Post tagged with ‘peregrinació’

Ciutats, Consells per a viatjar

Un traçat alternatiu per fer el Camí de Santiago: la senda primitiva

Va ser el camí escollit per Alfons II el Cast per visitar la tomba de l'Apòstol
By , on 27 de setembre de 2010

El Camí de Santiago està senyalitzat per guiar als pelegrins

L’apòstol Santiago morí decapitat a Jerusalem per defensar la religió cristiana, els poderosos del territori no deixaren que el seu cos sortís de la regió per això un grup de cristians agafà el cos i el portà d’amagat fins a Galícia, on descansen les seves restes. Al segle IX es descobrí el sepulcre i començà la llegenda. La peregrinació que el cos de l’apòstol havia fet va ser imitada i persones de tots els racons caminaven per veure el sant. Així, les terres del nord d’Espanya veieren l’esplendor i s’ompliren de visitants i cultura. Al segle XVI però, la guerra va fer oblidar la peregrinació i els horrors i la decadència prengueren partit; no va ser fins fa relativament poc, a començaments del segle XX que la tradició es reprengué. No hi va haver un fet desencadenant sinó la suma d’admiradors del camí els que el feren renéixer.

Tot i que el nom que rep aquesta peregrinació és en singular no només hi ha un camí per arribar a Santiago, de fet n’hi ha tants com persones decideixen arribar-hi. Però és veritat que n’hi ha de més famosos que d’altres; el més conegut és sens dubte el que s’anomena Camí Francès que per els gals comença a Saint Jean Pied de Port i pels espanyols a Roncesvalles. Aquest traçat es fa en unes 31 etapes, consta de 775 quilòmetres i recorre tot el nord peninsular: passa per emplaçaments com Pamplona, el Pont de la Reina, Logroño, Santo Domingo de la Calzada, Burgos, Boadilla del Camino, León, Astorga, Ponferrada, Portomartín o Palas de Rei, per arribar finalment a Santiago de Compostel•la.
Continue reading »

Comments (0)
Ecoturisme, Turisme rural

Anem a Montserrat a peu

Una bona manera d'iniciar-nos al senderisme
By , on 30 de juny de 2010

Monestir de Montserrat

Abans de començar a parlar-vos de la ruta és important que tingueu en compte què necessiteu per arribar a Montserrat d’una peça. Si no esteu acostumats a fer esport us recomano que planifiqueu l’excursió amb un mes d’antelació. Durant aquest mes us heu de dedicar a fer una mica d’esport: sortir a caminar uns 20 minuts al dia, anar amb bicicleta… qualsevol cosa que us activi. Un cop arribi el dia de l’excursió a Montserrat penseu que el més adient és portar un calçat esportiu que s’agafi bé al vostre peu. Així evitarem lesions. En quant a la roba, utilitzeu roba esportiva, unes malles o uns pantalons de xandall són vàlids per tal de fer-nos l’excursió el més còmoda possible. Tingueu en compte portar aigua i coses per menjar perquè és important que mantingueu l’estomac ple per tal d’aguantar.

Un cop fets aquests repassos d’indumentària, només cal que planifiqueu la vostra excursió. No us penseu que això d’anar fins a Montserrat a peu es cosa nostra. Ja a l’Edat Mitjana grups de persones feien aquesta peregrinació. Per què? Doncs perquè era la única manera d’acostar-se a la Santa Imatge. Avui dia nosaltres continuem amb aquesta tradició. Alguns ho fan per fe, altres per tal de gaudir de l’entorn natural i fer una mica d’esport.

Com que he suposat que la majoria de vosaltres no esteu acostumats a caminar durant molta estona, he pensat que la millor manera és que comenceu amb un trajecte més curt. Els que us mostro són de 1hora i 45 minuts. La qüestió és que des de Monistrol o bé des de Collbató (dos municipis molt propers al santuari) inicieu la vostra excursió. Si trieu Monistrol heu de saber que teniu tres camins a triar: El Camí de les Canals i l’Aigua, la Drecera dels Tres Quarts i el PR-C 19. Si preferiu Collbató podeu triar la Drecera dels Graus, el Camí de les Voltes i Sant Miquel o bé les Coves del Salnitre que us portaran fins al Monestir.
Continue reading »

Comments (0)
Consells per a viatjar, relats de viatges

El Camino de Santiago, imprescindible

S'ha de fer un cop a la vida
By , on 22 de juny de 2010

Santiago, el nostre destí final

Tot i que actualment ja no té la connotació religiosa que tenia anys enrere, he d’admetre que fer el Camino de Santiago s’ha convertit en una autèntica obsessió. Jo no sóc religiosa, més aviat el contrari, però crec que fer el Camino ha de ser una experiència vital molt important. No només per la importància de l’esforç físic que farem a l’hora de seguir etapa rere etapa, també perquè és un viatge que convida a la reflexió personal i espiritual. Tot i que no vull ficar-me en temes metafísics, perquè no és el meu fort, crec que el Camino de Sanitago és una peregrinació cap al nostre interior, un viatge que ens marcarà vitalment i que ens permetrà profunditzar personalment.

Al principi creia que bé, segurament per falta d’informació, només hi havia una manera possible de fer el Camino de Santiago. Doncs bé, m’equivocava ja que em va sorprendre gratament conèixer totes les rutes possibles. Tenint en compte que fa moltíssims anys era un pelegrinatge “obligat” és normal que hi hagi moltes maneres d’arribar-hi, ja que els peregrins venien de diferents parts del món. Així podem trobar diferents inicis del Camino, alguns exemples en són el Camí de l’Ebre, el de Sant Jaume, el de Madrid, el Francès o el Camí de la Ruta de la Llana. N’hi ha molts, tot depèn d’on parteixin els peregrins.

En quant sabeu d’on sortiu el més important és planificar una ruta a la mida. No heu de ser exigents, ja que heu de caminar durant tot el camí, per tant el més important és ser realista. Si sabeu que no podeu fer una ruta massa llarga, el millor és desplaçar-se a un lloc més proper i començar la ruta en aquell punt. Així no us frustrareu i seguireu amb il·lusió el vostre camí. Val a dir que molta gent opta per fer el Camino amb bicicleta, fet força interessant a tenir en compte. Tot i que personalment sóc més de fer-lo caminant.
Continue reading »

Comments (0)
Consells per a viatjar, Escapa't!

Caps de setmana romàntics

Un perill per la parella
By , on 14 de febrer de 2010
Com és el teu Sant Valentí?

Com és el teu Sant Valentí?

Sant Valentí... per a totes aquelles parelles que ho desitgin aquest es pot convertir en el dia final de la seva relació. Sí, heu llegit bé, Sant Valentí, tot i que és el presumpte dia de l’amor pot convertir-se en el dia de les crisis amoroses. La majoria de les parelles acostumen a regalar-se cosetes… bombons, coixins, pastissos, magdalenes… amb forma de cor, diplomes a “millor xicot/a” (si us plau que deixin de fabricar-los) i una llarga llista de moments “amor-caspa”, però bé, hi ha d’haver de tot en aquest món. Altres parelles opten per passar caps de setmana romàntics, un equivocació, perquè al conviure part de la màgia s’esfuma. Tot i així, com que estic per a servir, us proposo alguns llocs on poder viure la vostra relació.

Un clàssic és París, la ciutat de l’amor. Tots els enamorats somien en visitar-ho. És com una mena de peregrinació de la fe a Santiago de Compostela o a la Meca, però aquest cas en un vol a baix cost i amb l’amor per bandera. París serà el teló de fons de la vostre amor, es convertirà en el còmplice dels petons que us propineu cada 5 passos i de les discussions.

Vull anar a la Torre Eiffel-
 Doncs jo ja hi he anat i no t’acompanyo-
 Ah, si? Amb qui has estat tu aquí?
 Jo? No, jo… un cop… fa mil anys… amb ma mare…

Per sort, algú es va inventar les reconciliacions, sense cap mena de dubte la millor part d’una relació.

Un dels altres destins pels enamorats és Venècia, una altra mena de visita obligada, tot plegat per passejar amb góndola. Sempre m’he preguntat quin tipus d’intimitat es pot tenir en una barqueta amb un paio que et porta cap a “cap part”, però bé, coses de l’amor, que és cec. Em sembla que és com trobar romàntic anar amb taxi pel centre de París. Jo no ho veig massa, però què hi farem!
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Guies per a viatjar, Imatges del món

Abidos: el culte a Osiris

By , on 22 de octubre de 2007
Abydos

Sepultats en la sorra per segles d’Història, molts dels monuments rendeixen culte a Osiris. Situada en la riba occidental del Nil podem trobar el petit poble d’Arabat el-Madfurnah, “Arabat l’enterrat”. A prop, suposadament, es troba la seva capital Thinis, a qui els grecs li van donar el nom d’Abidos, ciutat santa i bressol de les dinasties egípcies més antigues.

Abidos es va convertir així en un important centre de soterrament de les primeres dinasties, i fins i tot, una vegada que la capital es va traslladar a Menfis, molts dels següents faraons van seguir construint-s’hi tombes fictícies.

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio