Imatge del Racó de Madremanya

Viatjar no és només descobrir altres països i ciutats. No cal anar tant lluny per tenir noves sensacions i cada vegada hi ha més gent per prefereix quedar-se més a prop i gaudir de les magnífiques propostes del sector hoteler. Un sector que, en els darrers anys, ha viscut una gran transformació. Abans, un hotel era simplement un lloc on passar-hi la nit. Però la sofisticació i el bon gust han entrat i transformat el sector. Els hotels amb encant s’han convertit en una nova categoria alhora d’escollir allotjament i les propostes cada vegada són més suggeridores.

Els hotels amb encant venen tranquil·litat, comoditat, un cert luxe i sobretot proximitat. Solen ser edificis restaurats amb molt bon gust i perfectament decorats. La seva proposta és molt àmplia, ja que anar-hi a fer nit i prou és desaprofitar l’oportunitat de descobrir una molt bona cuina i uns bons serveis de massatges o relaxament. Si en voleu un bon llistat, visiteu rusticae.es, un web que agrupa alguns dels hotels amb encant més destacats no només del país, sinó també d’altres com ara Argentina, Portugal o Marroc.

Malgrat que generalment són hotels més aviat petits i situats en zones rurals, també podeu trobar propostes a grans metròpolis com Barcelona o Madrid. A la ciutat comptal l’hotel del restaurant Àbac, n’és un bon exemple. Situat a l’Avinguda del Tibidabo, és un edifici que passa completament desapercebut i que s’amaga enmig els arbres que donen entrada al restaurant del mateix nom i mereixedor de 2 estrelles Michelin. Només hi ha 15 habitacions, d’un gust exquisit i amb unes vistes a la ciutat força particulars. L’spa és força freqüent en aquesta categoria d’hotels. En el cas de l’Àbac, no hi falten jacuzzis, hammams i tot tipus de massatges i tractaments. Uns serveis que generalment es poden trobar en aquesta categoria d’hotels amb encant.
Continuar llegint »

Vista de Loch Lomond

Intentant aportar alternatives atractives pels turistes, avui tractarem les possibilitats que té viatjar a Escòcia en quant a turisme d’aventura i de practicar senderisme. Per tots aquells que es volen allunyar dels viatges culturals i de visites a museus o esglésies i que prefereixen contemplar la pau que ofereixen amplis paissatges, Escòcia és una molt bona opció. Per tant avui us proposem unes quantes rutes a fer en aquest desconegut país.

Per practicar trekking i senderisme podem optar per Loch Lomond i els Trossachs. El parc nacional escocès ofereix les aigües de Loch Lomond i les meravelloses valls dels Trossachs, entre d’altres accidents geogràfics entre els que destaquen els boscos d’Argyll. Totes aquelles persones que gaudeixen de la natura poden descobrir els ecosistemes de la zona i disfrutar a l’aire lliure de les diferents activitats que s’hi poden fer. Podem optar pel senderisme o el muntanyisme per tal de passar uns dies apartats de la rutina.

També podem optar per una de les varies rutes que es poden fer a Escòcia, per exemple, la ruta de Rob Roy. Són els 127 kilòmetres que va fer Rob Roy McGregor al segle XVII i XVIII durant la seva vida com a fugitiu. Són uns 6 dies caminant -que s’abstinguin els principiants- on es pot admirar la bellesa dels paissatges de la zona. Si opteu per fer aquesta ruta amb un guia (força recomanable) podreu saber una mica més sobre el fugitiu més famós d’Escòcia ja que circulen centenars d’històries que han fet d’aquest individu un autèntic heroi.
Continuar llegint »

Vall de Núria

De tant en tant, a tots ens ve de gust una mica d’aire pur, de tranquil·litat i pau. I generalment, la muntanya acaba sent el nostre gran refugi. Escapar-se dels espais urbans per deixar-se perdre entre la natura és un dels bàlsams de la vida moderna, però cal saber on anar i com anar-hi. La informació i la preparació són imprescindibles a l’hora de pujar a qualsevol muntanya. A Catalunya tenim cims de tot tipus, i no només al Pirineu. Alguns més alts per experts en muntanyisme, d’altres més senzills per simples amants de la natura.

Un bon lloc per començar és el Montseny, en un dels seus cims més emblemàtics, el Matagalls (1696 metres sobre el nivell del mar). El Matagalls és un clàssic entre l’excursionisme català. Sortint des de Collformic, amb poc menys de 2 hores, et pots plantar al capdamunt del cim amb vistes meravelloses a la plana de Vic, al Pedraforca al fons, al Turó de l’Home i Les Agudes i fins i tot al Puigmal i al Canigó. En un dia clar, fins i tot es pot arribar a veure la Torre Mafre i l’Hotel Arts de Barcelona. El descens passa pel Collet de l’home mort, el Coll Pregón i el Coll Sesportadores fins arribar, finalment, a Sant Marçal.

Si aquest nivell ja el teniu superat el següent pas, pot ser l’ascensió al Puigmal (2.910 metres sobre el nivell del mar). Una ruta clàssica entre les clàssiques, però més complicada. Només és recomanable de fer-la els mesos d’estiu i fins a finals de setembre. És un preciosa ruta d’unes 6-7 hores que us permetrà visitar dos llocs ben emblemàtics del Pirineu Oriental català com són el mateix cim del Puigmal i el Santuari de Núria.
Continuar llegint »

Un hotel rural de grans dimensions

El Pirineu català és un dels indrets màgics del nostre territori, tan immens que un es pot perdre i tan petit que ens podem quedar un dia sencer a un espai reduït admirant la seva bellesa. És per això que sempre que he pogut he fet una escapada ràpida al Pirineu o, com a mínim ben a prop.

Avui us vull recomanar un dels hotels amb encant de la zona, al poble de Rialp. Parlem d’un hotel enmig de les muntanyes del Pallars Sobirà que té ben a prop municipis tan coneguts com Sort o Esterri d’Àneu, entre d’altres, i la proximitat de pistes d’esquí com la de Portainé.

Enmig del poble, a la carretera que el creua -no patiu que no hi haurà soroll a la nit- es troba i veu clarament l’hotel Condes de Pallars, un majestuós edifici amb tocs rústics, just al costat d’un camp de futbol d’herba natural. Vaig tenir l’ocasió d’allotjar-m’hi fa uns anys el mes de setembre i l’experiència no va poder ser millor, per això calia explicar-la a Viatjar.cat.
Continuar llegint »

 Irlanda és una illa ben coneguda pels seus paisatges verds i rurals, i per la seva pluja constant. Però hi ha alguns paratges naturals que trenquen amb aquests tòpics. Un d’ells és Cliffs of Moher, els penya-segats de la ruïna, que meravellen i impressionen a tots els seus visitants.

Els penya-segats de Moher es troben a l’oest de l’illa, al sud de la regió dels Burren, ben a prop de Doolin y del aeroport de Shannon. Aquest paratge natural s’estén al llarg de 8 kilòmetres i s’eleva a 120 metres sobre l’oceà Atlàntic, tot i que en alguns punts pot arribar als 214 metres d’altura.

Cliffs of Moher un dia ennuvolat

Continuar llegint »

Imatge del riu

El seu nom és d’origen indi. En aquest idioma, ‘ganga’ és el terme del com prové la coneguda denominació, que significa ‘riu’. Un encertat títol per ser, el Ganges, un gran riu que es troba al nord de la Índia. Sota el nom de Bhagirathi, neix en la glacera Gangotri (en el Himalaya) i, a l’unir-se amb el Alaknanda en les proximitats de Deoprayag, adquireix el nom amb el qual és conegut en el món sencer: Ganges. Després de traspassar les planes índies norteñas i d’haver-se dividit en molts rius menors, el Ganges desemboca en el Golf de Bengala. Però més enllà de les dades geogràfiques, el Ganges es destaca per la importància que té per a l’hinduisme.

Al llarg d’aquest corrent d’aigua, es poden trobar nombrosos llocs sagrats, incloent a les ciutats de Benarés i Haridwar. A més, per als hindús, el riu està personificado sota la forma de la deessa Maa Ganga (mare Ganga). Si ets d’aquests viatgers àvids per conèixer aspectes curiosos de cada cultura o religió, pots arribar fins al ric Ganges i submergir-te en les creences hindús per a les quals, cada immersió en aquestes aigües serveix per a purgar un pecat i purificar-se. Per altra banda, el riu és el lloc triat per multituds per a meditar, peregrinar i on, segons es diu, al dipositar les cendres d’un cadàver s’impedeix la reencarnació del difunt.
Continuar llegint »

El món és ple de racons, regions i territoris on la natura encara preserva el seu estat salvatge i verge, però d’espais així que hagin, amb el temps, pogut suportar la pressió de l’home i evolucionar al mateix temps de forma sostenible, ja no n’hi ha tants. És per això, que la UNESCO, dins el programa MAB ( Man And Biosphere ) , al 1974 decidí crear les Reserves de la Biosfera. Aquests espais ( 400 arreu del món ) pretenen protegir i conservar espais naturals d’un gran interès paisatgístic, històric i antropològic que al mateix temps conviuen amb la presència de l’home i el desenvolupament social i econòmic que aquest fet comporta d’una forma harmonitzada i sobretot sostenible.

Tenint en compte aquestes premisses doncs, l’any 1993 la UNESCO declarà la illa de Menorca Reserva de la Biosfera. Per la seva forta cultura i tradicions, pel tipus de turisme que presenta i ven, per les seves platges, cales i costa, per la seva riquesa en vegetació endèmica… Però també i sobretot, per la gran estima, respecte i reconeixement que els menorquins tenen de la seva terra.
Continuar llegint »

Calustre del monestir de St. Martí del Canigó

[...] Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
més resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.

Amb aquests punyents versos acaba el poema èpic català per excel•lència: Canigó, de Jacint Verdaguer. Publicat el 1885 l’autor, a través del llibre, fa un recorregut fantàstic per tot el Pirineu amb sortida i arribada a la muntanya que li va arribar a robar el cor: el Canigó.

A la comarca nord catalana del Conflent, avui en dia territori de l’estat francès, s’aixeca per sobre els 2700 metres i de forma pràcticament solitària el bell massís del Canigó, els inicis del Pirineu més muntanyós. Aquesta muntanya però, té quelcom especial, un misticisme romàntic i fantàstic, que amb el temps s’ha omplert de llegendes i ha conservat antigues tradicions.

Tota aquesta atmosfera que envolta la muntanya doncs, va fer que un jove mossèn nascut en terres d’Osona i gran amant dels viatges, les excursions i la poesia; quedés tan fascinat per aquell paisatge, que després de recórrer tots els raconets de la muntanya i de les valls properes, extasiat per allò que els seu mirar captava, va sentir la necessitat d’abocar tot el seu sentiment en una obra poètica. Verdaguer acabava d’escriure llavors, un dels més grans poemes de la literatura catalana: Canigó.
Continuar llegint »

El gran parc zoològic de Temaikèn

Si t’agrada viatjar a la vegada que vius una experiència ecològica, en contacte amb la natura, a l’Argentina trobaràs un irresistible lloc que combina diversió, aventura i educació amb el contacte ilimitat amb la natura. L’objectiu? Que puguis passar un dia a l’aire lliure envoltat de vegetació i animals de diferents espècies.

Si la proposta t’agrada, l’únic que hauràs de fer és traslladar-te fins a Temaikèn, un gran parc zoològic ubicat a Belén de Escobar, a 50 kilòmetres de Buenos Aires. L’atractiu més sorprenent? L’absència de gàbies que separin el públic dels animals. En aquesta ‘terra de vida’, frase que es desprén del nom d’aquest lloc i que prové del tehuelche ‘tem’ (terra) i ‘aikèn’ (vida), tot està pensat per a aconseguir una respectuosa interacció entre la flora, la fauna i, per suposat, l’ésser humà.

A Temaikèn podràs veure de prop mamífers com l’ardilla de Prevost, el guanaco, l’hipopòtam, la suricata, el tapir, el tigre de bengala, la vizcacha, la mara patagònica i el colobo blanc i negre, entre moltes altres espècies. També et sorprendràs amb peixos d’aigua dolça i salada. Prefereixes les aus? Doncs recorre també Temaikèn per a trobar el choique, un flamenc caribeny, el nyandú, un pelícan africà, o el saddlebilled. Per suposat, tampoc manquen en el parc els rèptils com el cocodril, la tortuga o els yacarés.
Continuar llegint »

Pedalant per un canal al Delta de l'Ebre

Desenes de quilòmetres de mar, de platges i de sorra. Infinits canals i sèquies que donen de veure als arrossars, sempre assedegats, que dibuixen el paisatge interior d’aquest jove delta partit en dos parts pel gran Ebre, el nostre petit Nil. Ens trobem al sud, fregant València i entrant al mar, al Delta de l’Ebre.

Repartit entre les comarques catalanes del Montsià i el Baix Ebre, el Delta de l’Ebre és un dels espais naturals de Catalunya més significatius i emblemàtics. La seva orografia i relleu, a més a més, el converteixen en un lloc molt accessible i que afavoreix i propicia la pràctica del cicloturisme. Anar doncs a fer una excursió de cap de setmana amb la bicicleta per aquestes terres, que el riu ha anat dipositant en forma de sediments al llarg dels segles, serà una opció perfecte per a fer esport, veure natura i gaudir de la calma d’aquest indret.

Ja que decidim prescindir del cotxe durant tota la sortida, plantejarem la ruta sortint de l’estació de RENFE l’Aldea-Amposta-Tortosa i seguint l’Ebre pel marge esquerre passarem per Deltebre fins arribar a Riumar on farem nit per anar de tornada el dia següent. En total seran uns 60 quilòmetres per un terreny totalment pla. L’únic enemic això si, pot ser el vent. Preparats?

Continuar llegint »