Post tagged with ‘colors del taurons’

Escapa't!

Cau en el pecat de ‘La endiablada’ de Conca

Una festa plena de colors, soroll i vitalitat
By , on 20 de maig de 2014

conca

L’infern obre les seves portes durant les festes en honor de la Candelaria i Sant Blas de la localitat Almonesir del Marquesat, a la província de Conca; unes festivitats més conegudes com ‘l’Endiablada’. Els tres primers dies del mes de febrer més d’un centenar de “diables” dansen pels carrers de la localitat castellana, fent que la festivitat cobri gran esplendor i desbordi d’originalitat. Un cop que les proves, tornes a pecar cada any.

El protagonisme de les festes de ‘l’Endiablada’ recau en 130 veïns de la localitat d’Almonesir de Marquesat, que es disfressen de dimonis amb vistoses robes de colors. Aquets habitants de l’infern realitzen processons, dansen sense parar pels carrers i entren a l’interior del temple local, produint un soroll ensordidor amb els grans esquellots que porten lligats en la seva cintura. Els “diables” es rendeixen als sants locals i els ofereixen un espectacle de danses i salts al seu pas.

Encara que la celebració només pren tres dies, els veïns d’Almonesir del Marquesat es passen tot l’any preparant ‘l’Endiablada’, pendents que arribi el fred hivernal per vestir capells de colors, màscares sorprenents, vestits estrambòtics, corretges; i els indiscutibles protagonistes: els esquellots que anuncien el pas d’aquests diables per la localitat de la província de Conca. Tot això constitueix una explosió de color i soroll en la qual es tracta, sens dubte, d’una de les festes costumistes més extraordinàries d’Espanya.

L’acte més important de les festes de ‘l’Endiablada’, tant del dia de la Candelaria com de Sant Blas, és la processó del matí. Els 130 diables de la germanor d’Almonesir del Marquesat desfilen davant de la imatge en dues files i als costats del carrer. Els vestits són de colors vistosos i, encara que pocs conserven les seves màscares, tots porten i agiten al són dels seus passos una porra estrambòtica, que acostuma a estar rematada amb alguna figura monstruosa que farà estremir fins i tots als més valents de la vila.

En el moment menys pensat –i per a sorpresa dels turistes que visiten per primera vegada ‘l’Endiablada’ de Alomacid de Marquesat–, un dels diables arrenca una veloç carrera cap a la imatge de la Candelaria o Sant Blas amb els braços estesos, com en una espècie de súplica o oferiment. Alguns diables se sumen a la carrera i imiten al primer, segons el sentiment que alberguin en aquest instant; formant-se així una peculiar roda de diables. Tot això constitueix una tradició en la que les criatures vingudes de l’infern es rendeixen davant de les figures santes.

A l’impacte visual d’aquesta escena plena de fervor religiós cal afegir-se-li l’ensordidor i ininterromput repic dels esquellots que porten penjats dels costats els 130 diables que conformen la Germanor. Una vegada finalitzada la processó dels sants custodiats per els diables i amb les imatges sagrades protegides, l’escena torna a repetir-se a l’interior de l’Església local. Els diferents diables mostren els seus respectes a ambdues figures, fent ressonar els esquellots durant la celebració d’aquesta missa tan estrafolària, on devots i ‘diables’ comparteixen l’ambient i l’adoració pels sants.

Una vegada acaben els sants oficis, els diables semblen tornar de nou a l’infern i li passen el testimoni el protagonisme a les dones de la vila. Aquest protagonisme de les dones del poble es deu a que no poden formar part de la processó per la tradició de la Germanor, que és exclusiva per als homes nascuts a la localitat. No obstant això, no suposa un impediment perquè les dones també realitzin un espectacle de dansa que deixarà bocabadats als espectadors. Continue reading »

Comments (0)
Turisme i art

La bohèmia al barri de Montmatre de París

By , on 1 de octubre de 2012
Moulin Rouge

Llums i colors al Moulin Rouge

El moviment bohemi va ser una forma de vida del segle XIX que va agafar força principalment a França i, concretament, París. Consistia en un grup d’artistes i intel•lectuals que posaven en comú els seus pensaments, les seves idees, que es basaven en conceptes de llibertat front els arquetips i el creixement dels coneixements i l’intel•lecte. És un moviment molt interessant per tothom perquè suposa la llibertat de l’home front tot allò que l’oprimeix, per això els barris i ambients on es va desenvolupar són tant turístics a París. A més, en certa manera, es té idealitzat en forma de fotogrames de la pel•lícula ‘Moulin Rouge’ de Baz Luhrmann, ple de colors, llums i una història d’amor i passió.

Un dels barris més interessants del París bohemi és Montmatre. Es troba al districte 18, al nord de la ciutat. Allà, al segle XIX, es van allotjar artistes importants i famosos com Pablo Ruiz Picasso, Toulouse-Lautrec, Henri Matisse o Edgar Degas. Avui dia, és un dels barris més colorits i populars precisament per ser la casa de tots aquests artistes, de gran diversitat d’idees i estils. Està considerat Patrimoni Històric, per això el govern francès s’ha encarregat duran tots aquests anys de conservar-lo bé. Així doncs, s’hi realitzen poques obres i canvis i, per això, es conserva pràcticament en el mateix estat com al principi.

És un barri molt encantador i tranquil, és un plaer poder passejar-hi i contemplar els artistes de carrer. O també es pot veure el Museu de Montmatre, amb obres i exposicions de tots els artistes importants que han viscut al barri, com Dalí. Una altra opció és visitar el cementiri, per veure les làpides dels artistes que allà hi són enterrats o, finalment, entrar al Moulin Rouge, símbol absolut de l’entreteniment nocturn de França. Els dibuixos de Toulouse-Lautrec són molt famosos perquè representen les escenes més importants del cabaret amb personatges reals i lletres que recorden la publicitat dels anys posteriors. Actualment, es pot entrar dins del Moulin Rouge i gaudir dels seus espectacles. Això sí, els seus preus ronden els 100€ amunt. Així que molts turistes optaran per fer-se la foto a fora i prou.

Continue reading »

Comments (0)
Consells per a viatjar

Quin tipus de maleta aguantarà més el ritme dels meus viatges?

Al mercat trobem maletes rígides, semirígides o blanes
By , on 7 de desembre de 2010

Les preguntes que ens fem tots quan esperem les maletes: Haurà arribat? Estarà viva?

Estic cansada de veure a les cintes transportadores de l’aeroport maletes trencades, amb esgarrapades i inservibles. Maletes que després de no se quants viatges han acabat la seva vida, a les que només els hi queda morir en alguna escombraria. Són maletes de totes les marques i colors, des de les més estridents (amb colors florescents o estampats impossibles) a les més clàssiques; des de les primeres marques a les comprades als supermercats. Totes, al final, cauen víctimes del maltractament que sofreixen als aeroports. Què podem fer? La resposta és, igual de senzilla que de tràgica: no podem fer res. Si volem viatjar i portar amb nosaltres els nostres efectes personals no tenim més remei que sacrificar la vida d’alguna pobre maleteta.

Tragèdia i exageració apart, tot i que narrat d’una forma bastant melodramàtica, la veritat és que és aquesta la vida útil d’una maleta. El maltractament que se’ls hi dóna als aeroports fa que haguem de canviar d’equipatge més freqüentment del que ens agradaria i desperta a la vegada algunes preguntes. Quines maletes són més resistents? Compensa comprar maletes de primeres marques? No hi ha una resposta universal, ja que depèn en bona mesura de les preferències i gustos del consumidor, però si és veritat que hi ha una opinió més o menys generalitzada.

Trobem tres tipus de maletes, les rígides, les semirígides i es blanes. Començarem pels extrems. La maleta rígida és més robusta i per tant més resistent a cops i maltractaments, el fet que no es deformin les fan ideals per transportar objectes delicats. El problema que tenen és que una vegada es comencen a trencar moren de seguida, el seu caràcter compacte fa que no pugui durar massa, després d’haver-se començat a esgarrapar.

Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Illes i costa, viatges

Santiago – Fisterra, el camí pagà

Dels prats de la Galícia rural a la costa del immens Atlàntic
By , on 26 de abril de 2009
Imatge de la Rúa do Vilar, Santiago.

Imatge de la Rúa do Vilar, Santiago.

El cel ja feia presagiar que la pluja seria la nostra fidel companya de viatge, i els prats d’aquell color verd tant intens denotaven que la cortina d’aigua que s’acostava no era cap novetat per una regió que havia fet del ruixat constant una tradició més de la seva cultura. Galícia ens donava la benvinguda doncs, amb una pluja de la que ja no podríem escapar.

Comencem el viatge allà on el pelegrí l’acaba, a Santiago de Compostela, una ciutat monumental que amaga, entre els seus carrers més vells, aires d’una cultura celta ressuscitada amb el pas del temps i dels anys.

Amb carrers empedrats i cases baixes de finestres d’estil entre medieval i nord europeu Santiago sorprèn al visitant amb molts carrerons, places i placetes que es formen entre els edificis històrics que s’encaixen arreu de la capital celta. Tot i que plou, la passejada per la plaça de l’Obradoiro i tots els carrers que d’ella en surten conté un agradable encant, aquell que sempre es manifesta quan les passes del viatjant trepitgen història i llocs plens d’antigues llegendes. Però el nostre itinerari només ha fet que començar i ens acomiadem de la ciutat del pelegrinatge per endinsar-nos a la Galícia de prats verds i turons de boscos humits.

Continue reading »

Comments (2)
Escapa't!, General, Turisme rural

Riudaura, el final de la carretera

By , on 24 de desembre de 2008

Queda arraconat en una vall estreta, entre boscos de fulles cromades pels colors infinits de la tardor i només comunicada per una carretera estreta que el fa accesible i protegit alhora de les multituds. És un poble rural però obert de ple al segle XXI, que lluita per conservar una identitat pròpia i per no perdre la seva personalitat i conservar els seus orígens.

Hi va haver un temps a Catalunya, que els pobles perdien pes, un temps en que la gent marxava a les grans ciutats, als focus industrials del país. I els municipis de comarques, aquells on tothom es coneix, on el temps passa sense agulles esclaves, on l’entorn forma part indisociable de la vida dels seus habitants, quedaven buits; els joves emigraven i els vells veien com de mica en mica tot s’anava apagant… Una radiografia trista, però real.

Passats uns quants anys, la tendència s’inverteix. Els ritmes frenètics, constants i freds de les ciutats, l’arribada massiva de turistes que agafen ofertes de vols… deixen de ser vistos, per alguns, com a progrés en la qualitat de vida i es busquen nous camins per on transcòrrer una vida d’èxit en un marc de confort, repòs i benestar. I això ho aporta la vida rural, la vida en els pobles. Aquests però, també corren un risc; el de converti-se únicament en pobles dormitori, despresos de tradicions i lligams humans, allò pel que són o haurien de ser valorats.
Continue reading »

Comments (0)
Ecoturisme, Escapa't!, Turisme rural

Catllaràs, un paradís del Berguedà

By , on 8 de desembre de 2008

Catalunya és un país muntanyós; de est a oest i de nord a sud pràcticament totes les comarques estan abraçades o rodejades de cims escarpats, de turons ajaguts, de boscos de colors re inventats, de valls verges… Al nord però és on trobem els Pirineus, la més gran serralada catalana.

El Berguedà, comarca pirenaica per antonomàsia, amaga molts racons per les seves muntanyes, entre d’altres, la serra del Catllaràs, unes muntanyes poc freqüentades de boscos de pins negres i avets, amb prats i camins de llegenda. Un grapat d’emocions i sensacions per emborratxar els sentits una vegada més i per deixar-se seduir per l’encant d’allò bell i tranquil.
Continue reading »

Comments (0)
Turisme i art, Turisme i menjar, Turisme rural

La Vall d’en Bas, pobles de pessebre

By , on 20 de octubre de 2008

Carreteres estretes entre camps de conreu que formen laberints, ermites amagades entre boscos, veïnats on els carrers són el pati de casa, i el Puigsacalm que s’aixeca des de la vall per fer de gran talaia. Hem entrat a La Vall d’en Bas.

 A la comarca gironina de la Garrotxa, fent frontera amb la veïna Osona trobem una de les valls més tranquil·les que hom pot somiar. Amb colors vius i frescos de primavera a estiu i de tons beixos i marrons quan marxa el bon temps, la Vall d’en Bas ofereix sempre al visitant tranquil, fantàstiques postals i precioses panoràmiques que recullen l’essència d’aquest indret a on el temps es pren un altre ritme.

 Són 7 els pobles que integren el terme municipal de La Vall d’en Bas estenent-se de nord a sud i guarnint la vall amb poblets tant entranyables com Hostalets d’en Bas, conegut pel seu forn de pa i les seves tradicionals coques, que es troba en un del carrers més bonics de tota la comarca, sempre amb els balcons i les voreres engalanades de flors.

Continue reading »

Comments (0)
Consells per a viatjar, Escapa't!, Hotels temàtics, Imatges del món

Das Park Hotel: una experiència diferent

By , on 28 de juliol de 2008

Hi ha hotels de tots els colors, estrelles, ubicacions… Però per a hotel extrany, curiós, inimaginable, sorprenent i divertit, el Das Park Hotel, situat a Ottensheim (Àustria). Es tracta d’un allotjament situat a l’interior d’unes grans canyeries de formigó. Sí, sí, no diem cap bogeria.

Aquesta construcció és idea de l’artista Andreas Strauss. El seu objectiu és donar facilitats a aquells viatgers que tenen poc pressupost perquè en realitat el preu d’aquest hotel tan singular el marca el propi hoste. Es tracta del “pagui el que vulgui”, com si d’una espècia d’almoina es tractés. No està fet per a que la gent marxi sense pagar, però sí per a que ningú tingui problemes d’allotjament. Els diners s’inverteixen en el propi projecte.

Hi ha un total de tres cilindres. El preu que Andreas Straus va haver de pagar per ells és de 5.000 euros. A això cal afegir el mobiliari que hi ha a cacascun, que és senzill però bàsic. Amb els diners que van pagant els hostes va cobrint la despesa.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Escapa't!, Guies per a viatjar, Turisme i art, viatges

L’encant del barri de San Telmo

By , on 15 de juliol de 2007
San Telmo

El barri de San Telmo, a Buenos Aires, és conegut com el casc històric de la ciutat. És l’únic lloc on es preserven les cases i els carrers com eren al segle XIX i varies construccions del segle XVIII.

Abandonat durant la pesta de la febre groga el 1871, als anys 80/90 del segle passat va començar a poblar-se i novament i a adquirir interés turístic.

Continue reading »

Comments (0)
Actualitat del viatjer, Ciutats, Guies per a viatjar

Els viatgers de l’esport, altre tipus de turistes

By , on 12 de juny de 2007

Turistes de l'esport

El futbol mou muntanyes, i la pasió dels aficionats fa que siguin molts els que dediquen gran part dels seus estalvis a seguir al seu equip vagi on vagi. A Europa, els equips anglesos són els que més aficionats desplacen a les seves trobades, sobre tot a les competicions europees.

Sens dubte, aquest tipus de turisme conta amb particularitats especials en comparació amb els turistes tradicionals que van a visitar una ciutat. En primer lloc, els seguidors d’un club es desplacen a grans ciutats, ja que és allà on es disputen les finals europees o trobades entre els millors clubs del continent (Barcelona, Madrid, Milan, Londres, Atenas…)
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio