Ciutats, Escapa't!

La Patum de Berga

Festa de foc Patrimoni de la Humanitat
By , on 5 de març de 2010

La Guita Xica, una de les figures més emblemàtiques, és molt àgil a l'hora de recórrer la plaça i ruixar al públic

La Patum és potser una de les festes més conegudes de Catalunya. Pels habitants de Berga és més important que qualsevol religió. Des del seu naixement no s’ha interromput ni pel franquisme (n’hi va haver prou amb dedicar-li una al Caudillo perquè els deixés en pau)  i es viu amb una passió només entorpida per tots aquells forans que no saben gaudir-la amb civisme.  La Patum se celebra pel Corpus (normalment, cap al maig-juny) i es caracteritza pel protagonisme del foc. De fet, per això Berga es va convertir en seu de les reivindicacions a favor dels actes de foc que es van fer arrel de la normativa europea que volia prohibir-los. El 2005 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La Patum dura cinc dies, de dimecres a diumenge, i s’hi van intercalant els dies de passacarrers (dimecres i dissabte) amb els de Patum, ja sigui completa (al vespre), de lluïment (al migdia) o la infantil, que se celebra divendres. Pels que no en conegueu res, us explicarem en línies generals en què consisteix la festa.

Els passacarrers o passades són, com el seu nom indica, un recorregut pels carrers de la vila. El primer dia se’n fa un al migdia, només amb el Tabal y els Gegants. Al vespre hi participen també les Maces, les Guites i els Gegants Vells. Les passades no són simples comparses, en realitat són més aviat un acte honorífic. I és que, durant el seu recorregut, les figures s’aturen davant les seus o domicilis de les autoritats locals (dimecres) i dels Administradors de la Patum (dissabte) per dedicar-los un ball.


La festa grossa, però, és la Patum. En les de lluïment, hi actúen totes les figures excepte els Plens. I a les vespertines, les completes, hi actúen totes les figures, també en el cas de la infantil però en condicions adaptades. Aquestes figures són, a part de les que ja hem mencionat en parlar de les Passades, els Turcs i Caballets, l’Àliga i els Nans Vells i Nous. Però per a un forà, el més espectacular és el Salt de Plens. Es tracta de 100 Plens, una mena de diables, coberts amb un total de 1000 fuets que salten a la plaça amb un acompanyant que els guía (ja que el vestit i màscara ignífugs impedeixen que el Ple vegi gaire cosa). La plaça es queda totalment a les fosques, s’encencen els fuets i tots els Plens comencen a girar alhora en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Per evitar ofegar-se amb el fum que retén la màscara, de tant en tant els Plens fan una volta sobre sí mateixos, la qual cosa fa l’espectacle més bonic al ser observat des de l’exterior. Fins que no s’apaguen tots els fuets, el Salt no finalitza.

Antigament res al món podia aturar un Salt de Plens. Ni caigudes, ni ferits, ni accidents, tot i que no era habitual que hi passés gran cosa. La gent que saltava en coneixia la mecànica. Actualment, però, un grup de voluntaris formen un cercle a la plaça que delimita la zona del Salt. Cadascún d’ells porta una vengala que, en cas d’emergència, s’encen i atura el Salt. Aquests voluntaris també són els encarregats de fer una advertencia essencial: “si entres, no podràs sortir”. I és que per anar a Patum, s’ha de saber a què es va. Un Salt de Plens és una experiència única, però cal ser conscient que no deixa de ser una plaça no gaire gran plena de foc. Els berguedans han viscut tota la vida fent Patum, però la resta de nosaltres no. Cal, doncs, que escoltem bé les advertències. De fet, el primer Salt de Plens es recomana observar-lo des de fora, per saber de què va i, el segon, saltar-lo si es vol, a poder ser en companyia d’algú que en conegui el funcionament. Perquè, tal com deiem, un cop dins, un s’hi ha de quedar.

Aquesta recomenació d’observar i aprendre és aplicable als cinc dies de festa. D’altra manera es poden produir accidents, ja no només pel foc, sinó per les aglomeracions de gent. S’hi concentren moltes persones en carrers estrets i places petites, així que cal mantenir el sentit comú i deixar-se portar per aquells que saben què es fan. Pel que fa la vestimenta, un factor molt important, els berguedans hi van amb calçat resistent (sovint botes de muntanya), camisa de màniga llarga de cotó, pantalons texans o de teixit no inflamable i el tradicional barret i mocador de Patum, que es poden adquirir la mateixa nit de Passades o Patum a una de les diverses botigues obertes que en venen.

Per acabar, una recomenació pels més porucs. Si no goseu viure una Patum en plena plaça, pugeu a Queralt i observeu des del mirador com el fum que sorgeix de la Plaça de l’Ajuntament pel Salt de Plens envaeix la vila i s’aprecia des de les alçades.

Foto: Guita 2004 per ^^baku^^ a Flickr.com.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “La Patum de Berga”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio