Ciutats, Escapa't!

Mayumana atura el temps a Barcelona

El teatre Coliseum acull un espectacle ple de ritme
By , on 16 de novembre de 2009

M’havia quedat amb les ganes de veure l’anterior espectacle de Mayumana a Barcelona, però aquest cop vaig tenir la sort d’assistir-hi. Potser molts penseu que parlar d’aquesta companyia artística és només referir-nos a un espectacle de percussions, com pensava jo abans de començar Momentum, l’obra que ja roda per tot el món i que ara s’atura a Barcelona.

Res més lluny de la realitat. L’espectacle va començar amb l’element que ens fa recórrer tota l’obra, el so de les agulles dels rellotges. El temps, com sabeu, té una gran dosi de relativitat i, en funció de com l’utilitzem i què fem, passarà més o menys ràpid.

Així, Momentum surt a escena amb el que tots esperàvem, els calaixos gitanos i unes percussions perfectament coordinades entre la quinzena d’artistes sobre la tarima del teatre Coliseum. El temps començava a córrer… El so dels calaixos interactuava amb el moviment del cos dels artistes, que ens mostraven d’inici les seves capacitats físiques i de màxima concentració.

Escena inicial de Momentum amb els calaixos gitanos

Escena inicial de Momentum amb els calaixos gitanos

Momentum, però, encara ens havia de sorprendre. Per exemple, amb tot tipus de repertoris amb la percussió com a protagonista. Gots de vidre xocant contra un recipient ple d’aigua, el so de la guitarra quan freguem els dits a la fusta, els cops a terra… i tot al compàs de la música i fent que el temps vagi més o menys ràpid.

Un rellotge, símbol clar del temps, fa que en posar-ho al cos de cada artista aquest prengui un ritme diferent. Samba, hip-hop, clàssic… els artistes anaven passant-se el rellotge de mà a mà i interpretant diferents dances i balls amb gran qualitat.

També l’amor i l’humor tenen lloc a Momentum. Una tímida voluntària va sortir a l’escenari per a veure com li cantaven una cançó d’amor al compàs de les guitarres.

I és que el públic també és una part essencial de l’espectacle. Primer, l’artista espanyol Enrique Jacinto, ‘Kike’, va dedicar una cançó d’amor a la jove afortunada del públic que va pujar a l’escenari. Kike és un dels protagonistes de l’obra, amb un humor i un spanglish que van fer riure als assistents. A més, va demostrar la seva capacitat polifacètica amb coreografies i break-dance del bo.

L’arte connexió amb el públic arriba de la mà del gran Michael Feigenbaum, un especialista del Hip-hop i el BeatBox. La seva mobilitat i els sons de percussió amb la veu van emmudir el Coliseum. Tot fent un recital de percussions amb la veu va intentar que el públic seguís el seu ritme. El resultat, uns espectadors que amb més o menys resultat van posar la seva entrega i humor per a emetre algun so pel micròfon.

Després, Michael i Jonathan Elías, un altre dels artistes, van fer música amb el públic. Com? Diversos cables van caure enmig de les butaques. Cadascun, en tirar fort, emetia un so d’un instrument diferent. En aquest moment vaig tenir la sort d’utilitzar un d’ells, ni més ni menys que iniciant el ritme base quan en Michael m’indicava que comencés. Gràcies a ell vam aconseguir en uns minuts certa sincronia del so de tots els cables i una estona de diversió i connexió amb els artistes.

Cartell de Momentum

Cartell de Momentum

Com veieu, Momentum és molt més que percussió, i tot això sense haver dit que també va haver-hi temps per a sentir algunes veus i corus de tots els artistes. Entre tots ells, la tahitiana Geraldine Battesti ens va mostrar una veu dolça i tribal captivadora. Amb ella, l’espanyola Lu Arroyo ens va mostrar la veu més interessant, al meu parer.

Per últim no volem oblidar la música en directe que van posar essencialment un argentí i un espanyol, Jonathan Elías i Ramiroquai, el primer amb una guitarra potent, uns sols perfectes i un ritme frenètic, i el segon amb una bateria contundent que s’havia d’unir amb els moviments de cos dels seus companys, sempre amb èxit.

No volem acabar el post sense reconèixer la gran actuació de la resta d’artistes no citats, com Vanderson Souza Dos Santos, un brasiler amb el ritme a la sang que va ballar samba, va ser espectacular en les coreografies i ens va acomiadar dirigint a tot el grup amb una batukada a la mateixa platea.

Com ell, la resta van enlluernar el Coliseum de ritme, música, fusió de cultures, calma i frenesí… en una nova nit d’èxit a Barcelona. Els temps es va aturar al centre de la ciutat.

Facebook de Mayumana
Twitter de Mayumana

Foto: MayumanaSpain a Flickr

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Mayumana atura el temps a Barcelona”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio