Consells per a viatjar, relats de viatges, viatges

L’autoestop: el vell mètode

By , on 27 de novembre de 2008

Una vegada em van explicar una història de dos nois polacs que vingueren des de Varsòvia fins a Alcanar sense agafar l’avió, sense pujar a un autobús, sense haver d’esperar cap tren… Simplement varen creuar tota l’Europa occidental fent “dit”, o altrament anomenat, autoestop. Aquella història em va fascinar i sorprendre. Qui era capaç de plantejar-se recórrer grans distàncies començant el viatge al voral d’una carretera? Doncs si, l’autoestop, encara és una opció.

En el plantejament que tota persona fa d’un viatge, mentre el prepara, l’organitza, s’informa… Sempre hi d’haver un espai pensat per definir de quina manera es vol viatjar i amb quins mitjants; quina serà doncs, la filosofia del viatge.  En un temps on la paraula viatjar s’ha posat de moda és fàcil caure en l’error de creure que el sol fet d’embarcar-se en un avió i aterrar en un país completament diferent al teu et fa tornar un gran aventurer o un agoserat explorador. Certament, en l’actualitat podem trobar infinitat d’ofertes de vols molt barats que cal aprofitar però, no ens enganyem, el destí en sí, no és el viatge.


[ad]

L’opció de viatjar, ja sigui tot el temps o només alguns trams, amb autoestop és condimentar el viatge amb quelcom diferent, i segurament enriquidor. Ja no només per l‘estalvi econòmic que això suposa, factor molts cops vertebral en la preparació d’un viatge, sinó per què al fer aquesta tria ja et predisposa a una mirada diferent i a una actitud més ambiciosa. El fet de practicar el vell mètode, l’autoestop, t’apropa a la realitat de les persones del país on viatges; t’expliquen el quotidià del seu poble, de la seva ciutat, de les seves vides… I això és un element imprescindible per entendre per què un país o un territori és com és.

Per començar doncs, és necessàri mentalitzar-te que la carretera i tu sereu dos companys inseparables, i la soledat ( si és que es fa sol ) i l’aborriment de l’espera, un tàndem al que t’hauràs d’acostumar. Un cop assumits els contres, cal buscar el lloc més adient per començar la “caçera” del cotxe que et portarà, oblidem les autopistes i autovies i busquem carreteres secundaries amb rotondes o llocs on els cotxes afluixin la velocitat i tinguin espai per aturar-se. L’èxit de la operació és força subjectiu o sigui que estem supeditats al condicional caràcter del conductors i a la normativa policial del país, però bé, a mode de consell, sempre és de utilitat anar vestit de forma acceptable, és a dir, donar una bona imatge, i somriure molt, senyal de que pots ser una bona companyia per al conductor solitari cansat de resseguir curves en solitud.

Podriem dir que és un mètode que no t’assegura mai arribar al destí planificat, ni a l’hora pactada o per la ruta escollida. Estàs sempre condicionat al trànsit, al temps i a la voluntat dels conductors. Però al final sempre para algú i arribesallà on volies. Només cal una bona dosi de paciència i ganes de convertir el viatge en una aventura constant que et permetrà apropar-te a la gent i conèixer nous i variats punts de vista.

Enllaços relacionats:

www.autoestop.es : Portal de contactes entre persones per a compartir desplaçaments en un mateix vehicle.

www.cs.helsinki.fi : Guia de l’autoestop per Europa.

www.3viajesaldia.com: Pràctics consells per a fer autoestop.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “L’autoestop: el vell mètode”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio