Mallorca i la màgia de la seva Catedral

Des de principis de 2007, la magnífica catedral de Palma de Mallorca o ‘La Seu’, compta amb una atractiu agefit. El pintor mallorquí Miquel Barceló va reformar la Capella del Santíssim o de Sant Pere del temple amb la creació d’una paret ceràmica policromada, que recrea la multiplicació dels pans i els peixos, i la transformació de cinc grans vitralls. Per si fóssin pocs els atractius de viatjar a Mallorca, aquest n’és un altre.

El retaule de ceràmica cobreix quasi tots els murs de la capella i ocupa una superfície d’aproximadament 300 metres quadrats. Els vitralls mesuren 12 metres d’alçda i estan dissenyats per a adquirir coloracions diferents tot depenent de l’hora del dia o de l’estació de l’any. La intervenció de Barceló es completa amb la realització del mobiliari litúrgic, fet amb pedra de Binissalem, que està composat per l’altar, la cadira presidencial i dos bancs per a la coral.

Segons apunta Mercè Gambús, de l’Universitat de les Illes Balears, a la pàgina web de la Catedral, la capella de Barceló recrea “l’iconografia evangèlica de la multiplicació dels pans i els peixos i de les noces de Canà com a recolzament al simbolisme eucarístic focalitzar entorn el Crist ressuscitat”. A més, indica que la il·luminació grisosa dels vitrals accentua l’atmosfera marina de la catedral i reforça simbòlicament la funció de la capell, de reseva i adoració del Santíssima Sacrament.

Al llarg de la seva història, la catedral gòtica, que es va aixecar en el segle XVII, ha patit transformacions rellevants. L’arquitecte Antoni Gaudí, autor de la Sagrada Família o la Casa Batlló de Barcelona, va rebre l’encàrrec al 1901 de realitzar les obres de restauració en el temple mallorquí. Encara que Gaudí va abandonar la reforma el 1914, perquè la seva intervenció va provocar el rebuig de grups influents de l’època, queden encara algunes petjades de la seva actuació, com el mobiliari o les llànties.