Escapa't!, General, Turisme rural

Riudaura, el final de la carretera

By , on 24 de desembre de 2008

Queda arraconat en una vall estreta, entre boscos de fulles cromades pels colors infinits de la tardor i només comunicada per una carretera estreta que el fa accesible i protegit alhora de les multituds. És un poble rural però obert de ple al segle XXI, que lluita per conservar una identitat pròpia i per no perdre la seva personalitat i conservar els seus orígens.

Hi va haver un temps a Catalunya, que els pobles perdien pes, un temps en que la gent marxava a les grans ciutats, als focus industrials del país. I els municipis de comarques, aquells on tothom es coneix, on el temps passa sense agulles esclaves, on l’entorn forma part indisociable de la vida dels seus habitants, quedaven buits; els joves emigraven i els vells veien com de mica en mica tot s’anava apagant… Una radiografia trista, però real.

Passats uns quants anys, la tendència s’inverteix. Els ritmes frenètics, constants i freds de les ciutats, l’arribada massiva de turistes que agafen ofertes de vols… deixen de ser vistos, per alguns, com a progrés en la qualitat de vida i es busquen nous camins per on transcòrrer una vida d’èxit en un marc de confort, repòs i benestar. I això ho aporta la vida rural, la vida en els pobles. Aquests però, també corren un risc; el de converti-se únicament en pobles dormitori, despresos de tradicions i lligams humans, allò pel que són o haurien de ser valorats.

[ad]

Riudaura, amb poc més de 400 habitants encara resta molt lluny de convertir-se en un poble dormitori de “primer ordre”, però cada cop són més les persones que s’hi instal.len en busca d’aquesta qualitat de vida tan perseguida. L’aposta del municipi però, és la de conservar i crear lligams, motius i excuses per viure el poble i amb el poble.

És un poble petit, amb un nucli antic amb segles de història i amb raconets tranquils i sempre ben posats. La plaça del Gambeto, lloc on s’hi celebra cada any al 26 de maig el ball tradicional que rep el mateix nom és la plaça major del poble, seu de l’ajuntament i des d’on podem agafar les escales del rompeculs i baixar fins al centre cívic del poble passant per un carrer de cases guardnides amb flors i pel bar Pilar, l’únic del poble. Els boscos de Riudaura també amaguen sorpreses; la font fresca, els gorgs de la Surita o les nombroses masies camuflades entre els boscos de roures i alzines com la rovirota, la plana…

Deixa’t perdre un parell de dies pel poble i els seus voltants, dorm en una de les seves cases rurals i retorna al tràfec del dia a dia amb una expressió diferent, sapiguent però que la vida tranquila existeix i és possible. Bon viatge!

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Riudaura, el final de la carretera”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio