Post tagged with ‘pirineu aragones’

Escapa't!, Imatges del món, Turisme i art

Ruta del Pirineu Comtal, una passejada per la història de Catalunya

El comtat de Berga o el de Ripoll seran algunes de les cites obligades
By , on 18 de març de 2011

El millor del romànic català es troba a la Vall de Boí

És suficient ser català per conèixer Catalunya? Haver nascut o viscut a un territori no és prova inescrutable de conèixer-lo a fons. La majoria de nosaltres viu el dia a dia amb presses i a corre-cuita, sense parar-se a pensar quin és l’origen del terra que trepitgem o del paisatge que veiem. En aquest sentit, veiem com tot i viure a Catalunya és molt difícil conèixer tota la història que aquesta amaga al darrera, ja no per la seva extensió, que fa que les històries i experiències es contin per milers, sinó per la seva riquesa cultural.

Catalunya ha estat territori i llar de moltes cultures, unes cultures que han deixat tal quantitat de restes que és gairebé impossible conèixer-les totes. Per ajudar-nos en aquesta tasca de descobriment de la terra en la que vivim, hi ha moltes rutes i excursions, una d’elles és la Ruta del Pirineu Comtal, on se’ns explica la història del naixement de Catalunya, la història de “com una societat hereva del món romà i visigòtic, a les valls pirinenques catalanes entre els segles IX i XII, va adquirir una identitat diferenciada manifestada en una llengua pròpia, el català, i un nom de país, Catalunya”, explica la Generalitat de Catalunya, impulsora d’aquest itinerari.

Així, viatjarem des de l’Empordà fins a Ribagorça, i passarem pels antics comtats que van configurar, anys més tard, Catalunya. Existeixen diferents rutes, depenent dels dies dels que disposem per fer l’excursió, i dels nostres interessos i preferències personals. Depenent d’aquest itinerari passarem per uns comtats o per uns altres, aquests són tots els que les configuren:
Continue reading »

Comments (0)
Especials

El major domini dels Pirineus Catalans

Baqueira Beret ofereix el major domini esquiable del Pirineu Català a
By , on 20 de novembre de 2010

Espectacular imatge de Baqueira Berete, un inabastable territori de neu

Estava buscant la ruta per anar-me’n un cap de setmana a la neu. Hi havia moltes possibilitats, però sempre crec que en la varietat està l’èxit, així que no vaig dubtar. Practicaria esquí a Baqueira Beret, ja que es tracta del major domini esquiable del Pirineu Català amb un total de 104 quilòmetres. Un dels grans avantatges que compta les estacions de Baqueria Beret és el seu microclima atlàntic que recorre tota la vall. El que pot semblar només una dada insignificant, per a aquells una mica entesos sobre la matèria saben que aquesta circumstància facilita la conservació d’una gran qualitat de la neu natural. O el que és el mateix, que la neu artificial té menys cabuda aquí que en altres estacions.

Si et consideres un esquiador que fa temps va deixar de ser principiants i fins i tot sense rubor et situes entre els experts en això de l’esquí i la neu, tindràs una oportunitat per demostrar-ho en la famosa pista coneguda com l’Escornacabres. Aquí podràs demostrar realment el talent que dius tenir perquè és una de les més exigents que hi ha a les estacions d’esquí. Es podria dir que és la pista negra reina de Baqueira Beret.

Estem parlant d’una inclinació de 45 graus. Però no us espanteu, aquells que l’han baixat (ho sento, però el meu nivell no arriba a atrevir-me a tant) diuen que sí que és cert que les primeres pendents són molt agudes, però que tampoc no és massa estreta la pista i a mida que es va avançant per ella, la dificultat es fa menys intensa i es converteix en una de nivell negre més. Encara que sí que és molt recomanable baixar per aquesta pista mística quan hi hagi un bon nivell de neu natural, ja que si la superfície està congelada sí que seria gairebé com una odissea.

Continue reading »

Comments (0)
Guies per a viatjar

Camí de Sant Jaume, tram català del Camí de Santiago

La Generalitat està duent a terme un projecte de difusió per tornar al vell itinerari l’antic esplendor
By , on 31 de octubre de 2010

EL Camí de Sant Jaume comença entre les muntanyes de Montserrat

Fa uns quants posts parlàvem d’un camí de Santiago menys conegut, menys transitat i més autèntic: el primitiu. Però són molts els itineraris possibles per arribar a la ciutat on descansen les restes de l’apòstol. A Catalunya tenim el camí de Sant Jaume, el tram que discorre per la comunitat autònoma i que et dóna la possibilitat d’enllaçar amb el traçat francès o l’aragonès. Aquest camí català era, antigament, molt popular; però amb els anys va anar entrant en crisi fins quedar pràcticament oblidat. Fa uns anys però, la Direcció General de Turisme de Catalunya va decidir rescatar de l’oblit aquest traçat i condicionar-lo perquè tornés a ser practicable.

I així ho està fent, des dels darrers temps està portant a terme tota una campanya de reconstrucció i difusió del Camí de Sant Jaume sense precedents. Aquest afany de difusió el portà a establir un stand informatiu a la darrera edició del Saló del Turisme de Barcelona, l’abril d’aquest any.
Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!

Us agradi o no la neu anem cap a La Molina

Catalunya compta amb pistes d'esquí de qualitat
By , on 20 de gener de 2010

La Molina, preparada per a rebre't

La Molina, preparada per a rebre't

Aprofitant aquests dies de temporal, on pràcticament tota Catalunya ha estat assaltada per la neu, per què no aprofitem i (ja que ens hem acostumat a lluitar contra aquest temporal) gaudim d’un cap de setmana a La Molina?

A La Molina hi trobarem totes les facilitats que ens permetran gaudir d’uns dies d’esquí envoltats d’un entrorn natural envejable. La qualitat de les seves pistes i la bona organització de la zona contribueixen activament a la preservació del medi ambient. La Molina té cura de l’entorn natural on es troba gràcies a les aportacions diaries que en fan els seus visitants, ja que part del forfet s’invirteix en medi ambient. Relacionat amb aquest tema és important destacar que l’estació d’esquí va aconsseguir, l’any 2002, la “Q” de Qualitat Turística que reconeix els nivells de qualitat dels serveis que ofereix La Molina.

D’altra banda i pel que fa a l’esquí La Molina ens ofereix 61 Km de pistes d’esquí alpí (13 pistes verdes, 16 blaves, 17 vermelles i 7 negres) entre els 1.700m i 2.445m de cota. Gaudeix de 16 remuntadors en funcionament i de pistes especials, entre les que destaquem 2 pistes de raquetes i la pista de trineus entre moltes altres. Aquesta és una gran opció per aquells a qui no els hi agradi l’esquí alpí o considerin que no en saben prou, perquè així aquells que fent cunya ens emportem a tothom per davant tenim l’oportunitat d’apendre a La Molina, ja que l’estació té 8 escoles d’esquí i snow amb 400 professors a la nostra disposició. Ja no tenim excusa.
Continue reading »

Comments (0)
Ecoturisme, Turisme rural
Anem a la muntanya?

Els cims de Catalunya, una gran oportunitat

By , on 18 de gener de 2010
Vall de Núria

Vall de Núria

De tant en tant, a tots ens ve de gust una mica d’aire pur, de tranquil·litat i pau. I generalment, la muntanya acaba sent el nostre gran refugi. Escapar-se dels espais urbans per deixar-se perdre entre la natura és un dels bàlsams de la vida moderna, però cal saber on anar i com anar-hi. La informació i la preparació són imprescindibles a l’hora de pujar a qualsevol muntanya. A Catalunya tenim cims de tot tipus, i no només al Pirineu. Alguns més alts per experts en muntanyisme, d’altres més senzills per simples amants de la natura.

Un bon lloc per començar és el Montseny, en un dels seus cims més emblemàtics, el Matagalls (1696 metres sobre el nivell del mar). El Matagalls és un clàssic entre l’excursionisme català. Sortint des de Collformic, amb poc menys de 2 hores, et pots plantar al capdamunt del cim amb vistes meravelloses a la plana de Vic, al Pedraforca al fons, al Turó de l’Home i Les Agudes i fins i tot al Puigmal i al Canigó. En un dia clar, fins i tot es pot arribar a veure la Torre Mafre i l’Hotel Arts de Barcelona. El descens passa pel Collet de l’home mort, el Coll Pregón i el Coll Sesportadores fins arribar, finalment, a Sant Marçal.

Si aquest nivell ja el teniu superat el següent pas, pot ser l’ascensió al Puigmal (2.910 metres sobre el nivell del mar). Una ruta clàssica entre les clàssiques, però més complicada. Només és recomanable de fer-la els mesos d’estiu i fins a finals de setembre. És un preciosa ruta d’unes 6-7 hores que us permetrà visitar dos llocs ben emblemàtics del Pirineu Oriental català com són el mateix cim del Puigmal i el Santuari de Núria.
Continue reading »

Comments (0)
Breus, Turisme rural

Hotels amb encant enmig el Pirineu català

L'hotel Condes de Pallars de Rialp
By , on 15 de octubre de 2009
Un hotel rural de grans dimensions

Un hotel rural de grans dimensions

El Pirineu català és un dels indrets màgics del nostre territori, tan immens que un es pot perdre i tan petit que ens podem quedar un dia sencer a un espai reduït admirant la seva bellesa. És per això que sempre que he pogut he fet una escapada ràpida al Pirineu o, com a mínim ben a prop.

Avui us vull recomanar un dels hotels amb encant de la zona, al poble de Rialp. Parlem d’un hotel enmig de les muntanyes del Pallars Sobirà que té ben a prop municipis tan coneguts com Sort o Esterri d’Àneu, entre d’altres, i la proximitat de pistes d’esquí com la de Portainé.

Enmig del poble, a la carretera que el creua -no patiu que no hi haurà soroll a la nit- es troba i veu clarament l’hotel Condes de Pallars, un majestuós edifici amb tocs rústics, just al costat d’un camp de futbol d’herba natural. Vaig tenir l’ocasió d’allotjar-m’hi fa uns anys el mes de setembre i l’experiència no va poder ser millor, per això calia explicar-la a Viatjar.cat.
Continue reading »

Comments (1)
Escapa't!, Turisme i art, Turisme rural

Muntanyes del Canigó, refugi de la poesia

La muntanya que inspirà el poeta català Jacint Verdaguer
By , on 18 de maig de 2009
Calustre del monestir de St. Martí del Canigó

Calustre del monestir de St. Martí del Canigó

[…] Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
més resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.

Amb aquests punyents versos acaba el poema èpic català per excel•lència: Canigó, de Jacint Verdaguer. Publicat el 1885 l’autor, a través del llibre, fa un recorregut fantàstic per tot el Pirineu amb sortida i arribada a la muntanya que li va arribar a robar el cor: el Canigó.

A la comarca nord catalana del Conflent, avui en dia territori de l’estat francès, s’aixeca per sobre els 2700 metres i de forma pràcticament solitària el bell massís del Canigó, els inicis del Pirineu més muntanyós. Aquesta muntanya però, té quelcom especial, un misticisme romàntic i fantàstic, que amb el temps s’ha omplert de llegendes i ha conservat antigues tradicions.

Tota aquesta atmosfera que envolta la muntanya doncs, va fer que un jove mossèn nascut en terres d’Osona i gran amant dels viatges, les excursions i la poesia; quedés tan fascinat per aquell paisatge, que després de recórrer tots els raconets de la muntanya i de les valls properes, extasiat per allò que els seu mirar captava, va sentir la necessitat d’abocar tot el seu sentiment en una obra poètica. Verdaguer acabava d’escriure llavors, un dels més grans poemes de la literatura catalana: Canigó.
Continue reading »

Comments (0)
Ecoturisme, Escapa't!, Turisme i art

Montgarri: l’entrada alternativa

By , on 29 de gener de 2009
Panoràmica dels Pirineus

Panoràmica dels Pirineus

És l’única vall del Pirineu català orientada al Nord, l’única comarca amb un clima més atlàntic que Mediterrani, parlen la seva pròpia llengua i històricament han estat acostumats a viure aïllats per la neu. La Vall d’Aran sorprèn per la seva bellesa paisatgística, per la seva singularitat cultural i per la seva oferta turística, no sempre sostenible.

El viatger, que des de Catalunya, vol descobrir tot el que aquesta vall occitana pot oferir, té tres recorreguts diferents per endinsar-s’hi: la opció ràpida és pel túnel de Vielha, ràpid i còmode. La opció pels amants dels revolts es troba entrant pel port de la Bonaigua, una carretera de muntanya que ens enfilarà fins als 2000 metres. I la opció més romàntica i aventurera la trobareu si us hi endinseu per la pista forestal de Montgarri, un petit santuari del s. XII ficat enmig d’una vall llarga i estreta que ens portarà des del Pallars Sobirà fins a la ja esmentada Val d’Aran (nom occità).

Nosaltres però, ens centrarem en la última opció, la més impressionant en quant al paisatge i la que ens farà veure com n’ha estat de difícil la comunicació entre Catalunya i aquest petit territori pirinenc que reclama i reivindica uns trets culturals propis. Així doncs, ens plantem a Esterri d’Àneu i comencem el viatge!
Continue reading »

Comments (6)
Consells per a viatjar, General

Tres hotels amb encant

By , on 23 de juny de 2008

Hotels amb encant. Només pronunciar-ho ja sona bé. Ràpidament la nostra ment s’activa i ens imaginem gaudint d’algún preciós paratge amb el qual omplir de diversió i relax les nostres vacances, ponts i o escapades de cap de setmana. En aquest post trobaràs una selecció de tres destins diferents, un d’ells català. El Molino de Morillas, a Granada, l’Hotel Grevol de Girona i la Posada Real La Casa del Abad de Ampuda, a Palencia. Quin escolliràs? Segur que et costarà decidir-te.

Si entre les nostres prederències es troba la zona d’Andalusia, una bona opció serà allotjar-nos en el Molino de Morillas de Granada, un antic molí de farina rehabilitat, amb vistes meravelloses cap a la Sierra de Castril. Podràs gaudir d’un dels sis apartaments de lloc als quals no els falta ni un detall: deliciosa gastronomia, atractives activitats a l’aire lliure i, per suposat, la possibilitat de realitzar sessions de relaxació i hidroteràpia.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio