Has sentit mail la paraula aviofòbia? Segurament fins i tot l’has viscuda en primera persona. La por a volar és quelcom més comú del que et penses. Segurament moltes de les persones que llegeixen els nostres articles amb esperit aventurer i ànima de viatgers sacrifiquen tots els seus desitjos exclusivament per les dificultats que els suposa pujar a aquest mitjà de transport, encara que molt ho neguin i diguin repetidament: és el més segur del món.
Per què tot el teu sistema nerviós s’activa davant la idea de pujar a un avió i, tanmateix, estàs completament tranquil en un viatge en cotxe a una velocitat elevada? I el que és més important, per què anticipes tant la teva por? La majoria de les persones amb aviofòbia acostumen a obsessionar-se amb aquest tema només conèixer la notícia que han de pujar a un avió.
No importa el temps que quedi fins aleshores. Això fa que ells mateixos s’autogestionin, creant un estat d’ansietat que no es correspon amb la realitat i perdent energies. Per a començar, ¡deixa de fer això! No deixis que la teva ment et controli, sinó a l’inrevés. Tracta de practicar algun exercici de relaxació, xerra amb un company, intenta oblidar-te d’on ets i relaciona-ho amb un viatge qualsevol en tren o cotxe.
La darrera cosa que podem aconsellar pot semblar irònic però és del tot cert. La millor forma de perdre la por a l’avió és volar, convertir aquesta activitat en un acte quotidià com qualsevol altre. Així que obliga’t a viatjar més sovint. Com sabem que de dir una cosa a fer-la hi ha un bon troç, et deixem més consells en els següents enllaós per a que et costi molt menys superar la teva por a volar. Intenta-ho. Sentir-nos més lliures és una cosa per la qual val la pena lluitar.
Afegir a Del.Icio.Us
2 Comentaris en “Superant la por a l’avió”
gràcies per l’article. Sóc persona que em reconec aerofòbica, però agafo avions. Ho passo malamanet una setmana abans i em prenc un ansiolític fluix el dia del vol. Intento pensar que tot plegat és una absurditat i que la lògica em diu que no n’hi ha per perdre el control, però a mí no em treu ningú les taquicàrdies , les mans suades i l’estat de contínua alerta en que em passo tot el viatge. Al final , arribo al meu destí esgtotada físicament i amb el convenciment que sóc tonta i ridícula.
No és una qüestió de ser ridícul, realment es passa malament i es pot tractar. Espero que la sobreinformació i la cultura de la por efectuada pels mitjans després de la tragèdia de Baraja no tingui també en efecte en les teves pors.