Post tagged with ‘carretera N-141E’

Museus

Resolt el misteriós cas de l’escultura del Museu de Manchester

La vibració dels visitants del museu i la base convexa de l'escultura feien que es girés sola.
By , on 22 de novembre de 2013

El Museu de Manchester es troba en aquesta ciutat britànica i és un dels més importants del Regne Unit. A l’Oxford Road, no només hi ha una part dedicada a l’exposició pública, sinó que també s’encarrega de finançar moltes investigacions arqueològiques. Allà s’hi poden trobar moltes exposicions, de ciències de la terra, d’animals (ja sigui amb escultures o de debò al Vivarium) i moltes peces de gran valor arqueològic. Hi ha objectes utilitzats pels primers humans que van habitar el planeta, així com mòmies i amulets egipcis per despertar la curiositat de tothom. De fet, l’exposició egípcia és de les més importants i famoses del museu.

A una de les sales de l’exposició egípcia s’hi troba l’escultura de Neb-Senu, que ha generat gran misteri i curiositat dels visitants, provocant una major afluència de visites. És una ofrena al Déu Osiris de més de 25 centímetres, construïda aproximadament l’any 1.800 abans de Crist. Els treballadors de la sala es van trobar que cada dia l’escultura es girava 180º. Van col·locar càmeres per filmar-ho i es van adonar que, efectivament, cada dia l’escultura girava sola d’una forma inexplicable. A mesura que passaven les hores del dia, l’escultura es donava la volta i a la nit es trobava completament del revés.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats

Llívia, una ciutat espanyola entre terres franceses

Amb el Tractat dels Pirineus totes les terres del seu voltant passaren a mans franceses
By , on 7 de gener de 2011

Un municipi separat de la resta...

Rodejat per terres franceses i unit a Espanya per una única carretera es troba el municipi de Llívia, un territori espanyol enclavat a França. Va ser arrel del Tractat dels Pirineus que el municipi quedà aïllat, a través d’aquest document Espanya cedia a país veí els trenta tres pobles de les comarques catalanes Vallespir, Capcir, Conflent, Rosselló i l’Alta Cerdanya, territoris que avui dia juntament amb Fenolleda formen els Pirineus Orientals. En el tractat es parlava de pobles i Llívia era una vil•la, per tant, quedà fora del pacte i continuà essent part del territori espanyol, tot i que físicament estigués a França.

Com a dada curiosa, durant la Guerra Civil espanyola el municipi de Llívia va posar-se del costat dels republicans i en perdre aquests la batalla va ser un dels últims territoris en caure en mans franquistes. Perquè? Per què per arribar-hi s’havia de demanar permís a França, ja que s’havia de trepitjar el seu territori i això no és mai feina fàcil. Quan aconseguirem el permís i entraren al municipi no trobaren cap resistència ja que tot Catalunya havia caigut i era inútil resistir-se. Actualment una carretera neutral de 5 quilòmetres uneix Llívia amb Puigcerdà.
Continue reading »

Comments (0)
Imatges del món, Països, Turisme i art

El Castell de Bran en Transilvania

Un indret ple de mites i llegendes
By , on 25 de maig de 2009
Castell de Bran

Castell de Bran

Avui viatjarem a Transilvania, terra que combina la realitat i la ficció per a donar vida al mite de Drácula. Prop de Brasov, es troba el Castell de Bran, inspiració perquè Bram Stoker dissenyi l’habitatge del vampir. La fortalesa va ser manada a construir pels cavallers teutónics en 1212, quan es van traslladar des de Palestina fins al Regne d’Hongria, i reconstruïda en 1378. La veritat és que la llegenda de Drácula es fa present entorn de Vlad Draculea, l’Empalador, governant famós per les seves sanguinàries tècniques de tortura.

La realitat és que mai va poder comprovar-se si Vlad l’ Empalador va residir en el Castell de Bran o no. La majoria de les versions indiquen que només va passar dos dies allí, en la masmorra, quan la regió era dominada pels otomans. En l’actualitat, l’edificació es troba oberta al turisme i és una important font d’ingressos per a Romania. Situat en Bran-Rucar, una antiga carretera entri Transilvania i Valachia, és propietat del multimillonario Roman Abramovich, després que aquest l’hi comprés al archiduque Dominic de Hagsburgo.

A més de la seva meravellosa arquitectura gòtica, els viatgers poden gaudir d’elements medievals, escultures i diferents objectes artístics que alberga en el museu que funciona en el seu interior. Boscos, rius i valls són el context perfecte per a l’edifici.
Continue reading »

Comments (0)
Ecoturisme, Escapa't!, Turisme i art

Montgarri: l’entrada alternativa

By , on 29 de gener de 2009
Panoràmica dels Pirineus

Panoràmica dels Pirineus

És l’única vall del Pirineu català orientada al Nord, l’única comarca amb un clima més atlàntic que Mediterrani, parlen la seva pròpia llengua i històricament han estat acostumats a viure aïllats per la neu. La Vall d’Aran sorprèn per la seva bellesa paisatgística, per la seva singularitat cultural i per la seva oferta turística, no sempre sostenible.

El viatger, que des de Catalunya, vol descobrir tot el que aquesta vall occitana pot oferir, té tres recorreguts diferents per endinsar-s’hi: la opció ràpida és pel túnel de Vielha, ràpid i còmode. La opció pels amants dels revolts es troba entrant pel port de la Bonaigua, una carretera de muntanya que ens enfilarà fins als 2000 metres. I la opció més romàntica i aventurera la trobareu si us hi endinseu per la pista forestal de Montgarri, un petit santuari del s. XII ficat enmig d’una vall llarga i estreta que ens portarà des del Pallars Sobirà fins a la ja esmentada Val d’Aran (nom occità).

Nosaltres però, ens centrarem en la última opció, la més impressionant en quant al paisatge i la que ens farà veure com n’ha estat de difícil la comunicació entre Catalunya i aquest petit territori pirinenc que reclama i reivindica uns trets culturals propis. Així doncs, ens plantem a Esterri d’Àneu i comencem el viatge!
Continue reading »

Comments (6)
Escapa't!, General, Turisme rural

Riudaura, el final de la carretera

By , on 24 de desembre de 2008

Queda arraconat en una vall estreta, entre boscos de fulles cromades pels colors infinits de la tardor i només comunicada per una carretera estreta que el fa accesible i protegit alhora de les multituds. És un poble rural però obert de ple al segle XXI, que lluita per conservar una identitat pròpia i per no perdre la seva personalitat i conservar els seus orígens.

Hi va haver un temps a Catalunya, que els pobles perdien pes, un temps en que la gent marxava a les grans ciutats, als focus industrials del país. I els municipis de comarques, aquells on tothom es coneix, on el temps passa sense agulles esclaves, on l’entorn forma part indisociable de la vida dels seus habitants, quedaven buits; els joves emigraven i els vells veien com de mica en mica tot s’anava apagant… Una radiografia trista, però real.

Passats uns quants anys, la tendència s’inverteix. Els ritmes frenètics, constants i freds de les ciutats, l’arribada massiva de turistes que agafen ofertes de vols… deixen de ser vistos, per alguns, com a progrés en la qualitat de vida i es busquen nous camins per on transcòrrer una vida d’èxit en un marc de confort, repòs i benestar. I això ho aporta la vida rural, la vida en els pobles. Aquests però, també corren un risc; el de converti-se únicament en pobles dormitori, despresos de tradicions i lligams humans, allò pel que són o haurien de ser valorats.
Continue reading »

Comments (0)
Consells per a viatjar, relats de viatges, viatges

L’autoestop: el vell mètode

By , on 27 de novembre de 2008

Una vegada em van explicar una història de dos nois polacs que vingueren des de Varsòvia fins a Alcanar sense agafar l’avió, sense pujar a un autobús, sense haver d’esperar cap tren… Simplement varen creuar tota l’Europa occidental fent “dit”, o altrament anomenat, autoestop. Aquella història em va fascinar i sorprendre. Qui era capaç de plantejar-se recórrer grans distàncies començant el viatge al voral d’una carretera? Doncs si, l’autoestop, encara és una opció.

En el plantejament que tota persona fa d’un viatge, mentre el prepara, l’organitza, s’informa… Sempre hi d’haver un espai pensat per definir de quina manera es vol viatjar i amb quins mitjants; quina serà doncs, la filosofia del viatge.  En un temps on la paraula viatjar s’ha posat de moda és fàcil caure en l’error de creure que el sol fet d’embarcar-se en un avió i aterrar en un país completament diferent al teu et fa tornar un gran aventurer o un agoserat explorador. Certament, en l’actualitat podem trobar infinitat d’ofertes de vols molt barats que cal aprofitar però, no ens enganyem, el destí en sí, no és el viatge.
Continue reading »

Comments (0)
Actualitat del viatjer, Breus

Via Michelín: on vols anar?

By , on 11 de juny de 2008

Diu un vell dit que el més important no és el final sinó el camí. Encara que quan viatgem la nostra ment està posada en el nostre destí final i, malgrat que l’inventor de la frase no es referia precisament als viatges, la realitat és que els desplaçaments en ocasions es poden convertir en una part més de l’aventura de viatjar. Per això és tan important no haver de preocupar-nos d’aspectes tècnics com l’estat de la carretera, el temps o l’itinerari.

Vía Michelín és una de les moltes empreses que treballa per a fer més tranquil el camí fins al nostre lloc de vacances. Ofereix un complet servei de visualització i localització cartogràfica. A través dels seus mapes podem calcular itineraris per carretera o en ciutat d’una manera molt precisa.
Continue reading »

Comments (4)
Ciutats, Guies per a viatjar, Imatges del món, viatges

El Machu Picchu, una obra arquitèctonica

By , on 22 de maig de 2007

Machu Picchu

Tots els que el visiten tendeixen a coincidir en què el Machu Picchu és un dels llocs antics més enigmàtics i bells del planeta. S’escolten nombroses llegendes i mites sobre aquestes ruïnes de Perú però es desconeixen quines són certes.

El professor Hiram Bingham va redescobrir les ruïnes de Machu Picchu durant el seu viatje a una conferència científica a Xile. Era l’any 1911. D’estada a Santiago de Xile, Bingham va rebre una invitació per fer un recorregut per les antigues ciutats del Perú. Va ser en aquesta ruta que un guia local el va portar fins al Machu Picchu. El profesor va queda meravellat i va aconseguir l’ajuda de la National Geographic Society per tornar a fer les seves excavacions.

Les ruïnes de l’antic poblat inca de pedra daten del segle XV. Segons alguns documents colonials, el Machu Picchu podría haver estat un palau privat del primer emperador inca. Però el tipus de construccions fa pensar que es va utilitzar més aviat com a temple religiós.

Continue reading »

Comments (1)
relats de viatges, viatges

Els Cliffs de Moher

By , on 16 de abril de 2007
Cliffs of Moher

A mig camí entre les ciutats de Limerick i Galway, s’alcen un dels paratges naturals més visitats d’Irlanda, els Cliffs de Moher.

Els Cliffs de Moher són una sèrie de penya-segats que arriben a alçar-se un màxim de 214 metres sobre l’oceà Atlàntic dibuixant una espectacular silueta de la costa irlandesa al llarg de més de 8 km.

Per tal d’arribar-hi s’ha de seguir la carretera N85 un cop arribat a Ennis, per acabar conduint per l’R478, una carretera estreta i amb força revolts. Tot i que les indicacions no són abundants s’arriba als aparcaments preparats perquè els turistes hi puguin estacionar-hi els seus vehicles. La visita costa 8 € per automòbil que s’ha de pagar a la sortida del pàrquing.

Continue reading »

Comments (0)
Actualitat del viatjer

Els aventatges de viatjar amb GPS

By , on 19 de octubre de 2006

GPSLa tecnologia punta s’endinsa cada cop més en les nostres vides, i cada cop són més els avanços de què disponsem quan ens anem de viatje. Així, el GPS pel nostre automòvil s’ha convertit en l’últim any en un dels complements més utilizats pels viatjers.

I és que el GPS t’ofereix la possibilitat de dirigir-te a qualsevol lloc d’Espanya i Europa carrer a carrer, reduïnt les opcions de pèrdua i afinant el teu destí al màxim. Entre les seves aventatges principals, el navegador permet establir la seva ruta atenent a diversos factors, com pot ser, per exemple, el tràfic o les obres, cosa que encara reduirà més la duració del trajecte i li oferirà comoditat.

Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio