[...] Em passat 4 hores a Nugget Point esperant veure els pingüins,  i un cop assolit el nostre objectiu ens encaminem cap a Cannibal i Surat Bay.

Aquestes dos petites badies serien el paradís per a un escriptor de novel·les. M’imagino una petita caseta de fusta amb un porxo atrotinat arran de platja on un home ja gran de cabells foscos i algun de blanc passaria hores amb la seva maquina d’escriure inventant països, continents, idees i persones, donant forma i fent créixer alguna idea estranya que li hagués vingut al cap… Tot acompanyat per al repòs de la sorra humida i verge, pel so relaxant d’una onada i per la sensació de sentir-se únic al mon, despreocupat de pors i terriblement feliç.

Continuar llegint »

La immensitat dels mars i dels oceans fan pensar en viatges llunyans plens d’aventures, en travessies que et porten a creuar l’horitzó. La idea d’un espai immens creuat per vents i tempestes mareja la imaginació i fa sentir-te petit, molt petit… El Pacífic sud guarda totes aquestes emocions i les mostra en desertes i salvatges platges, en escarpades costes. És un somiar constant, no serveix de res pessigar-te, no en podràs escapar… Si hi pots viatjar aprofitant algun dels vols econòmics a llocs tan exòtics no ho deixis perdre, valdrà la pena.
 
Nova Zelanda és el país, que proporcionalment amb les seves dimensions, alberga més parcs nacionals i reserves nacionals del món. Alguns d’aquests paratges reben visites diàries i no poden escapar de la mirada curiosa del turista, però altres quan el dia s’escurça i el fred arriba resten pràcticament solitaris, continuant amb el seu ritme vital de natura i fauna salvatge.
Continuar llegint »

Catalunya és un país muntanyós; de est a oest i de nord a sud pràcticament totes les comarques estan abraçades o rodejades de cims escarpats, de turons ajaguts, de boscos de colors re inventats, de valls verges… Al nord però és on trobem els Pirineus, la més gran serralada catalana.

El Berguedà, comarca pirenaica per antonomàsia, amaga molts racons per les seves muntanyes, entre d’altres, la serra del Catllaràs, unes muntanyes poc freqüentades de boscos de pins negres i avets, amb prats i camins de llegenda. Un grapat d’emocions i sensacions per emborratxar els sentits una vegada més i per deixar-se seduir per l’encant d’allò bell i tranquil.
Continuar llegint »