Es finança amb els donatius dels visitants

Al centre de Barcelona, al carrer Mallorca, s’alça majestuós un dels símbols identificatius de la ciutat comtal: La Sagrada Família. En la seva definició ens diu que és un temple expiatori, és a dir que està construït a partir dels donatius del poble. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: “El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s’hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble”.

Així, ens trobem davant un temple construït per el poble, el que li dóna encara més valor. La Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar, en el que s’establia que seria una construcció neogòtica. A finals del 1883 però, es va encarregar a Antoni Gaudí la continuació de les obres; l’artista tenia 31 anys i replantejà tot el projecte. El temple va ser la seva principal tasca a partir de llavors i en els darrers anys de la seva vida s’hi dedicà en exclusiva. Morí el 10 de juny de 1926, atropellat per un tramvia.

Si veiem de lluny el temple, el primer que ens cridarà l’atenció seran les seves torres. Quan la construcció estigui acabada en disposarà de 18, quatre a sobre de cada un dels tres portals; i 6 torres centrals (4 dedicades als evangelistes, una a la verge i una a Jesús, aquesta última de 170 metres d’altura). Quan Gaudí morí només una d’aquestes torres havia estat construïda.
Continuar llegint »

Aprofita per a visitar Santillana del Mar

Existeix un racó a Espanya on el temps no transcorre des de l’any 15.000 a.C. Un espai natural que conserva els vestigis d’una civilització molt més antiga que la nostra i que a més demostra els seus coneixements en la pintura. És la Cova d’Altamira, situada a Santillana del Mar, al litoral Cantàbric.

Aquest poblet de carrers de pedra i cases amb jardí em va impactar quan el vaig visitar fa ja molts anys. Suposo que és perquè era petita i mai havia vist extensions tan verdes ni tantes vaques juntes. Recordo una anècdota que em quedarà a la memòria per sempre. Estàvem passejant pel mig del poble, coneixent tots els racons i carrers quan vam veure que just darrera nostre s’extenia una gran fila de vaques. El pastor ens va demanar que ens féssim a un costat ja que estava portant el ramat a la zona de pastura. Així ho vam fer i vam poder gaudir en primera fila de l’espectacle: desenes i desenes de vaques, una rere l’altre passejant pels carrers de Santillana. Inoblidable.

Doncs en aquest meravellós poble trobem la Cova d’Altamira. Va ser Marcelino Sanz de Sautuola qui la va descobrir el 1879 i la seva filla María qui veié per primer cop les pintures de les parets. La perfecció de les pintures va fer dubtar en un primer moment als experts de la seva autenticitat, ja que tenien una gran qualitat. Tanmateix al final es corroborà que les pintures dataven de l’any 15.000 a.C, algunes fins i tot abans, i que van ser fetes pels homes del Paleolític Superior.
Continuar llegint »

Quan era petita de vegades anava amb la meva àvia a veure caramelles, però la veritat és que no sabia massa bé què era. M’agradava perquè veia a un grup de gent cantar apassionadament sobre uns temes que no entenia gaire, però em semblava una activitat d’allò més divertida. No sé si és perquè m’acompanyava l’àvia o bé perquè m’agradaven les caramelles, però recordo aquells moments com un dels més entranyables de la meva infància.

Però bé, records a part, segons vaig anar creixent les caramelles ja no formaven part de la meva vida i al final vaig descobrir què eren, coses de fer-se gran. Les caramelles són unes cançons i balls populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. La temàtica central és la religiosa, ja que les cançons acostumen a celebrar la resurrecció de Crist. Tot i així en els últims temps han incorporat altres temes com les cançons de to festiu i les d’aire satíric sobre temes locals.

La qüestió és que el grup de cantaires canta al bell mig d’una plaça o bé sota del balcó d’algun amic o de gent del poble. Acostumen anar acompanyats d’instruments musicals com els bastonets, el cèrcol, el violí de pastor… i això encara fa més interessant l’actuació dels cantaires de caramelles.
Continuar llegint »

Alcázar de Segovia

Fa uns dies us vaig proposar una ruta en bici pels castells de la Segarra, avui però, no ens farà falta la bicicleta, ja que em sembla que seria massa arriscat anar amb bici cap a Castella i Lleó, però bé, si hi ha algú excessivament motivat que se’n senti capaç, que ens expliqui la seva experiència. Així que tots aquells que sentin que en una vida anterior van formar part de la noblesa que es preparin, perquè pot ser troben el castell on van viure.

Així doncs, avui la cosa va de castells. Aquests edificis formen part de les restes més glorioses del passat històric de la comunitat de Castella i Lleó. És troben omnipresents en el seu paisatge i és que en podem trobar uns 300. Naturalment d’aquests 300 castells, alguns es conserven en perfecte estat, d’altres són inaccessibles ja que es troben retirats dels nuclis urbans i en alguns casos només queden vestigis del que un dia van ser. Per aquesta raó, i pensant que no hi ha temps de visitar-ne 300, he decidit fer-ne una tria. Aquesta elecció ha estat segons el meu gust, tenint en compte les meves preferències però és necessari que sabeu que podeu triar-ne d’altres.

En primer lloc, a Segovia podeu visitar el castell de El Alcazar. La seva primera torre de l’homenatge és atribuïda a l’època d’Alfons X, és de planta rectangular i recorda a algunes construccions militars franceses del segle XIII. L’any 1412 es construeix una altra part, coneguda com la Galera (molt influenciada per l’art mudèjar) o també anomenada salón de los Embajadores. Un detall curiós és que l’any 1681 un incendi va destruir les cobertes de la torre de l’homenatge, i aquest incendi va provocar que és fes una obra de restauració força important. Tot i així és impressionant veure aquest castell.
Continuar llegint »

Detall al Parc Güell

Ja hem vist que podem fer turisme per qualsevol cosa. Una d’elles és pel plaer de conèixer món, és a dir, visitar llocs nous per veure coses a les que habitualment no estem acostumats. Una altra és a través de la cuina. Podem fer turisme gastronòmic, per tal de menjar bé i a més conèixer la cultura que s’amaga darrera de cada plat. També gràcies a la música poder descobrir altres indrets. I bé, avui us proposo una altra manera de fer turisme i viatjar. Tot plegat se m’ha acudit recordant llocs on he estat i molts d’ells tenen un punt en comú: Antoni Gaudí. I és que gràcies a l’art que ens va deixar podem emprendre diferents rutes per tal de gaudir de la seva manera de fer i d’entendre l’arquitectura.

Avui us proposo una visita a les diferents obres arquitectòniques de Gaudí a Catalunya, tot i que arreu de Catalunya podem trobar mostres del seu art, avui ens centrarem a la ciutat de Barcelona. Però abans d’introduir-vos aquesta ruta, us he de parlar de Gaudí i del modernisme. Gaudí es va veure clarament influenciat per Viollet Le Duc i Ruskin i va formar part del moviment conegut com a modernisme, de fet en va ser un dels pilars fonamentals.

La vida de Gaudí esta íntimament lligada amb la família Güell. Aquesta era una família de gran prestigi dintre dels ambients industrials i artístics de Barcelona. Així doncs, Gaudí va construir gran part de la seva obra per aquesta família, per exemple el Paral Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell entre moltes altres obres.
Continuar llegint »

Les sitges a Ullastret

Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà. I com sempre dic, aquells que no estiguin interessats per temes històrics que no proposin fer aquesta visita, ja que poden acaba adormits a qualsevol “pedra”… així que avisats esteu.

Doncs bé, Ullastret, és el poblat ibèric més gran localitzat a la zona nord de Catalunya. Aquest poblat fou construït per la tribu dels Indiketes, que van tenir grans influències dels colonitzadors fenicis i grecs, principalment d’Emporion. Però en arribar els romans aquest poblat fou abandonat.

Avui dia és una dels assentaments més importants de Catalunya, ja que és un dels nuclis urbans de la cultura urbana més grans i millor conservats. Aquesta antiga població, gairebé va a arribar a ser una ciutat amb les funcions pròpies d’un nucli urbà: un mercat, un centre de producció i distribució de bens, un centre polític, militar i religiós. La veritat és que el seu estat de conservació és excel·lent, ja que conserva un recinte fortificat amb molt bon estat. La principal singularitat d’aquest poblat és que és conjunt ibèric més gran de tot Catalunya, format per un “oppiduim”,un poblat de plana, una necròpolis i alguns assentaments humans.
Continuar llegint »

Salou amaga racons tan bonics com les seves platges

Com succeeix amb la majoria de municipis costaners catalans, quan pensem en Salou ens ve un sol terme al cap: “platja”. Amb una mica de sort, en aquest cas, se’ns acut un d’extra (o un parell, millor dit): “Port Aventura”. I és que sovint oblidem que gairebé totes aquestes localitats tenen una historia al darrera, marcada sobretot per la tradició pesquera i pel modernisme. En el cas de Salou, parlem d’una vila que, a més de tenir un port comercial molt potent durant segles, gaudeix d’una tradició turística que es remonta al segle XIX, amb la inauguració del tren Reus-Salou i l’arribada dels primers estiuejants. De fet, l’Estació del Carrilet encara segueix d’empeu, commemorant l’existència d’aquest primer ferrocarril.

Per això i per molt més, Salou és històrica i, per tant, té molts més atractius dels que solem atorgar-li. Així, per exemple, l’Església de Santa Maria del Mar data del 1766 i va ser construïda per als pescadors. No gaire gran i d’aspecte acollidor i mediterrani, en destaca la bellesa de les pintures murals, obra de Lluís Maria Güell. També val la pena acostar-se fins la Torre Vella, que va ordenar construir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona l’any 1530. Tot i que l’interior ha estat restaurat, se’n conserva l’estructura exterior original. Actualment l’edifici es destina a exposicions d’art, malgrat que el que més en destaca és el Museu de l’Esmalt Contemporani, amb esmalts d’arreu del món.
Continuar llegint »

La Plaça Major de Vic és escenari d'esdeveniments durant tot l'any

Segurament és un dels pobles catalans amb el nom més curt. Amb només 3 lletres es designa Vic,  la capital d’Osona, la ciutat de la boira i la població on s’hi poden menjar alguns dels millors embotits del país. Parlem d’un municipi conegut per la seva gran plaça major i pel famós  mercat medieval de Vic del que vam parlar fa uns dies, un dels més importants de la zona. Però hi ha molts més motius per descobrir la ciutat.

Pels que siguin amants de l’arquitectura el Casino o Casa Cornellà pot ser un bon lloc on aturar-se a fer un cafè. No té pèrdua. És l’edifici més senyorial que hi ha a la Plaça del Mercat. Amb molts detalls modernistes, data de mitjans del segle XIX. El seu bar és el lloc ideal per fer-hi petar la xerrada o escoltar els vells savis de la plana de Vic. També val la pena assistir a un dels concerts que fan a la Sala Modernista durant el Mercat de Música Viva de Vic que cada any, i a finals de setembre, se celebra a la capital d’Osona.

Vic, també és una ciutat per menjar-hi bé. Cuina tradicional i de tota la vida per aquells que els hi agradi el sabor de la nostra terra. En aquest cas, no us podeu perdre la visita al Merlot, un restaurant sui-generis on els hi hagi!!! S’entra al restaurant per una espècie de bodega plena de botes de vi que et condueixen fins al menjador, decorat amb objectes antics i curiosos com ràdios, ampolles, rellotges o porrons. La carta és a base de plats tradicionals que tots coneixem i sobretot de carn a la brasa, que couen a davant teu a un foc obert al mateix menjador! Però l’estrella del restaurant són les postres. No us en podem dir res perquè són una sorpresa que descobrireu si demaneu “les postres de la casa”. Un advertència: aguanteu el got amb força!
Continuar llegint »

Tintín y les seves aventures

Gairebé tothom en coneix la seva existència i astúcia. A alguns els agradarà més, a altres no tant… però és inegable que el personatge protagonista del Post d’avui és conegut arreu del món. Tintín ha trepitjat centenars països resolent històries fantàstiques i aventures increïbles. Ara teniu la possibilitat de descobrir-ne tots els seus secrets. Haureu d’anar fins a Lovaina-La Neuve, una ciutat situada a 30 kilòmetres de Brussel·les.

El juny de l’any passat es va inaugurar el primer museu dedicat exclusivament a l’il·lustrador George Remi, conegut mundialment com a Hergé, pare del reporter més famós de totes les vinyetes: en Tintín. El Museu Hergé és un modern edifici dissenyat per l’arquitecte Christian de Portzamparc. Exteriorment és de color blanc amb un dibuix immens protagonitzat, com no podia ser diferent, pel Tintín. Té unes grans finestres que vistes des de fora i a uns quants metres de distància, es converteixen en vinyetes que ens ensenyen l’interior del museu.

A dins s’hi amaguen 8 sales que permeten conèixer la trajectòria d’Hergé abans de Tintín i sobretot després que aquest personatge entrés a la seva vida. Hi ha més d’un centenar de pàgines originals, milers de fotografies, documents i objectes que Hergé va utilizar per fer més creïbles les aventures de Tintín. Referències que ens descobreixen d’on va treure la insipiració per crear els seus personatges. Per exemple, la fisonomia de Tintín era curiosament semblant al germà gran d’Hergè, Paul Remi; els Dupont i Dupont tenien una especial retirada al pare del dibuixant i al seu tiet… que casualment també eren bessons… i la Castafiore, tot i haver-se donat a conèixer com una diva qualsevol amb els anys va anar estilitzant la seva figura fins a recordar a la gran Maria Callas.
Continuar llegint »

Imatge nocturna de la localitat medieval

A la regió de Llenguadoc-Roussillon en el sud de França es troba la preciosa ciutat medieval fortificada de Carcasona (o Carcassonne en francès). La impressionant ciutadella, que es conserva en un magnífic estat ja que va ser restaurada en el segle XIX, compta amb 52 torres i 2 fortificacions concèntriques, amb un total de tres quilòmetres de muralles.

A la ciutadella, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, segueixen vivint encara uns 120 habitants i hi ha una gran varietat de botiguers i d’artesans, que venen tot tipus d’objectes artesanals i souvenirs. També hi ha nombrosos restaurants, per la qual cosa és una bona opció menjar dintre del recinte. L’accés a la ciutat amurallada i a la basílica de Saint Nazaire que es troba en el seu interior és de franc.

No obstant això, hi ha alguns llocs en els quals cal pagar entrada. Un d’ells és el castell construït en el segle XII que va anar la seu dels Trencavel, vescomtes de Carcassone. Encara que la ciutadella sigui famosa per la fortificació medieval, el cinturó exterior de la qual es va construir en el segle XIII, el lloc ha estat ocupat des del segle VI a. de C., primer va ser un enclavament gal, i més tard una ciutat romana.
Continuar llegint »