L’altra cara de Salou

Salou amaga racons tan bonics com les seves platges

Com succeeix amb la majoria de municipis costaners catalans, quan pensem en Salou ens ve un sol terme al cap: “platja”. Amb una mica de sort, en aquest cas, se’ns acut un d’extra (o un parell, millor dit): “Port Aventura”. I és que sovint oblidem que gairebé totes aquestes localitats tenen una historia al darrera, marcada sobretot per la tradició pesquera i pel modernisme. En el cas de Salou, parlem d’una vila que, a més de tenir un port comercial molt potent durant segles, gaudeix d’una tradició turística que es remonta al segle XIX, amb la inauguració del tren Reus-Salou i l’arribada dels primers estiuejants. De fet, l’Estació del Carrilet encara segueix d’empeu, commemorant l’existència d’aquest primer ferrocarril.

Per això i per molt més, Salou és històrica i, per tant, té molts més atractius dels que solem atorgar-li. Així, per exemple, l’Església de Santa Maria del Mar data del 1766 i va ser construïda per als pescadors. No gaire gran i d’aspecte acollidor i mediterrani, en destaca la bellesa de les pintures murals, obra de Lluís Maria Güell. També val la pena acostar-se fins la Torre Vella, que va ordenar construir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona l’any 1530. Tot i que l’interior ha estat restaurat, se’n conserva l’estructura exterior original. Actualment l’edifici es destina a exposicions d’art, malgrat que el que més en destaca és el Museu de l’Esmalt Contemporani, amb esmalts d’arreu del món.

Com a punt final a les visites històriques, cal recordar que el modernisme també va visitar Salou. Els propulsors d’aquest moviment artístic eren uns grans amants dels pobles costaners, i per això trobem manifestacions de la seva arquitectura arreu del litoral. A Salou, per exemple, podem visitar el Xalet Bonet. És obra de l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí. A la façana principal, un rellotge de sol amb peces de ceràmica i lletres neogòtiques resumeix tota una filosofia de vida: “aprofita el temps que passa i no torna”.

Per acabar la visita, què millor que un passeig pel moll del segle XIX, amb el seu monument al pescador; o un espectacle de la font lluminosa, obra del també autor de la font de Montjuïc de Barcelona Carles Buïgas. Tot plegat sense trepitjar la platja ni tenir necessitat d’anar a cap parc temàtic. I és que a Salou també es poden fer un munt de coses quan no és estiu o quan no fa bon dia, només cal conèixer-les.

Foto: Playa Levante de Salou per Gerard Reyes a Flickr.com.