General, relats de viatges

Entrevista amb Marc Serena, història d’un viatger català

El jove, de 25 anys, fa la volta al món tot fent entrevistes
By , on 15 de juny de 2009

marc

Es diu Marc Serena, és periodista, de Manresa, té 25 anys i fa uns mesos es va proposar fer la volta al món i fer 25 entrevistes a 25 joves de 25 anys. A dos mesos de finalitzar el seu viatge, Viatjar.cat ha volgut entrevistar aquest jove periodista tot coneixent les seves vivències per societats i cultures de tot tipus. Recull el seu dia a dia en el blog La Volta dels 25, aquest és el seu testimoni:

-Com sorgeix la idea de donar la volta al món?
– Viatjar sempre ha estat una passió, però mai havia marxat per tant de temps. Els meus pares em van encomanar les ganes de viatjar des de ben petit. També em va marcar molt el treballar en un programa de televisió de viatges. Em va fer adonar que sabia molt poques coses del món. Un dia vaig decidir ajuntar els estalvis, traçar una ruta, fer la maleta, i marxar.

-Fer 25 anys va ser especial o va comportar un canvi important per a tu?
-Sempre és mal moment per a marxar. O sembla que no es tenen diners, o no s’està bé de salut, es té por de perdre la feina, cal cuidar a algun familiar… Vaig pensar que cada vegada em seria més difícil i que els 25 era una bona edat!

-Què creus que ens poden aportar els joves a la societat?
-Tot està canviant a una velocitat esbalaïdora. La nostra generació és molt diferent de la dels nostres pares. Em sembla clau saber com som els joves per a tenir pistes del futur. I molts dels joves amb els que jo vaig parlant mai ningú no els havia demanat l’opinió.

-De les entrevistes a joves de 25 anys del món que has fet, què destaques més en el conjunt d’elles?
-Estic molt emocionat amb la generositat de tots els joves amb els quals he parlat. Hem conversat moltíssim i m’han obert les portes de casa seva. També de la seva intimitat. Crec que compartir edat ha fet que hi hagués molta química. Tinc la sensació
d’ haver-me enamorat de tots ells.

-Amb quina et quedaries fins ara, quina ha resultat més impactant?
-Hi ha converses en les quals hem plorat, d’altres en les que hem rigut. A Xile vaig entrar a la presó i no les tenia totes. Mai no havia estat conversant tant llargament amb una persona que havia vist la foscor des de tant endins. Crec que és l’entrevistada que, tot i tenir la mateixa edat, havia viscut més. Ella estava molt emocionada de parlar amb mi, es va maquillar i tot. Va arribar a entendre perquè més que una culpable era una víctima.

-Quina lliçó t’està donant aquest llarg viatge?
– Buf… hi ha lliçons cada dia! M’està ensenyant com és el món. Abans mirava un mapamundi i el veia pla, quiet. Ara el veig en moviment, em sé apropar-m’hi i allunyar-m’hi. Hi veig la gent, els colors, l’olor, m’emociona i, també, em fa caure alguna llàgrima.

-Creus que està canviant la teva filosofia de vida?

– Hi ha gent que viatja per descobrir-se. Hi ha persones que estan tan concentrades en elles mateixes que no se n’adonen de quin país estan trepitjant. Hi ha gent que escriu un blog on el país és només el paisatge de fons. En el meu cas és diferent. Miro de no ser el centre del meu viatge. Al llibre que tracto d’escriure no explicaré les meves
aventures. No les crec tant interessants. Tracto d’observar el món i, quan puc, entendre’l.

-Està confirmada l’edició d’un llibre amb les 25 entrevistes?
– No. Aquesta aventura està explicada tal i com és. No hi ha trampes. Encara he de trobar una editorial que vulgui publicar-ho. Crec, humilment, que podria interessar fins a d’altres països. Però tampoc no vull fer el conte de la lletera. Abans de pensar en tot això he d’acabar de reunir tot el material i després escriure-ho. Encara queda feina…

-Fora dels joves de 25 anys, a qui t’agradaria entrevistar?
-En la meva vida he tingut la sort de poder fer tantes entrevistes com he volgut. Potser n’he fet 1.000 o 2.000. Ara tinc la sensació de fer les millors 25. M’agradaria entrevistar als Estats Units al Jon Favreau, que també té uns 25 anys, i escriu els discursos a Obama. Ho estic intentant, però és difícil.

-Quines realitats de les viscudes arreu del món t’han sobtat més?
– Sud-Amèrica m’ha entristit molt. Potser perquè llegit molt els diaris, he parlat amb molta gent, he trepitjat molts els carrers… A mi em costa molt anar a Colòmbia, el segon país del món amb més desplaçats i fer com si això no existís. Entenc que la gent que viu al país ha de fer l’esforç de superar-ho, de no viure traumatitzats. Però a mi em
costa enormement passar-m’ho bé envoltat de tanta gent que pateix.

-La teva recent estada a Colòmbia o Veneçuela, quina sensació et deixa?
– La gent és fantàstica, són països molt bonics… però he de confessar que he tingut força por. He sentit la mort, i fins i tot trets, ben a prop. El pitjor és que no veig que vagin cap a millor. A Colòmbia, mentre al primer món hi hagi demanda de droga , seguirà
destrossada pel narcotràfic. I a Veneçuela, tot i ser tan rica amb petroli, tenen a Chávez que es comporta de manera cada vegada més exòtica.

-Has conegut el parer de gent de tot el món sobre Catalunya o Espanya, sobretot a Sudamèrica?
-Aquests últims mesos sembla que el club de futbol amb més seguidors a Sud-Amèrica sigui el Barça! No hi ha dia que no vegi samarretes, gorres o algú que em parli del Barça. El dia que va guanyar a la copa d’Europa vaig sentir gent que sortia al carrer, a pitar amb el cotxe, per a celebrar-ho. Segueixen els partits, coneixen els colors, i saben
el nom de tots els jugadors. No deixa d’impressionar-me la potència que té el futbol.

-Ha canviat la seva concepció de ‘paradís’ amb l’adveniment de la crisi?
– Quan els dic que la taxa d’atur que tenim i els problemes que passem, m’assenteixen amb el cap però no m’acaben de creure. Encara que les coses estiguin malament, hi ha molts països on encara estan pitjor. Ahir encara em vaig trobar dues persones que volien venir a guanyar-se la vida a algun lloc d’Espanya aquest gener. Per malament
que vagi les coses molts immigrants no ho acaben confessant mai a la seva família i no s’acaba de percebre, des de fora, la magnitud de la crisi.

– Quins són els teus propers destins?
-Estic intentant creuar Amèrica de Sud a Nord. He fet Xile, Argentina, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçuela pràcticament per carretera. Està sent una part del viatge que em demana molta energia. Després m’agradaria anar a Mèxic, Estats Units i Canadà. Però ja vaig pensant en tornar…

-I per a quan la tornada a Catalunya?
-A finals d’aquest agost! Em farà gràcia poder abraçar als meus amics i a les noves persones que he anat coneixent a través del blog i del grup de Facebook. M’encanta començar els viatges i també acabar-los. Està clar que aquest haurà estat el viatge de la meva vida…

Entreu a La Volta dels 25

Seguiu-lo a través del seu RSS

Comment | Trackbacks Closed.

4 Comments en “Entrevista amb Marc Serena, història d’un viatger català”

1

Visca el periodisme lliure i valent! El blog està realment bé!

2

Gràcies Carles, certament la iniciativa del Marc Serena és una autèntica aventura per a qualsevol periodista. L’experiència que s’emporta és única, i el millor de tot és que ens podrà transmetre bona part en un llibre.

3

Ei!
Soc la Raquel i tambe soc de Manresa com el Marc Serena. Actualment estic vivnt a Berlin i des daki li vull dir al Carles que mentusiasma la iniciativa que ha tingut i que si mai te temps per fer un cafe per Manresa quan torni estare encantada ;)

4

Hola Raquel,

queda recollida la teva proposta. Segur que aquesta trobada és possible algun dia per a parlar amb ell d’aquesta interessant iniciativa.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio