Ciutats, curiositats, Escapa't!

Els “búnkers”, història i vistes excepcionals

Un mirador privilegiat al cim del Turó de la Rovira
By , on 22 de abril de 2009
Vistes des del Turó de la Rovira

Vistes des del Turó de la Rovira

El Tibidabo, Montjuïc, el Parc Güell… Barcelona, degut a la seva orografia, disposa de innombrables llocs des d’ on gràcies a la seva alçada, es pot contemplar tota la ciutat; des de la línea de costa fins al gran mur geogràfic que suposa la serra de Collserola. De miradors n’hi ha molts, i cada un d’ells té el seu encant i la seva pròpia perspectiva de la ciutat. Però no tots són coneguts per a la gran majoria de barcelonins i barcelonines.

El Turó de la Rovira, elevat entre els barris del Guinardó i el Carmel, ofereix des del seu cim una panoràmica de 360 graus de tota la ciutat, combinant-ho també amb un conjunt d’antics edificis i instal•lacions de la guerra civil espanyola que fan remuntar a tot aquell qui s’asseu entre els murs que encara queden, a un passat bèl•lic, obscur i de lluita per a la llibertat i la democràcia.

El 1937, quan la guerra civil ja havia començat a Espanya i també a Catalunya, Barcelona fou la primera ciutat de l’estat en ser bombardejada des del aire. Amb l’ajuda aèria militar d’altres règims totalitaris com varen ser el de Hitler a Alemanya i el de Mussolini a Itàlia, Barcelona, com a ciutat clarament fidel a la república, va ser durament assetjada i bombardejada. Doncs bé, les defenses republicanes de la ciutat per a combatre el foc que des de l’aire anava erosionant la ciutat, instal•laren una important bateria antiaèria al cim del Turó de la Rovira.


La vella instal·lació militar republicana

La vella instal·lació militar republicana

De tot aquell passat, avui en dia encara en queden alguns vestigis; com tota l’estructura de ciment i formigó que allotjava els canons, les estàncies i passadissos que emmagatzemaven munició i feien de sostre als soldats i artillers. Així doncs, encara ara es poden veure els encoratges de ferro on s’hi assentaven els canons i es pot entrar a l’interior de les antigues estances.

Anys més tard, i encara en temps de postguerra, una gran onada migratòria provinent sobretot del sud d’Espanya vingué a Barcelona. A partir del 1948 algunes de les famílies immigrades pujaren fins al cim del Turó de la Rovira i s’hi construïren les seves pròpies barraques, algunes fins i tot entre les parets de l’antic arsenal i utilitzant les estructures encara intactes de les instal•lacions republicanes.

Actualment, el conjunt militar està totalment en desús i buit, a l’espera que un pla municipal, en el que també hi intervé el Museu d’Història de la ciutat, faci un rentat de cara per a la recuperació de l’espai i la seva divulgació com a lloc de rellevància històrica per a la ciutat de Barcelona. Recuperació de l’espai i també de la memòria, per què tots els ciutadans puguin gaudir d’un racó ple de historia acompanyats d’unes vistes si més no, privilegiades.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Els “búnkers”, història i vistes excepcionals”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio