Post tagged with ‘pobles pescadors’

Illes i costa

La bellesa única de Corfú

Corfú és una illa grega amb influència francesa, italiana i bizantina
By , on 11 de febrer de 2012

Corfú és una illa grega situada al nord, a prop de les costes d’Albània. Les seves impressionants platges es combinen amb nombrosos llocs d’interès cultural, zones d’oci i per practicar esport. Corfú és una illa cosmopolita però també ha sabut conservar en els pobles l’essència i les tradicions gregues. Corfú ofereix tots els registres turístics que un pugui desitjar: des de festes a la platja que no acaben mai fins a racons on regna la calma i el temps sembla que no flueix.

Illa de Corfú

Illa de Corfú

El seu litoral és un dels majors reclams de l’illa: zones rocoses i abruptes penya-segats i, en la zona oest, cales amb aigües tranquil·les i platges paradisíaques amb aigües cristal·lines. Precisament Corfú és famosa per la pràctica d’esports marítims com la vela i busseig; així que no perdis l’oportunitat i aixeca’t de tant en tant de la tovallola!
Continue reading »

Comments (0)
Illes i costa

Sarandë, el paradís perdut d’Europa

La ciutat més turística d'Albània te platges verges
By , on 9 de febrer de 2012

Albània és un país de l’Europa de l’Est desconegut per als turistes occidentals. No obstant, aquest és un dels majors atractius d’aquesta ex república soviètica ja que les seves platges son verges i conserven tot l’atractiu natural. La millor forma de començar a conèixer Albània és a través de Sarandë, aquesta petita ciutat a la costa és la més oberta al turisme estranger i, tot i així, presenta uns preus molt baixos per l’encantador entorn natural.

Sarandë, Albània

Sarandë, Albània

La cuitat de Sarandë és la opció perfecta per aquells turistes de platja que vulguin viure una gran aventura en un paratge casi inexplorat. La ciutat s’ha desmarcat de la tradició otomana que impregna la resta del país i s’ha deixat influir per la cultura grega a través de la veïna illa de Corfú. Així doncs, pels carrers de Sarandë escoltarem cantar kalimeras i efaristós, i podrem tastar un gyros en el passeig que segueix la línia de la costa.
Continue reading »

Comments (0)
Turisme i menjar

Agafa el cotxe i gaudeix de la Gamba de Palamós

Des del 2007 és una marca registrada que assegura la qualitat del producte
By , on 7 de gener de 2012

Una de les millors excuses per agafar el cotxe i apropar-se a Palamós és per la qualitat del dinar que es menjarà aquell dia. Marisc, peix… tots els productes relacionats amb el mar tenen cabuda en aquesta meravellosa ciutat situada a la comarca del Baix Empordà que limita amb la Mar Mediterrània i els termes municipals de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i Forallac. Però sens dubte, només un d’aquests aliments és el rei, o en aquest cas la reïna, ‘la Gamba de Palamós’.

Aquesta és la marca que has de buscar per assegurar la qualitat de l'aliment

Aquest crustaci és d’un color vermell intens i es pesca entre el Cap de Begur i la riera de Ridaura (Platja d’Aro). El seu fantàstic sabor i la seva inqüestionable qualitat han portat a l’Ajuntament de Palamós i la Confraria de Pescadors ha crear una marca de garantia: ‘La Gamba de Palamós’, que des del 2007 assegura al client que el producte li arribarà amb el màxim nivell de qualitat; amb un sabor exquisit, un aroma inconfusible, un aspecte atractiu i un grau de frescor immillorable. L’alta qualitat s’aconsegueix gràcies a l’aplicació de normes estrictes tant en el procés de pesca, com en el tractament o en la manipulació de les gambes durant la distribució. A més, es té un control exhaustiu de la cadena de fred que acompanyarà la gamba des del mar fins el consumidor final.

Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Illes i costa

La cara desconeguda d’Itàlia

Els Dolomites, la costa amalfitana i la illa de Burano són indrets desconeguts pel turista mitjà
By , on 21 de octubre de 2010

Una imatge més propi d'un somni dels Dolomites italians

Es cert que els viatges a Itàlia són un dels llocs recurrents i turístics per excel·lència des de fa molts anys. De ciutats que estan dins dels circuits turístics internacionals hi tenen un bon grapat: Roma, Florència, Venècia, Milan, etc. Són només uns exemples, però per sort pels ulls curiosos i ben entrenats n’hi ha encara de llocs on el turisme, tot i que hi és pressent, no els ha assenyalat com a destí prioritari. Són indrets on encara és possible la sorpresa i descobrir tresors memorables.

Tot i que la UNESCO li va atorgar el sempre prestigiós títol de Patrimoni de la Humanitat, els Dolomites no estan saturats pel turisme internacional.  Es tracta d’una secció del Alps localitzada a les províncies italianes de Adige, Trentino i Veneto. El seu punt més alt és el Marmolada, amb 3344 metres d’alçada. I una de les millors maneres de conèixer aquesta àmplia àrea és travessar els diferents ports de muntanya que ofereixen al turista uns paisatges muntanyosos dignes de la millor de les postals de Nadal.

Un altre tresor semi desconegut, i espero que continuï així un munt d’anys més és la costa amalfitana, que és l’àrea de la costa italiana que banya el Mar Tirreno i que està situat al sud de Nàpols, justament a  la península de Sorrento. Aquesta zona està plena de petites poblacions que s’ha de conèixer. Llavors la millor manera de recórrer aquest litoral es llogant un cotxe que et porti pels diferents pobles i després fer-lo a peu. Com per exemple, el poble de Positano que està replet de pujades, carrers estrets i esglésies en racons amagats. Es tracta de poblacions que van perdre molta població amb la migració a les grans capitals italianes i que ara estan rebent un turisme inicial.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Illes i costa

La Costa Daurada, tot un tesor mediterrani

Salou i Cambrils són dos de les principals localitats de la Costa Daurada
By , on 26 de agost de 2010

A la Costa Daurada a més de platja es pot visitar també monuments

Catalunya té a la Costa Daurada una d’aquestes zones que semblen atrapar-te de mica en mica, i gairebé sense adonar-te vas tornant any rere anys a les seves platges, als seus restaurants, als seus carrers i a la seva gent. Les poblacions costaneres més importants d’aquesta zona del litoral català són Salou i Cambrils, tant per la seva història com pels seus múltiples atractius. En totes dues poblacions el modernisme català es barreja amb monuments més antics, en uns pobles de pescadors i mariners per excel·lència. El Passeig Miramar comunica el municipi de Salou amb el de Cambrils, per la qual cosa serà un dels llocs que més transitarem.

Cambrils té aquest encant especial producte de la seva barreja de platja i història, És impossible resistir-se a una cita amb ella durant aquets dies de festa o vacances. De manera que aquells que vulguin conèixer-la i intimar amb la ciutat no han de perdre temps, doncs els seus hotels es copen de turistes amb el mateix objectiu de desconnectar amb la vida rutinària. El seu centre històric o alguns monuments com l’ermita de la Mare de Dèu del Camí i el Museu Molí de les Tres Eres ja s’estan empolainant per rebre els flaixos dels estressats turistes.

A la zona urbana de la ciutat de Salou, destaquen bells exemples d’arquitectura modernista, com la torre de Cal Bonet, així com el monument erigit en record del rei Jaume I, que va elegir les costes de Salou per emprendre la conquesta de Mallorca en l’Edat Mitja. Al recorregut per la ciutat no es pot evadir el passeig per la Torre Vella, que és una edificació del segle XVI i es troba actualment habilitada com a seu d’exposicions i actes culturals.
Continue reading »

Comments (0)
Actualitat del viatjer, Ciutats, Escapa't!

Mercats medievals de Catalunya

Els pobles tornen al seus orígens
By , on 27 de juliol de 2010

És una altra època? No, és un mercat medieval català

A vora de castell, monestir i riu, ocellet, no hi facis el niu. D’aquesta i de moltes altres dites populars només podreu gaudir a un lloc: els mercats medievals. Ja fa uns anyets que els castells i murades han perdut el seu valor proteccionista, que els pobles es construïen al voltant d’un castell i encerclats per una murada per resguardar-se dels perills. Ara els pobles s’encerclen entre carreteres i autopistes i no estan exposats als perills de l’època medieval. Però hi ha a qui li agrada conservat les velles tradicions i recordar els fets passats, convertits ara en una font de cultura.

A Catalunya tenim la sort d’haver conservat, en molts dels pobles, els mercats medievals. Dos o tres dies a l’any el poble o ciutat torna als seus orígens i es trasllada a una època molt diferent a l’actual, on els vestits, els espectacles al carrer, els artesans i la música es converteixen en protagonistes.

Aquests dies passejar pel carrer és com presenciar una obra de teatre en viu, amb la sort de que no només la pots observar, sinó viure-la(mai el mot en viu agafa un significat més literal). Els cuiners ens ofereixen les seves especialitats, els artesans les seves gerres i teles i els músics les seves cançons medievals. Tot un espectacle per als sentits, que també gaudeixen de l’olor a encens que impregna els carrers.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Turisme i art

L’altra cara de Salou

Què podem fer a la vila més enllà d'anar a la platja i a Port Aventura
By , on 11 de març de 2010

Salou amaga racons tan bonics com les seves platges

Com succeeix amb la majoria de municipis costaners catalans, quan pensem en Salou ens ve un sol terme al cap: “platja”. Amb una mica de sort, en aquest cas, se’ns acut un d’extra (o un parell, millor dit): “Port Aventura”. I és que sovint oblidem que gairebé totes aquestes localitats tenen una historia al darrera, marcada sobretot per la tradició pesquera i pel modernisme. En el cas de Salou, parlem d’una vila que, a més de tenir un port comercial molt potent durant segles, gaudeix d’una tradició turística que es remonta al segle XIX, amb la inauguració del tren Reus-Salou i l’arribada dels primers estiuejants. De fet, l’Estació del Carrilet encara segueix d’empeu, commemorant l’existència d’aquest primer ferrocarril.

Per això i per molt més, Salou és històrica i, per tant, té molts més atractius dels que solem atorgar-li. Així, per exemple, l’Església de Santa Maria del Mar data del 1766 i va ser construïda per als pescadors. No gaire gran i d’aspecte acollidor i mediterrani, en destaca la bellesa de les pintures murals, obra de Lluís Maria Güell. També val la pena acostar-se fins la Torre Vella, que va ordenar construir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona l’any 1530. Tot i que l’interior ha estat restaurat, se’n conserva l’estructura exterior original. Actualment l’edifici es destina a exposicions d’art, malgrat que el que més en destaca és el Museu de l’Esmalt Contemporani, amb esmalts d’arreu del món.
Continue reading »

Comments (0)
Ciutats, Guies per a viatjar

Petits pobles en una gran ciutat, Barcelona

Un recorregut pels barris barcelonins
By , on 23 de febrer de 2009
Imatge de la Plaça Joanic

Imatge de la Plaça Joanic

Les ciutats canvien. Creixen, s’eixamplen, acullen a nous ciutadans… Barcelona no és una excepció i al llarg de molts i molts anys ha anat canviant la seva fisonomia, la seva manera de mostrar-se i d’organitzar-se. A partir de principis del segle passat i de forma gradual, Barcelona es va anar estenent del mar cap a la muntanya i de mica en mica, tots els altres municipis que l’envoltaven van anar quedant envoltats per la ciutat comtal fins que varen perdre el seu estatus de municipi independent i van quedar integrats en el terme municipal de Barcelona.

Aquest pobles són el que avui en dia anomenem barris o districtes: Sants, Horta, Sarrià, Gràcia… La singularitat però, d’això que estem explicant és que aquest model de creixement ha dotat a Barcelona de no només un centre històric o casc antic per a la ciutat, sinó que molts dels barris que fa temps varen ser municipi independent tenen també avui dia el seu petit nucli antic i els seus carrerons més semblants als d’un poble que no pas als d’una gran metròpoli.

Surt un matí de diumenge a passejar per Barcelona i dedica’t a descobrir barris que no coneixies, a endinsar-te per carrerons desconeguts i a seure en un banc de qualsevol plaça en la que no hi havies estat. Intenta captar la petita i pròpia essència de cada barri, de la gent que hi viu, hi treballa…
Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!, General, Turisme rural

Riudaura, el final de la carretera

By , on 24 de desembre de 2008

Queda arraconat en una vall estreta, entre boscos de fulles cromades pels colors infinits de la tardor i només comunicada per una carretera estreta que el fa accesible i protegit alhora de les multituds. És un poble rural però obert de ple al segle XXI, que lluita per conservar una identitat pròpia i per no perdre la seva personalitat i conservar els seus orígens.

Hi va haver un temps a Catalunya, que els pobles perdien pes, un temps en que la gent marxava a les grans ciutats, als focus industrials del país. I els municipis de comarques, aquells on tothom es coneix, on el temps passa sense agulles esclaves, on l’entorn forma part indisociable de la vida dels seus habitants, quedaven buits; els joves emigraven i els vells veien com de mica en mica tot s’anava apagant… Una radiografia trista, però real.

Passats uns quants anys, la tendència s’inverteix. Els ritmes frenètics, constants i freds de les ciutats, l’arribada massiva de turistes que agafen ofertes de vols… deixen de ser vistos, per alguns, com a progrés en la qualitat de vida i es busquen nous camins per on transcòrrer una vida d’èxit en un marc de confort, repòs i benestar. I això ho aporta la vida rural, la vida en els pobles. Aquests però, també corren un risc; el de converti-se únicament en pobles dormitori, despresos de tradicions i lligams humans, allò pel que són o haurien de ser valorats.
Continue reading »

Comments (0)
Escapa't!, General, Illes i costa

Cadaqués, el paradís que va enamorar Dalí

By , on 28 de març de 2008

Passar uns dies a la Costa Brava és ideal per a viure moments de relax. Molts barcelonins i gent de la gran ciutat aprofiten per a fer les seves escapades de cap de setmana a aquesta zona i fugir del soroll. Un dels lloc més visitats és Cadaqués. Per aquest poble de pescadors, també conegut com el poble de Dalí, han passat artistes de la talla de Picasso, André Derain, Federico García Lorca, Man Ray i Matisse.

Molts diuen que Cadaqués és com una illa. En certa manera dona aquesta sensació perquè és un nucli de població aillat per les muntanyes del Pení. No es pot veure més civilització, només té vistes al mar.

A Cadaqués hi ha infinites platges. Algunes, per la seva proximitat al poble, son les més turístiques, però si segueixes els camins que hi ha pel rocós litoral arribaràs a algunes platges amb menor afluència de banyistes. A més, moltes d’aquestes són nudistes. No es tracta de la típica platja de sorra, la tovallola s’ha d’estendre sobre la roca. Port d’Alguer, Cala S’Alqueria Petita, Cala S’Alqueria Gran… són algunes de les més conegudes. Si prefereixes tranquil·litat, et recomanem la platja d’en Pere Fet.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio