La Vall d’en Bas, pobles de pessebre

Carreteres estretes entre camps de conreu que formen laberints, ermites amagades entre boscos, veïnats on els carrers són el pati de casa, i el Puigsacalm que s’aixeca des de la vall per fer de gran talaia. Hem entrat a La Vall d’en Bas.

 A la comarca gironina de la Garrotxa, fent frontera amb la veïna Osona trobem una de les valls més tranquil·les que hom pot somiar. Amb colors vius i frescos de primavera a estiu i de tons beixos i marrons quan marxa el bon temps, la Vall d’en Bas ofereix sempre al visitant tranquil, fantàstiques postals i precioses panoràmiques que recullen l’essència d’aquest indret a on el temps es pren un altre ritme.

 Són 7 els pobles que integren el terme municipal de La Vall d’en Bas estenent-se de nord a sud i guarnint la vall amb poblets tant entranyables com Hostalets d’en Bas, conegut pel seu forn de pa i les seves tradicionals coques, que es troba en un del carrers més bonics de tota la comarca, sempre amb els balcons i les voreres engalanades de flors.

Sant Privat d’en Bas, un altre poblet arraconat als peus del Puigsacalm amb una plaça major que evoca sensacions de l’època remença, a on per cert trobem una petita botigueta de la que diuen té els millors embotits de la comarca. Molt a prop i situant-se en una zona estratègica al mig de la vall i enfilat sobre un pujol solitari trobem el poble del Mallol, catalogat com a conjunt històric i artístic ens ofereix carrerons que pugen i baixen on descobrir velles masies i petits racons per descansar o per llegir durant hores i hores.

I resseguint la vall direcció sud i en una zona solitària i silenciosa, s’aixeca enmig d’una clariana, el poblet de Puigpardines, el més petit de la vall i format per un conjunt de masies escampades i per l’església de Santa Maria de Puigpardines que reposa en un contrafort de la serralada del Puigsacalm, a l’altre banda de Joanetes, un dels pobles amb millors vistes sobre el coll de Bracons que ha anat creixent d’una forma tranquil·la i integrant tots els seus nous elements al paisatge i a la estètica centenària dels seus carrers. Poble a on cada Nadal es prepara i s’exposa un dels pessebres vivents més concorreguts de les comarques gironines.

A l’extrem nord, ja on la vall perd força, el poble de La Pinya s’amaga entre faigs, roures i alzines i manté una de les ermites més rellevants de la vall, Sant Joan de Balbs, del segle X.

I per últim, ens falta el municipi més gran, la “capital” administrativa de la vall: Sant Esteve d’en Bas, poble amb una marcada activitat comercial i cultural ofereix tots els serveis bàsics així com també bons restaurants de cuina rural per on aturar-se desprès d’un dia de turisme tranquil i reposat.

 Així doncs la Vall d’en Bas, territori des de on sorgí la revolució remença, amaga molts testimonis de temps passats, d’una Catalunya rural, agrícola i pagesa enmig d’un paisatge de prats i conreus, de muntanyes i boscos. Un paisatge on no sabria gens de greu perdre-s’hi uns quants dies.