Especials

Ses Illes, Antònia i jo

Una experiència personal
By , on 27 de gener de 2012
Portocolom

l moll de Portocolom (Felanitx) a l'horabaixa.

El meu amor incondicional per les Illes Balears es remunta a quatre anys enrere, quan estàvem a Alacant pel concert del 25 d’abril i voltavem pel backstage a la cacera d’algun component d’Antònia Font, per fer-los una entrevista. En aquells moments tot just acabava de descobrir que Antònia Font no era una dona que cantava sinó un grup d’homes fets i drets als que, per aquesta mateixa raó, jo tenia certa mania. A penes si havia sentit Wa yeah així de passada i no m’havia acabat d’agradar. Però un gran amic d’aquell moment n’era un fan convençut i allà que anavem. No trobàrem Antònia però sí Aura, una mallorquina molt simpàtica que podria haver sigut hostessa en un estand de Viatges Illes.

Era jove, potser un parell d’anys més gran que nosaltres i duia al damunt una alegria pròpia de qui ha agafat el puntet d’alcohol just per garantir una nit del tot memorable. Parlava amb aquell aire de divertiment i aquella gràcia insular tan característica de la parla salada que vaig pensar que Mallorca havia de ser un lloc completament meravellós. Me’n vaig enamorar de l’accent i vaig pensar que tot just era la fusió perfecta.  Una combinació miraculosa entre els més bells trets del català oriental i tota la puresa dels dialectes del bloc occidental: les vocals neutres de Lleida i els mots més genuïns de la meua estimada terreta valenciana; tot adobat amb aquella tonada tan purament mediterrània, tan exòtica i un pèl arcaïca que sonava a les meues orelles com música celestial.

Poc després aquell preuat descobriment em conduiria paradoxalment al punt de partida. Amb això arribaria per fi a Antònia Font i al gran mestre Joan Miquel Oliver i la seua manera particular de ser, estar i entendre el món. I així, vaig agafar un Taxi i després un Batiscafo per acabar descobrint que curiosament no hi ha millor manera de conèixer i entendre aquestes meravelloses illes que anant ni més ni menys que A Rússia, un llarg viatge que demana emprendre’l amb Alegria, que només amb aquesta actitud la vida sembla qüestió de Coser i cantar, i així allà on anem trobarem Lamparetes enceses que ens guiaran i ens mostraran el camí.

I és que no passa sovint, que un grup, una persona, un llibre, una obra d’art tinguen el poder de marcar un abans i un després en la teua existència. Que et transformen i et canvien la mentalitat i el punt de vista de les coses, que els faces teus fins a l’extrem que ja no saps distingir ambdues perspectives, perquè tu ja no eres el tu d’abans, sinó el de després. Que descobreixes que hi ha una frase d’Antònia per a cada estat d’ànim, per a cada moment de la vida, que al seu torn et fa submergir-te i profunditzar-hi fins a límits ans impensables en unes lletres que tenen el meravellós encant de dir-ho tot sense dir absolutament res. I això és justament la màgia de Joanmi, d’Antònia i de la terra mallorquina que els ha vist créixer.

Imatge| Reflexes

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Ses Illes, Antònia i jo”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio