Consells per a viatjar

Amb cara de poker

Decidir el destí d'un viatge és com jugar una partida de cartes
By , on 20 de juliol de 2010

Viatges i poker, molt semblants

Després d’organitzar el viatge per a les meves vacances m’he adonat d’una cosa: pràcticament cap àmbit de la vida escapa a les negociacions. A casa, quan encara vius sota el regnat dels pares. A l’escola, quan creus que no pots donar un pas sense l’aprovació dels mestres. Al treball, quan balles un estira i arronsa amb el teu cap.
I sincerament, abans de endinsar-m’hi, jo pensava que no hauria de ser així quan triés un destí per escampar la boira a l’estiu. Però estava equivocat, i més si has de preparar un viatge amb dos o tres acompanyants. Llavors la cosa es complica, i poc a poc te n’adones que va agafant una flaira a partida de poker impressionant. Sí sí, de partida de poker.

És així. Quatre persones l’una davant de l’altra. Amb una beguda, una cigarreta i moltes cartes per mostrar. Un vol mar, l’altre muntanya. Un no vol creuar la frontera. L’altre prefereix volar per sobre de l’Atlàntic. A un el sedueix més la idea de llogar una bicicleta. L’altre no fa esport des que era adolescent i escull un cinc portes amb aire acondicionat.


És axí, és complicat. El que primer s’ha de tenir en compte és que sempre hi ha algú que fa de banca. És el membre del grup que organitza, que mana, que escolta totes les opcions i que pensa que l’èxit no té res a veure amb emportar-se el pot. Per ell, la imparcialitat inquisidora ja és tota una victòria.

En segon lloc, estan els que van a mig gas. Són aquells que trien un destí i aposten per ell amb una certa recança: “té platja, però està allunyada de l’apartament”. “M’encanta, vull anar a veure les escupinades de foc del volcà Etna! Ara que ben mirat, els sicilians no m’acaben de fer el pes…”. La debilitat és símptoma de derrota. És com intuir que el teu contrincant té dos sisos i que tú només el pots superar amb una doble parella.

I per últim, estar el guanyador. Ell es mostra decidit, no tremola, no té tics nerviosos i sí la mirada perduda. Juga amb un avantatge, perquè ho té clar. I no és que iguali la quantitat que hi ha sobre la taula, és que la multiplica per dos. “Mireu, anirem a Mallorca. Durant un parell de dies farem una ruta amb bicicleta pels voltants de Valldemossa. La resta, uns quatre o cinc, llogarem un cotxe per anar a veure altres llocs. Heu de tenir en compte que a la germana gran de les Pitiusses hi ha mar i muntanya, i a més, hi podem anar amb avió o amb vaixell. De fet, és una manera de sortir de la península i quasi quasi, de creuar la frontera”.
“Uf!”- exclamen els amics. “Tenies un ful!”. Acte seguit, el guanyador arreplega els calers, i qui sap, sota la màniga potser no tenia res més que un farol. O li encanta Mallorca, o tenia moltes ganes de tocar la pera.

Fotografia: Jam Adams a Flickr

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Amb cara de poker”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio