Escapa't!

Cau en el pecat de ‘La endiablada’ de Conca

Una festa plena de colors, soroll i vitalitat
By , on 20 de maig de 2014

conca

L’infern obre les seves portes durant les festes en honor de la Candelaria i Sant Blas de la localitat Almonesir del Marquesat, a la província de Conca; unes festivitats més conegudes com ‘l’Endiablada’. Els tres primers dies del mes de febrer més d’un centenar de “diables” dansen pels carrers de la localitat castellana, fent que la festivitat cobri gran esplendor i desbordi d’originalitat. Un cop que les proves, tornes a pecar cada any.

El protagonisme de les festes de ‘l’Endiablada’ recau en 130 veïns de la localitat d’Almonesir de Marquesat, que es disfressen de dimonis amb vistoses robes de colors. Aquets habitants de l’infern realitzen processons, dansen sense parar pels carrers i entren a l’interior del temple local, produint un soroll ensordidor amb els grans esquellots que porten lligats en la seva cintura. Els “diables” es rendeixen als sants locals i els ofereixen un espectacle de danses i salts al seu pas.

Encara que la celebració només pren tres dies, els veïns d’Almonesir del Marquesat es passen tot l’any preparant ‘l’Endiablada’, pendents que arribi el fred hivernal per vestir capells de colors, màscares sorprenents, vestits estrambòtics, corretges; i els indiscutibles protagonistes: els esquellots que anuncien el pas d’aquests diables per la localitat de la província de Conca. Tot això constitueix una explosió de color i soroll en la qual es tracta, sens dubte, d’una de les festes costumistes més extraordinàries d’Espanya.

L’acte més important de les festes de ‘l’Endiablada’, tant del dia de la Candelaria com de Sant Blas, és la processó del matí. Els 130 diables de la germanor d’Almonesir del Marquesat desfilen davant de la imatge en dues files i als costats del carrer. Els vestits són de colors vistosos i, encara que pocs conserven les seves màscares, tots porten i agiten al són dels seus passos una porra estrambòtica, que acostuma a estar rematada amb alguna figura monstruosa que farà estremir fins i tots als més valents de la vila.

En el moment menys pensat –i per a sorpresa dels turistes que visiten per primera vegada ‘l’Endiablada’ de Alomacid de Marquesat–, un dels diables arrenca una veloç carrera cap a la imatge de la Candelaria o Sant Blas amb els braços estesos, com en una espècie de súplica o oferiment. Alguns diables se sumen a la carrera i imiten al primer, segons el sentiment que alberguin en aquest instant; formant-se així una peculiar roda de diables. Tot això constitueix una tradició en la que les criatures vingudes de l’infern es rendeixen davant de les figures santes.

A l’impacte visual d’aquesta escena plena de fervor religiós cal afegir-se-li l’ensordidor i ininterromput repic dels esquellots que porten penjats dels costats els 130 diables que conformen la Germanor. Una vegada finalitzada la processó dels sants custodiats per els diables i amb les imatges sagrades protegides, l’escena torna a repetir-se a l’interior de l’Església local. Els diferents diables mostren els seus respectes a ambdues figures, fent ressonar els esquellots durant la celebració d’aquesta missa tan estrafolària, on devots i ‘diables’ comparteixen l’ambient i l’adoració pels sants.

Una vegada acaben els sants oficis, els diables semblen tornar de nou a l’infern i li passen el testimoni el protagonisme a les dones de la vila. Aquest protagonisme de les dones del poble es deu a que no poden formar part de la processó per la tradició de la Germanor, que és exclusiva per als homes nascuts a la localitat. No obstant això, no suposa un impediment perquè les dones també realitzin un espectacle de dansa que deixarà bocabadats als espectadors.

Els forasters hauran de gaudir d’aquestes festes com a espectadors, doncs la Germanor dels Diables d’aquest municipi només accepta com a membres als fills homes de Alomacid. Tot i la impossibilitat d’adoptar la caracterització de diables durant aquests dies tan assenyalats de Febrer, no és impediment per gaudir de les vistoses piruetes i balls dels “diables”, que executen els passos sota la supervisió del Diable Major, el membre de la Germanor que porta més anys implicat en aquesta festivitat.

Dues llegendes per a una festivitat de diables sorollosos
L’origen de la celebració de ‘l’Endiablada’ de Alomacid de Marquesat no ha pogut ser verificada per documents oficials disponibles. No obstant això, podem trobar en la tradició oral dues històries paral•leles però amb trets comuns que expliquen l’origen dels diables d’aquesta pintoresca localitat de Castella-la Manxa, una referida a la Candelaria i l’altra a Sant Blas.

La història oral més estesa parla d’un mite relacionat amb la imatge de Sant Blas, que va ser trobada per uns pastors en el paratge dels Majanares. Aquesta aparició va fer sorgir una disputa amb el poble veí de Pobla d’Almenara, en la qual el Sant va resoldre miraculosament a favor d’Almonesir de Marquesat i fent que els pastors mostressin la seva alegria per aquests fets es fent sonar els esquellots del seu bestiar, que alhora van penjar a les seves esquenes. Per rentar la cara del sant van utilitzar un ‘aiguardent’, l’única cosa que tenien a mà, fet que encara es recrea cada any.

La segona història parla de la Verge, qui sentia vergonya per entrar en el temple amb el seu fill en haver estat engendrat sense haver jagut ella amb un home. Per evitar les mirades malicioses de la gent cap a la Verge, van aparèixer en el lloc uns diables que duien una estranya vestimenta i que feien un gran soroll amb esquellots penjats de l’esquena i el maluc. Amb tan esperpèntic espectacle, la verge de la Candelaria va poder evitar ser el centre d’atenció.

Imatge: anthonyqh3

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Cau en el pecat de ‘La endiablada’ de Conca”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio