Imatges del món, Països, relats de viatges

Auschwitz, camí al silenci

By , on 13 de novembre de 2008

De retorn a Krakòvia amb un tren que recorda sense gaire melancolia els anys d’una Polònia soviètica, trobo el temps per recuperar els recents records de la meva estada en aquests país recentment incorporat a la Unió Europea, i del meu pas a una de les pàgines més fosques de l’Europa contemporània i possiblement també de tot el món. Parlo dels camps d’extermini nazis, d’Auschwitz.

Seguint les vies de tren; un tren molt diferent del que ara viatjo , atravessant els camps de les províncies més pobres i rurals d’aquesta Polònia que ara tot just començo a descobrir, arribem de sobte a la parada, una parada on la opció única i obligada és baixar. Ens trobem a les portes d’Auschwitz – Birkenau

A partir del 1940 l’Alemanya nazi va construir varis camps de concentració i un camp d’extermini a Auschwitz, que al igual que la resta dels camps de concentració, eren gestionats per les Schutzstaffel (SS) dirigida per Heinrich Himmler. El camp d’Auschwitz, gran exemple d’aquesta macabre idea, a uns 60 quilòmetres de la ciutat polaca de Krakòvia, va ser fundat l’any 1941 amb una primera intenció de rebre presoners polítics polacs.

[ad]

Però continuem el viatge…  La via del tren -hi ha vols econòmics per tota Europa però el tren sempre et porta experiències diferents- troba l’únic impediment a la porta del camp, on una porta reixada barra el pas donant una imatge més tètrica al viatjant. Però la porta sempre s’obria per tal que aquell tren pogués complir amb la funció pel qual havia estat creat. I amb la porta oberta és on la tristor brilla per la seva immensitat. 800 metres de via totalment lineals dibuixen un complex geomètricament perfecte; humanament equivocat on només s’hi troben ara vells rails encaixats a cop de clau rovellat després de més de 60 anys aguantant hiverns gèlids i xafogosos estius. Ells han pogut suportar el pas del temps…

A banda i banda de les vies d’aquell tren de la mort s’aixequen encara els barracons; alguns de fusta i d’altres de maons de l’antic poble arrasat pel nazis, que aglutinaven centenars de presoners al seu interior.

Encara ara, queda el rastre dels 4 forns gegants que servien per intentar esborrar de la memòria tot el que allà va passar, forns amb capacitat per a cremar 5000 persones al dia, 5000 persones que el delicte que havien comès era ser jueus o simplement pensar de forma diferenmt, més humana que tots ells. Més tètric és encara la visita al interior de les dependències de les SS on a través de grans vitrines s’hi pot veure exposat, talment com grans obres d’art, milers de kilograms de cabell humà dels executats, o centenars de maletes sense propietari en la que es poden llegir la data de naixement dels qui l’omplien d’esperances; adults, ancians, joves, nens… molts nens.

Passejant per aquella gran extensió es fa difícil comprendre com l’home va poder ser capaç de idear tan macabre estratègia i portar-la a la pràctica. Esperem doncs, que després d’aquesta experiència que ha viscut la humanitat, sapiguem treballar per construir una societat amb unes bases de igualtat, llibertat i justícia ben sòlides per què episodis com aquests no es tornin mai més a repetir.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Auschwitz, camí al silenci”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio