Ciutats, Escapa't!, Turisme i menjar

Un sopar a Donostia

Descobreix i viu la nit donostiarra a base de "pinxitos"
By , on 5 de maig de 2009
Interior d'una tasca

Interior d'una tasca

Entrar a Euskadi sempre és especial. Els catalans tenim un estrany sentiment de germanor només entrar en territori basc i per tant les estones i estades viscudes en aquest petit país a caball entre el cantàbric i els Pirineus sempre són especials i boniques de recordar. A més, cada cop són més les ofertes de vols barats per a viatjar-hi, així que una visita a bon preu sempre és factible en funció de l’època de l’any.

La proposta que avui llancem no és un gran viatge ni una ruta salvatge. És tan sols una escapada, un cap de setmana… només un sopar si tu vols… Marxem a Donostia a veure Txakolí i a menjar pinxos i montaditos! Temptador, veritat?

La ciutat de Donostia ( San Sebastian en castellà ) és famosa pel seu festival de cinema, per la seva preciosa platja de la concha i el seu elegant passeig marítim, pel vigilant monte Igueldo o per les ecultures d’en Chillida desafiant la mar… Però per res més? I és que el que proposem no necessita de gaire més que de tenir gana, set i de moltes ganes de gaudir la nit donostiarra.


Són quarts de nou del vespre i la llum del sol d’abril ja comença a ser tènue, com si anés agonitzant. El sol deixa pas a la lluna i de mica en mica la marea va pujant, lentament, com si volgués anar amb total consonància amb la gent de la ciutat que mulla i abraça. I amb el sol post, la llum arriba per entre els carrers de la part vella de la ciutat; la llum dels bars, tasques, tabernes i restaurants que comencen a rebre els primers comensals. La nit s’imposa, i l’ambient també.

A partir d’ara doncs, ja podem començar el nostre particular peregrinatge que ens portarà, fins que el cos aguanti, a passar per diferents locals on anirem degustant entre got i got de Txakolí les diferents obres d’art convertides en un pinxo o bé en un montadito. La dinàmica és ben senzilla: es tracta d’anar passejant per al centre, amb tranquil•litat, sense preses. I quan veus a través d’una finestra d’algun dels infinits restaurantets quelcom que et crida fervorosament a taula, hi entres. Demanes un plat a la barra i l’omples, a lliure elecció, de tot aquell menjar que tens ganes de tastar, immediatament el cambrer haurà detectat que també tens set, per tan hauràs de remullar-ho tot una miqueta amb qualsevol dels vins del país. Un cop servit i menjat, de peu en qualsevol raconet del local, però sense quedar del tot tip, t’acostes a la barra, ensenyes el número d’escuradents que reposen al teu plat i pagues.

Aquesta és la dinàmica: entrar, menjar, veure i sortir en busca de la següent parada d’estacionament abans no caiguis rendit per un possible excés de calories o alcohol. És divertit, coneixes gent, t’ho passes bé i menges encara millor. Segur que no val la pena una sortida de cap de setmana?

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Un sopar a Donostia”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio