Per
Xavi Villalvilla, a 1 de desembre de 2009
...de moment, s’esta assolint bastant raonablement, tot i que en un principi anavem a viatjar per nepal, tot just despres de l’india, pero vem volar cap a singapure, i la xina, on som ara mateix, no era els nostres plans, pero un cop et trobes a hanoi i la veus tant a prop, penses: que cony!!.
el xavi provant una estrella de mar a la brasa a la xina
quina cultura us ha sorpres mes fins ara i per quin motiu?
sense semblar a topic, un any et dona per poc alhora de coneixer diferents cultures, pero tot i aixi totes les cultures conegudes ens han sorpres d’una manera o d’un altre. s’ha de tenir en compte que hem comencat pel continent asiatic, i aqui tot es molt diferent que a casa nostre. pero si hem de destacar-ne alguna, seria la india, pel seu funcionament, per les castes (que es una cosa increible com estan encara a l’ordre del dia), per aquella barreja tant forta de tradicio i nou despertar del capitalisme, del consumisme, en fi, que ens ho creiem o no, tenen a occident com a mirall, i tots molts van amb la mateixa idea; indonesia tambe te una cultura fascinant i un pais molt acollidor; i com no, la xina... que dir que no s’hagi dit ja, es tota una historia veure com funcionen, intentar entendre les seves costums, s’ha de venir al pais i deixar-se portar.
on heu trobar un ambient mes acollidor?
els paisos (o les zones) que conserven aquella curiositat per l’estranger, sempre son acollidors, pero s’ha de tenir en comte que un s’ha d’apartar una mica dels llocs turistics per trobar mes disposicio de la gent cap a tu (no obtens el mateix tracte a les rambles de barcelona o a salou, que a un lloc poc turistic), pero fent un petit resum: java, a indonesia ens va sorprendre molt gratament, en general, molt bona gent i amb ganes de apropar-se sense mes; a india hem batut el record de fer-nos fotos amb indis, es a dir, ens han demanat moltes vegades si voliem fer-nos fotos amb ells, amb el fill petit, amb adolescents....una historia, i la veritat que al principi mosqueja perque no saps ven be com agafar-ho (ara sabem el que senten la gent famosa, i es bastant incomode); a laos, en canvi, hem batut el record de salutacions als locals en un viatge, tothom volia saludar-te i aixo era genial. i de moment, la xina va tambe per bon cami, tot i que en general, els xinesos son molt mes reservats. tenim tendencia a resumir un pais per les experiencies viscudes, pero tots els paisos son un mon, i t’hi trobes de tot per tot arreu.
i mes hostil?
be, aqui si som bastant contundents: vietnam. hem estat pel pais uns 25 dies de sud a nord, per lliure (com sempre), i generalment, quan hem hagut de fer tractes amb un vietnamita, ja sigui allotjament, transports o fins i tot, comprar una bossa de patates, ens han intentat estafar. sembla que ho porten a la sang, i curiosament, molts altres viatgers tenen la mateixa opinio del pais (ja anavem previnguts). et donen malament els canvis, et volen vendre els bitllets dels transports molt mes cars, etcetera. com ho resumim?... et dona la sensacio que es pensen que ets imbecil, pero de debo, et tracten com si al ser estranger, ets ric i imbecil. ara be, aixo no vol dir que tot hagi estat negatiu, ni molt menys, hem trobat gent collonuda i el pais te molt a donar, com a entorns, brutal. pero com a tracte, ells mateixos creen la hostilitat. esperem que canvii.
heu tingut problemes per arribar a algun pais?
no, de moment tot ha so...