Especials

Rememorant Viena

By , on 10 de desembre de 2011

Del grapat de ciutats que he visitat al llarg de la vida, poques m’han sorprés tan gratament com Viena. Va ser en aquesta mateixa època, ara fa tot just dos anys. Fèiem el nostre any Erasmus a Bolonya i varem agafar un vol Ryanair que sortia tirat de preu per tal de fer una escapada ràpida a Bratislava. Per tot allò d’aprofitar i veure món, ja se sap. Però aviat va córrer la veu entre la colla d’amics, encara nova de trinca, i l’un per l’altre i la bogeria pròpia de l’Erasmus, tot plegat es va conjuminar perquè allò acabara sent un viatge a Viena en tota regla.

Viena

La millor Viena és la de les sensacions, la de les petites coses.

Perquè Viena està a una passejada en bus de Bratislava; només 80 quilòmetres i 4 euros de tiquet després estàvem a l’antiga i esplendorosa capital del tan antic com desaparegut Imperi Austro-hongarès. Bé, en realitat passarem un dia a Bratislava abans d’això, però no ve al cas; farem una elipsi espaitemporal. Com anava dient, aquesta capital centroeuropea alberga un encant que t’envolta només arribar.

El Nadal vienès és un espectacle singularment únic i segurament una de les èpoques de l’any que més bé expliquen la Viena més genuïna. Perquè el dia és gris, o més aviat blanquinós, si de cas tímidament assolellat en algun moment, i això és part de l’encant d’aquesta ciutat. Perquè fa fred però amb una mica de sort encara no hauran caigut les primeres nevades. Perquè és tot un goig passejar pels seus carrers principals i trobar a tot arreu senyors que torren, o les típiques wienere –salsitxes vieneses- mentre es freguen les mans per escalfar-se. I per cert que allà vaig descobrir que és típic menjar una mena de coques d’oli amb un foradet enmig, igualetes que les que fa la meua iaia, valenciana de sempre.

I llavors alces el cap i contemples ast0rat la brillantor de les llums decorant edificis enormes, magnificents, i veus més encara brillar una mena de casetes allà al fons i t’hi atanses i es tracta d’un mercat enorme que s’estén des dels peus mateixos d’un ajuntament que més bé sembla un palau tret del conte de Hansel i Gretel, que ben pensat amb tots els dolços que adornen el mercat ja el podrien convertir en una enorme casa de xocolata. És aleshores quan te n’adones que Viena està feta de Nadal, però sobretot està feta d’hivern. I com que tota ella és hivern, l’hivern la respecta i la conserva molt bé.

Ara que rememores aquella experiència te n’adones que t’ha eixit un text més de sensacions que no pas de descripcions i grans elogis envers la grandesa imperial de la ciutat dels kàisers. La Viena de primeries de segle passat, la dels cafès, els bohemis i els literats. La ciutat que competia amb París i la volia guanyar en el seu propi terreny. La Viena de Schönbrunn, la de Sissi emperadriu i tot això. I és que resulta que no cal, perquè tot això hi està implícit a cada casa, a cada pedra, a cada cantonada d’aquesta ciutat de somni. Hi tornaràs, a Viena.

Imatge| Izarbeltza

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Rememorant Viena”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio