Illes i costa

Menorca dins el dominó mediterrani

Us descobrim els encants d'una illa que va ser clau durant la Guerra Civil
By , on 15 de abril de 2010

L'obra explica l'interès d'uns i altres per l'illa durant la Guerra Civil

Si haguéssim d’associar estereotips a cadascuna de les Illes Balears, segurament hi hauria bastant consens. Eivissa seria l’illa de la festa. Mallorca, la més gran i turística, la de la capital i la dels alemanys. Formentera, la paradisíaca que es va posar de moda gràcies a un anunci de cervesa. I Menorca, l’illa de la tranquil·litat. Certament aquesta és la sensació que vaig tenir quan vaig visitar-la ja fa uns anys. És impossible estar-s’hi sense que t’envaeixi una mena de pau interior que et faria desitjar quedar-t’hi per sempre, sobretot en èpoques de molt estrès.

Menorca no arriba als 700km² de superfície i, tot i així, en té prou per oferir-nos mil i un encants aptes, sobretot, per un turisme relaxat. Les seves cales gairebé verges res tenen a envejar a les platges caribenyes. En destaquen la Turqueta, la Macarella (probablement la més fotografiada) i la Galdana. Les seves dues viles principals, Ciutadella i Maó, són dues precioses localitats costaneres que, tot i tenir més de 25.000 habitants, segueixen conservant l’encant característic de l’illa. En destaca el port, sobretot el de Ciutadella, i la Fortalesa de la Mola, situada a la bocana del port de Maó. Més enllà dels municipis principals, n’hi ha un de visita obligada: Binibeca, un petit poble totalment blanc i de carrers estrets; un indret bucòlic que sembla extret d’una pel·lícula.


Però un dels factors que més caracteritza l’illa són les seves restes prehistòriques. Hi trobem, per exemple, la Naveta des Tudons, un monument funerari construït amb pedres encaixades que és dels més antics que es recorden i el més antic que es conserva a Europa. També hi trobem el poblat prehistòric de Torre d’en Galmés o les coves de la Necròpolis de Cala Morell, que es poden visitar gratuïtament. Com a curiositat, també podeu deixar-vos caure per la Penya de s’Indio, situada entre Alaior i Es Mercadal, un monòlit que, segons es miri, recorda la silueta d’un indi americà vist de perfil.

I és que sembla que la història, la pròpia i la de referències foranes, és un factor que ha marcat l’illa, dotant-la de certa exclusivitat en alguns períodes que l’han convertida en indret clau en el decurs dels esdeveniments. Això és el que va succeir durant la Guerra Civil Espanyola. I és que, mentre Mallorca i Eivissa van ser bases importants de l'”Espanya Nacional”, Menorca es va mantenir fidel a la República fins el final. Si hi sumem, a més, la situació geoestratègica de l’illa, no és d’estranyar que tant feixistes i militars espanyols com anglesos i francesos es preocupessin per fer-se’n amb el domini.

Vista nocturna del port de Ciutadella

Precisament aquest moment històric és el que ens relata Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939), un llibre de l’Abadia de Montserrat que parteix d’una àmplia documentació fins ara desconeguda. Una bona recomanació pels amants de l’illa, per aquells que hi viuen i també per aquells que somien amb visitar-la. I és que Menorca és única en tants sentits que qualsevol article que fem se’ns quedaria curt. L’única solució és descobrir-la en persona.

Pots comprar el llibre en versió digital aquí

Foto: Puerto de Ciutadella per Alejandro Sánchez Marcos a Flickr.com.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Menorca dins el dominó mediterrani”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio