Post tagged with ‘conflent’

Ciutats

Llívia, una ciutat espanyola entre terres franceses

Amb el Tractat dels Pirineus totes les terres del seu voltant passaren a mans franceses
By , on 7 de gener de 2011

Un municipi separat de la resta...

Rodejat per terres franceses i unit a Espanya per una única carretera es troba el municipi de Llívia, un territori espanyol enclavat a França. Va ser arrel del Tractat dels Pirineus que el municipi quedà aïllat, a través d’aquest document Espanya cedia a país veí els trenta tres pobles de les comarques catalanes Vallespir, Capcir, Conflent, Rosselló i l’Alta Cerdanya, territoris que avui dia juntament amb Fenolleda formen els Pirineus Orientals. En el tractat es parlava de pobles i Llívia era una vil•la, per tant, quedà fora del pacte i continuà essent part del territori espanyol, tot i que físicament estigués a França.

Com a dada curiosa, durant la Guerra Civil espanyola el municipi de Llívia va posar-se del costat dels republicans i en perdre aquests la batalla va ser un dels últims territoris en caure en mans franquistes. Perquè? Per què per arribar-hi s’havia de demanar permís a França, ja que s’havia de trepitjar el seu territori i això no és mai feina fàcil. Quan aconseguirem el permís i entraren al municipi no trobaren cap resistència ja que tot Catalunya havia caigut i era inútil resistir-se. Actualment una carretera neutral de 5 quilòmetres uneix Llívia amb Puigcerdà.
Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!

Endinsa’t en la Catalunya Nord

És molt aprop i t'enamorarà
By , on 22 de juliol de 2010

Cotlliure vist des del mar

Catalunya Nord és el nom amb què és coneix des de fa dècades aquell territori del sud de França que va passar a formar part del país veí després del Tractat dels Pirineus. Allà encara hi perdura un cert sentiment català que el fa sentir, per a molts, molt proper al que es cou al sud dels Pirineus. Els colors insígnia de l’equip de rugbi de Perpinyà en són una bona prova. I més si tenim en compte l’èxit i importància d’aquest esport a la zona.

Més enllà dels motius històrics que la vinculen a Catalunya, aquesta regió manté vius un munt d’atractius culturals i monumentals que la fan de visita indispensable. A més, la tenim molt a prop i arribar-hi ens costarà només unes quantes hores de cotxe. Les comarques que la conformen són sis: l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Vallespir, el Rosselló i la Fenolleda, que sovint s’inclou per les relacions geogràfiques i administratives que manté amb el Rosselló. I, a continuació, passem a descobrir alguns dels racons que no et pots perdre.

Per començar, és de visita obligada la capital de la zona i també del Rosselló: Perpinyà. Per la seva estació de tren, a la que Dalí va anomenar temps ençà “el centre del món”, hi van passar alguns dels pintors més importants del segle XX. Picasso, Miró o Matisse en són exemple. Es tracta d’una vila marcada per la història i el passat. No et pots perdre el Palau dels Reis de Mallorca, la ciutadella, la llotja ni l’Ajuntament. Ni, per descomptat, el Castellet. Aquesta construcció, que en el seu día va fer de castell, de porta de la ciutat i de presó, és avui en dia l’emblema de la ciutat.

Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!, Turisme i art, Turisme rural

Muntanyes del Canigó, refugi de la poesia

La muntanya que inspirà el poeta català Jacint Verdaguer
By , on 18 de maig de 2009
Calustre del monestir de St. Martí del Canigó

Calustre del monestir de St. Martí del Canigó

[…] Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
més resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.

Amb aquests punyents versos acaba el poema èpic català per excel•lència: Canigó, de Jacint Verdaguer. Publicat el 1885 l’autor, a través del llibre, fa un recorregut fantàstic per tot el Pirineu amb sortida i arribada a la muntanya que li va arribar a robar el cor: el Canigó.

A la comarca nord catalana del Conflent, avui en dia territori de l’estat francès, s’aixeca per sobre els 2700 metres i de forma pràcticament solitària el bell massís del Canigó, els inicis del Pirineu més muntanyós. Aquesta muntanya però, té quelcom especial, un misticisme romàntic i fantàstic, que amb el temps s’ha omplert de llegendes i ha conservat antigues tradicions.

Tota aquesta atmosfera que envolta la muntanya doncs, va fer que un jove mossèn nascut en terres d’Osona i gran amant dels viatges, les excursions i la poesia; quedés tan fascinat per aquell paisatge, que després de recórrer tots els raconets de la muntanya i de les valls properes, extasiat per allò que els seu mirar captava, va sentir la necessitat d’abocar tot el seu sentiment en una obra poètica. Verdaguer acabava d’escriure llavors, un dels més grans poemes de la literatura catalana: Canigó.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio