreviure a un naufragi i va evangelitzar als illencs, tot i que es una teoria bastant discutida. Els àrabs també deixaren part de la seva cultura a Malta, ja que hi van estar uns quants anys, des del 870. Després invasors de Sicília reclamaren l’illa, i la guanyaren el 1090, on van romandre uns 400 anys.

L’emperador d’Espanya, el rei Carles V, va regalar Malta als Cavallers de l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i aquests van fortificar i millorar les instal•lacions de l’illa. De fet, gràcies a aquesta protecció addicional, Malta va ser capaç de rebutjar l’atac dels turcs i resistir l’assetjament. Gràcies a aquesta victòria els cavallers van ser proclamats “salvadors d’Europa” i com a premi van rebre una ciutat recentment dissenyada i fortificada, la que seria la capital de malta: La Valetta.
Continuar llegint »

La Seu de Palma és una de les joies culturals de la ciutat

La majoria de les illes del món, i les Illes Balears en concret, solen ser més conegudes per les seves platges que per la cultura que en el seu interior s’amaga. Els visitants trepitgen les nostres terres buscant sol, sorra blanca i fina i aigües transparents; molts d’ells però, venen amb l’únic propòsit d’acabar amb tot l’alcohol que se’ls hi posi al davant i de tornar a casa sense recordar res del que han viscut els últims dies. És el conegut turisme de sol i platja, més innocent el primer, més comú el segon.

Davant aquest fet, he de reconèixer, els que vivim a les illes no hem sabut reaccionar. Hem vist com els diners gràcies a aquest turisme ens arribaven a les mans sense haver de esforçar-nos i ens hem conformat. Durant molts anys hem explotat les terres per fer més i més hotels i poder acollir a més turistes. Ningú ha dit prou. Mentida, algú si: la crisi. Només quan els hotelers, els empresaris i personatges de categoria similar s’han vist abocats a la ruïna o si més no a la baixada dels ingressos, han parat.

Així que, tot i que la crisi ha estat i és molt i molt negativa, guarda una part millor i és que ha parat el que la moral no ha estat capaç d’aconseguir frenar: l’especulació hotelera de les Illes. Ara, almenys, es plantegen nous models a seguir per tal de tenir una economia més sostenible; un exemple és la remodelació de la Platja de Palma que, tot i les nombroses queixes que està patint, és un bon començament per acabar amb el turisme d’alcohol i garrafó i busca la qualitat, adjectiu que fa molt que no se sentia.
Continuar llegint »

Es finança amb els donatius dels visitants

Al centre de Barcelona, al carrer Mallorca, s’alça majestuós un dels símbols identificatius de la ciutat comtal: La Sagrada Família. En la seva definició ens diu que és un temple expiatori, és a dir que està construït a partir dels donatius del poble. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: “El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s’hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble”.

Així, ens trobem davant un temple construït per el poble, el que li dóna encara més valor. La Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar, en el que s’establia que seria una construcció neogòtica. A finals del 1883 però, es va encarregar a Antoni Gaudí la continuació de les obres; l’artista tenia 31 anys i replantejà tot el projecte. El temple va ser la seva principal tasca a partir de llavors i en els darrers anys de la seva vida s’hi dedicà en exclusiva. Morí el 10 de juny de 1926, atropellat per un tramvia.

Si veiem de lluny el temple, el primer que ens cridarà l’atenció seran les seves torres. Quan la construcció estigui acabada en disposarà de 18, quatre a sobre de cada un dels tres portals; i 6 torres centrals (4 dedicades als evangelistes, una a la verge i una a Jesús, aquesta última de 170 metres d’altura). Quan Gaudí morí només una d’aquestes torres havia estat construïda.
Continuar llegint »

Aprofita per a visitar Santillana del Mar

Existeix un racó a Espanya on el temps no transcorre des de l’any 15.000 a.C. Un espai natural que conserva els vestigis d’una civilització molt més antiga que la nostra i que a més demostra els seus coneixements en la pintura. És la Cova d’Altamira, situada a Santillana del Mar, al litoral Cantàbric.

Aquest poblet de carrers de pedra i cases amb jardí em va impactar quan el vaig visitar fa ja molts anys. Suposo que és perquè era petita i mai havia vist extensions tan verdes ni tantes vaques juntes. Recordo una anècdota que em quedarà a la memòria per sempre. Estàvem passejant pel mig del poble, coneixent tots els racons i carrers quan vam veure que just darrera nostre s’extenia una gran fila de vaques. El pastor ens va demanar que ens féssim a un costat ja que estava portant el ramat a la zona de pastura. Així ho vam fer i vam poder gaudir en primera fila de l’espectacle: desenes i desenes de vaques, una rere l’altre passejant pels carrers de Santillana. Inoblidable.

Doncs en aquest meravellós poble trobem la Cova d’Altamira. Va ser Marcelino Sanz de Sautuola qui la va descobrir el 1879 i la seva filla María qui veié per primer cop les pintures de les parets. La perfecció de les pintures va fer dubtar en un primer moment als experts de la seva autenticitat, ja que tenien una gran qualitat. Tanmateix al final es corroborà que les pintures dataven de l’any 15.000 a.C, algunes fins i tot abans, i que van ser fetes pels homes del Paleolític Superior.
Continuar llegint »