El barri de San Telmo, a Buenos Aires, és conegut com el casc històric de la ciutat. És l’únic lloc on es preserven les cases i els carrers com eren al segle XIX i varies construccions del segle XVIII.
Abandonat durant la pesta de la febre groga el 1871, als anys 80/90 del segle passat va començar a poblar-se i novament i a adquirir interés turístic.
Itàlia és, potser, un dels països amb més història del món. Cada poble, cada ciutat i regió ofereix un edifici únic que amaga història i art per tots els racons. A la regió d’Emilia Romaña, entre Bolonya i Venecia, es troba Ferrara, una petita ciutat que per la seva riquesa arquitectònica se l’ha reconegut com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Per als amants del tango, el Abasto Plaza Hotel de Buenos Aires (Argentina) pot convertir-se en una experiència única. Es tracta d’un hotel temàtic d’aquest ball que va nèixer a finals del segle XIX a la riba del Río de Plata. Les 126 habitacions d’aquest hotel de cinc estrelles són espaioses, còmodes i acollidores, l’únic inconvenient és que no està a l’abast de totes les butxaques, sobre tot les suits temàtiques amb pista privada per aprendre a ballar i balcó a l’exterior.
La situació del Abasto Plaza Hotel és excepcional ja que es troba a la zona més elegant de la ciutat, a pocs minuts a peu d’obelisc. Els hostes de l’hotel poden disfrutar cada dia de classes de tango a les 7 de la tarda. A més, tots els dijous es pot disfrutar d’un espectacle de música i ball al restaurant Volver, també a l’hotel: l’exhibició Perlitas tangueras.
Essaouira és una petita ciutat costanera del sud del Marroc amb una medina i un passeig davant de l’oceà atlàntic que són molt recomanables de passejar-hi.
Ademés de ser un poble pescador, Essaouira comença a ser mundialment famós per tenir un Festival Gnaoua de Músiques del Món que porta 9 edicions celebrant-se i ha tingut un èxit rotund entre el públic marroquí ademés de consagrar-se mundialment gràcies al cartell que van fent any rere any.
Al llarg de la història de la humanitat les formes de divertir-se i entretenir-se de l’ésser humà han anat canviant i adaptant-se als nous temps. Resulta curiós, no obstant, comprovar com hi ha activitats que l’home practica generació rere generació sense que aquestes perdin gens ni mica d’interés.
Des dels homes més centenaris als més actuals, de l’home medieval al moderne executiu del segle XXI, dels hippies als intel·lectuals més seriosos…tots han sucumbit a l’encant de dos arts: els viatjes i la literatura. Tots dos han desenvolupat una curiosa amistat que ha descembocat en una forma de viatjar apasionant: els viatjes literaris.
Dintre d’una ciutat tan espectacular i amb tanta història recent, palpable entre les seves parets, com és Berlín, hi trobem el Jewish Museum (el Museu dels jueus), erigit com a homenatge a l’holocaust de la Segona Guerra Mundial.
Visitar aquest museu ens mostra els 2000 anys d’història dels jueus-alemanys, però el més frapant, personalment, s’hi troba a la primera planta del museu, en el que jo anomenaria museu dels sentits. Realment d’això tracta l’art, d’intentar representar quelcom, bé sigui mitjançant imatges, sons, matèria, etc., que desperti algun tipus de sentiment en l’observador. I puc dir en pròpia persona que ho aconsegueixen.
Les ciutats luses de Lisboa i Oporto han mantingut la seva rivalitat al llarg de les dècades. Els portuguesos que viuen a la capital destaquen que la seu del país arreplega totes les institucions gubernamentals i la converteixen en una ciutat de pes. En canvi, per a la majoria Oporto és la ciutat en la què el cosmopolitisme conviu amb la història, submergida en una atmòsfera d’alegria. Sense grans monuments que visitar, Oporto té una personalitat pròpia que atrau i atrapa, mescla d’allò colonial i autòcton.
És coneguda per molts com la ciutat dels ponts. Un dels més sorprenents és el pont de Don Luís, pensat per un enginyer que va ser discípul d’Eiffel. Aquesta obra d’enginyeria connecta en dos nivells el nucli históric d’Oporto amb Vila Nova de Gaia. Val la pena passejar per Vilanova i visitar les muralles romàniques o la Torre de los Clèrigos.
Endinsar-se en la Toscana italiana implica deixar-se portar per la frondositat dels seus paisatges i l’amalgama dels seus aromes. A la vora del riu Arno, es troba Pisa, una de les ciutats més conegudes d’Itàlia per l’encant de la seva emblemàtica Torre inclinada o, el que és el mateix, el campanar de la catedral. Amb una població d’aproximadament 1000.000 habitants, Pisa compta a més amb un gran número d’universitaris.
A pocs quilòmetres d’arribar a aquesta ciutat mediterrània, fundada pels etruscs i posteriorment aliada de Roma, ja es divisa la silueta d’aquest monument arquitectònic que no deixa indiferent ningú. Amb poc més de 55 metres d’alçada, gairebé 15.000 tones de pes i un total de 294 esglaons, la Torre de Pisa s’integra en el Campo dei Miracoli (Camp dels Miracles) junt al Duomo (Catedral) i el Baptisteri. Una fusió d’elements artístics que s’han de contemplar, com a mínim, un cop a la vida.
Consultant qualsevol enciclopedia, pots trobar una definició més o menys acceptable de la ciutat de Barcelona. Sense anar molt lluny, tenim l’enciclopedia lliure Wikipedia, on es pot llegir el següent:
“Barcelona és una ciutat espanyola, capital de Catalunya i de la província homònima. Es troba situada a la riba del mar Mediterrani, a uns 160 km al sur de la cadena muntanyosa dels Pirineus y la frontera amb França, en una plana limitada a l’est pel mar, a l’oest per la serralada litoral (Serra de Collserola), al sud pel riu Llobregat, y al nort pel riu Besós.”
Sens dubte, els que han viatjat a Barcelona, o hi viuen, saben que aquesta ciutat és molt més que això.
Barcelona és la ciutat mediterrània per excelència. Bon menjar, varietat cultural, simpatia a dolls, diverses posibilitats d’allotjament. Y, per damunt de tot, molt per fer, i molt per veure. Barcelona és una font inagotable de llocs turístics per visitar.
Quasevol persona que hagi passat uns dies a la capital de Catalunya i no hagi visitat algún dels edificis més emblemàtics de la ciutat, no pot dir que hagi estat a Barcelona. Ens referim, evidentment, a la coneguda ruta modernista. Edificis culturals, parcs, i fins i tot hotels, formen part d’aquesta Barcelona modernista que va contar en el seu moment amb els millors arquitectes de l’època.
© Copyright 2012, SmallSquid.com. Xarxa de blocs, SEO i Webs 2.0
Weblogs.cat està gestionat amb WordPress
Afegir a Del.Icio.Us
