Escapa't!

Empuriabrava, la Venècia catalana

Un dels encants de Castelló d'Empúries a tocar dels Aiguamolls
By , on 19 de abril de 2010

Vista aèrea d'Empuriabrava

Va ser a mitjans dels anys 60 quan es van construir al Golf de Roses un seguit de canals artificials que rebrien el nom d’Empuriabrava. Tot i que un dels projectes inicials era fer arribar els canals fins a Figueres, l’arribada de la transició i el despertar dels primers grups ecologistes va frenar aquesta iniciativa. Avui en dia aquesta urbanització, situada a dos quilòmetres de Castelló d’Empúries i part del seu terme municipal, és la marina interior més gran del món i un dels enclaus turístics més importants del Mediterrani. La seva platja té un quilòmetre i mig i s’extén des de la frontera amb Roses fins a la desembocadura del riu La Muga.

Els canals de la Venècia catalana formen una quadrícula i tenen vies asfaltades. Els seus habitants viuen amb tot luxe de comoditats. La majoria disposen de casa amb jardí, garatge i accés privat als canals, doncs poden amarrar les embarcacions just davant del seu domicili. A més, l’urbanització té un aeròdrom privat especialitzat en salts de paracaigudes. De fet, és un dels centres més importants del sector a nivell mundial. L’any passat hi van saltar 125.000 persones.


Tot i que Empuriabrava és artificial, ofereix un paisatge inèdit al nostre país. No cal, doncs, fer més de dos mil quilòmetres per veure canals. I encara menys quan a tocar dels canals trobem dos indrets a la alçada pel que fa interès turístic. El primer és el mateix Castelló d’Empúries, tot i que el seu nucli original i separat d’Empuriabrava. Hi descobrirem una vila que encara està marcada per l’essència medieval. Sense anar més lluny, l’Esglèsia de Santa Maria és, per dimensions i naturalesa, gairebé com una catedral. Es considera el monument religiós més important de la provincia després de la catedral de Girona. Un altre dels atractius de la vila són les restes que en queden de la muralla i de la porta de la muralla, coneguda amb el nom de Portal de la Gallarda. Altres encants històrics que es conserven són el safareig o el pont vell.

Si ens cansem de tantes construccions de l’home i tenim ganes de gaudir de la natura en estat pur, podem optar pel segon enclau indispensable de la zona. Ni més ni menys que els Aiguamolls de l’Empordà, un dels parcs naturals més emblemàtics de Catalunya i un espai ideal per gaudir d’una varietat de flora i fauna -sobretoto aus- inigualable.

Parlem, doncs, d’una zona que ho té tot. Natura, canals, passat històric i fins i tot la possibilitat de gaudir de grans platges o practicar esports de risc. Per molt que ens parem a pensar, no trobarem cap lloc a la geografia espanyola que ofereixi tanta varietat en tan poc espai. Per tots els que encara no hi hagueu estat, teniu una nova cita a l’agenda. Empuriabrava, Castelló d’Empúries i els Aiguamolls us esperen.

Foto: Vista aeria Empuriabrava per La Muga a Commons.wikimedia.org..

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Empuriabrava, la Venècia catalana”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio